Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500262 Sociologia | OT | 4 | 2 |
És recomanable haver cursat l'assignatura de Sociologia de l'Educació.
Abordar l’anàlisi de la realitat educativa d’un territori utilitzant els coneixements i eines d’anàlisi pròpies de la sociologia de l’educació i de la intervenció en polítiques socials d’àmbit local. Es procura, així, una aproximació aplicada dels marcs teòrics i conceptuals a la realitat sociopolítica de l’educació, tant a l’àmbit formal com no formal.
Els objectius concrets són els següents:
1. Introducció. Anàlisi de les polítiques educatives locals i àmbits d’intervenció.
1.1. Polítiques educatives locals i àmbits d’intervenció
1.2. Anàlisi i avaluació dels programes, recursos i serveis socio-educatius en el territori.
1.3. Les desigualtats educatives en el territori. Segregació urbana i escolar.
2. Marcs normatius i competencials de les administracions
2.1. Marc normatiu i d’ordenament del Sistema Educatiu a Espanya i Catalunya.
2.2. Les competències (i incumbències) de l’administració local.
2.3. Les polítiques educatives i la governança multinivell a Europa.
3. L’Escola i el seu context immediat.
3.1. La participació a l’escola. El paper de les AMPAS. Els Consells Escolars. Les Comunitats d’Aprenentatge.
3.2. Escola i Entorn: Els Plans locals i els Plans Educatius d’Entorn: Cap a la intersectorialitat de les polítiques?
3.3. La ciutat educadora: La ciutat dels infants. Els Projectes Educatius de Ciutat i la Carta de Ciutats Educadores
4. L’Escola i el Territori.
4.1. Marc conceptual i criteris d’intervenció per l’acompanyament a les transicions educatives: la perspectiva biogràfica i de cicle de vida.
4.2. La petita infància.
4.3. L’escolaritat obligatòria
4.3.1. Acompanyament a la transició de l’escola primària a la secundària: Reforç escolar i millora de l’èxit
4.3.2. Els plans locals contra l’absentisme escolar i la millora de l’èxit
4.4. Els dispositius locals d’acompanyament a les transicions desprès de l’escola obligatòria
4.4.1. Itineraris educatius, formatius i d’abandonament escolar.
4.4.2. Els programes de “Segona Oportunitat”
4.4.3. La Formació professional i els mercats locals de treball
4.4.4. La Formació Professional Dual.
4.5. La formació continuada
4.5.1 “Life Long Learning”.
4.5.2.Formació per a la inserció laboral.
4.5.3. Educació i ciutadania.
Les classes s’estructuren en tres tipus d’activitats:
1. Exposicions per part del professorat dels continguts i qüestions bàsiques del temari. Es realitza amb tot el grup classe i permet la identificació de les principals problemàtiques i l’exposició dels principals continguts a través d'una participació oberta i activa per part dels estudiants.
2. Seminaris de treball.
3. Presentacions dels treballs per part de l'alumnat.
Més enllà de les sessions presencials es demanarà treball autònom per a l’elaboració del treball de curs i la preparació de seminaris i presentacions.
La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Exposicions professorat | 30 | 1,2 | 2, 4, 6, 8, 9, 11, 15 |
Seminaris | 15 | 0,6 | 1, 2, 4, 5, 6, 9, 10, 13 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutorització i seguiment del treball | 30 | 1,2 | 2, 6, 8, 9, 12, 16 |
Tipus: Autònomes | |||
Lectures, treball de camp, elaboració d'informe. | 75 | 3 | 1, 2, 4, 10, 11, 14, 15 |
L'avaluació serà continuada i es farà en base a les següents evidències:
- Elaboració i lliurament individual d’una síntesi reflexiva sobre els aprenentatges assolits al llarg de l’assignatura (20%). Es recomana fer una fitxa diària d’aprenentatge que podrà ser entregat com a annex. L’extensió de la síntesi serà de 5 pàgines com a màxim.
- La realització d'un treball de curs sobre un territori, que tindrà una part de treball grupal (25%) i una part de treball individual sobre dos dispositius del territori (25%)
- la exposició oral del treball, que tindrà una parte colectiva (15%)i una part individual (15%)
- El territori d'anàlisi es pactarà amb els i les estudiants. Es localitzarà, preferentment, en un municipi gran o en un districte d'una gran ciutat.
Per tal de superar l’assignatura cal tenir una mitjana igual o superior a 5. Per tal de poder fer mitjana amb les activitats d'avaluació cal treure al menys un 5 en cadascuna de les evidencies empíriques que integren el sistema d’avaluació. L’assistència a classe és obligatòria: l’estudiant ha d’assistir a un mínim d’un 80% de classes, per acollir-se a la modalitat d'avaluació continuada.
Les notes de les activitats d’avaluació estaran disponibles en els vint dies hàbils posteriors a la seva presentació.
Per participar a la recuperació l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura.
A partir de la segona matrícula, l’avaluació del’assignatura podrà consistir en una prova de síntesi que permeti l’avaluació dels resultats d’aprenentatge previstos en la guia docent de l’assignatura.En aquest cas, la qualificació de l’assignatura correspondrà a la qualificació de la prova de síntesi.
La copia o plagi constitueixen un delicte que pot representarsuspendrel’assignatura. Es considerarà que un treball, activitat està “copiat” quan reprodueix tot o una part del treball d'un/a altre/a company/a.
Es considerarà que un treball o activitat està “plagiat” quan es presenta com a propi una part d’un text d'un autor sense citar les fonts, independentment que les fonts originàries siguin en paper o en format digital. (més informació sobre plagi a http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_20/sot_2_0 1.html).
Excepcionalment, i previ acord amb el professorat, l'alumnat podrà acollir-se a una modalitat d'avaluació no presencial, que constarà d'un treball individual i un examen. Cadascuna d'aquestes evidències d'avaluació comptarà un 50% de la nota final. L’examen es farà en la data estipulada segons calendari de la facultat.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Exposició del treball | 30 | 0 | 0 | 4, 5, 6, 10, 13, 14, 15, 16, 17 |
Lliurament Portfoli | 20 | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 17 |
Treball sobre un territori | 50 | 0 | 0 | 2, 4, 5, 7, 12, 14, 15, 16, 17 |
BIBLIOGRAFIA BASICA
Ajuntament de Barcelona (1999) Per una ciutat compromesa amb l’Educació. Institut Municipal d’educació. Ajuntament de Barcelona. Vol. 1. 503 pp. http://www.diba.cat/documents/113230/113692/abs_acomp_esc.pdf
ALBAIGÈS, B. (2012). "Desigualtats territorials i corresponsabilitat dels ajuntaments en el desplegament de polítiques educatives" dins Leonardo Díaz, ed. Polítiques públiques dels municipis catalans, Barcelona: Fundació Carles Pi i Sunyer. http://ddd.uab.cat/pub/llibres/2012/90296/polpubmuncat_a2012.pdf
ALEGRE, M.A.; COLLET, J. (2007). Els plans educatius d’entorn: debats, balanç i reptes. Barcelona: Fundació Bofill, Informes Breus, n. 9.
ALVIRA MARTIN, F. (1996) Metodología de evaluación de programas. Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas.
BLASCO, J (2016). De l’escola bressol a les polítiques per a la petita infància. Barcelona: Fundació Bofill.
BLASCO, J.; CASADO, D. (2011). Avaluació dels plans educatius d’entorn 2005-2009. Barcelona: Ivàlua.
BRUGUÉ, Q (2022) La governança en els ecosistemes educatius locals. Destil.lats en Educació. Barcelona: Diputació de Barcelona.
BRUGUÉ, Q & Quintana, B (2021) Pautes per a l'articulació d'ecosistemes educatius locals. Col.lecció Eines. Barcelona: Diputació de Barcelona.
La governança en els ecosistemes educatius locals. Destil.lats en Educació. Barcelona: Diputació de Barcelona.
Carta de Ciutats Educadores. http://www.bcn.cat/edcities/aice/adjunts/Carta%20Ciutats%20Educadores%20%202004.pdf
CASAMITJANA, M; CASANOVAS, M., FORMARIZ, A (2005). La formació de persones adultes a Catalunya: propostes per afavorir la participació i evitar la desigualtat. Barcelona: Fundació Bofill, col·lecció Debats, n. 9. http://www.fbofill.cat/sites/default/files/396.pdf
COMAS SABAT, M. (Dir) (2014). Llibre blanc de la participación de les famílies a l’escola. Fundacióp Jaume Bofgill. Col.lecció Informes Breus, núm.554. http://www.fbofill.cat/sites/default/files/593.pdf
COMAS, M. (2019). Okupes a l’escola: La veu de les famílies en el sistema educatiu. Vic: Eumo.
DIBA (2014) Panel de politiques Educatives Locals. http://www.diba.cat/documents/113226/127467/pel2014.pdf/01919ae4-3da0-405a-9655-56e2ead6da7a
EUROPEAN COMISSION (2001). SecondChanceSchools. TheResults of a European Pilot Project. Recuperat a https://eric.ed.gov/?id=ED480332
FUNES I ARTIAGA, J. (2008). "L'acompanyament educatiu dels infants i adolescents, de les seves famílies, de les escoles, des del municipi". De Prop: Revista de política educativa local, núm. 26
GARCIA GRACIA, M (2013) “La evaluación de los proyectos de mejora de la escolarización y lucha contra el absentismo” a Absentismo y Abandono escolar. La persistencia de una problemática escolar y social. Ed Sintesis, Madrid,196 pp.
GARCIA GRACIA, M (2014) “Itineraris d’abandonament escolar prematur i acompanyament a les transicions després de l’escola obligatòria”. REVISTA FÒRUM. Organització i Gestió Educativa. Núm.035 - Setembre,- Desembre 2014. http://forum.grao.com/revistes/forum/35-l-abandonament-escolar-prematur/itineraris-d-abandonament-escolar-prematur-i-acompanyament-a-les-transicions-despres-de-l-escola-obligatoria
GARCIA GRACIA, M (2016) L’acompanyament a les transicions educatives coma a política contra l’abandonament escolar prematur i la millora de l’èxit. A Revista catalana de Pedagogía. Vol. 10. Pp.33-45. http://revistes.iec.cat/index.php/RCP/article/view/142220
GARCIA GRACIA, M (2012) PROGRAMA D’ACOMPANYAMENT A L’ESCOLARITAT I MILLORA DE L’ÈXIT ESCOLAR. Barcelona, DIBA. https://www.diba.cat/documents/113226/127467/AcompanyamentFLE.pdf/a842076f-4894-4f97-9ece-6c664e05ad51
GARCIA, M. MERINO, R. (2009). “Las transiciones de los adolescentes después de la escuelaobligatoria. Cambios sociales y respuestas socioeducativas en el territorio” Revista de Educación Social, núm. 42 (47-60) https://dialnet.unirioja.es/ejemplar/229989
GARCÍA, M., CASAL, J., MERINO, R., SÁNCHEZ-GELABERT, A. (2013). "Itinerarios de abandono escolar y transiciones tras la Educación Secundaria Obligatoria", Revista de Educación -22(Madrid), 361. http://www.mecd.gob.es/revista-de-educacion/numeros-revista-educacion/numeros-anteriores/2013/re361.html
GONZALEZ MOTOS (2020) Son efectius els programes de lluita contra la segregació escolar? Ivalua &, Fundació Jaume Bofill. Collecció. Que funciona en educació
http://perfileseducativos.unam.mx/iisue_pe/index.php/perfiles/article/view/59015
IGOP (2005). Els projectes educatius de ciutat (PEC): anàlisi de l’experiència acumulada. Nova proposta metodològica. Diputació de Barcelona, Àrea d’Educació, Col·lecció Guies Metodològiques núm. 7. https://www.diba.cat/documents/113226/127468/educacio-pdf-guia_m7-pdf.pdf/0010b680-da58-4562-8cc2-49d2c224b6b6
PACTE CONTRA LA SEGREGACIÓ ESCOLAR A CATALUNYA. (2019)
http://www.sindic.cat/site/unitFiles/6058/Pacte%20segregacio%20escolar%202018_definitiu.pdf
PEDRÓ, F. (2009). Descentralització i municipalització de l´educació als països de l´OCDE Àrea d'Educació de la Diputació de Barcelona. CERI-OCDE
TONUCCI, F. (1997). La ciutat dels infants. Barcelona: Barcanova
BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTARIA.
Ajuntament de Barcelona (1990) La Ciutat Educadora. ISBN: 84-7609.397-7 653 pp.
ALBAIGÈS, B (2008) Cap a la promoció de polítiques integrades de millora de l’èxit escolar. Àrea d’Educació de Diputació de Barcelona www.diba.es/educacio.
ALEGRE, M.A.; ATILLO, F. (2013). “Joves Ni-Ni: característiques i respostes efectives”, a Martínez, M.; Albaigés, B. L’estat de l’educació a Catalunya. Anuari 2013. Barcelona: Fundació Bofill.
BENITO, R. I GONZÀLEZ, I. (2007). “Lògiques de tria escolar” dins Ricard Benito i Isaac Gonzàlez. Processos de segregació escolar a Cataluña. Fundació Jaume Bofill. http://www.fbofill.cat/sites/default/files/464.pdf
BOLIVAR, A (Coord) (2009). Absentismo y abandono escolar. Políticas y buenas prácticas. En Monográfico Escuela. Pp. 3-23. https://www.researchgate.net/profile/Antonio_Bolivar/publication/286884137_Absentismo_y_abandono_escolar_Politicas_y_buenas_practicas/links/566ee8c108ae4d4dc8f7d999.pdf?origin=publication_detail
BONAL, X (2012) Municipis contra la segregació escolar. Sis experiències de política educativa local. Fundació Jaume Bofill. Ed Mediterrània. Serie Polítiques, núm 78
DELORS, J.(coord.) (1996). La educación encierra un tesoro. Santillana/UNESCO.
DIBA (2012) PROGRAMA D’ACOMPANYAMENT A L’ESCOLARITAT I MILLORA DE L’ÈXIT ESCOLAR. https://www.diba.cat/documents/113226/127467/AcompanyamentFLE.pdf/a842076f-4894-4f97-9ece-6c664e05ad51
DIBA (2014) Panel de politiques Educatives Locals. http://www.diba.cat/documents/113226/127467/pel2014.pdf/01919ae4-3da0-405a-9655-56e2ead6da7a
ESPINACH, M., PELLEJÀ, L., GARSABALL, A., (2006). Valoració inicial de la implementació dels plans educatius d’entorn. Cerdanyola del Vallès, 2006
GARCIA GRACIA, M (2009). Marc teòric i metodològic per al desenvolupament de plans d'absentisme i acompanyament a l'escolarització. Àrea d'Educació de la Diputació de Barcelona. 85 p. http://www.diba.cat/web/educacio/recursos/publica/publicacions/p_a_edu
GARCIA GRACIA, M (2016) L’acompanyament a les transicions educatives coma a política contra l’abandonament escolar prematur i la millora de l’èxit. A Revista catalana de Pedagogía. Vol. 10. Pp.33-45. http://revistes.iec.cat/index.php/RCP/article/view/142220
GARCIA GRACIA, M., & RAZETO PAVEZ, A. (2019). ¿Por quéfaltan los jóvenes a la escuela?. Perfiles Educativos, 41(165), 43-61. https://doi.org/10.22201/iisue.24486167e.2019.165.59015
IVALUA. AVALUACIO PLANS EDUCATIUS ENTORN http://www.ivalua.cat/generic/static.aspx?id=669 http://www.ivalua.cat/documents/1/16_02_2010_10_18_20_Guia1_Introduccio_Abril2009versiorevisada_final.pdf
JIMENEZ FRIAS, R (dir.) (2010). La educación De personas adultes en el marco del aprendizaje a lo largo de la vida. Madrid: UNED.
Ley 15/2014, de 16 de septiembre,de racionalización del Sector Público y otras medidas de reforma administrativa https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2014-9467
Ley 7/1985, de 2 de abril, reguladora de las Bases del Régimen Local. https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1985-5392&p=20131230&tn=2
Ley Orgánica 2/2006, de 3 de mayo, de Educación. https://www.boe.es/boe/dias/2006/05/04/pdfs/A17158-17207.pdf
Ley Orgánica 8/2013, de 9 de diciembre, para la mejora de la calidad educativa. https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2013-12886
MARÍ-KLOSE,, M. [coo.) (2010) Acompanyament a l’escolaritat. Pauta per un model local de referència. Diputació de Barcelona. Area de Presidencia
MARTÍN CRIADO, E., RÍO, M.A., CARVAJAL SORIA, P. (2014). "Prácticas de socialización y relaciones con la escolaridad de las familias más alejadas de la norma escolar." Revista de la Asociación de Sociología de la Educación, 7(2). http://rase.ase.es/index.php/RASE/article/view/335
MERINO, J.; CAMPDEPADROS, R. (2015), “En quin moment està la Llei de Barris a Catalunya?” Àmbits, gener 2015.
PACTE CONTRA LA SEGREGACIÓ ESCOLAR A CATALUNYA. (2019)
http://www.sindic.cat/site/unitFiles/6058/Pacte%20segregacio%20escolar%202018_definitiu.pdf
PEDRÓ, F. (2009). Descentralització i municipalització de l´educació als països de l´OCDE Àrea d'Educació de la Diputació de Barcelona. CERI-OCDE
PLANDIURA, R (2009). "La Llei d'educació des del món local". De Prop: Revista de política educativa local, núm. 32.
ROSSI, P.H.; LIPSEY, M.W.; FREEMAN, H.E. Evaluation: a systematic approach. 7th ed. London: SAGE, 2004.
SANCHEZ GELABERT, A (2017), L’educación al llarg de la vida a Barcelona: educación post-obligatòria i practiques educatives comunitàreis, Barcelona: Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona IERMB. https://eric.ed.gov/?id=ED480332
SANZ, J. (coord.). «Anàlisi d’experiències internacionals de les principals Actuacions dels Plans Educatius d’Entorn 0-20. Servei d’Orientació d’Àmbit comunitari». [en línia]. Barcelona: Subdirecció General de Suport i Atenció a la Comunitat Educativa del Departament d’Educació; IVALUA, 2020. https://www.ivalua.cat/sites/ default/files/2020-03/1_SOAC.pdf
SÍNDIC DE GREUGES (2008). Informe extraordinari: La segregació escolar a Catalunya. Capítol 3: Anàlisi de la segregació escolar a Catalunya: El cas de l'alumnat immigrat. pp. 21-37.http://www.sindic.cat/site/unitFiles/2266/segregacio_escolar_web.pdf
ÚCAR, X. (Dir.) (2008). Pla marc d’avaluació participativa dels plans comunitaris de Catalunya. Bellaterra: GAPEF-GIPE
VALLES, M. (2000): Técnicas cualitativas de investigación social. Madrid, Síntesis.
VVAA (2009) La familia y la participación. Monográfico Escuela. http://lnx.educacionenmalaga.es/valores/files/2011/12/Revista-Escuela-OCTUBRE-2009.pdf
RECURSOS WEB
Observatori de l’Educació Local de la Diputació de Barcelona
https://www.diba.cat/es/web/oel
Institut Municipal d’Educació de Barcelona
https://ajuntament.barcelona.cat/educacio/#
El blog de l’educació local, El Diari de l’Educació
https://diarieducacio.cat/educaciolocal/
Fundació Bofill
Educació 360
Plans educatius d’entorn
http://xtec.gencat.cat/ca/comunitat/entorn_pee/
Associació Internacional de Ciutats Educadores
Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques-Ivàlua
https://ivalua.cat/ca/educacio
Síndic de Greuges, notícies i informes sobre segregació escolar
https://www.sindic.cat/ca/page.asp?id=379
Fundació Carles Pi i Sunyer, Panel de Polítiques Educatives Locals (PPEL)
https://es.pisunyer.org/panel-de-politiques-publiques-locals/projectes/educacio/2018
Programa Hermes. Informació Estadística Local
No es requereix