Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500262 Sociologia | OB | 3 | 2 |
No s'han previst
L'objectiu del curs és doble. Per un costat, es pretén entendre les relacions entre naturalesa i societat a través de diferents aportacions teòriques de les ciències socials, en particular des de la ja llarga tradició de la sociologia ambiental. Per un altre costat, es pretén reflexionar sobre els riscos ambientals, les seves implicacions socials i polítiques i els principals debats teòrics i pràctics relatius a la seva percepció social, gestió i governança. En tots dos objectius es posarà l'accent en la qüestió del poder i les desigualtats, en el paper del coneixement científic en la definició i gestió de les problemàtiques ambientals, en els diferents tipus de respostes socials i polítiques implementades per afrontar aquestes qüestions.
Continguts:
1. Relacions naturalesa / societat
La dualitat Societat-Natura: una perspectiva antropològica
El sistema econòmic i els 'recursos' naturals
El diàleg entre les Ciències Socials i les Ciències Naturals
Vectors ambientals: aigua, energia, residus, alimentació, biodiversitat, territori i urbanisme, qualitat de l'aire i canvi climàtic (aquests vectors aniran apareixent també en la resta d'apartats del programa)
2. Preocupacions ambientals contemporànies
Orígens i evolució. Diferents interpretacions teòriques (causes basades en la tecnologia, en la economia, en la política, en les institucions, construccionisme social, etc.).
Explicacions ecològiques: Escola de Chicago (Park, Burgess, etc.); Model POET (Duncan); Model HEP-NEP (Catton & Dunlap), etc.
Explicacions des de l'economia política: Model Roda de la producció (Schnaiberg); Segona contradicció del capitalisme (O'Connor); Ecologisme popular (Martínez-Alier); Societat del Risc (Beck), etc.
Del debat de la Modernització Ecològica (Mol i Spargaaren) i les alternatives: decreixement (Kallis, D'Alisa), iniciatives de transició (Del Río, Hobkins), colapsisme (Riechmann, Turiel), ecosocialisme (Sempere), etc.
Ecofeminismes i ecologia queer.
3. Riscos ambientals i tecnològics
Concepte de risc i les seves implicacions socials i polítiques. Les dimensions socials del risc.
Percepció social dels riscosambientals i tecnològics: Diferents perspectives (psicomètriques, culturals, institucionals, etc.).
Conflictes ambientals: Models d'anàlisi de l'estructura dels conflictes.
4. Moviments socials i medi ambient
Els orígens de la mobilització socioambiental: El conservacionisme i l'ambientalisme obrer.
L'increment (de la percepció) dels riscos ambientals i el nou ecologisme (o ecologisme polític).
Altres moviments socials (naturisme, etc.) i evolució contemporània (plataformes, etc.). Els nous moviments pel clima.
5. Polítiques ambientals
Modernització ecològica i desenvolupament sostenible
Governança ambiental i el principi de precaució
Decreixement i transicions vers la sostenibilitat
6. Qüestions transversals
Sociologia de la salut
Sociologia urbana i del territori
Sociologia de l'energia
Sociologia del sistema agroalimentari
Sociologia del canvi climàtic
Sociologia dels residus
La metodologia docent inclou les següents activitats:
1- Classes magistrals
2- Seminaris: Anàlisi de conferències, treball en petits grups i debats.
3- Realització de treball en grup
4- Preparació de prova escrita. Anàlisi i estudi de lectures i materials.
5- Prova escrita (examen).
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes teòriques | 23 | 0,92 | 2, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12 |
Seminaris | 15 | 0,6 | 2, 4, 7, 9, 10, 11, 12 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories | 15 | 0,6 | 5, 7 |
Tipus: Autònomes | |||
Treball de l'estudiant | 90 | 3,6 | 2, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12 |
L'avaluació de l'assignatura consta de:
a) Assistència a dos seminaris, que requeriran una posterior reflexió individual escrita (20% de la nota final, 10% cada seminari).
b) Un treball col·lectiu d’anàlisi d’un conflicte ambiental (30% de la nota final).
c) Un examen (50% de la nota final).
Criteris:
D’acord amb l’article 117.2 de la Normativa acadèmica de la UAB, l’avaluació dels alumnes repetidors podrà consistiren una sola prova de síntesi. L’alumnat repetidor que es vulgui acollir a aquesta possibilitat, caldrà que es posi en contacte amb el professorat a principi de curs.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Examen | 50 | 5 | 0,2 | 4, 5, 9, 10, 12 |
Reflexions dels seminaris | 20 | 1 | 0,04 | 2, 3, 7, 8, 11, 12 |
Treball de grup | 30 | 1 | 0,04 | 1, 2, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
Bibliografia bàsica:
Commoner, B. (1992) En paz con el planeta. Barcelona: Crítica.
Schnaiberg, A. (1998) "Politizando la rueda de producción: Los programas de reciclaje de residuos sólidos en Estados Unidos”.Revista Internacional de Sociología, 19-20: 181-222. [Versió en anglès: “Politicizing the treadmill of production: reshaping social outcomes of ‘efficient’ recycling”. Working paper, Institute for Policy Research, Northwestern University, Evanston, IL USA. (Disponible a: http://www.ipr.northwestern.edu/publications/papers/urban-policy-and-community-development/docs/schnaiberg/politicizing-the-treadmill.pdf)]
Beck, U. (2002) La sociedad del riesgo global. Madrid: Siglo XXI.
Mies, M. & V. Shiva (2016) Ecofemismo. Teoría, crítica y perspectivas. Barcelona: Icària.
Harari, Y.N. (2018) 21 lliçons per al segle XXI, Barcelona: Edicions 62.
Espluga, J.; Ruscheinsky, A.; Prades, A. (2018) “El concepto de riesgo y su aplicación al análisis de conflictos socioambientales” (p. 69-90). In: A. Vallejos-Romero; J. Valencia Hernández & A. Boso (eds.) Riesgos, Gobernanza y Conflictos Socioambientales. Temuco (Chile): Ediciones Universidad de La Frontera.
Prades, A.; Espluga, J.; Horlick-Jones, T. (2015) “Riesgos tecnológicos, conflictos sociales y políticas ambientales. Del estudio de las percepciones a la implicación pública”. Papers, Revista de Sociologia, núm. 100 (4): 395-423. http://papers.uab.cat/article/view/v100-n4-prades-espluga-horlick-jones
Lemkow, L. & Espluga, J. (2017) Sociología Ambiental. Barcelona: Icària.
Riechmann, J. & Fernández Buey, F. (1994) Redes que dan libertad. Introducción a los nuevos movimientos sociales. Barcelona: Paidós.
Espluga, J. (coord.) (2019) El cambio climático y sus metáforas. Barcelona: Icària.
Espluga, J. & Caballero, J. (2005) Introducción a la prevención de riesgos laborales. Barcelona: Ariel.
Benach, J. (2020) La salud es política. Barcelona: Icària.
Alabart, A. (2003) “Sociologia urbana”. A: S. Giner (coord.), Teoría Sociológica Moderna (págs. 458-488). Barcelona: Editorial Ariel.
Complementària
Sociologia ambiental en general (manuals i articles de síntesi en castellà):
Aledo, A.; Domínguez, J.A. (2001) Sociología ambiental. Granada: Grupo Editorial Universitario.
Baigorri, A. (ed.) (2012) Transiciones ambientales. Ensayos de sociologia ambiental. Badajoz: ARSociologica & SOCMAyS.
Garcia, E. (2004), Medio Ambiente y Sociedad. Madrid: Alianza.
Lemkow, L.; Espluga, J. (2017), Sociología Ambiental. Barcelona: Icària.
Sempere, J.; Riechmann, J. (2000), Sociología y Medio Ambiente. Madrid: Síntesis.
Pardo, M. (1998) “Sociología Y Medio Ambiente: Estado de la cuestión”. Revista Internacional de Sociología, 19-20: 329-367.
Tábara, J.D. (2003) “Teoría socioambiental y Sociología Ecológica”. En: S. Giner (coord.), Teoría Sociológica Moderna (págs. 431-457). Barcelona: Editorial Ariel.
Sobre les relacions naturalesa / societat
Barley, N. (1998) El antropólogo inocente. Barcelona: Anagrama.
Carson, R. (2002) Silent Spring, New York, Mariner Books (Houghton).
Diamond, J. (1998) Armas, gérmenes y acero. Barcelona: Random House Mondadori.
Harari, Y.N. (2014) Sàpiens. Una breu història de la humanitat. Barcelona: Edicions 62.
Masjuan Codina, J.M. (2016) Materials per repensar la sociologia a partir de Darwin. Barcelona: Octaedro.
Naredo, J.M. (2006) Raíces económicas del deterioro ecológico y social. Madrid: Siglo XXI.
Riechmann, J.; González-Reyes, L.; Herrero, Y.; Madorrán, C. (2012) Qué Hacemos Hoy Cuando Nos Encontramos Frente A La Amenaza De Una Crisis Mayor Que La Econòmica: La Ecològica. Madrid: Akal.
Sapolsky, R.M. (2007) El mono enamorado. Y otros ensayos sobre nuestra vida animal. Barcelona: Paidós.
Tello, E. (2005) La historia cuenta. Del crecimiento económico al desarrollo humano sostenible. Barcelona: El Viejo Topo.
Wilson, E.O. (2012). La conquista social de la Tierra, Barcelona: Debate.
Sobre teories socials i medi ambient
Arriaga Legarda, A.; Pardo Buendía, M. (2011) “Justicia ambiental. Estado de la cuestión”. Revista Internacional de Sociología, Vol 69 (3): 627-648. http://revintsociologia.revistas.csic.es/index.php/revintsociologia/article/view/406
Beck, U. (1992) Risk Society; Towards a New Modernity, London, Sage. [La Sociedad del riesgo. Barcelona: Paidós, 1998]
Beck, U. (1999) World Risk Society. Cambridge. Polity Press. [La Sociedad del riesgo global. Madrid: Siglo XXI, 2002]
Beck, U. (2009) The World at Risk, Cambridge, Polity Press.
Commoner, B. (1992) En paz con el planeta. Barcelona: Crítica.
Dunlap, R.E.; Buttel, F.H.; Dickens, P.; Gijswitj, A. (2002) Sociological Theory and the Environment. Classical Foundations, Contemporary Insights. Lanhan: Rowman & Littlefield Publishers.
Foster, J.B. (2012) “The Planetary Rift and the New Human Exemptionalism: A Political-Economic Critique of Ecological Modernization Theory”. Organization Environment, 25: 211-237.
Giddens, Anthony (1993): Las consecuencias de la modernidad, Madrid: Alianza.
Giddens, Anthony (2000): Un mundo desbocado, Madrid: Taurus.
Irwin, A. (2001) Sociology and the Environment. Oxford. Polity Press.
Lash, S.; Szerszynski, B.; Wynne, B. (1996), Risk, Environment and Modernity. London: Sage.
Ramos Torre, Ramón y Fernando García Selgas (eds.) (1999). Globalización, riesgo y reflexividad. Madrid: CIS.
Redclift, M and Benton, T. (1994) Social Theory And The Global Environment. London. Routledge.
Riechmann, J. (2016) “Barry Commoner y la oportunidad perdida”. Encrucijadas, 11. http://www.encrucijadas.org/index.php/ojs/article/view/255/212
Schnaiberg, A.; Gould, K. A. (1994) Environment and Society. The Enduring Conflict. Caldwell: The Blackburn Press.
Spaargaren, G.; Mol, A.P.J.; Buttel, F. (2000), Environment and Global Modernity. London: Sage.
Sobre riscos tecnològics i ambientals
Douglas, M. (1996). La aceptabilidad del riesgo según las ciencias sociales. Barcelona: Paidós. [1985].
Douglas, M.; Wildavsky, A. (1982). Risk and Culture. Berkeley, Los Angeles, London: University of California Press.
Espluga, J. (2004) “Conflictes socioambientals i estudi de la percepció social del risc”. Papers. Revista de Sociologia., núm. 72, p. 145-162.
Espluga, J. (2012) “Riscos ambientals, plans d’emergència i desigualtats de gènere”. A: M. Freixanet (coord.) Sostenibilitats. Polítiques públiques des del feminisme i l’ecologisme. Barcelona: Institut de Ciències Polítiques i Socials. Pàgs. 189-226.
Espluga, J.; Prades, A.; Gamero, N.; Solà, R. (2009) “El papel de la confianza en los conflictos socioambientales“. Política y Sociedad, Vol. 46, núm. 1 y 2: 255-273. http://revistas.ucm.es/index.php/POSO/article/view/POSO0909130255A
Espluga, J.; Farré, J.; Gonzalo, J.; Horlick-Jones, T.; Prades, A.; Oltra, J.; Navajas, J. (2009) “Do the people exposed to a technological risk always want more information about it? Some observations on cases of rejection“. In: S. Martorell, C. Guedes & J. Barnett (eds.) Safety, Reliability and Risk Analysis, London: CRC Press – Taylor & Francis, p. 1301-1308.
Espluga, J.; Farré, J.; Gonzalo, J. Prades, A. (2014) “Factores que inhiben la movilización social: el caso del área petroquímica de Tarragona”. Revista Española de Investigaciones Sociológicas, núm. 146: 191-216. http://www.reis.cis.es/REIS/jsp/REIS.jsp?opcion=articulo&ktitulo=2435&autor=JOSEP+ESPLUGA+TRENC%2C+JORDI+FARR%C9+COMA%2C+JAN+GONZALO+IGLESIAS%2C+ANA+PRADES+L%D3PEZ
Fischhoff, B.; Slovic, P.; Lichtenstein, S.; Read, S.; Coombs, B. (1978). “How Safe is Safe Enough: A Psychometric Study of Attitudes towards Technological Risk and Benefits”. Policy Sciences, núm. 8: 127-152.
Krimsky, S.; Golding, D. (eds.)(1992) Social Theories of Risk, London: Praeger.
López Cerezo, J.A.; Luján, J.L. (2000) Ciencia y Política del Riesgo. Madrid: Alianza.
Luján, J.L; Echeverría, J. (eds.) (2004). Gobernar los riesgos. Ciencia y valores en la sociedad del riesgo. Madrid: Biblioteca Nueva
Horlick-Jones, T.; Prades, A. (2009). “On interpretative risk perception research: Some reflections on its origins; its nature; and its possible applications in risk communication practice”. Health, Risk & Society, 11 (5): 409-430.
Renn, Ortwin (1992): “Concepts of risk: A Classification”, pp. 53-81, en S. Krimsky y D. Golding (eds.) Social Theories of Risk, Westport: Praeger.
Renn, Ortwin (2008): Risk Governance. Coping with Uncertainty in a Complex World, London: Earthscan.
Slovic, Paul (2000): The perception of risk, London: Earthscan.
Taylor-Gooby, Peter y Jenns O. Zinn (2006): “Current Directions in Risk Research: New Developments in Psychology and Sociology”, Risk Analysis, 26 (2): 397-411.
Wynne, Brian (1996): “May the Sheep Safely Graze? A Reflexive View of the Expert-Lay Knowledge Divide”, pp. 44-83, en S. Lash; B. Szerszynski; y B. Wynne (eds.) Risk, Environment and Modernity. London: Sage.
Sobre moviments socials ambientals
Dobson, A. (1997) Pensamiento político verde. Barcelona: Paidós.
Espluga, J. (2013) “Riscos ambientals i moviments socials a Catalunya”. A: Societat Catalana 2012. Barcelona: Associació Catalana de Sociologia– Institut d’Estudis Catalans. Pàgs. 135-156. http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000190%255C00000045.pdf
Jiménez Sánchez, M.l (2005). El impacto político de los movimientos sociales: un estudio de la protesta ambiental en España. Madrid: CIS.
Laraña, E. (1999) La construcción de los movimientos sociales. Madrid: Alianza.
Lemkow, L. (1984). La protesta antinuclear. Madrid: Mezquita.
Mora i Ticó, P. (2004) “El moviment ecologista: història i procés d’institucionalització”. A: E. Prat (coord.) Els moviments socials a la Catalunya contemporània. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona.
Riechmann, J. & Fernández Buey, F. (1994) Redes que dan libertad. Introducción a los nuevos movimientos sociales. Barcelona: Paidós.
Rootes, C. (ed.) (2003) Environmental Protest in Western Europe. Oxford University Press.
Villasante, T.R.; Martín, P. (2006) “Redes y conjuntos de acción: para aplicaciones estratégicas en los tiempos de la complejidad social.” REDES- Revista hispana para el análisis de redes sociales, Vol.11,#2, URL: http://revista-redes.rediris.es/html-vol11/Vol11_2.htm
Sobre polítiques ambientals
Bulkeley, H.; Jordan, A.; Perkins, R.; Selin, H. (2013) “Governing sustainability: Rio+20 and the road beyond”, Environment and Planning C: Government and Policy, 31: 958 – 970.
Brundtland, G.H. (1989) Nuestro Futuro Común, Madrid, Alianza Editorial (Comisión Mundial Del Medio Ambiente Y Del Desarrollo).
D’Alisa, G.; Demaria, F.; Kallis, G. (eds.) (2015) "Decreixement. Vocabulari per a una nova era". Barcelona: Icària.
European Environment Agency (2013) Late Lessons from Early Warnings: Science, Precaution and Innovation. Luxembourg: Publications Office of the European Union.
Fernández, D. M., & López, A. G. (2010). “Del desarrollo sostenible al decrecimiento: por una re-estructuración del sistema económico”. Actas del XV Coloquio de Geografía Rural: Territorio, paisaje y patrimonio rural: Cáceres, 28 a 30 de abril de 2010 (p. 22). Servicio de Publicaciones. http://age.ieg.csic.es/geografia_rural/Actividades%20de%20grupo/Documentos/XVColoquio_Caceres%202010/Comunicaciones/contenido/1%C2%AA%20ponencia%20pdf/1.22.pdf
Garcia, E. (2011) “Sociology and degrowth: Visions of social change, entropy and evolution in a waydown era". Sociology Study 1(3), 212-220. http://www.davidpublisher.org/Public/uploads/Contribute/5514f8889d9d9.pdf
Garcia, E. (2012) "Degrowth, the past, the future, and the human nature". Futures 44(6), 546-552. http://www.uv.es/egarciag/index/degrowth2012.pdf
Jackson, T. (2011) Prosperidad sin crecimiento. Economía para un planeta finito. Barcelona: Icària.
Kallis, G. (2021) Límits. Ecologia i llibertat. Barcelona: Arcàdia.
Latouche, S. (2008), La Apuesta por el Decrecimiento. ¿Cómo Salir del Imaginario Dominante?, Barcelona, Icaria.
Martínez Alier, J.; Oliveres, A. (2005), ¿Quién Debe A Quién? Deuda Ecológica y Deuda Externa, Barcelona, Icaria.
Meadows, D. (coord.) (1972) Los límites del crecimiento. México: Fondo de Cultura Económica.
OCDE (2008) Desarrollo sostenible: vincular la economía, la sociedad, el medio ambiente. (Resumen). París: OECD.
Sacristán, M. (2009) Pacifismo, ecologismo y política alternativa. Barcelona: Icària & Público.
Sempere, J. (2009) Mejor con menos. Necesidades, explosión consumista y crisis ecològica. Barcelona: Crítica.
Tello, E.; Jover, G. (2019) Polítiques i conflictes ambientals a Catalunya, 1972-2017. A: R. Gomà & J. Subirats (coords.) Canvi d’època i de polítiques públiques a Catalunya. Barcelona: Galàxia Guttenberg. P. 83-98.
Sobre energia, canvi climàtic i societat:
Del Río, J. (2015) Guia del movimiento de Transición. Madrid: La Catarata.
Diaz-Maurin, F. (2013) Decreixement sostenible i Eficiència Energètica. Documents de Treball Medi Ambient, Vol. 7 “Eficiència Energètica”, Diputació de Barcelona, Servei de Medi Ambient.
Espluga, J. (coord.) (2019) El cambio climático y sus metàforas. Barcelona: Icària.
Garcia, E.; Martínez Iglesias, M.; Kirby, P. (2017) Transitioning to a Post-Carbon Society. London: Palgrave MacMillan.
Humphrey, C.R.; Lewis, T. L.; Buttel, F.H. (2002) Environment, Energy, and Society: A New Synthesis. Belmont, CA: Wadsworth Group.
Malm, A. (2020) Capital fósil. El auge del vapor y las raíces del calentamiento global. Madrid: Capitán Swing.
Prades, A. (1997) Energía, tecnologia y Sociedad. Madrid: Ediciones de la Torre.
Prugh, T.; Flavin, C.; Sawin, J.L. (2005) “Cambiando la economía del petróleo”. En: La situación del mundo 2005. Informe anual del Worldwatch Institute sobre progreso hacia una sociedad sostenible. Barcelona: FUHEM, Icaria. Pàgs. 185-215.
Riba Romeva, C.; Sans Rovira, R.; Torrents Pujadas, E. (2012) El crac energètic. Xifres i fal·làcies. Barcelona: Octaedro.
Riechmann, J. (2019) Otro fin del mundo es possible. Sobre transiciones ecosociales, colapsos y la imposibilidad de lo necesario. Barcelona: MRA.
Sans Rovira, R.; Pulla Escobar, E. (2014) El col·lapse és evitable. La transició energètica del segle XXI. Barcelona: Octaedro.
Sempere, J.; Tello, E. (coords.) (2008) El final de la era del Petróleo barato. Barcelona: Icària.
Sempere, J. (2018) Las cenizas de Prometeo. Transición energética y socialismo. Barcelona: Ediciones de Pasado & Presente.
Turiel, A. (2020) Petrocalipsis. Crisis energètica global y cómo (no) la vamos a solucionar. Madrid: Alfabeto.
Sobre sistema agroalimentari:
Duch, G. (2014) No vamos a tragar. Soberanía alimentaria, una alternativa frente a la agroindústria. Barcelona: Los libros del lince.
Fernández, F. & Duch, G. (2011) “2010. “El terremoto alimentario. Causas de la crisis alimentaria y tendencias de futuro”. La situación del mundo 2011. Informe anual del Worldwatch Institute. Barcelona: Icària. Pàgs. 337-422. http://www.fuhem.es/media/ecosocial/File/Actualidad/2011/el%20terremoto%20alimentario_F.%20FERNANDEZ_G.%20DUCH.pdf
Espluga, J.; Di Masso, M.; López, D. (2019) “Agroecologia i polítiques per la sobirania alimentària: fórmules per afrontar la crisi energètica, ambiental i econòmica”. A: R. Gomà & J. Subirats (coords.) Canvi d’època i de polítiques públiques a Catalunya. Barcelona: Galàxia Guttenberg. P. 144-159.
Guirado, C.; Valldeperas, N.; Tulla, A.F. (2017) L’agricultura social a Catalunya. Desenvolupament local i ocupació per a col·lectius en risc d’exclusió social. Tarragona: Cossetània.
Hobbelink, H. (Ed.) (1987), Más allá de la Revolución Verde. Las Nuevas Tecnologías Genéticas para la agricultura, ¿Desafío O Desastre? Barcelona: Lerna / Icda.
La Vía Campesina (1996). Soberanía alimentaria: un futuro sin hambre. Posición de La Vía Campesina sobre soberanía alimentaria presentada en la Cumbre Mundial sobre Alimentación. Roma.
La Vía Campesina (2007). Declaración de Nyéleni. Mali. https://nyeleni.org/DOWNLOADS/Nyelni_SP.pdf (Consulta 04-09-2017)
López García, D. (2015) Producir alimentos, reproducir comunidad. Redes alimentarias alternativas como formas económicas para la transformación social y ecológica. Madrid: Libros en Acción.
López García, D.; Fernández Casadevante Kois, J.L.; Morán, N.; Oteros Rozas, E. (eds.) (2017) Arraigar las instituciones. Propuestas de políticas agroecológicas desde los movimientos sociales. Madrid: Libros en Acción.
Marull, J. (dir.), Domene, E. (coord.); García, M.; Cañas, C.; Cattaneo, C.: Coll, F.; Queralt, E. (2016). Agricultura Metropolitana. Agricultura urbana i periurbana a l’àmbitmetropolità de Barcelona: beneficis econòmics, socials i ambientals. http://www.amb.cat/documents/11696/6186679/Agricultura+metropolitana/1c899a9a-1116-435f-b69f-68e9a34b7877 (Consulta 04-09-2017)
Montagut, X.; Dogliotti, F. (2006), Alimentos Globalizados. Soberanía Alimentaria y Comercio Justo, Barcelona, Icària.
Patel, R. (2008), Obesos Y Famélicos. El Impacto de la Globalización en el Sistema Alimentario Mundial. Barcelona: Los Libros Del Lince.
Schloeser, E. (2001) Fast food nation. Boston : Houghton Mifflin.
Sevilla Guzmán, E. (2006) De la sociologia rural a la agroecologia. Barcelona: Icària.
Vivas, E. (2014) El negocio de la comida. ¿Quién controla nuestra alimentación? Barcelona: Icària.
Aquesta assignatura no requereix cap tipus de programari específic.