Edafologia
Codi: 101069 Crèdits: 4| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500254 Geologia | OT | 3 | 2 |
| 2500254 Geologia | OT | 4 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Xavier Domene Casadesús
- Correu electrònic:
- xavier.domene@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- No
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Equip docent
- Sara Marañon Jimenez
- Xavier Domene Casadesús
Prerequisits
Tot i que no hi ha prerequisits oficials, és convenient que l’estudiant tingui coneixements bàsics en Ciències de la Terra i del Medi Ambient i Biologia adquirits a la secundària, així com dels tipus de roques i mineralogia adquirits en assignatures prèvies del Grau de Geologia.
Objectius
- Poder descriure i interpretar un sòl al camp en relació als altres factors del medi natural.
- Identificar els principals components del sòl i interpretar les seves propietats.
- Aprendre a utilitzar la classificació de sòls per interpretar la seva diversitat.
- Valorar la capacitat d’ús dels sòls en funció de les seves propietats.
- Identificar alguns problemes freqüents de degradació dels sòls (erosió, contaminació) i proposar-ne solucions.
Competències
- Geologia
- Demostrar que es comprenen les dimensions espacials i temporals dels processos terrestres, i en escales diferents.
- Descriure, analitzar, avaluar, planificar i gestionar el medi físic i el patrimoni geològic.
- Elaborar i interpretar mapes geològics i altres tipus de representació de la informació geològica (columnes, quadres de correlació, talls geològics, etc.).
- Processar, interpretar i presentar dades de camp utilitzant tècniques qualitatives i quantitatives, així com els programes informàtics adequats.
- Processar, interpretar i presentar dades de laboratori utilitzant tècniques qualitatives i quantitatives, i els programes informàtics adequats.
Resultats d'aprenentatge
- Avaluar els canvis i el nivell de la degradació dels medis geològics per l'acció antropogènica directa o l'associada al canvi climàtic.
- Descriure, analitzar, avaluar, planificar i gestionar el medi físic i el patrimoni geològic.
- Elaborar mapes geològics temàtics per a la gestió i la remediació mediambientals, i de divulgació d'informació de patrimoni geològic.
- Fer la selecció i la síntesi de la informació de camp i fer-ne un tractament informàtic qualitatiu i quantitatiu utilitzant diferents programes informàtics.
- Fer la selecció i la síntesi de la informació pràctica de laboratori, i tractar-la de manera qualitativa i quantitativa utilitzant programes informàtics.
- Identificar i processar el valor i les fonts de dades de camp amb implicacions mediambientals.
- Valorar i processar les dades de laboratori corresponents als temes mediambientals.
Continguts
TEORIA
Tema 1. El sòl com a sistema natural
- Què és el sòl. El sòl com a component i recurs del medi natural.
- Funcions ambientals, econòmiques i socials.
- Com es forma un sòl: Factors formadors i processos.
- Organització del sòl. Perfil del sòl i horitzons.
Tema 2. Organització dels components del sòl (arquitectura del sòl)
- Dimensions dels components. Granulometria i textura.
- Arquitectura del sòl: agregació de les partícules, estructura, tipus i estabilitat.
- Densitat real i aparent. Porositat. Característiques de l’espai porós.
Tema 3. Síntesi dels constituents minerals del sòl
- Processos d’alteració: característiques específiques i significat en el sòl.
- Principals minerals del sòl
- Gradient climàtic d'alteració
Tema 4. La matèria orgànica, les seves transformacions i l’activitat biològica del sòl
- El sòl com a embornal de carboni i nitrogen en el context del canvi global i el canvi climàtic. Processos de mineralització i d'humificació. Altres mecanismes de protecció. Relació C/N.
- Gènesi i natura de l’humus. Substàncies húmiques. Els complexos argilo-húmics.
Tema 5. El sòl com a reservori hídric
- Retenció d'aigua al sòl. Potencial hídric i els seus components. Corba característica d’humitat. Disponibilitat d’aigua per a les plantes.
- Balanç hídric i règims d'humitat del sòl. Mesuresper a la conservació de l'aigua en el sòl.
Tema 6. Propietats físico-químiques del sòl
- Tipus d'interaccions a la interfase sòlid-líquid. Capacitat d'intercanvi catiònic. Saturació del complex de canvi.
- pH del sòl: significació i mesura. Acidesa actual i potencial. Capacitat d’esmorteïment. Fonts d’acidesa en els sòls. Correccions, encalcinat.
- Solució del sòl: cations i anions en dissolució. Salinitat i sodicitat.
Tema 7. Diversitat de sòls (edafodiversitat)
- El sistema FAO-WRB. El pedió i els horitzons de diagnòstic. Definició dels principals ordres taxonòmics.
- Mapes de sòls i la seva interpretació. Avaluació de sòls i el planejament del territori.
SORTIDA DE CAMP
La sortida consistirà en una sortida de tot un dia a la Cinglera del Far, a uns 1000 m d'altitud, i situada al municipi de Susqueda, al límit de les comarques d'Osona, La Selva i La Garrotxa. Els estudiants, en grups reduïts, realitzaran un escandalla i faran la descripció del perfil de sòl. A final de curs presentaran un pòster recollint aquesta descripció, interpretant l'edafogènesi del sòl, així com les limitacions dels usos actual i alternatius.
Metodologia
D'acord amb els objectius d'aquesta assignatura es combinaran diverses estratègies d'ensenyament-aprenentatge:
1) Classes magistrals. Consistents en sessions expositives de 50 minuts cadascuna, realitzades a l'aula, i destinades a la introducció de conceptes descrits al temari amb el material audiovisual preparat pel professor com a suport.
2) Resolució de problemes i casos pràctics. S'utilitzen per aprendre a descriure i analitzar un sòl, a més d'aplicar aquests coneixements en base a resultats analítics i problemàtiques reals. Es realitzaran sempre després de les sessions classe magistral com a activitat d'aplicació.
3) Pràctiques de camp. Consistents en una sortida de tot un dia a la Cinglera del Far, on els estudiants treballaran en grups reduïts per obrir un escandall i descriure el perfil de sòl 'in situ'. A final de curs els alumnes presentaran un pòster recollint aquesta descripció, interpretant l'edafogènesi del sòl, així com les limitacions d'usos.
4) Activitats autònomes. Corresponents al temps destinat a l'estudi i a la resolució de problemes plantejats a classe per cada estudiant, això com el temps destinat a la preparació del pòster en grup esmentat anteriorment.
*La metodologia docent proposada pot experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes magistrals | 24 | 0,96 | 1, 2 |
| Pràctiques de camp | 7 | 0,28 | 1, 2, 4, 6 |
| Sessions especials | 3 | 0,12 | 2, 6 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Aprenentatge autònom | 47 | 1,88 | 1, 2, 6 |
| Resolució de problemes i casos pràctics | 15 | 0,6 | 5, 7 |
Avaluació
L'avaluació consistirà en:
1) Examen parcial (25% nota). Comprèn els temes explicats a les classes magistrals fins a aquell moment.
2) Examen final (45% nota). Comprèn els temes posteriors als avaluats al 1r parcial, tot i que pel caràcter inclusiu de l’assignatura, caldrà ser capaç de fer connexions amb els temes del 1r parcial, d'acord amb els principis d'avaluació continua del reglament d'avaluació de la UAB.
3) Pòster (30% nota). Consisteix en un treball en grup en format pòster on es descriu un sòl real estudiat en condicions de camp, s’interpretarà el seu procés de formació, i se n’avaluarà la idoneïtat dels usos actuals o alternatius. Aquesta activitat no és recuperable.
Revisió. En el moment de publicació de les notes dels exàmens al campus virtual es comunicarà la data, horari i lloc de la revisió. No es faran revisions individuals fora d’aquest horari.
Examen de recuperació. En el cas que la nota mitjana ponderada dels parcials sigui inferior a 5, els estudiants podran presentar-se a un examen de recuperació que inclourà tots els continguts de l’assignatura, quedant aquesta com la nota definitiva de la part teòrica (amb un pes del 70% de la nota global).
Criteri d’avaluació. Un alumne es considerarà com a ‘suspès’ quan la nota mitjana de les tres activitats no superi el 5. Un alumne es considerarà com a ‘no avaluable’ quan no es presenti a cap de les activitats d'avaluació.
*L’avaluació proposada pot experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Examen final | 45% | 2 | 0,08 | 2 |
| Examen parcial | 25% | 2 | 0,08 | 1, 2, 6 |
| Pòster | 30% | 0 | 0 | 1, 3, 4, 5, 6, 7 |
Bibliografia
Llibres:
Brady N. C. & R. R. Weil. 2008. The nature and properties of soils (14th ed.). Prentice Hall Upper Saddle River, New Jersey. 975 p. http://wps.prenhall.com/chet_brady_natureandp_13
Porta, J.; M. Lopez-Acevedo & C. Roquero. 2003. Edafología para la agricultura y el medio ambiente, Ed Mundi-Prensa, Madrid.
Porta, J., M. López-Acevedo & R. M. Poch. 2009. Introducció a l’Edafologia. Ús i protecció del sòl. Mundi-Prensa. Madrid.
Schoeneberger, P. J.; D. A. Wysocki, E. C. Benham & W. D. Broderson.1998. Libro de campaña para descripción y muestreo de suelos (Field book for describing and sampling soils). National Soil Survey Center – Natural Resources Conservation Service – USDA. Nebraska.
Stocking M. & Murnaghan N. (2003) Manual para la evaluación de campo de la degradación de la tierra. Ediciones Mundi-Prensa, Madrid, 172 p.
Tan, K. H. 1994. Environmental soil science. Marcel Dekker. New York.
van Reeuwijk, L. P. 2002. Procedures for soil analysis. ISRIC - FAO. [2847]
Porta, J.; López-Acevedo, M. 2005. Agenda de campo de suelos. Información de suelos para la agricultura y el medio ambiente. Ed. Mundi-Prensa, Madrid, 541p., ISBN 84-8476-231-9
Claus classificació de sòls:
USDA-NRCS. 2014. Claves para la Taxonomía de Suelos (https://www.nrcs.usda.gov/Internet/FSE_DOCUMENTS/nrcs142p2_051546.pdf)
FAO World reference base for soil resources (2006) A framework for international classification, correlation and communication. WORLD SOIL RESOURCES REPORTS 103. ISBN 92-5-105511-4
Mapes de sòls:
Mapa de sòls de Catalunya 1:25.000 (http://www.icgc.cat/ca/Administracio-i-empresa/Descarregues/Cartografia-geologica-i-geotematica/Cartografia-de-sols)
Dades de perfils a Catalunya: Geoíndex – Sòls (http://www.icgc.cat/Administracio-i-empresa/Eines/Visualitzadors-Geoindex/Geoindex-Sols)
IEC Cartografia de Sòls (https://www.iec.cat/mapasols/Ca/MapaInteres.asp?Grup=F&Opcio=15)
European Soil Data Centre (ESDAC) (https://esdac.jrc.ec.europa.eu/resource-type/maps)
Webs:
USDA – Natural Resources Conservation Service. Technical References: http://soils.usda.gov/technical/
USDA – Natural Resources Conservation Service. Soil Education. http://soils.usda.gov/education/
Unversidad de Granada. Departamento de Edafología y Química Agrícola. http://edafologia.ugr.es/index.htm
Soil-net. Welcome to Soil-net.com. http://www.soil-net.com/
International Union of Soil Sciences. Soil science education. http://www.iuss.org/popup/education.htm
Institut d’Estudis Catalans. Protecció de sòls, mapa de sòls de Catalunya. http://www.iecat.net/mapasols/index.html
Programari
No aplica.