Geologia estructural II
Codi: 101046 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500254 Geologia | OB | 3 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Elena Druguet Tantiña
- Correu electrònic:
- elena.druguet@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Altres indicacions sobre les llengües
Tot i que la llengua vehicular de l'assignatura és el català, es promou l'ús de terminologia científica en anglèsEquip docent
- Elena Druguet Tantiña
- Eduard Saura Parramon
Prerequisits
Tenir aprovades les assignatures "Fonaments de Geologia" i "Treball de Camp de Geologia Regional" de primer curs del Grau de Geologia i de primer i segon curs respectivament del doble grau en Ciències Ambientals i Geologia
Objectius
Reconèixer, identificar i interpretar les estructures de deformació dúctil i la seva associació en diferents contextos tectònics. Això es farà tant des de la vessant teòrica (gènesi d'estructures) com des del punt de vista analític (estructures reals). S'insistirà en l'adquisició per part de l'alumne/a de la capacitat d'utilitzar la terminologia adient de la geologia estructural i en l'adquisició d'habilitats per representar les característiques estructurals amb els diferents mètodes de representació gràfica (mapes, talls, esquemes de detall, projecció estereogràfica i altres tècniques específiques).
Competències
- Analitzar i utilitzar la informació de manera crítica.
- Aprendre i aplicar a la pràctica els coneixements adquirits i resoldre problemes.
- Demostrar que es comprenen les dimensions espacials i temporals dels processos terrestres, i en escales diferents.
- Elaborar i interpretar mapes geològics i altres tipus de representació de la informació geològica (columnes, quadres de correlació, talls geològics, etc.).
- Elaborar models del subsòl a partir de dades de superfície i geofísiques.
- Integrar evidències de camp i laboratori amb la teoria, seguint una seqüència des de l'observació a l'anàlisi, el reconeixement, la síntesi i la modelització. Formular i comprovar hipòtesis a partir d'aquesta integració.
- Processar, interpretar i presentar dades de camp utilitzant tècniques qualitatives i quantitatives, així com els programes informàtics adequats.
- Reconèixer, representar i reconstruir estructures tectòniques i els processos que les generen, i relacionar tipus de roques i estructures amb ambients geodinàmics.
- Transmetre adequadament la informació, de forma verbal, escrita i gràfica, i utilitzant les noves tecnologies de comunicació i informació.
- Treballar amb autonomia.
- Utilitzar conceptes de física en la resolució de problemes geològics.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar i utilitzar la informació de manera crítica.
- Aprendre i aplicar a la pràctica els coneixements adquirits i resoldre problemes.
- Distingir els processos de deformació a diferents escales.
- Elaborar mapes geològics de regions estructuralment complexes i talls geològics.
- Elaborar models estructurals de subsòl, basats en la realització de talls geològics i blocs diagrama tridimensionals.
- Formular i comprovar hipòtesis d'índole estructural i tectònica.
- Interpretar el comportament mecànic dels materials geològics en funció de paràmetres físics.
- Processar, interpretar i presentar dades estructurals.
- Reconèixer i representar les principals estructures tectòniques.
- Relacionar les estructures de deformació amb els esforços tectònics.
- Relacionar les principals estructures tectòniques amb processos estructurals i petrogenètics.
- Transmetre adequadament la informació, de forma verbal, escrita i gràfica, i utilitzant les noves tecnologies de comunicació i informació.
- Treballar amb autonomia.
Continguts
BLOC 1
Tema 1: REVISIÓ DE CONCEPTES. DEFORMACIÓ CONTÍNUA
Tema 2: DEFORMACIÓ HOMOGÈNIA EN 2D
Tema 3: DEFORMACIÓ HETEROGÈNIA EN 2D
Tema 4: DETERMINACIÓ DE STRAIN EN 2D
Tema 5: DEFORMACIÓ EN 3D
Tema 6: DEFORMACIÓ DE ROQUES A ESCALA CRISTAL·LINA
BLOC 2
Tema 7: IMPLICACIONS GEOLÒGIQUES DE LA DEFORMACIÓ
Tema 8: FOLIACIONS I LINEACIONS
Tema 9: PLECS
Tema 10: PLEGAMENT
Tema 11: ESTRUCTURES DE BOUDINAGE
Tema 12: ESTRUCTURES DE SUPERPOSICIÓ
Tema 13: ZONES DE CISALLA
BLOC 3
Tema 14: RÈGIMS TECTÒNICS I PARTICIÓ DE LA DEFORMACIÓ
Tema 15: ASSOCIACIONS ESTRUCTURALS EN DOMINIS INTERNS DELS OROGENS. FAIXES TECTONOMETAMÒRFIQUES
PRÀCTIQUES D’AULA
Pràctica 1: Deformació homogènia mitjançant equacions de transformació de coordenades
Pràctica 2: El cercle de Mohr per deformació homogènia finita
Pràctica 3: Deformació homogènia i heterogènia en 2D; cisalla pura i cisalla simple
Pràctica 4: Mètodes de determinació de la deformació: (1) Rf/Φ , (2) Mètode de Fry
Pràctica 5: Tall geològic a través d'una faixa de plecs amb clivatge
Pràctica 6: Plecs en projecció estereogràfica i classificació de Fleuty
Pràctica 7: Morfologia de plecs i classificació de Ramsay
Pràctica 8: Deformació polifàsica
Pràctica 9: Zones de cisalla
Pràctica 10: Interpretació d’estructures a partir de fotografies
PRÀCTIQUES DE CAMP
Estructures tectòniques al Cap de Creus (2 dies)
-Primer dia:Cadaqués-Guillola-Puig Culip. Reconeixement i el.laboració de talls i esquemes estructurals de zones amb plecs i foliacions associades.
- Segon dia: Puig Culip - Culleró. Reconeixement i cartografia de detall de zones amb plecs i foliacions associades en dominis de metamorfisme intens i activitat magmàtica. Relacions tectònica/metamorfisme/magmatisme. Zones de cisalla.
Metodologia
Un plantejament combinat entre l'enfocament teòric (bloc 1) i el més descriptiu (bloc 2) amb un continu feedback entre la referència a l'estat no deformat (objecte geològic original) i la referència a l'estat deformat (estructura real). Aquest plantejament s'aplica a la totalitat de l'assignatura de manera que els conceptes explicats a teoria, a pràctiques i al camp s'interrelacionen de forma contínua.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Pràctiques d'aula | 12 | 0,48 | 4, 8 |
| Pràctiques de camp | 14 | 0,56 | 3, 4, 7, 8, 9, 11, 12, 13 |
| Teoria | 25 | 1 | 3, 7, 11 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Aprenentatge dels conceptes teòrico-pràctiques complementats amb informació bibliogràfica, treballs pràctics complementaris | 84 | 3,36 | 1, 3, 6, 7, 11, 12, 13 |
Avaluació
L'avaluació i qualificació final es farà en base a la suma de les avaluacions del (1) dossier de pràctiques, (2) treballs de camp, (3) prova teòrico-pràctica del Bloc 1 i (4) l'examen dels Blocs 2 i 3. Això dona 4 notes de les quals s'obtindrà la mitjana ponderada en base al pes específic de cadascuna de les parts (proporcional al nombre d'hores dedicades).
Per aprovar l'assignatura per avaluació continuada caldrà tenir una mitjana mínima de 5 i haver-se presentat a totes les proves, sortides de camp i lliurat tots els treballs de curs en els terminis establerts. Per mitjanar les diferents parts es requereix com a mínim un 3,5 de cada part. En cap cas l’alumne podrà aprovar si no ha realitzat les sortides de camp o si no ha presentat les pràctiques d’aula i els dossiers.
Recuperacions: Si no es compleixen aquests requeriments, o si la mitjana final resultant és inferior a 5, es podrà realitzar un examen de recuperació en la data de l'avaluació final. Per poder assistir a la recuperació, l'alumne ha hagut d'haver estat avaluat prèviament d'activitats d'avaluació continuada que equivalguin a 2/3 de la nota final. Les activitats recuperables en aquest examen de recuperació seran les activitats (3) i (4). Els estudiants aprovat per avaluació continuada però que vulguin millorar nota, podran optar a fer-ho en la mateixa data de l'avaluació final.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Avaluació de pràctiques | 15% | 4 | 0,16 | 2, 8, 9 |
| Avaluació del treball de camp | 15% | 5 | 0,2 | 2, 3, 4, 8, 9, 11, 12, 13 |
| Examen dels continguts dels Blocs 2 i 3 | 35% | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 13 |
| Prova teòrico-pràctica dels continguts del Bloc 1, amb disponibilitat d'apunts i material docent de tot tipus | 35% | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 6, 7, 10, 12, 13 |
Bibliografia
Davis, G.H., Reynolds, S.J., Kluth, C.F. 2013. Structural Geology of Rocks and Regions, 3rd Edition. Wiley.
Fossen, H. 2010. Structural Geology. Cambridge University Press.
Hansen, E. 1971. Strain facies. Springer-Verlag, Berlin.
Hatcher, R.D. 1990. Structural Geology. Principles, concepts and problems. Merrill Publishing Company.
Hills, E.S. 1977. Elementos de Geología Estructural. Ariel, Barcelona.
Hobbs, B.E., Means, W.H., Williams, P.F. 1981. Geología Estructural. Omega. Barcelona.
Lisle, R.J. 2004. Geological Structures and Maps: 3rd Edition. Elsevier.
Mattauer, M. 1976. Las deformaciones de los materiales de la corteza terrestre. Omega, Barcelona.
Passchier, C., Trouw, R. 2005. Microtectonics, second ed. Springer, Berlin.
Price, N.J., Cosgrove, J.M. 1990. Analysis of Geological Structures. Cambridge University Press.
Ragan, D.M., 2009. Structural Geology. An Introduction to Geometrical Techniques. 4th Edition. Cambridge University Press.
Ramsay, J.G. 1967. Folding and Fracturing of Rocks. McGraw Hill, New York. (trad. castellà: Ramsay, J.G. 1977.Plegamiento y fracturación de rocas. Blume, Madrid).
Ramsay, J.G., Huber, M.I. 1983. The Techniques of Modern Structural Geology, Volume 1: Strain Analysis. Ac. Press.
Ramsay, J.G., Huber, M.I. 1987. The Techniques of Modern Structural Geology, Volume 2: Folds and Fractures. Ac. Press.
Suppe, J. 1985. Principles of Structural Geology. Prentice Hall.
Turner, F.J., Weiss, L.E. 1963. Structural analysis of metamorphic tectonites. New York: McGraw-Hill.
Twiss, R.J., Moores, E.M. 1992. Structural geology. Freeman. (2nd edition 2007, Macmillan).
Van Der Pluijim, B., Marshak, S. 2003. Earth Structure. McGraw-Hill.
Programari
sense programari específic