Biologia i diversitat de vertebrats terrestres
Codi: 100850 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500251 Biologia ambiental | OT | 4 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Francesc Muñoz Muñoz
- Correu electrònic:
- francesc.munozm@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Altres indicacions sobre les llengües
Alguns materials docents (textos divulgatius, articles, vídeos, etc.) podran ser en anglès o en castellàEquip docent
- Jessica Martinez Vargas
- Alejandro García Salmerón
- Marc Martin Perez
Prerequisits
Tenir aprovades les assignatures de "Zoologia" i "Ampliació del Zoologia" del Grau de Biologia o del Grau de Biologia Ambiental.
Objectius
L'objectiu general d'aquesta assignatura és que l’alumnat adquireixi una sèrie de coneixements teòrics i pràctics sobre l’anatomia, diversitat i evolució dels principals grups de tetràpodes (veure Programa teòric). Addicionalment, que aprengui els aspectes biològics més rellevants i, en particular, les adaptacions al medi i les estratègies vitals dels grups més diversificats.
Els objectius formatius concrets són els següents:
- Consolidar i ampliar els coneixements sobre les característiques morfològiques generals dels principals llinatges de tetràpodes.
- Conèixer els trets diagnòstics dels tàxons principals.
- Conèixer l’aparició en el registre fòssil dels llinatges principals i els factors implicats en la seva diversificació posterior.
- Obtenir una visió general de les relacions filogenètiques internes dels principals llinatges.
- Comprendre les adaptacions al medi de grups taxonòmics representatius.
- Conèixer aspectes essencials sobre la biologia i la importància ecològica de grups taxonòmics representatius.
- Identificar les principals espècies de vertebrats terrestres catalanes, saber relacionar la seva morfologia i biologia amb l'hàbitat que ocupen, i conèixer el seu estat de conservació.
Competències
- Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental.
- Comunicar-se eficaçment oralment i per escrit.
- Identificar i interpretar la diversitat d'espècies en el medi.
- Identificar organismes i reconèixer els diferents nivells d'organització biològica.
- Integrar els coneixements dels diferents nivells organitzatius dels organismes en el seu funcionament.
- Obtenir, observar, manejar, conrear i conservar espècimens.
- Reconèixer i analitzar relacions filogenètiques.
Resultats d'aprenentatge
- Actuar amb responsabilitat ètica i amb respecte pels drets i deures fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi valorant l'impacte social, econòmic i mediambiental.
- Comunicar-se eficaçment oralment i per escrit.
- Interpretar els processos evolutius que han originat la diversitat d'invertebrats i vertebrats.
- Interpretar i reconèixer els diferents estats de desenvolupament d'invertebrats i vertebrats.
- Interpretar l'origen i el funcionament de les estructures orgàniques en els diferents grups d'invertebrats i vertebrats.
- Interpretar la distribució i les interaccions en el medi de les espècies d'invertebrats i vertebrats, i el seu impacte en la diversitat biològica.
- Recollir, determinar i conservar espècimens i col·leccions d'invertebrats i vertebrats.
- Reconèixer les característiques que distingeixen els principals grups d'invertebrats i vertebrats.
Continguts
Programa de teoria
Tema 1. Origen i radiació dels tetràpodes. La transició dels vertebrats al medi terrestre: fòssils transicionals, possibles causes i adaptacions al medi terrestre.
Tema 2. Adaptacions, biologia i diversificació dels lissamfibis.
Tema 3. Amniotes. Sauròpsids i sinàpsids: dos models d’adaptació a la vida terrestre.
Tema 4. Sauròpsids. Relacions filogenètiques. Lepidosauromorfs. Diversificació i biologia dels esfenodonts i els escatosos.
Tema 5. Posició filogenètica de les tortugues. Arquelosaures. Testudinats. Evolució, diversificació i biologia.
Tema 6. Arcosauromorfs. Diversificació i biologia dels crocodilians.
Tema 7. Dinosaures: origen, sinapomorfies i filogènia. Origen i diversificació dels ocells.
Tema 8. Especialitzacions dels ocells.
Tema 9. Sinàpsids. Diversificació dels sinàpsids. Mamífers: sinapomorfies i llinatges principals.
Tema 10. Biologia i diversificació dels monotremes. Biologia i diversificació dels marsupials. Radiació dels euteris. Biologia i especialitzacions de grups representatius d’euteris.
Programa de pràctiques de laboratori
Pràctica 1. Amfibis: morfologia, diversitat i identificació.
Pràctica 2. Sauròpsids: morfologia, diversitat i identificació d’escatosos i testudins.
Pràctica 3. Mamífers: morfologia, diversitat i identificació.
Pràctica 4. Estudi comparat de l’esquelet de tetràpodes.
Pràctiques de camp
Sortides de camp per l'observació espècies de vertebrats terrestres i les seves restes i senyals en el medi natural i/o visites a centres de recerca o conservació.
Metodologia
La metodologia utilitzada per assolir el procés d’aprenentatge es basa en la combinació de classes magistrals, seminaris, estudi personal i treball individual i en equip.
Classes magistrals
Amb aquestes classes l’alumnat adquireix els coneixements teòrics bàsics de l’assignatura, els quals ha de complementar amb l’estudi personal dels temes explicats pel professor. A les sessions teòriques es destaquen i aborden els punts essencials de cada unitat didàctica. Posteriorment, l’estudiant haurà de complementar el mapa conceptual establert durant les classes amb la informació existent en diferents fonts que li seran proporcionades. Les sessions teòriques tenen una durada de 50 minuts i en elles s'utilitzarà material audiovisual preparat pel professor.
Seminaris
La missió dels seminaris és promoure la capacitat d’anàlisi i síntesi, el raonament crític i la capacitat de resolució de problemes. Els seminaris estan dissenyats per a que l’alumnat treballi en grups reduïts, de manera que adquireixi principalment les competències associades a aquest tipus d’activitat. Durant els seminaris es treballaran de manera activa temes relacionats amb el programa teòric i es podran desenvolupar alguna o algunes de les següents activitats: presentació oral i/o escrita d'un tema, resolució de qüestions i problemes, anàlisi i discussió d'articles, casos o problemes.
Pràctiques
L'objectiu de les classes pràctiques és completar i reforçar els coneixements zoològics adquirits a les classes teòriques i els seminaris. A les sessions pràctiques s'estimularan i desenvoluparan habilitats concretes, com la capacitat d'observació, anàlisi i interpretació d'estructures anatòmiques, detecció de caràcters adaptatius o d'importància filogenètica, i identificació taxonòmica d’exemplars. Per a la seva correcta execució, es subministrarà als estudiants un guió per a cada una de les sessions establertes. Durant les sessions de pràctiques de laboratori l'alumnat treballarà el material zoològic i complementarà el seu coneixement amb l'estudi i les preguntes plantejades pel professor. Les pràctiques de camp permetran l'aprenentatge de tècniques d'observació i identificació d'espècies en ele medi natural.
Tutories
Serviran per clarificar conceptes, assentar coneixements adquirits, facilitar l’estudi a l’alumnat i resoldre possibles eventualitats que puguin sorgir durant el desenvolupament de l'assignatura. L'horari de les tutories individualitzades es concretarà amb el professor a través del correu electrònic o bé oralment.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Clases magistrals | 18 | 0,72 | 5, 6, 7, 8, 10 |
| Pràctiques de camp | 12 | 0,48 | 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
| Pràctiques de laboratori | 16 | 0,64 | 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10 |
| Seminaris | 6 | 0,24 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi i resolució de problemes | 53 | 2,12 | 4, 5, 6, 7, 8, 10 |
| Preparació de treballs i resolució de qüestions | 34 | 1,36 | 1, 2, 3, 4, 5 |
Avaluació
L’avaluació d’aquesta assignatura es realitzarà seguint els següents procediments:
Avaluació dels continguts teòrics
Els coneixements teòrics adquirits s’avaluaran de manera individual. Aquesta avaluació es durà a terme mitjançant dos exàmens parcials (cada un amb un pes del 30% de la nota final) que contindran preguntes tipus test i/o preguntes de desenvolupament curt o mitjà. Les persones que no superin algun d'aquests examens (nota mínima: 5 sobre 10) hauran de recuperar-lo(s) en un examen final que contindrà preguntes del mateix tipus que les dels exàmens parcials. Igualment, les persones que desitgin millorar la nota d'algun d'aquests exàmens ho podran fer presentant-se a l’examen final, però es perdrà la nota obtinguda prèviament. L'avaluació dels continguts teòrics té un pes global del 60% (corresponent a la suma dels percentatges de cada un dels exàmen parcials) de la nota final. Per poder fer la mitjana amb les altres activitats avaluatives (seminaris i pràctiques) la nota mitjana de teoria ha de ser igual o superior a 4. Per participar a la recuperació, l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura. Per tant, s'obtindrà la qualificació de "No Avaluable" quan les activitats d'avaluació realitzades tinguin una ponderació inferior al 67% en la qualificació final.
Avaluació dels seminaris
S’avaluarà el contingut i la qualitat dels treballs que es presentin els dies de seminari, així com les proves avaluatives (grupals i individuals) que es duguin a terme durant el transcurs dels seminaris. La nota corresponent als seminaris té un pes global del 15% de la nota final.
Aquesta activitat no té possibilitat de recuperació.
Avaluació de les pràctiques
L'assistència a les sessions de pràctiques de laboratori i a les sortides de camp és obligatòria. Després de cada pràctica l'alumnat realitzarà una prova individual que avaluï l'aprofitament i la consecució de les competències específiques de cada pràctica.
La nota corresponent a les pràctiques té un pes global del 25% de la nota final.
Aquesta activitat no té possibilitat de recuperació.
Consideracions finals
La qualificació mínima global necessària per superar l'assignatura és de 5 sobre 10.
Qui, per causa justificada (malaltia, defunció d’un familiar, accident, etc.), no pugui assistir a una prova d’avaluació individual i aporti la documentació oficial corresponent tindrà dret a realitzar aquesta prova en una altra data.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Avaluació individual (primer parcial) | 30% de la nota final | 2,5 | 0,1 | 4, 5, 6, 7, 8, 10 |
| Avaluació individual (segon parcial) | 30% de la nota final | 2,5 | 0,1 | 4, 5, 6, 7, 8, 10 |
| Pràctiques de laboratori i de camp | 25% de la nota final | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
| Seminaris (proves individuals o grupals) | 15% de la nota final | 4 | 0,16 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 10 |
Bibliografia
Bibliografia bàsica
De luliis, G., Pulerà, D. 2019. The dissection of Vertebrates. 3rd ed. Academic Press, Elsevier, Oxford. (disponible en format electrònic a la biblioteca de la UAB)
Hildebrand, M. 2001. Analysis of Vertebrate structure. 5th ed. John Wiley & Sons.
Kardong, K. V. 2008. Vertebrates: comparative anatomy, function, evolution. 8th ed. McGraw-Hill Education.
Liem, K., Bemis, W., Walker, W. F., Grande, L. 2000. Functional Anatomy of the Vertebrates: an evolutionary perspective. 3rd ed. Harcourt College Publishers.
Linzey, D. 2012. Vertebrate biology. 2nd ed. Johns Hopkins University Press.
Mayr, G. 2017. Avian evolution. John Wiley & Sons, New York. (disponible en format electrònic a la biblioteca de la UAB)
Nadal, J. 2001. Vertebrados. Origen, organización, diversidad y biología. Omega.
Pough, F. H., Janis, C. M., Heiser, J. B. 2019. Vertebrate life. 10th ed. Oxford University Press.
Schoch, R. R. 2014. Amphibian evolution. John Wiley & Sons (disponible en format electrònic a la biblioteca de la UAB)
Algunes pàgines web d'interès
AmphibiaWeb: https://amphibiaweb.org/
Animal Diversity Web: http://animaldiversity.ummz.umich.edu/
Asociación Herpetológica Española: http://www.herpetologica.es/
Catàleg d'amfibis i rèptils: https://pagines.uab.cat/3dvirtualherp/ca
Enciclopedia Virtual de los VertebradosIbéricos: http://www.vertebradosibericos.org/
International Comission on Zoological Nomenclature: http://www.iczn.org/
Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid (CSIC): http://www.mncn.csic.es/
Museu de Ciències Naturals de Granollers: https://mcng.cat/
Natural History Museum, Londres: http://www.nhm.ac.uk/
Palaeos: http://palaeos.com/vertebrates/
Sociedad Española para La Conservación y Estudio de los Mamíferos: http://www.secem.es/
SEO/BirdLife (Sociedad Española de Ornitología): http://www.seo.org/
Societat Catalana d'Herpetologia: http://soccatherp.org/
The Reptile Database: http://www.reptile-database.org/
Tree of life Web Project (1996-2008): http://tolweb.org/tree
Programari
S'utilitzarà R a nivell bàsic en una de les sessions de seminari. En un altre dels seminaris s'introduirà a l'alumnat en la utilització del programari lliure Meshlab per la visualització i edició de models 3D.