Aquesta versió de la guia docent és provisional fins que no finalitzi el període d’edició de les guies del nou curs.

Logo UAB
2022/2023

Història Antiga

Codi: 100722 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500241 Arqueologia FB 1 1

Professor/a de contacte

Nom:
Isaias Arrayas Morales
Correu electrònic:
isaias.arrayas@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
No
Grup íntegre en espanyol:
No

Altres indicacions sobre les llengües

La llengua vehicular serà el català, si bé la matèria s'impartirà en general en castellà.

Equip docent

Isaias Arrayas Morales

Prerequisits

Qualsevol manual d’Història Antiga publicat en els darrers 10 anys pot ser un bon punt de recolzament inicial per a l’assignatura.

Objectius

Aquesta assignatura tractarà els principals processos polítics, socials i econòmics de les civilitzacions antigues. S’explicarà de quina manera es van generar i es van desenvolupar els principals models polítics i socials sorgits al llarg de l'Antiguitat. Per aconseguir el nostre objectiu estudiarem els models polítics, socials i econòmics propis dels móns pròxim-oriental i greco-romà.

Competències

  • Contextualitzar i analitzar processos històrics.
  • Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  • Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d''aquell camp d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.

Resultats d'aprenentatge

  1. Desenvolupar la capacitat d'anàlisi i síntesi històrica.
  2. Dominar l'estructura diacrònica general del passat.
  3. Dominar la història universal de l'antiguitat.
  4. Dominar la història universal de l'edat mitjana.
  5. Identificar el context en què s'inscriuen els processos històrics.
  6. Interpretar les fonts materials i el registre arqueològic.
  7. Utilitzar els recursos informàtics propis de l'àmbit d'estudi de la història.

Continguts

1.- La Historia Antiga. Naixement de la disciplina i límits cronològics.

2.- Els orígens dels estats antics: Mesopotàmia i Egipte al III i II mil·lenni.

3.- Canvis geopolítics al POA al I mil·lenni.

4.- Naixement del món grec. La pólis.

5.- El s. V a.C. en el món grec. De les Guerres Mèdiques a les del Peloponès.

6.- La monarquia hel·lenística. Alexandre Magne.

7.- Els orígens de Roma. La monarquia.

8.- La República i la conquesta de la Mediterrània.

9.- La crisi de la República. August i l’Imperi.

10.- L’Alt Imperi. Del Principat al Dominat.

11.- El Baix Imperi. Dioclecià i Constantí.

Metodologia

- Assistència a classes teòriques dirigides pel professor/a.

- Assistència a sessions de pràctiques d’aula dirigides pel professor/a.

- Visites a museus/jaciments.

- Lectura comprensiva de textos i interpretació de cartografies, gràfics, taules i documents arqueològics.

- Realització de ressenyes, treballs i comentaris analítics.

- Estudi personal.

La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat empleni les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes teòriques 41 1,64 2, 3, 4
Tipus: Supervisades      
Pràctiques d'àula 13 0,52 1, 5
Tipus: Autònomes      
Estudi dels materials del curs i comentaris de Text i de Mapes 79 3,16 1, 2, 3, 5, 6, 7

Avaluació

L’avaluació de l’assignatura es farà a partir de 2 notes:

1.- Avaluació Contínua (70%):

-Crítica i comentari de textos (50%). Es preveu l'encàrrec de dues pràctiques d'avaluació contínua (PACs) a lliurar al llarg del curs, que consistiran en el comentari crític de textos (i d'altre tipus de documents).

-Es preveu la realització de dos breus exàmens-test (20%), un de POA-Egipte i altre de Grècia-Roma, que es faran a l'acabar el corresponent bloc de l'assignatura.

2.- Examen (30%): prova final (preguntes a desenvolupar).

En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.

L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 40% de les activitats d’avaluació.

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

Cal recordar que tant la metodologia docent com l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, assegurant que tot l’estudiantat hi pot accedir.

 

 

 

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Avaluaci? Cont?nua 70 % 14 0,56 1, 5, 6, 7
Examen 30 % 3 0,12 2, 3, 4

Bibliografia

ALVAR, J. et alii (1994), Manual de Història Universal. 2 Història Antigua, Historia 16. Madrid.

BRADLEY, K. (1998), Esclavitud y sociedad en Roma, Península, Barcelona.

BRAVO, G. (1994), Història del mundo antiguo. Una introducción crítica, Alianza Editorial, Madrid.

CHRISTOL, M., NONY, D. (1992), De los orígenes de Roma a las invasiones bárbaras, Akal, Madrid.

CORNELL, T.J. (1999), Los orígenes de Roma. C, 1000-264 a.C., Crítica, Barcelona.

CRAWFORD, M. (1981), La República romana, Taurus, Madrid.

DOMINGUEZ MONEDERO, A. et alii (1999), Historia del mundo clásico a través de sus textos. 1- Grecia, Alianza Editorial, Madrid.

FORNIS, C., (2003), Esparta. Historia, sociedad y cultura de un mito historiográfico, Crítica, Barcelona.

GARCIA MORENO, L. et alii (1999), Historia del mundo clásico a través de sus textos. 2- Roma, Alianza Editorial, Madrid.

GARNSEY, P., SALLER, R. (1991), El Imperio romano. Economía, sociedad y cultura, Crítica, Barcelona.

GIARDINA, A. (ed.) (1991), El hombre romano, Alianza Editorial, Madrid.

LIVERANI, Mario, (1995), El Antiguo Oriente: historia, sociedad y economía, Crítica, Barcelona.

LÓPEZ BARJA, P., F.J. LOMAS, (2004), Historia de Roma, Akal, Madrid.

PÉREZ LARGACHA, A. (2006), Historia antigua de Egipto y del Próximo Oriente, Akal, Madrid.

ROUZÉ, F., AMOURETTI, M.C. (1987), El mundo griego antiguo, Akal, Madrid.

SANMARTÍN, J., SERRANO, J.M. (1998), Historia antigua del Próximo Oriente: Mesopotamia y Egipto, Akal, Madrid.

Programari

Cap.