Logo UAB
2022/2023

Morfologia de l'Espanyol

Codi: 100586 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500248 Llengua i Literatura Espanyoles OB 2 1
2501801 Estudis de Català i Espanyol OB 2 1
2501910 Estudis d'Anglès i Espanyol OB 2 1
2504012 Estudis d'Espanyol i Xinès: Llengua, Literatura i Cultura OB 2 1
2504386 Estudis d'Anglès i Espanyol OB 3 1
2504388 Estudis de Català i Espanyol OB 2 1

Professor/a de contacte

Nom:
Cristina Buenafuentes de la Mata
Correu electrònic:
cristina.buenafuentes@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
espanyol (spa)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
No
Grup íntegre en espanyol:

Equip docent

Ziwen Wang
Matthias Ulrich Raab

Prerequisits

Atès que l'alumnat ha demostrat, mitjançant l'obtenció dels crèdits corresponents a les assignatures de formació bàsica, haver adquirit les competències bàsiques, haurà de ser capaç d'expressar-se amb correcció oralment i per escrit. Per aquesta raó, els eventuals errors ortogràfics i d'expressió que pogués cometre comportaran un descens de la puntuació en la qualificació final.
 
Així mateix es considera que el/la estudiant coneix les normes generals de presentació d'un treball acadèmic. No obstant, podrà aplicar les normes específiques que pugui indicar-li el professor de l'assignatura, si així ho creu necessari.

Objectius

L'assignatura de "Morfologia de l'espanyol" té com a objetiu fonamental oferir una visió general de l'estudi dels mots i de les clases de paraules. Es recomanable que l'estudiant hagi cursat previament l'assignatura "Introducció a la llengua espanyola".

En finalitzar l'assignatura, l'estudiant ha de ser capaç de:

  • Conèixer els diferents models teòrics sobre morfologia
  • Identificar els constituents d'una paraula i els nivells en què operen
  • Dominar els aspectes relacionats amb la flexió i les seves implicacions 
  • Reconèixer els processos de formació de paraules i les seves característiques
  • Entendre les particularitats de les principals classes de paraules

Competències

    Llengua i Literatura Espanyoles
  • Analitzar els principals fenòmens de variació lingüística de l'espanyol (variació històrica, geogràfica, social i pragmàtica).
  • Descriure l'estructura de la llengua espanyola i distingir-ne els aspectes sistemàtics i normatius.
  • Emmarcar tipològicament els principals fenòmens de la llengua espanyola i relacionar-los amb fenòmenos similars d'altres llengües romàniques.
  • Identificar el component de la gramàtica al qual pertanyen els fenòmens lingüístics bàsics de l'anàlisi de la llengua espanyola (fonètica, fonologia, morfologia, sintaxi, lèxic, semàntica i discurs).
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
    Estudis de Català i Espanyol
  • Descriure l'estructura de la llengua espanyola i distingir-ne els aspectes sistemàtics i normatius.
  • Emmarcar tipològicament els principals fenòmens de la llengua espanyola i relacionar-los amb fenòmenos similars d'altres llengües romàniques.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
    Estudis d'Anglès i Espanyol
  • Descriure l'estructura de la llengua espanyola i distingir-ne els aspectes sistemàtics i normatius.
  • Emmarcar tipològicament els principals fenòmens de la llengua espanyola i relacionar-los amb fenòmenos similars d'altres llengües romàniques.
  • Identificar el component de la gramàtica al qual pertanyen els fenòmens lingüístics bàsics de l'anàlisi de la llengua espanyola (fonètica, fonologia, morfologia, sintaxi, lèxic, semàntica i discurs).
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
    Estudis d'Espanyol i Xinès: Llengua, Literatura i Cultura
  • Analitzar les principals propietats fonètiques, fonològiques, morfològiques, sintàctiques, lèxiques i semàntiques de la llengua espanyola i del xinès mandarí.
  • Descriure els fonaments lingüístics en els quals se sustenten els estàndards de l'espanyol i del xinès mandarí.
  • Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  • Reconèixer els factors de variació lingüística de l'espanyol des dels punts de vista diacrònic i sincrònic.
  • Utilitzar amb precisió les tècniques de recopilació, organització i ús de la informació i documentació.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar estructures lingüístiques de l'espanyol.
  2. Analitzar l'estructura de les paraules des del punt de vista morfològic.
  3. Analitzar les estructures lingüístiques de l'espanyol.
  4. Analitzar les relacions entre lèxic i gramàtica.
  5. Aplicar les tècniques de descripció i anàlisi de peces discursives.
  6. Construir textos normativament correctes.
  7. Distingir la variació geogràfica des dels diferents nivells d'anàlisi lingüística.
  8. Fer prediccions i inferències sobre el contingut d'un text.
  9. Fer servir la terminologia adequada en la construcció d'un text acadèmic.
  10. Fer servir les eines digitals per recollir, classificar, interpretar i analitzar dades rellevants relacionades amb l'estudi de la llengua.
  11. Identificar correctament les unitats lingüístiques.
  12. Identificar els errors normatius, estilístics o argumentatius d'un text.
  13. Identificar els factors pragmàtics que condicionen l'ús de les diverses estructures lingüístiques.
  14. Identificar les relacions paradigmàtiques i sintagmàtiques entre les diferents unitats lingüístiques.
  15. Identificar situacions que necessiten un canvi o millora.
  16. Interpretar la paraula des dels diferents nivells d'anàlisi lingüística.
  17. Interpretar, a partir d'un text, el significat de les paraules desconegudes.
  18. Realitzar prediccions i inferències sobre el contingut d'un text.
  19. Relacionar la competència pragmàtica amb la variació geogràfica i social.
  20. Resumir les característiques d'un text escrit en funció dels propòsits comunicatius.
  21. Resumir les característiques d'un text escrit en funció dels seus propòsits comunicatius.
  22. Utilitzar els recursos necessaris, tant digitals com no digitals (bases de dades, repositoris de textos, diccionaris, obres de referència), per analitzar qualsevol document, oral o escrit, des del punt de vista lingüístic.

Continguts

Tema 1. La morfologia: unitats de l'anàlisi morfològica
Tema 2. La morfologia flexiva de l'espanyol
Tema 3. La morfología lèxica de l'espanyol: processos de formació de mots
Tema 4. Les classes de paraules

Metodologia

L'alumnat haurà de realitzar un seguiment continuat de l'assignatura.

Per assolir els objectius assenyalats, es combinaran les explicacions teòriques per part del professor o la professora amb la realització pràctica d'exercicis a l'aula i el comentari de les lectures obligatòries.

L'aprenentatge d'aquesta assignatura es reparteix de la següent manera: 

  • Activitats dirigides (35%, 55,5 hores). Aquestes activitats es divideixen en classes magistrals i en pràctiques i seminaris dirigits pel professor o per la professora, en què es combinarà l'explicació teòrica amb la realització d'exercicis.
  • Activitats supervisades (10%, 15 hores). Es tracta de tutories programades pel professor o per la professora, dedicades a la correcció i comentari de problemes en els diferents nivells d'anàlisi lingüística.
  • Activitats autònomes (50%, 75 hores). Aquestes activitats inclouen tant el temps dedicat a l'estudi personal com a la realització d'exercicis, d'activitats i de la lectura de la bibliografia obligatòria.
  • Activitats d'Avaluació (5%, 7,5 hores). L'avaluació de l'assignatura es durà a terme mitjançant proves escrites i activitats pràctiques.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat empleni les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes magistrals i sessions de seminari i pràctiques dirigides 55,5 2,22 2, 3, 4, 5, 14, 16
Tipus: Supervisades      
Tutories programades 15 0,6 2, 4, 14, 16, 17
Tipus: Autònomes      
Treball autònom 75 3 2, 4, 14, 16, 17

Avaluació

El professor o la professora avaluarà aquesta assignatura de manera continuada.

L'avaluació de l'assignatura s'efectuarà, per tant, a partir de la realització de tres activitats/proves en què es valoraran els següents aspectes:

  • L'assimilació de continguts teòrics;
  • L'aplicació pràctica dels continguts; i
  • L'adequació als requisits de l'activitat en qüestió.

Les tres activitats / proves a realitzar són les següents:

  • 1 prova teòrico-pràctica corresponent al tema 1 (40%)
  • 1 activitat pràctica corresponent als temes 2 i 3 (40%)
  • 1 prova teòrica corresponent al tema 4 (20%)
Per superar l'assignatura, s'hauran de realitzar totes les activitats. Un cop sumades les qualificacions de cada prova segons el seu percentatge, el resultat ha de ser de 5 punts o més per aprovar l'assignatura.

La realització de faltes d'ortografia, expressió, lèxic i sintaxi tindrà una penalització de 0,2 cadascuna, sense límit, sobre la nota final a les activitats i en els exàmens. Les faltes repetides també descompten.

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

No evaluable

S'obtindrà la qualificació de "No avaluable" quan el/la estudiant hagi presentat només un 40% de les evidències d'avaluació. L'elaboració de més del 41% de les proves suposarà, doncs, la voluntat de l'alumnat de ser avaluat en l'assignatura i, per tant, la seva presentació a l'avaluació.

Recuperació

Totes les activitats d'avaluació són recuperables. Tanmateix el/la estudiant perdrà el dret a la recuperació si la mitjana de les proves realitzades amb el seu corresponent percentatge és inferior a 3,5 punts. Si el/la estudiant té dret a la recuperació, només podrà recuperar, com a màxim, dues proves. A més a més, cal tenir en compte que, per poder optar a la recuperació, l'alumnat està obligat a presentar-se a totes les activitats/proves avaluables.

En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, assegurant que tot l’estudiantat hi pot accedir.

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Activitat d'avaluació pràctica 40% 1,5 0,06 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18
Prova teòrica 20% 1,5 0,06 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 16, 17, 19, 20, 21, 22
Prova teòrico-pràctica 40% 1,5 0,06 1, 2, 3, 4, 5, 6, 9, 11, 13, 14, 16, 17

Bibliografia

El professor o la professora indicarà durant el desenvolupament de l'assignatura les lectures obligatòries i recomanades per a cada punt del temari.

 

BIBLIOGRAFIA GENERAL

ALCOBA, Santiago (1999): "La flexión verbal", dins Ignacio Bosque i Violeta Demonte (eds.), Gramática descriptiva de la lengua española. Vol. 3, Madrid: Espasa Calpe, pp. 4915-4991

ALMELA, Ramón (1999): Procedimientos de formación de palabras en español. Barcelona: Ariel.

BOSQUE, Ignacio (1983): "La morfología", dins Francisco Abad i Antonio García Berrio (eds.), Introducción a la lingüísti­ca. Madrid: Alhambra, pp. 115-153.

BOSQUE, Ignacio (1989): Las categorías gramaticales. Relaciones y diferencias. Madrid: Síntesis. 2ª edició (2015). Disponible en e-book.

BOSQUE, Ignacio i DEMONTE, Violeta (eds.) (1999): Gramática descriptiva de la lengua española. Vol 3. Madrid: Espasa.

CAMUS, Bruno (2022): La formación de palabras. Madrid: Arco/Libros.

DI TULLIO, Ángela (2014): Manual de gramática del español. Waldhuter Editores: Ciudad Autónoma de Buenos Aires. Disponible a https://espa3295.weebly.com/uploads/1/5/4/0/15408852/di_tullio_2014_manual_de_gramatica_del_espanol.pdf

FÁBREGAS, Antonio (2013): La morfología. El análisis de la palabra compleja. Madrid: Síntesis. Disponible en e-book.

FÁBREGAS, Antonio; ACEDO, Víctor; AMSTRONG, Grant; CUERVO, M. Cristina i PUJOL, Isabel (Eds.) (2021): The Routledge Handbook of Spanish Morphology. London: Routledge. Disponible en e-book.

GARCÍA MEDALL, Joaquín (2019): "La morfología derivativa del español", dins Ridruejo, E. (ed.), Manual de lingüística española. Berlín-Boston: De Gruyter, pp. 402-431. Disponible en e-book.

GARCÍA-PAGE, Mario (2006): Cuestiones de morfologia española, 3ª ed. Madrid: Centro de Estudios Ramón Areces.

GUTIÉRREZ-REXACH, Javier (ed.) (2016): Enciclopedia de lingüística hispánica. Vol 1. London: Routledge. Disponible en e-book al catàleg de la UAB.

LIEBER, Rochelle (2021): The Oxford Encyclopedia of Morphology. Oxford: OUP.

MÜLLER, Peter O.; OHNHEISER, Ingeborg; OLSEN, Susan; i RAINER, Franz (2016): Word-Formation. An International Handbook of the Languages of Europe. Berlín: de Gruyter Mouton, 5 vols. Disponible en e-book.

PENA, Jesús (1991): “La palabra: estructura y procesos morfológicos”, Verba, 18, pp. 69-118. Disponible a https://minerva.usc.es/xmlui/handle/10347/3151 

PENA, Jesús: Base de datos morfológica del español. Disponible a https://bdme.iatext.es/acceso.jsp.

PHARIES, David (2002): Diccionario etimológico de los sufijos españoles (y de otros elementos finales). Madrid: Gredos.

REAL ACADEMIA ESPAÑOLA i ASALE (2009): Nueva gramática de la lengua española. Vol 1. Madrid: Espasa. Disponible a http://aplica.rae.es/grweb/cgi-bin/buscar.cgi

REAL ACADEMIA ESPAÑOLA i ASALE (2019): Glosario de Términos Gramaticales. Salamanca: Universidad de Salamanca.

VARELA, Soledad (2009): Morfología lèxica: La formación de palabras. Madrid: Gredos. Disponible a https://morforetem.files.wordpress.com/2018/06/formacic3b3n-de-palabras.pdf

VARELA, Soledad (1990): Fundamentos de morfología. Madrid: Síntesis. Disponible en e-book.

VARELA, Soledad i PIERA, Carlos (1999): "Relaciones entre morfología y sintaxis", dins Ignacio Bosque i Violeta Demonte (eds.), Gramática descriptiva de la lengua española. Madrid: Espasa Calpe, pp. 4367-4422.

 

Programari

Aquesta assignatura no requereix cap programari específic.