Arquitectura medieval: imatge i funció
Codi: 100554 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500239 Història de l'Art | OT | 3 | 2 |
| 2500239 Història de l'Art | OT | 4 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Eduardo Carrero Santamaria
- Correu electrònic:
- eduardo.carrero@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Altres indicacions sobre les llengües
La llengua espanyola podrà ser utilitzada com a eina de comunicació paral·lela durant el desenvolupament de les classes.Prerequisits
No hi ha prerequisits específics, però sí és desitjable que s'hagin cursat les assignatures d'Art bizantí, Art romànic, i Art gòtic.
Objectius
En aquesta assignatura, treballarem sobre arquitectura i mobiliari en arquitectura civil -palaus, cases i castells- des de l'Edat mitjana fins al Renaixement. Es partirà d'un coneixement apropiat sobre l'espai i la funció, i com l'ús va condicionar i va mediatitzar l'arquitectura que l'acollia. A més, estudiarem com es moblava i vestia l'edifici, d'acord amb l'activitat que es duria a terme allí. D'altra banda, s'analitzarà la topografia de l'arquitectura i el seu entorn urbà. Tota aquesta anàlisi ens permetrà abordar un intent de reconstrucció del paisatge material, així com els problemes de la creació de tipus arquitectònics i la seva revisió o consolidació fins al segle XVI. La intenció bàsica del temari és abordar la pluralitat de solucions arquitectòniques que es van proposar des de l'Antiguitat Tardana fins al Renaixement.
Competències
- Història de l'Art
- Analitzar amb esperit crític, a partir dels coneixements adquirits, l'obra d'art en les seves diferents facetes: valors formals, significat iconogràfic, tècniques i procediments artístics, procés d'elaboració i mecanismes de recepció.
- Interpretar l'obra d'art en el context en el qual es va gestar i relacionar-la amb altres formes d'expressió cultural
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Reconèixer l'evolució de la imatge artística des de l'antiguitat fins a la cultura visual contemporània.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar els creadors d'un fenomen artístic en un determinat context cultural.
- Analitzar els receptors d'un fenomen artístic en un determinat context cultural.
- Analitzar les idees artístiques sobre un fenomen artístic en un determinat context cultural.
- Aplicar els coneixements iconogràfics a la lectura de la imatge artística
- Definir i explicar amb precisió un objecte artístic amb el llenguatge propi de la crítica d'art.
- Distingir les tècniques i el procés d'elaboració d'un objecte artístic
- Examinar una imatge artística i distingir-ne els valors formals, iconogràfics i simbòlics.
- Explicar els mecanismes de recepció d'una obra d'art.
- Reconstruir el panorama artístic d'un determinat context cultural
- Relacionar una imatge artística amb altres fenòmens culturals de la seva època.
Continguts
1. PER A QUÈ HISTORIAR L'ESPAI EN ARQUITECTURA MEDIEVAL?
2. ARQUITECTURA CIVIL MEDIEVAL. INTRODUCCIÓ I FONTS
3. CIUTATS I FORTIFICACIONS URBANES
4. EL PALAU ENTRE L'ANTIQUITAT TARDANA I L'ALTA EDAT MITJANA
5. LA CASA MEDIEVAL
6. EL PALAU URBÀ
7. EL CASTELL
8. EL CEREMONIAL DE CORT I L'ÚS DE L'ESPAI
Metodologia
Tota la matèria del curs estarà distribuïda entre les classes impartides pel professor, les lectures recomanades i els seminaris que es realitzaran en classe.
Durant els seminaris, els alumnes exposaran un tema consensuat amb el professor després de treballar-ho prèviament a través de lectures recomanades i altres mitjans d'informació indicats pel professor.
L'assistència als seminaris és obligatòria i els seus continguts formaran part de la matèria general del curs.
Durant els seminaris es valorarà la capacitat de raonament i d'establir debat entre diferents opinions de les expressades per l'alumnat i el professor.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes magistrals | 30 | 1,2 | 1, 3 |
| Seminaris | 21 | 0,84 | 1, 2, 3, 5 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Lectures i altres | 4 | 0,16 | 5, 6, 9 |
| Tutories i proves d'evaluació | 5 | 0,2 | 1, 2, 3, 5 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi autònom | 90 | 3,6 | 4, 6, 7, 9, 10 |
Avaluació
L'avaluació es realitzarà mitjançant tres evidències principals:
1. Un assaig sobre una lectura obligatòria.
2. Participació en una activitat de formació realitzada durant les classes.
3. La prova que es realitzarà a final de curs (amb la possibilitat de fer un parcial al mig del quadrimestre).
Els percentatges de les activitats seran del 40% per a la prova, 30% per l'activitat formativa i 30% per a l'assaig.
Les dates concretes tant de les proves escrites com de l'assaig i l'activitat formativa, seran concretades el primer dia de classe.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
L’estudiant rebrà la qualificació de No avaluable sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.
Per a poder fer mitjana amb la resta, la mitjana de les dues proves escrites mai es realitzarà amb notes per sota de 4.
En el cas d'haver suspès alguna de les dos proves parcials, l'alumne es podrà presentar a la recuperació del bloc corresponent.
Per participar a la recuperació l’alumnat ha d’haver estat prèviament avaluat en un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total.
Per participar al procés de recuperació es pot exigir haver obtingut una qualificació mínima final, que no pot superar en cap cas el 3,5.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de laqualificaciód’un acte d’avaluació, es qualificarà amb0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir.
En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Participació en seminaris i lectures obligatòries | 30% | 0 | 0 | 3, 5 |
| Presentació d'un o més treballs, elaborats individualment o en grup, i exposició oral d'una sinopsi del mateix en hores de tutoria o seminari | 30% | 0 | 0 | 1, 2, 4, 5, 6, 7, 9, 10 |
| Una o més proves escrites | 40% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 5, 7, 8, 9, 10 |
Bibliografia
ALMERICH, Lluís, Els Castells de Catalunya : nomenclàtor històric, toponímic per comarques, Barcelona, 1984 Humanitats- Dipòsit AF/535
Anales de Historia del Arte, vol. 23-II (2013), Palacio y génesis del estado moderno en los reinos hispánicos.
CARRERO, Eduardo, “Le palais épiscopal dans les royaumes ibériques médiévaux. Une interprétation fonctionelle”, Hortus Artium Medievalium, 13-2, University of Zagreb, Zagreb, 2007, pp. 183-202
COOPER, Edward, La Fortificación de España en los siglos XIII y XIV, 2 vols., Madrid, 2014 Humanitats- 1a planta 904 (46) Coo 01
JEHEL, Georges i RACINET, Philippe, La ciudad medieval. Del Occidente cristiano al Oriente musulmán (siglos V-XV), Barcelona, 1999
LAMPÉREZ Y ROMEA, Vicente, Arquitectura civil española de los siglos I al XVIII, 2 vols., Madrid, 1922 https://archive.org/details/QArm049
PELAZ, Diana, "Espacio palatino y comunicación política en la Corte de las reinas castellanas (ss. XIII-XV)", Studia historica. Ha. medieval, 2021-11-12, Vol.39 (2), p.79-101
PLADEVALL, Antoni (ed.), L'art Gòtic a Catalunya. 1. 3. Arquitectura III : dels palaus a les masies, Barcelona, 2002 Humanitats- 2a planta 7.033.5(467.1) Art
SILVA, José Custodio Vieira, Paços medievais portugueses, Lisboa, 2002
VARELA AGÜI, Enrique, La Fortaleza medieval : simbolismo y poder en la Edad Media, Valladolid, 2002 Humanitats- 2a planta 7.033-72 Var
WOOD, Margaret, The English Medieval House, Londres, 1965
Programari
Programes processadors de textos
Programes de presentació en línia
Adobe Reader