Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500257 Criminologia | OB | 3 | 1 |
Es recomanable haver superar el curs de teories criminològiques.
El curs aborda el tema de la delinqüència juvenil en diverses dimensions: el sistema jurídic, l'estudi de diferents qüestions de la delinqüència juvenil, i els mitjans de prevenció i intervenció amb joves i joves infractors. Al final del curs, l'alumne serà capaç d'aplicar un model de prevenció atenent a la tipologia delictiva, avaluar el risc i necessitats dels joves infractors, executar la mesura d'intervenció i conèixer els diferents programes i entitats que treballen a la prevenció i intervenció amb joves.
Contingut
Tema 1: Antecedents i contextualització. Evolució de la delinqüència i del sistema de justicia juvenil.
Tema 2: Desenvolupament, maduresa i delicte.
Tema 3: Factors de risc i protecció en joves.
Tema 4: De les teories criminològiques a l'avaluació del risc.
Tema 5: Programes de prevenció i intervenció en joves.
Tema 6: Sistemes juvenils: reforma i protecció.
A) Classes magistrals
Durant les classes teòriques, es realitzaran activitats per a promoure la reflexió i debat, duent a terme un control de l'aprenentatge.
B) Seminaris
Els estudiants hauran de preparar un treball o realitzar una altra activitat per a preparar-se per a li seminari. Durant el seminari, els estudiants tindran l'oportunitat d'escoltar diferents opinions de la resta de companys i professors, resoldran dubtes, debatran les idees principals i en conseqüència, augmentaran l'aprenentatge sobre la delinqüència juvenil. Els temes dels seminaris s'indicaran al campus virtual abans de l'inici del curs.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classe teòrica | 18 | 0,72 | 1, 5, 7, 10, 12 |
Examen | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 11, 13, 15 |
Seminari | 18 | 0,72 | 1, 5, 7, 9, 10, 11, 12, 13, 14 |
Tipus: Autònomes | |||
Treball personal | 109 | 4,36 | 1, 5, 7, 9, 10, 11, 12, 14 |
Condicions par a ser avaluat i superar l’assignatura
L'alumnat només podrà ser avaluat si assisteix a les classes un mínim del 80% de les classes magistrals i els seminaris.
Les absències només poden justificar-se per raons de malaltia o altres raons de força major i acadèmiques convenientment autoritzades pel professorat.
Per aprovar l'assignatura cal obtenir un mínim de 5 a l'examen.
Ítems d'avaluació
a) Treball seminaris (50%).
i) Exposició Individual (10%).
ii) Treball en Grup (10%).
iii) Pòster (30%).
b) Assistència i participació (10%).
c) Examen (40%)
Recuperacions
En el cas de no superar una activitat d'avaluació continuada o l'examen es podrà recuperar. En el cas de recuperacions la nota màxima que es podrà obtenir és un 5.
Altres aspectes importants de l'avaluació
No s'acceptarà cap pràctica fora de termini, l'alumne tindrà un 0 en aquella pràctica sense possibilitat de recuperació.
Conductes fraudulentes
L'alumne que copiï o intenti copiar en un examen, obtindrà un 0 en l'assignatura i perdrà el dret a reavaluació. Un alumne que presenti una pràctica en el qual hi hagi indicis de plagi o que no pugui justificar els arguments de la seva pràctica obtindrà un 0 i rebrà un advertiment. En cas de reiteració de la conducta, l'alumne suspendrà l'assignatura (0) i perdrà el dret de recuperació.
Puntualitat
Les classes comencen i acaben puntualment. No s'admet l'entrada a l'aula després del seu començament ni la sortida abans de la seva finalització.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Assistència i participació | 10% | 0 | 0 | 1, 3, 10, 11, 12, 14 |
Examen | 40% | 5 | 0,2 | 3, 5, 9, 11, 13 |
Exposició Individual | 10% | 0 | 0 | 1, 2, 5, 9, 11, 13 |
Pòster | 30% | 0 | 0 | 1, 4, 5, 6, 7, 9, 11, 13, 14, 15 |
Treball en Grup (Seminaris) | 10% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 8, 9, 11, 12, 13 |
Bibliografia obligatòria
Vázquez González, C. (2019). Delincuencia Juvenil. Dykinson S.L. [caps 1, 2, 5, 6, 7, 9 i 10]
Andrés-Pueyo, A. i Echeburúa, E. (2010). Valoración del riesgo de violencia: instrumentos disponibles e indicaciones de aplicación. Psichotema, 22 (3), 403-409.
Fernández E. i Bernuz, M. J. (2018). Justicia de Menores. Síntesis. [caps 2, 3, 4 y 7]
A més els alumnes hauran de treballar els textos i el material que s’indicarà a principis de curs per a preparar els seminaris.
Bibliografia recomanada
Agnew, R. i Brezina, T. (2005). Juvenile Delinquency: causes and control. Oxford Universty Press.
Blanch, M., Capdevila, M., Ferrer, M., Framis, B., Ruíz, U., Mora, J., Batlle, A. y López, B. (2017). La reincidència en la justícia de menors. Generalitat de Catalunya, Departament de Justícia. Centre d’Estudis Jurídics i de Formació Especialitzada. Recuperat de: http://cejfe.gencat.cat/ca/recerca/cataleg/crono/2017/reincidencia-jj/
Heilbrum, K., Sevin-Goldstein, N. i Reeding, R. (Eds.) (2005). Juvenile delinquency: Prevention, Assessment and Intervention. Oxford University Press.
Ibabe, I., i Jaureguizar, J. (2011). El perfil psicológico de los menores denunciados por violencia filio-parental. Revista Española De Investigación Criminológica, 9, 1-19.
Montero, T. i de Vicente, R. (2016). Justicia Juvenil. Tirant lo Blanch.
Olweus, D. (1993). Bullying at school. What we know andwhat we can do [trad espanyola: Conductas de acoso y amenaza entres escolares. Morata, 1998]
Otto, R. i Douglas, K. (Eds.) (2009). Handbook of Violence Risk Assessment. Routledge.
Perry, A., McDougall, C. i Farrington, D., (Eds.) (2006). Reducing crime: The effectiveness of Criminal Justice Intervention. Willey & Sons, Ltd.
Rechea, C. i Cuervo, A.L. (2010). Menores agresores en el ámbito familiar: Un estudio de casos. Revista de Derecho Penal y Criminología, 3, 353-375.
Singh, J., Grann, M. i Fazel, S. (2011). A comparative study of violence risk assessment tools: A systematic review and metaregression analysis of 68 studies involving 25.980 participants. Clinical Psychology Review, 31 (3), 499-513
No es requereix cap programa específic.