Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500257 Criminologia | OB | 2 | 1 |
No existeixen.
L’assignatura té com a objectiu fonamental proporcionar una visió sobre la funció de la policia a les nostres societats, la seva ubicació en el sistema de justícia penal, en l’Administració Pública, la seva relació amb la ciutadania, les funcions que du a terme (preventives, reactives i assistencials), l’abast i límits d’aquestes funcions, així com les característiques fonamentals de la cultura i l’organització policials, mostrant allò que és comú a totes les organitzacions policials i allò que varia en funció dels models i les polítiques públiques.
Com a segon objectiu, complementari de l’anterior, l’assignatura contextualitza la policia, la seguretat i la justícia penal com a àmbits concèntrics (essent la seguretat el més gran). Els/les estudiants han d’identificar amb claredat quin és el rol de la policia en el marc de la justícia penal i de la seguretat en general, entendre el significat de les seves funcions, especialment la seva relació amb el delicte i la llei, i conèixer les característiques bàsiques de l’organització policial així com dels altres actors que més habitualment cooperen amb la policia en l’exercici i el compliment de les seves funcions, en especial de la seguretat privada. Han de tenir també nocions bàsiques de planificació de la seguretat.
1. Policia i seguretat.
1.1. La seguretat. De la seguretat de l’Estat a la seguretat ciutadana i la seguretat humana.
1.2. Seguretat subjectiva i seguretat objectiva. Instruments per a la seva mesura. El paper dels mitjans de comunicació.
1.3. La necessitat de delimitar l'àmbit material de la seguretat. Del delicte a la convivència harmònica sense riscos.
1.4. La Policia. Funció i òrgan.
1.5. La Policia i la seguretat : Una equivalència impossible. La pluralitat d’actors: administracions, sector privat, ONGs, associacions.
1.6. La planificació de la seguretat.
2. Marc Jurídic.
2.1. La creixent internacionalització. El Consell d’Europa, la Unió Europea i els convenis internacionals.
2.2. La CE i la legislació estatal i autonòmica sobre policia i seguretat. Només regulacions sectorials de seguretat, especialment de policia.
2.3. El sistema de seguretat pública de Catalunya. La Llei 4/2003, de 7 d'abril, i el seu desenvolupament.
2.4. La col·laboració entre la policia i la seguretat privada. La normativa de seguretat privada. La Llei 5/2014, de 4 d'abril.
3. La Policia i la societat.
3.1. Models de relació de la policia amb la societat. Model de servei públic o de policia comunitària, model de policia governativa i model professional.
3.2. Les relacions amb la ciutadania : necessitats i dificultats. Les diferents comunitats.
3.3. La Policia com a servei públic permanent. Les virtuts i els perills.
3.4. La legitimitat, l'auctoritas de la policia.
3.5. La deontologia professional : els mitjans i els fins, la corrupció, les gratuïtats i els textos internacionals.
3.6. Els mecanismes de responsabilitat de la policia.
4. La Policia i la Llei.
4.1. La Policia com a Law Enforcement Agency.
4.2. La Llei com a legitimació i com a límit.
4.3. La impossibilitat d'una aplicació omnicomprensiva de la Llei.
4.4. La insuficiència d’una aproximació exclusivament legal.
4.5. La discrecionalitat policial.
5. La Policia i el delicte.
5.1. La persecució del delicte com a funció policial. Mite o realitat.
5.2. La prevenció del delicte. La prevenció situacional. Pot fer la policia altres tipus de prevenció?.
5.3. La patrulla policial i la delinqüència : de l'experiment de Kansas City a l'smart policing.
5.4. Desordre i delicte. De les finestres trencades al Zero Tolerance : un vincle no demostrat.
6. Altres àmbits d’actuació policial.
6.1. La policia davant els conflictes i les conductes antisocials.
6.2. L’ordre públic en democràcia : seguretat pública.
6.3. Estratègies i tàctiques d’ordre públic.
7. La professsió i l’organització policial.
7.1. La professió policial. La cultura i l'organització.
7.2. L'accés a la policia. L'entrada única versus la doble via.
7.3. Gènere i policia.
7.4. L'especialització versus els generalistes.
7.5. Les unitats centrals i les territorials : un equilibri permanentment inacabat.
7.6. Les unitats especials : els grups d’intervenció especial i els afers interns.
7.7. Els funcionaris no policials.
7.8. Els sindicats policials.
7.9. Els nous partners interns : vigilants, auxiliars i voluntariat.
8. Sistemes de policia. Tendències.
8.1. La policia governativa : França, Itàlia, Espanya i Portugal.
8.2. La policia com a servei públic. La policia comunitària de base local : el Regne Unit.
8.3. Un nou sistema bàsicament local : Bèlgica.
8.4. Els sistemes federals: Alemanya, Estats Units i Canadà.
8.5. Un sistema "des-centralitzat": Espanya.
8.6. La importància del món local en els sistemes de policia.
8.7. Cap a un model de seguretat plural.
Les activitats que els estudiants hauran de realitzar durant el curs són :
1.- El treball de grup. Consistirà a plantejar una estratègia metodològica per a fer una recerca sobre el tema : La incidència de l’activitat policial en la delinqüència. Una estratègia possible. Els alumnes escolliran l'ambit delinqüencial a treballar entre els que seran proposats pels professors/res a l'inici del curs.
Pautes del treball :
A) Definició dels conceptes i estat de la qüestió (definició del problema). Ha d'incloure :
B) Plantejament del projecte de recerca. Ha d'incloure :
C) Proposta d'avaluació del projecte. Ha d'incloure :
D) Conclusions.
Els alumnes diposaran d'un document de suport a la realització del treball que serà publicat pels professors/res en el Campus Virtual.
2.- Dos treballs individuals :
A) Sobre la lectura del llibre "Modelos de Policía. Hacia un modelo de seguridad plural" (Guillén, F. (2016)).
B) Lectura i resposta a quatre preguntes relacionades amb dos articles sobre policia predictiva i els "hot spots policing".
Puntualitat :
Les classes comencen puntualment a l'hora establerta. No s'admet l'entrada a classe una vegada aquesta hagi començat ni es podrà sortir abans de la seva finalització.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classe teòrica | 18 | 0,72 | 1, 6, 13, 14, 17 |
Seminari | 18 | 0,72 | 1, 6, 13, 14, 16, 17 |
Tipus: Autònomes | |||
Planificació del treball, lectura, reflexió de materials i preparació de treballs individuals i proves. | 75 | 3 | 1, 3, 6, 13, 15, 17 |
Treball en grup | 34 | 1,36 | 1, 6, 10, 11, 13, 16, 17 |
1. Model d’avaluació.
El model d’avaluació és continuat i té com a objectiu formatiu que alumnat i professorat puguin conèixer el grau d’assoliment de les competències establertes. S'avaluaran :
a) Els dos treballs individuals : un sobre models policials i l'altre sobre policia predictiva.
b) El treball en grup, que serà presentat i discutit col·lectivament per tal que tothom pugui tenir-ne la informació sobre el tema corresponent.
c) La prova escrita.
d) La participació a classe.
2. Condicions par a ser avaluat i superar l'assignatura.
a) L'alumnat només podrà ser avaluat si assisteix presencialment al 100% de les classes i seminaris. Totes les absències han de ser justificades només per raons de malaltia o altres de força major i per raons acadèmiques prèviament autoritzades pel professorat. . Si l'alumne no assisteix a un mínim del 80% de les activitats docents no podrà ser avaluat, i serà considerat com a "No presentat".
b) Per ser avaluat/ada cal realitzar i aprovar els dos treballs individuals, el treball de grup i la prova escrita (aquesta prova constarà de dues parts : entre 20 i 30 preguntes tipus test amb respostesmúltiples i dues preguntes a desenvolupar).
3. Recuperacions.
Si un/a alumne/a no supera els treballs individuals en el seu conjunt tindrà la possibilitat de fer una prova de recuperació global dels treballs individuals. En el cas, però, que un treball estigui força bé, però l'altre tingui una nota molt baixa, el professor/a podrà decidir que l'alumna/e faci únicament la recuperació sobre el treball suspès.
La prova final escrita es recupera dues setmanes després aproximadament.
Si s'han suspès globalment els treballs individuals o la prova escrita final i no es recuperen (no s'aprova la recuperació) no es podrà aprovar l'assignatura en el seu conjunt.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Participació a classe | 10 % | 0 | 0 | 1, 6, 13, 14, 17 |
Prova escrita | 45% | 5 | 0,2 | 1, 6, 13, 15, 17 |
Treball en grup | 15% | 0 | 0 | 1, 3, 4, 5, 6, 10, 12, 13, 14, 16, 17, 18 |
Treballs individuals. | 30% | 0 | 0 | 1, 2, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 13, 15, 17, 19 |
1.- Bibliografia obligatòria.
Guillén, F. (2012). Policia i seguretat. Servei Publicacions UAB.
Guillén, F.(2016) Modelos de policia. Hacia un modelo de seguridad plural. Bosch editores.
2.- Bibliografia complementària.
Textos bàsics.
Fernández Justes, C, i Yñíguez, A. (2014). Gestió estratègica de la Policia. Organització de l'eficiència en el treball policial. Punto Rojo libros.
Medina, J.(2011). Políticas y estrategias de prevención del delito y seguridad ciudadana. Edisofer, editorial B de F. (capítol VII).
Newburn, T. (2005). Policing key Readings. Cullompton. Willan Publishing.
Newburn, T.(2008) Handbook of Policing. Cullompton. Willan Publishing.
Seguretat.
Beck, U. (1998). La sociedad del riesgo. Paidós Básica.
Curbet, J. (2010). El rei nu. Una anàlisi de la (in)seguretat ciutadana. CCG Edicions.
Ortiz de Urbina, I. i Ponce, J. (edit.) (2008) Convivencia ciudadana, seguridad pública y urbanismo. Diez textos fundamentales del panorama internacional. Diputació de Barcelona.
Shearing, C., i Wood, J. (2011). Pensar la seguridad. Editorial Gedisa.
Waller, I. (2008). Menos represión. Más seguridad. Verdades y mentiras acerca dela lucha contra la delincuencia. INACÌPE.
Waller, I. (2014). Control inteligente del delito. INACÌPE.
Seguretat Privada.
Ocqueteau, F. (2004) Polices entre État et Marché. Sciences Po.
Torrente, D. (2015). Análisis de la seguridad privada. Editorial UOC.
Policia.
Barcelona, J. (2006). Sobre el modelo policial español y sus posibles reformas. Fundación Alternativas. http://www.falternativas.org/laboratorio/documentos/documentos-de-trabajo/sobre-el-modelo-policial-espanol-y-sus-posibles-reformas
Bertaccini, D. (2009). La politica di polizia. Bononia University Press.
Carrer, F. (ed.). (2009). Le politique della sicurezza. Dalla "polizia comunitaria" alla "tolleranza zero". Franco Angeli.
Carrer, F-, i Salomon, J.C (coords.) (2011). L'ordine pubblico. Un equilibrio fra il desordine sopportabile el'ordineindispensabile. Franco Angeli.
Guillén, F. (2018). Desencuentros entra la Policía yel público. Factores de riesgo y estrategias de gestión. Bosch editor.
Jar,G. (2000). Modelos comparados de policía. Ministerio del Interior : Dykinson.
Kleinig, J. (1996). The Ethics of Policing. Cambridge University Press.
López Garrido, D. (1982) La Guardia Civil y los orígenes del Estado centralista. Grijalbo.
Lazuén, M.P. (1999) Cuerpos de Policía y Seguridad Ciudadana en España: Situación actualy perspectivas de futuro. Ministerio del Interior.
Loubet del Bayle, J.L. (2012). De la Police et du Contrôle social. Les éditions du CERF.
Loubet del Bayle, J.L. (2016). Sociologie de la Police. L'Harmattan.
Monjardet. D.(2011). Lo que hace la Policía. Sociología de la fuerza pública. Prometeo Libros.
Newburn, T. (2007). Criminology. Cullompton. Willan Publishing.
Reiner, R. (2010). The Politics of the Police. Oxford University Press.
Roché, S. (2016). De la Police en Démocratie. Bernard Grasset.
Tena J.A. (2002) Diccionario de expresiones y términos de interés policial y criminalístico. Tecnos.
Tyler, T.(1990). Whypeople obey the law. Yale University Press.
Tyler, T. (2003). Procedural Justice, legitimacy, and the Effective Rule of Law. Crime and Justice. 30, 283-357.
Vidales, Caty, i Carque, J.L. (coords.) (2014). Policía Comunitaria. Una policía para la sociedad del siglo XXI. Tirant lo Blanch.
Vilatarsana, A. (2015). La necessitat de construir un sistema de policia per a Catalunya. La coresponsabilitat del món local per aconseguir-ho. (Tesi doctoral, Universitat Autònoma de Barcelona). https://www.tesisenred.net/handle/10803/298327#page=1
Vilatarsana, A. (2019). La tecnología tiene que ser un instrumento transformador de las organizaciones policiales. (Blog Notes de seguretat. Generalitat de Catalunya (entrevista)) : https://notesdeseguretat.blog.gencat.cat/2019/06/19/albert-vilatarsana-la-tecnologia-tiene-que-ser-un-instrumento-transformador-de-las-organizaciones-policiales/
Vollmer, A. (1936). The Police and ModernSociety. N.J. Patterson.
Wilson, J.Q (1968). Varieties of Police Behaviour. Harvard University Press.
Webs d’interès.
Base de dades sobre delictesi temes de seguretat (gestionat per Crimina). http://crimidata.com/
Bundeskriminalamt (BKA) (documentació accessible en francès, anglès, castellà i rus, a més de l’alemany). http://bka.de/
Departament d'Interior. http://interior.gencat.cat
Bloc del Departament d'Interior: Notes de Seguretat. https://notesdeseguretat.blog.gencat.cat
Federal Bureau of Investigation (FBI). http://www.fbi.gov/
Europol. http://www.europol.europa.eu/
Home Office (Ministeri de l'Interior del Regne Unit). http://www.police.uk
Institut nacional d'estudis superiors de la seguretat i la justícia de França. http://www.inhesj.fr
John Jay College. http://www.jjay.cuny.edu/
Ministerio del Interior (espanyol). http://www.interior.gob.es/
National Criminal Justice Reference Service (Estats Units). http://www.ncjrs.gov/
Policia Alemanya (en alemany). http://www.polizei.de/
Policia belga (francès i flamenc). http://infozone.be/
Policia Estats Units. http://www.usacops.com/
Policia Regne Unit. http://www.police.uk
Polizei Newsletter (versions en anglès,francès i castellà, a més de l’alemanya). http://www.polizei-newsletter.de/
What works Network (Xarxa percompartir experiències positives en laprevenció i lluita contra la delinqüència). https://www.gov.uk/guidance/what-works-network
L'adient utilitzat en l'entorn universitari.