Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500257 Criminologia | OB | 2 | 2 |
L’assignatura Programes d’intervenció aporta una visió actualitzada dels programes locals i internacionals d’intervenció sobre la delinqüència.
Tanmateix, presenta i explora teòricament els principals conceptes que sustenten els programes d’intervenció sobre la criminalitat.
Per tant, aquesta assignatura es relaciona amb les assignatures de l’àrea de la psicologia i pedagogia per les seves aportacions a la comprensió de la problemàtica de la criminalitat així com de la lògica dels programes d’intervenció.
1. Analitzar els diferents models d’intervenció sobre la criminalitat en l’àmbit local i internacional així com els seus fonaments teòrics
2. Examinar les experiències pràctiques més representatives d’intervenció sobre la delinqüència mitjançant l’estudi de programes i/o recerques empíriques i extreure conclusions sobre la seva pertinença i eficàcia.
3. Proveir i utilitzar els recursos teòrics com a suport analític crític per al desenvolupament de programes d’intervenció sobre la delinqüència.
1. Context de producció de la delinqüència i la rehabilitació: Disciplina i control. Perspectiva Foucaultiana.
Càstig i pena. Relació poder-saber. El paper de les normes i l’examen. El Panòptic. Producció de subjectivitats.
2. Perspectives teóriques en els Programes d’intervenció: Perspectiva Cognitiu-Conductual i Perspectiva de gènere.
Perspectiva cognitiu-conductual. La modificació del comportament. Efectivitat dels programes basats en la perspectiva cognitiu-conductual. El principi Risc-Necessitat-Responsivitat. Análisi d'un programa sobre toxicomaníes.
Perspectiva de gènere. Anàlisi del patriarcat i la relació amb el delicte de violència de gènere i amb la intervenció en delinqüència femenina. Revisió de les lleis que orienten la intervenció en les violències masclistes.
Altres perspectives per a la intervenció: anàlisi d'un taller de prevenció de la violència de gènere (a les sessions de seminari).
3. Riscanvi: avaluació del risc de la població penitenciaria i potencial per al individualització del tractament
4. Intervenció efectiva per a reduir la reincidència: Core Correctional Practice
5.Tractament en situacions privatives de llibertat: els sistemes progressius
Principis conductuals, objectius i característiques. Sistemes progressius exclusivament conductuals i mixtes. Experiències i resultats dels sistemes progressius.
6 . Els Programes d’intervenció a Europa i a Catalunya
Aspectes filosòfics i legals de la intervenció. Models criminològics i estratègies d’intervenció a Europa. Efectivitat dels programes d’intervenció a Europa. Meta-anàlisi sobre l’efectivitat dels programes d’intervenció europeus.
7. Conferències.
Conferències de diversos professionals i usuaris sobre temes relacionats amb l'assignatura
Conferència a càrrec de Jordi Camps (Responsable de la Secció de Tractament. Direcció General de Recursos i Règimen Penitenciari de la Secretaria de Mesures Penal, Reinserció i Atenció a la víctima sobre el disseny i la implementació dels Programes de Intervenció a presons.
Conferència dels tècnics i usuaris del Servei de prevenció de recaigudes en toxicomanies a la pressó de joves.
Conferència del DAE de Quatre Camins (tècnics i usuaris) sobre el col.lectiu de discapacitats intel.lectuals.
Conferència dels professionals i internes del mòdul de dones del CP Brians.
Conferència de Núria Becerra del Servei d'Informació i Atenció a les dones SIAD de Badalona.
Nota prèvia
La metodologia docent i l’avaluació poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
ACTIVITATS FORMATIVES als SEMINARIS
Lectura i debat (1 sessió)
Lectura sobre la detecció de necessitats d'intervenció.
Programa d'intervenció:
Presentació d'un encàrrec: detecció de necessitats.
Lectura i debat (1 sessió)
Lectura i debat sobre La producción y gestión del deseo de libertad: la puerta de entrada al dispositivo penitenciario (Jeanneret i Elejabarrieta, 2006)
Programes d’intervenció (10 sessions)
L'estudiantat dissenyarà un programa d'intervenció individualitzat a partir de l'informe RisCanvi. A partir de l'experiència, l'autoavaluació i el feed-back de l'equip docent i de la resta de companys, el grup millorarà la proposta final. La proposta final serà defensada davant del grup classe mitjançant una presentació oral.
En la plataforma Moodle, a l'inici del curs, estara disponible el cronograma de l'assignatura amb el calendari de les activitats i les dates d'entrega de les evidències d'aprenentatge.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes teòriques | 18 | 0,72 | 1, 2, 3, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15 |
Seminari | 18 | 0,72 | 1, 3, 6, 7, 8, 11, 14, 15 |
Tipus: Autònomes | |||
Avaluació final | 11 | 0,44 | 3, 4, 6, 7, 8, 9, 11, 13 |
Seguiment assignatura | 35 | 1,4 | 1, 3, 4, 6, 7, 8, 11, 13, 15 |
Treball Grupal | 31 | 1,24 | |
Treballs individuals | 31 | 1,24 |
1. Model d’avaluació
Avaluació continuada per tal que l'estudiant, juntament amb els docents, pugui fer el seguiment del seu grau d’assoliment dels objectius docents i les competències. D’aquesta manera, l'estudiant pren un paper actiu orientant i impulsant el seu propi procés d’aprenentatge.
L'estudiant presentarà 2 treballs individuals, un treball grupal i una prova escrita sobre els continguts treballats a l’assignatura.
2. Condicions de l’avaluació
Assistència a les classes teòriques i els seminaris (mínim 80% per a tenir dret a avaluació). No es consideraran falta d'assistència les absències per causa major degudament justificades, malaltia y assistència a activitats acadèmiques prèviament aprovades per l'equip docent.
És important respectar la data i format d’entrega, en cas contrari el professorat no estarà obligat a dur a terme la correcció.
La copia o el plagi implica que l’entrega no és avaluable ni hi ha dret a la recuperació.
3. Requisits per a superar l’assignatura
Cal aprovar cada una de les proves que conformen l’avaluació (treballs individuals, treball grupal i prova final) amb un 5.
4. Recuperacions
En cas de no entregar o de suspendre alguna/es de les proves d’avaluació, l'estudiant haurà de recuperar la matèria. Els treballs individuals es recuperaran durant el període lectiu un cop rebut el feeb-back dels docents respecte de les activitats. El treball grupal i la prova final es podran recuperar en el període establert per a les recuperacions abans del tancament de les actes. La nota màxima de la recuperació serà un aprovat (5).
L'assistència i participació a la dinamització de la dinàmica grupal es obligatòria, en cas de no poder assistir per causa de força major, s'haurà de recuperar individualment la part de la dinamització dins del període lectiu. En cas de que fos impossible, la nota del Treball grupal seria NP per a la persona que no hagui dinamitzat.
5. Còpia i plagi
L' alumne que copiï o intenti copiar a un examen tindràn un 0 en l'assignaturai perdrà el dret a la re-avaluació. Un alumne que presenti una pràctica en el que hi hagi indicis de plagi o que no pugui justificar els arguments de la seva pràctica rebrà una advertència; en cas que reiteri aquesta conducta podrà obtenir un màxim d'aprovat a l'assignatura. Una segona reincidència comportarà un 0 en l'assignatura i l'alumne perdrà el dret a re-avaluació.
6. Activitats avaluatives: evidències
Evidència 1. Lectura: La producción y gestión del deseo de libertad: la puerta de entrada al dispositivo penitenciario (15%)
Reflexió individual sobre les preguntes de la lectura i el debat realitzat a classe.
Evidència 2. Exercici escrit sobre el Taller de prevenció de les violències (15%)
Evidència 3. Programes d’intervenció (35%)
Evidència 4. Examen final (35%)
7. Puntualitat
Les classes comencen puntualment. No s'ademet l'entrada a classe una vegada aquesta hagi començat, ni la sortida abans de la seva finalització.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
EV1.Reflexió escrita sobre el Taller de prevenció de les violències (15%) | 15 % | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 6, 7, 10, 11, 12, 13, 14, 15 |
EV2 Lectura: El desig de llibertat | 15 % | 1,5 | 0,06 | 1, 2, 3, 4, 7, 8, 9, 10, 11, 13, 15 |
EV3.1. Treball grupal: Presentación de objetivos y de la actividad | 35 % | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 13, 14, 15 |
EV4. Examen final | 35% | 1,5 | 0,06 | 1, 3, 6, 7, 8, 11, 13, 15, 16 |
Obligatòria
Jeanneret, F. i Elejabarrieta, F. (2006). La producción y gestión del deseo de libertad: la puerta de entrada al dispositivo penitenciario. Castalia: Revista de Psicología de la Academia. 10. 93-106.
Lindzey, G; Hall, C. i Thompson, R. (1985). Psicología. Omega. (Capítol sobre condicionament operant)
Dirección General de Servicios Penitenciarios (2011). El model de rehabilitació a les presons catalanes. Recuperat de:
http://justicia.gencat.cat/web/.content/documents/publicacions/model_rehabilitacio_presons_catalanes.pdf
Complementària
Almeda, Elisabet. (2003). Mujeres encarceladas. Ariel.
Andrews, D. y Bonta, J (2006). The Psychology of Criminal Conduct (4ªed.). Anderson Publishing Co.
Aristizábal, L.A. y Cubells, J. (2017). Delincuencia femenina y desistimiento: factores explicativos. Universitas Psychologica, 16(4), 1-14. https://doi.org/10.11144/Javeriana.upsy16-4.dfdf
Ayuso, A (2003). Visión crítica de la reeducación penitenciaria en España. Nave Libros.
Birgit, Haydeé. (comp.) (2000). El Derecho en el Género y el Género en el Derecho. Biblos.
Burgess-Proctor, Amanda (2006). Intersections of Race, Class, Gender, and Crime: Future Directions of Feminist Criminology. Feminist Criminology[en línea], 1 (1), 27-47. <https://doi.org/10.1177/1557085105282899>.
Dowden, C; Andrews, D. (2004) The Importance of Staff Practice in Delivering Effective Correctional Treatment: A Meta-Analytic Review of Core Correctional Practice. International Journal of Offender Therapy and Comparative Criminology, 48(2), 203-214 DOI: 10.1177/0306624X03257765
Foucault, M. (1975). Vigilar y castigar. Siglo XXI.
Jeanneret, F. i Elejabarrieta, F. (2006). La producción y gestión del deseo de libertad: la puerta de entrada al dispositivo penitenciario. Castalia: Revista de Psicología de la Academia, 10, 93-106.
Mackenzie, Doris (2006). What Works in corrections. Reducing the criminal activities of offenders and delinquents. Cambridge University Press.
Redondo, S; Martínez, Ana i Andrés-Pueyo, A. (2012) Intervenciones con delincuentes juveniles en el marco de la Justicia: Investigación y Aplicaciones. eduPsykhé, 2012, 11(2), 143-169
Rodó, M. (2021) Interseccionalitat. Desigualtats, llocs i emocions. Tigre de paper
Les entregues de les evidències d'aprenentatge i l'avaluació iretoalimentació es faran en la plataforma Moddle en el marc del Campus Vitual de la UAB.