Aquesta versió de la guia docent és provisional fins que no finalitzi el període d’edició de les guies del nou curs.

Logo UAB
2022/2023

Art grec

Codi: 100427 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500239 Història de l'Art OB 2 1
2503702 Ciències de l'Antiguitat OT 4 0

Professor/a de contacte

Nom:
Francesc Josep De Rueda Roige
Correu electrònic:
francescjosep.derueda@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
espanyol (spa)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
No
Grup íntegre en espanyol:

Equip docent

Heri Abruña Marti

Prerequisits

S'ha de tenir un bon nivell de comprensió lectora de llengües estrangeres per poder fer les activitats supervisades i autònomes.

Objectius

Proporcionar els coneixements fonamentals de tipus estilístic, tècnic, iconogràfic i històric de les produccions artístiques prehel.lèniques i de la civilització grega antiga.

Es capacita a l'estudiant perquè pugui analitzar les obres, sigui capaç d'emplaçar-les en el seu període de producció i relacionar-les amb el context cultural de la seva època.

Competències

    Història de l'Art
  • Analitzar amb esperit crític, a partir dels coneixements adquirits, l'obra d'art en les seves diferents facetes: valors formals, significat iconogràfic, tècniques i procediments artístics, procés d'elaboració i mecanismes de recepció.
  • Interpretar l'obra d'art en el context en el qual es va gestar i relacionar-la amb altres formes d'expressió cultural
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Reconèixer l'evolució de la imatge artística des de l'antiguitat fins a la cultura visual contemporània.
    Ciències de l'Antiguitat
  • Expressar-se oralment i per escrit en el llenguatge específic de la història, de l'arqueologia i de la filologia, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  • Interrelacionar coneixements lingüístics, històrics i arqueològics del món antic amb coneixements d'altres àmbits de les humanitats, principalment de la literatura, de la filosofia i de l'art antics.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Reconèixer l'impacte d'alguns aspectes rellevants del món antic en la cultura i la societat contemporània.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar els creadors d'un fenomen artístic en un determinat context cultural.
  2. Analitzar els receptors d'un fenomen artístic en un determinat context cultural.
  3. Analitzar les idees artístiques sobre un fenomen artístic en un determinat context cultural.
  4. Analitzar una imatge artística i situar-la al seu context cultural.  
  5. Analitzar una imatge artística i situar-la en el seu context cultural.
  6. Aplicar els coneixements iconogràfics a la lectura de la imatge artística
  7. Assenyalar els valors formals, iconogràfics i simbòlics d'una imatge artística de l'antiguitat clàssica.
  8. Buscar, seleccionar i gestionar informació de manera autònoma tant en fonts estructurades (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda a la xarxa.
  9. Definir i explicar amb precisió un objecte artístic amb el llenguatge propi de la crítica d'art.
  10. Descriure amb precisió l'objecte artístic amb el llenguatge propi de la crítica d'art.
  11. Distingir les tècniques i el procés d'elaboració d'un objecte artístic
  12. Distingir les tècniques i el procés d'elaboració d'un objecte artístic.
  13. Elaborar un discurs organitzat i correcte, oralment i per escrit, en la llengua corresponent.
  14. Estimular la creativitat i fomentar idees innovadores.
  15. Examinar una imatge artística i distingir-ne els valors formals, iconogràfics i simbòlics.
  16. Explicar els mecanismes de recepció d'una obra d'art antiga.
  17. Explicar els mecanismes de recepció d'una obra d'art.
  18. Identificar i explicar escenes, motius, déus i altres personatges mítics en les representacions artístiques al llarg de l'antiguitat.
  19. Reconstruir el panorama artístic d'un determinat context cultural
  20. Reconstruir el panorama artístic d'un determinat context cultural.
  21. Relacionar una imatge artística amb altres fenòmens culturals de la seva època.
  22. Saber exposar amb eficàcia els coneixements, oralment i per escrit.
  23. Treballar en equip, respectant les opinions alienes i dissenyant estratègies de col·laboració.

Continguts

1. L'art prehel·lènic i l'Edat del Bronze.

2. Els perídodes geomètric i orientalitzant.          

3. El període arcaic.

4. El període clàssic.

5. El període hel·lenístic

 

Metodologia

- Classes teòriques.

- Aprenentatge per tasques: Elaboració de treballs i, si escau, presentacions a classe, a partir de la documentació bibliogràfica i d'altres recursos d'informació especialitzada.

- Tutorials a través del Moodle.

- Tutorització de les activitats supervisades i del treball de l'estudiant.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, perquè l'alumnat empleni les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes teòriques a l'aula 43,5 1,74 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23
Tipus: Supervisades      
Tutories programades de suport a l'aprenentatge i a l'elaboració del treball 5 0,2 14, 22, 23
Tipus: Autònomes      
Elaboració de treballs, consultes documentals i bibliográfiques, estudi personal 70 2,8 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23

Avaluació

Evidència 1:

Exercici escrit (5 punts, 50 % de la qualificació final). Nota mínima per poder fer mitjana: 2,5 punts sobre 5. Si la nota és inferior, es podrà repetir l'exercici escrit a la data fixada per a la recuperació.

 

Evidència 2:

Treball (3 punts, 30 % de la qualificació final). Aquesta activitat no és recuperable.

 

Evidència 3:

Lectures (2 punts, 20 % de la qualificació final). Aquesta activitat no és recuperable.

 

La nota final és el resultat de la suma de les qualificacions obtingudes a totes tres evidències, sempre i quan s'hagi tret un mínim de 2,5 punts sobre 5 a l'exercici escrit (evidència 1).

 

L'estudiant rebrà la qualificació de "no avaluable" quan no hagi lliurat cap activitat d'avaluació. 

 

En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor informarà l'alumnat (Moodle) del procediment i la data de revisió de les qualificacions.

 

Només té dret a una recuperació de l'exercici escrit (evidència 1) - a la data fixada per la Gestió Acadèmica de la Facultat - l'alumnat suspès que s'hagi presentat a totes les evidències obligatòries (1, 2 i 3). La nota màxima a aconseguir a la recuperació és 5. Les evidències 2 i 3 no són susceptibles de recuperació.

 

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

 

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Exercici escrit 50% 1,25 0,05 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23
Lectures 20% 10,25 0,41 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23
Treball 30% 20 0,8 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23

Bibliografia

ALCOCK, Susan E., OSBORNE, Robin (Eds.), Classical Archaeology, Oxford, 2007.

BARLETTA, Barbara A., The Origins of the Greek Architectural Orders, Cambridge, 2001.

BIANCHI BANDINELLI, Ranuccio, Introducción a la arqueología clásica como historia del arte antiguo, Madrid, 1982.

BIANCHI BANDINELLI, Ranuccio, Storicità dell'arte classica, Firenze, 1943.

BOARDMAN, John, Athenian Black Figure Vases. A Handbook, London, 1974.

BOARDMAN, John, Athenian Red Figure Vases. The Archaic Period, London, 1975.

BOARDMAN, John, Greek Sculpture. The Archaic Period, London, 1978.

BOARDMAN, John, Greek Sculpture. The Classical Period, London, 1985.

BOARDMAN, John, El arte griego, Barcelona, 1991.

BOARDMAN, John, Greek Sculpture. The late Classical Period, London, 1995.

BRINKMAN, Vinzenz, El color de los Dioses, Madrid, 2009.

CHARBONNEAUX, Jean - MARTIN, Roland - VILLARD, François, Grecia arcaica (620-480 a C.), Madrid, 1969.

CHARBONNEAUX, Jean - MARTIN, Roland - VILLARD, François, Grecia clásica (480-330 a C.), Madrid, 1970.

CHING, Francis D.K., Architecture: Form, Space and Order, Washington, 2012.

CLINE, Eric H., The Oxford Handbook of the Bronze Age Aegean, Oxford, 2012.

DICKINSON, Oliver, The Aegean Bronze Age, Cambridge, 1994.

Enciclopedia dell'Arte antica, classica e orientale (=EAA), vols. I-VII et supp., Roma, 1958-1985.

GÓMEZ ESPELOSÍN, Francisco Javier, Historia de Grecia antigua, Akal textos, Tres Cantos (Madrid), 2001.

GRAHAM, James Walter, The Palaces of Crete, Princeton, 2017 (ed. revisada).

GRIMAL, Pierre, Diccionario de mitología griega y romana, Barcelona, 2008.

HAMILAKIS, Yannis (ed.), Labyrinth Revisited: Rethinking "Minoan" Achaeology, Oxford, 2002.

HELLMANN, Marie-Christine, L'architecture grecque: Lesprincipes de laconstruction, Paris, 2002.

HELLMANN, Marie-Christine, L'architecture grecque: Architecture religieuse et funéraire, Paris, 2006.

HÖLSCHER, Tonio, Visual power in Ancient Greece and Rome. Between art and social reality, Berkeley, 2018.

Lexicon Iconographicum Mytologiae Classicae (=LIMC), vols. I-VIII, Zurich-Munich, 1981-1998.

MARCONI, Clemente, The Oxford handbook of Greek and Roman art and architecture, New York, 2015.

MARTIN, Roland, Architecture et urbanisme, Roma, 1987.

MOON, Warren G. (ed.), Polykleitos, The Doriphoros, and Tradition, Madison - London, 1995.

MORENO, Paolo, Pittura greca. Da Polignoto ad Apelle, Milano, 1987.

MORENO, Paolo, Scultura ellenistica, Roma, 1994.

NEER, Richard, The Emergence of the Classical Style in Greek Sculpture, Chicago-London, 2010.

ONIANS, John, Arte y pensamiento en la época Helenística. La visión griega del mundo (350 a.C.-50a.C.), Alianza Forma, 137, Madrid, 1996.
 
OSBORNE, Robin, Archaic and Classical Greeck Art, Oxford-New York, 1998.
 
PAUSANIAS, Descripción de Grecia (introducció, traducció i notes de M. C. Herrero Ingelmo), Madrid, 1994.
 

PITARCH, Antonio José (ed.), Fuentes y documentos para la Historia del Arte. Arte Antiguo. Próximo Oriente, Grecia y Roma, Barcelona, 1982.

POLLITT, Jerome Jordan, The art of Greece, 1400-31 B.C., New Jersey, 1965.

POLLITT, Jerome Jordan,Arte y experiencia en la Greciaclásica, Bilbao, 1984.

RICHTER, Gisela Maria Augusta, El arte griego. Una revisión de las artes visuales de la antigua Grecia, Barcelona, 1980.

RIDGWAY, Brunilda Sismondo, The Severe Style in Grek sculpture, Princeton, 1979.

RIDGWAY, Brunilda Sismondo, FifthCentury Styles in Grek Sculpture, Princeton, 1981.

ROBERTSON, Martin, El arte griego: introducción a su historia, Madrid, 1985.

ROLLEY, Claude, La sculpture grecque: Des origines aumilieu du Ve siècle, Paris, 1994.

ROLLEY, Claude, La sculpture grecque: La période classique, Paris, 1999.

SCHRÖDER, Stephan Friedrich, Catálogo de la escultura clásica del Museo del Prado, Escultura mitológica, t. II, Madrid, 2004

SCOTT, Michael, Space and Society in the Greek and Roman Worlds, Cambridge, 2013.

SQUIRE, Michael (Ed.), Sight and the Ancient Senses, Londres, 2016.

TORREGO, M. Esperanza, Plinio el Viejo. Textos de historia del arte, Madrid, 1988.

VV.AA., El mundo micénico. Cinco siglos de la primera civilización europea 1600-1100 a C., Madrid, 1991.

VV.AA., Die Geschichte der antiken Bildhauerkunst: Klassische Plastik, vols. I-III, Mainz am Rhein, 2004.

VV. AA., Couleurs et mattieres dans l'antiquité: textes, tecniques et pratiques, Paris, 2006.

WHITLEY, James, The Archaeology of Ancient Greece, Cambridge, 2001.

Programari

-