Logo UAB
2022/2023

Art romà

Codi: 100426 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500239 Història de l'Art OB 2 1
2500241 Arqueologia OT 3 1
2500241 Arqueologia OT 4 1
2503702 Ciències de l'Antiguitat OT 4 1

Professor/a de contacte

Nom:
Francesc Josep De Rueda Roige
Correu electrònic:
francescjosep.derueda@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
espanyol (spa)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
No
Grup íntegre en espanyol:
Sí

Equip docent

Jorge Rodriguez Ariza
Heri Abruña Marti

Prerequisits

Bon nivell de lectura en llengües estrangeres (anglès, italià, francès).

Objectius

Es proporcionaran els coneixements fonamentals de tipus estilístic, tècnic, iconogràfic i històric de les produccions artístiques romanes.

Es capacita a l'estudiant perquè pugui analitzar les obres, sigui capaç d'emplaçar-les en el seu període de producció i relacionar-les amb el context cultural de la seva època.

Competències

    Història de l'Art
  • Analitzar amb esperit crític, a partir dels coneixements adquirits, l'obra d'art en les seves diferents facetes: valors formals, significat iconogràfic, tècniques i procediments artístics, procés d'elaboració i mecanismes de recepció.
  • Interpretar l'obra d'art en el context en el qual es va gestar i relacionar-la amb altres formes d'expressió cultural
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Reconèixer l'evolució de la imatge artística des de l'antiguitat fins a la cultura visual contemporània.
    Arqueologia
  • Aplicar les habilitats necessàries per a la gestió, la valorització i la divulgació del patrimoni historicoarqueològic.
  • Contextualitzar i analitzar processos històrics.
  • Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  • Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d''aquell camp d'estudi.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  • Utilitzar els principals mètodes, tècniques i instruments d'anàlisi en arqueologia.
    Ciències de l'Antiguitat
  • Expressar-se oralment i per escrit en el llenguatge específic de la història, de l'arqueologia i de la filologia, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  • Interrelacionar coneixements lingüístics, històrics i arqueològics del món antic amb coneixements d'altres àmbits de les humanitats, principalment de la literatura, de la filosofia i de l'art antics.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Reconèixer l'impacte d'alguns aspectes rellevants del món antic en la cultura i la societat contemporània.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar els creadors d''un fenomen artístic en un determinat context cultural.
  2. Analitzar els creadors d'un fenomen artístic en un determinat context cultural.
  3. Analitzar els receptors d''un fenomen artístic en un determinat context cultural.
  4. Analitzar els receptors d'un fenomen artístic en un determinat context cultural.
  5. Analitzar les idees artístiques sobre un fenomen artístic en un determinat context cultural.
  6. Analitzar una imatge artística i situar-la al seu context cultural.  
  7. Analitzar una imatge artística i situar-la en el seu context cultural.
  8. Aplicar els coneixements iconogràfics a la lectura de la imatge artística
  9. Aplicar les tècniques i els instruments d'anàlisi adequats als casos d'estudi.
  10. Aplicar les tècniques i els instruments de l'anàlisi arqueològica a l'estudi de les restes materials antigues.
  11. Aplicar tant els coneixements com la capacitat d'anàlisi a la resolució de problemes relatius al camp d'estudi propi.
  12. Assenyalar els valors formals, iconogràfics i simbòlics d'una imatge artística de l'antiguitat clàssica
  13. Assenyalar els valors formals, iconogràfics i simbòlics d'una imatge artística de l'antiguitat clàssica.
  14. Buscar, seleccionar i gestionar informació de manera autònoma tant en fonts estructurades (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda a la xarxa.
  15. Definir i explicar amb precisió un objecte artístic amb el llenguatge propi de la crítica d'art.
  16. Descriure amb precisió l'objecte artístic amb el llenguatge propi de la crítica d'art.
  17. Descriure les principals característiques dels jaciments arqueològics peninsulars de les èpoques preclàssica, grega i romana
  18. Descriure les principals característiques tipològiques dels centres urbans de l'antiguitat grecoromana
  19. Distingir les tècniques i el procés d'elaboració d'un objecte artístic
  20. Distingir les tècniques i el procés d'elaboració d'un objecte artístic.
  21. Dominar en el grau necessari els idiomes rellevants per a la pràctica professional.
  22. Dominar i identificar la història de l'entorn immediat.
  23. Dominar l'estructura diacrònica general del passat.
  24. Dominar la història universal de l'antiguitat.
  25. Elaborar un discurs organitzat i correcte, oralment i per escrit, en la llengua corresponent.
  26. Estimular la creativitat i fomentar idees innovadores.
  27. Examinar una imatge artística i distingir-ne els valors formals, iconogràfics i simbòlics.
  28. Explicar el context en què s'inscriuen els processos històrics de l'antiguitat clàssica
  29. Explicar els mecanismes de recepció d'una obra d'art antic
  30. Explicar els mecanismes de recepció d'una obra d'art antiga.
  31. Explicar els mecanismes de recepció d'una obra d'art.
  32. Expressar-se eficaçment aplicant els procediments argumentatius i textuals en els textos formals i científics
  33. Fer presentacions orals utilitzant un vocabulari i un estil acadèmics adequats.
  34. Fer servir la terminologia adequada en la construcció d'un text acadèmic.
  35. Identificar el context en què s'inscriuen els processos històrics.
  36. Identificar els mètodes propis de l'arqueologia i la seva relació amb l'anàlisi històrica.
  37. Identificar els mètodes propis de la història i la seva relació amb l'anàlisi de fets concrets.
  38. Identificar i explicar escenes, motius, déus i altres personatges mítics en les representacions artístiques al llarg de l'antiguitat.
  39. Identificar i explicar escenes, motius, déus i altres personatges mítics en les seves representacions artístiques al llarg de l'antiguitat
  40. Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
  41. Interpretar les fonts materials i el registre arqueològic.
  42. Localitzar la informació en la bibliografia secundària de referència.
  43. Presentar treballs en formats ajustats a les demandes i els estils personals, tant individuals com en grup petit.
  44. Reconstruir el panorama artístic d'un determinat context cultural
  45. Reconstruir el panorama artístic d'un determinat context cultural.
  46. Reconèixer la importància de controlar la qualitat dels resultats del treball i de la seva presentació.
  47. Relacionar una imatge artística amb altres fenòmens culturals de la seva època.
  48. Saber exposar amb eficàcia els coneixements, oralment i per escrit.
  49. Transmetre els resultats de la recerca arqueològica i comunicar conclusions, de manera clara, tant oralment com per escrit, a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  50. Treballar en equip, respectant les opinions alienes i dissenyant estratègies de col·laboració.
  51. Utilitzar el vocabulari tècnic específic i d'interpretació de la disciplina.
  52. Utilitzar tant eines informàtiques bàsiques (per exemple, processadors de textos o bases de dades) com programes especialitzats necessaris en la pràctica professional.

Continguts

1. Etrúria y l'art etrusc.

2. Roma, caput mundi: Contextualització espaial, històrica i cronològica.

3. La República.

4. August. Les dinasties Julioclàudia i Flàvia. L'Alt Imperi.

5. El Baix Imperi.

Metodologia

- Classes teòriques.

- Aprenentatge per tasques: Elaboració de treballs i, si escau, presentacions a classe a partir de la documentació bibliogràfica i d'altres recursos d'informació especialitzada.

- Tutorials a través del Moodle.

- Tutorització de les activitats supervisades i del treball de l'estudiant.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes teòriques a l'aula 43,5 1,74 2, 4, 7, 15, 19, 27, 44, 47
Tipus: Supervisades      
Tutories integrades de suport a l'aprenentatge i a l'elaboració del treball. Aprenentatge basat en reptes 5 0,2 2, 4, 7, 15, 19, 27, 47
Tipus: Autònomes      
Elaboració de treballs, consultes documentals i de bibliografia, estudi personal 70 2,8 2, 4, 7, 15, 19, 27, 44, 47

Avaluació

Evidència 1:

Exercici escrit (5 punts, 50 % de la qualificació final). Nota mínima per poder fer mitjana: 2,5 punts sobre 5. Si la nota és inferior, es podrà repetir l'exercici escrit a la data fixada per a la recuperació.

 

Evidència 2:

Treball (3 punts, 30 % de la qualificació final). Aquesta activitat no és recuperable.

 

Evidència 3:

Lectures (2 punts, 20 % de la qualificació final). Aquesta activitat no és recuperable.

 

La nota final és el resultat de la suma de les qualificacions obtingudes a totes tres evidències, sempre i quan s'hagi tret un mínim de 2,5 punts sobre 5 a l'exercici escrit (evidència 1).

 

L'estudiant rebrà la qualificació de "no avaluable" quan no hagi lliurat cap activitat d'avaluació. 

 

En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor informarà l'alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.

 

Només té dret a una recuperació de l'exercici escrit (evidència 1) - a la data fixada per la Gestió Acadèmica de la Facultat - l'alumnat suspès que s'hagi presentat a totes les evidències obligatòries (1, 2 i 3). La nota màxima a aconseguir a la recuperació és 5. Les evidències 2 i 3 no són susceptibles de recuperació.

 

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Exercici escrit 50% 1,25 0,05 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 22, 23, 24, 27, 28, 29, 30, 31, 35, 36, 37, 38, 39, 40, 44, 45, 47
Lectures 20% 10,25 0,41 2, 5, 7, 14, 15, 21, 25, 26, 27, 31, 32, 34, 41, 42, 43, 46, 48, 50
Treball 30% 20 0,8 33, 48, 49, 51, 52

Bibliografia

AA.VV. (1981-1998): Lexicon Iconographicum Mytologiae Classicae (= LIMC), vols. I-VIII, Zurich-Munich.

AA.VV. (2006): Couleurs et mattières dans l'antiquité: textes, tecniques et pratiques, Paris.

Andreae, Bernard (1984): Arte romano, Roma.

Baldasarre, Ida et alii (2002): Pittura romana: dall'ellenismo al tardo-antico, Milano.

Baratte, François (1996): L'Art romain: histoire de l'art antique, Paris.

Barbet, Alix (1985): La Peinture murale romaine: les styles décoratives pompéiens, Paris.

Bianchi Bandinelli, Ranuccio (1970): Roma centro de poder, Madrid.

Bianchi Bandinelli, Ranuccio (1971): Roma el fin del arte antiguo, Madrid.

Bianchi Bandinelli, Ranuccio (1973): Storicità dell'arte classica, Bari.

Bianchi Bandinelli, Ranuccio (1981): Del Helenismo a la Edad Media, Madrid.

Borg, Barbara E. (2015): A companion to Roman Art, Chichester.

Dunbabin, Katherine (1999): Mosaics of the Greek and Roman World, Oxford.

Elsner, Jas (2007): Roman Eyes: Visuality and Subjectivity in Art and Text, Princeton-Oxford.

Falcón Martínez, Constantino et alii (1997): Diccionario de mitología clásica, 2 vols., Madrid.

Friedland, Elisa A.et alt. (2015): The Oxford Handbook of Roman Sculpture, Oxford.

Fejfer, Jane (2008): Roman portraits in context, Berlin-New York.

Giuman, Marco (2013): Archeologia dello sguardo, Roma.

Gros, Pierre (1996): L'Architecture romaine I, Paris.

Gros, Pierre (2001): L'Architecture romaine II, Paris.

Gros, Pierre - Torelli, Mario (1994): Storia dell'urbanistica. Il mondo romano, Roma-Bari.

Grossman, Janet (2003): Looking at Greek and Roman sculpture in stone: A guide to terms, styles and techniques, Los Angeles.

Henig, Martin (1985): El arte romano, Barcelona.

Hölscher, Tonio (1987): Il linguaggio dell'arte romana, Torino.

Hölsher, Tonio (2018): Visual power in Ancient Greece and Rome. Between art and social reality, Berkeley.

Kleiner, Diana (1993): Roman Sculpture, Nova York.

Kousser, Rachel M. (2008): Hellenistic and Roman sculpture. The allure of the classical, Cambridge.

Lancha, Janine (1997): Mosaïque et culture dans l'Occident romain, Ier.- Vè. siècles, Rome.

López Barja de Quiroga, Pedro et alii (2004): Historia de Roma, Madrid.

L'Orange, Hans Peter (1972): Art forms an civic life in the late Roman Empire, Princeton.

Marta, Roberto (1985): Architettura romana. Tecniche costruttive e forme architettoniche del mondo romano, Roma.

Marconi, Clemente (2015): The Oxford handbook of Greek and Roman art and architrecture, New York.

Mattingly, David J. (2011): Imperialism, power and Identity. Experiencing the Roman Empire, New Jersey.

Ocampo, Estela (1988): Diccionario de términos artísticos y arqueológicos, Barcelona.

Sauron, Gilles (2000): L'Histoire végétalisé. Ornement et politique a Rome, Paris.

Scott, Michael (2013): Space and Society in the Greek and Roman Worlds, Cambridge.

Squire, Michael (2016): Sight and the Ancient Senses, Londres.

Turcan, Robert (1995): L'Art romain dans l'histoire: six siècles d'expressions de la romanité, Paris.

Zanker, Paul (1992): Augusto y el poder de las imágenes, Madrid.

Programari

-