Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500241 Arqueologia | OB | 2 | 1 |
2500501 Història | OT | 4 | 1 |
Cap prerequisit especial, més enllà del bagatge adquirit a les assignatures d'Història Antiga de primer curs. Tanmateix, cal remarcar la importància de poder llegir bibliografia estrangera per a la realització de les activitats d'avaluació contínua.
L’objectiu de l’assignatura es analitzar les principals estructures polítiques, socials i econòmiques de les civilitzacions mediterrànies durant l’Antiguitat. En primer lloc, ens centrarem en el context mediterrani del I mil·lenni a.C., incidint en els móns fenici-púnic, grec i romà, però també en l’impacte de l’influència i domini d’aquests sobre àrees perifèriques, afectades pels fenòmens colonitzadors i la conquesta romana. Serà important aprofundir en l'aspecte institucional de les principals formacions polítiques mediterrànies, manera d'aproximar-nos al funcionament de cadascuna. En segon lloc, un cop assolida per Roma l'unió política de la Mediterrània, l'endemà del 146 a.C., ens centrarem en la crisi del sistema republicà i l'adveniment de l'Imperi, del qual s'analitzaren les seves característiques i els seus canvis fins el 476 d.C. També serà important aprofundir en l'aspecte institucional i en qüestions de vida cotidiana. Per assolir els nostres objectius serà important familiaritzar-se amb les fonts primàries disponibles, que caldrà relacionar amb les interpretacions històriques.
1. El Mar, les muntanyes, el Sahara i l’Atlantic. La llarga marxa cap a la civilització: La primera civilització agrícola (Creixent Fèrtil i Àsia Menor).
2. Mesopotàmia i Egipte. El torn de terrissaire, els animals domèstics, els teixits, la fusta. El coure i el bronze, les escriptures. Les ciutats: vida terrenal i vida eterna.
3. Vaixells fluvials, vaixells mediterranis (els primers mariners). Síria, Egipte i el mar Roig; El Llevant mediterrani. L’expansió dels megàlits: del Llevant a l’Atlàntic.
4. Segles d’unitat. Els mars del Llevant del 1500 al 1200: L’acceleració dels intercanvis. Creta. Accidents, evolucions i catàstrofes: muntanyencs i mariners (el nomadisme). Els hitites i els semites.
5. Els Pobles del Mar. Tot canvia del segle XII al VIII: La “balcanització” del Pròxim Orient. Els pobles de les estepes (el cavall).
6. Indoeuropeus i invasions celtes. La metal·lúrgia del ferro i l’escriptura alfabètica.
7. Les colonitzacions. Segles X al VI. Els fenicis i Cartago. Els etruscos.
8. La colonització grega. El ”miracle grec”. Les polis: hoplites i remers; democràcia i esclavitud.
9. L’imperi de Darius i l’error d’Alexandre el Gran.
10. L’exemple de Pirrus. Graecia capta (146 aC). L’imperialisme romà: Roma contra Cartago.
11. El pròxim Orient: la presa cobejada. De la ciutat a l’Imperi (131-31 aC).
12. Més enllà del Mediterrani. Cimbres i teutons.
13. Cèsar conquereix la Gàl·lia (59-50 aC). Trajà, els dacis i l’Èufrates.
14. La civilització mediterrània. Paisatges, ciutats i tècniques. Ciutats i imperi.
15. Les originalitats romanes.
- Assistència a classes teòriques dirigides pel professor.
- Lectura comprensiva de textos i interpretació de cartografies, gràfics, taules i documents arqueològics.
- Realització de ressenyes, treballs i comentaris analítics.
- Preparació i realització de presentacions orals.
- Estudi personal.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes teòriques | 35 | 1,4 | |
Pràctiques i seminaris | 10 | 0,4 | 1, 11, 12, 16, 17, 19 |
Tipus: Supervisades | |||
Preparació activitats pràctiques | 15 | 0,6 | 1, 3, 8, 9, 11, 12, 13, 14, 16, 17, 19, 20, 22 |
Tutories | 10 | 0,4 | 3, 20 |
Tipus: Autònomes | |||
Lectura de bibliografia | 30 | 1,2 | 3, 14, 16, 17, 19, 22 |
Preparació de les activitats i de les proves escrites | 45 | 1,8 | 1, 3, 11, 13, 14, 16, 17, 19, 20, 22 |
L’avaluació de l’assignatura es realitzarà a partir de 2 notes:
1.- EXAMEN: Es farà en horari de classe (90 min.) i constarà de 2 activitats: a) el desenvolupament d'un tema, a escollir entre 2 opcions (50% de la nota); b) el comentari d’un document literari o arqueològic (50% de la nota).
2.- AVALUACIÓ CONTÍNUA: Es proposaran 2 activitats pràctiques, una individual i altra grupal. D'aquesta darrera, caldrà fer una presentació oral en grup. Les pràctiques són obligatòries, necessàries per a presentar-se a l’examen. En cas de suspendre un dels exercicis, caldrà recuperar-lo durant el període de reevaluació del gener.
Per tenir dret a la re-avaluació d'una activitat suspesa cal haver-se presentat a totes les proves (examen i activitats pràctiques) i haver-ne aprovat almenys una.
--------------------------
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, assegurant que tot l’estudiantat hi pot accedir.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Examen | 50 | 1,5 | 0,06 | 1, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 13, 14, 15, 16, 17, 21, 22 |
Treball de pràctiques | 50 | 3,5 | 0,14 | 1, 2, 3, 4, 5, 8, 9, 11, 12, 13, 14, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22 |
- AUBET, M.E., Tiro y las colonias fenicias de Occidente (3a ed. ampliada), Ed. Bellaterra, Barcelona 2009.
- BRAUDEL, F., Memorias del Mediterráneo: Prehistoria y Antigüedad, Ed Cátedra, Madrid, 1998.
- DICKINSON, O., El Egeo, de la Edad del Bronce a la Edad del Hierro, Ed. Bellaterra, Barcelona 2010.
- GRACIA, F., MUNILLA, G., Protohistoria: pueblos y culturas en el Mediterráneo entre los siglos XIV y II a.C., Universitat de Barcelona, Barcelona 2004.
- GRIMAL, P., La formación del Imperio romano, Siglo XXI, Madrid 1990.
- GÓMEZ ESPELOSÍN, F.J., Historia de Grecia Antigua, Akal Textos, Madrid 1995.
- GRAS, M., El Mediterráneo arcaico, Alderabán, Madrid, 1999.
- HUMBERT, M., Institutions politiques et sociales de l’Antiquité, Précis Dalloz, París 1986.
- KARAGEORGHIS, V., Chipre, encrucijada del Mediterráneo Oriental 1600-500 a.C., Bellaterra, Barcelona 2004.
- LOPEZ BARJA, P., Historia de Roma, Akal Textos, Madrid 2004.
- NICOLET, C., Roma y la conquista del mundo mediterráneo, 264-27 a. de J.C. (2 vols), Labor, Barcelona 1982.
- REDFORD,D.B., Egypt, Canaan and Israel in Ancient Times, Princeton University Press, Princeton 1992.
- ROLDÁN HERVÁS, J.M., Citerior y Ulterior, Istmo, Madrid 2001.
- PLÁCIDO, D., ALVAR, J., GONZÁLEZ WAGNER, C., La formación de los estados en el Mediterráneo occidental, Síntesis, Madrid 1991.
- POTER, D.S. (ed.). A companion to the Roman Empire, Blackwell, Oxford, 2006.
- OSBORNE, R. La formación de Grecia, 1200 – 479 a.C., Crítica, Barcelona, 1998.
Campus Virtual