Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500501 Història | OT | 4 | 1 |
No hi ha prerequisits.
En aquesta dècada del segle XXI, considerem indispensable la correcció immediata d'una omissió històrica. Tradicionalment, les dones, igual que altres col·lectius com el dels infants, han estat absents de les anàlisis històriques que prenien els homes com a protagonistes i agents exclusius de les mateixes. Així, la història social, la història política, la història militar o la història cultural s'han escrit des d'una perspectiva exclusivament masculina. El resultat ha estat tan parcial i esbiaixat com ho era l'enfocament que hi conduïa i ha obstat a un enteniment de l'evolució de les societats humanes en tota la seva complexitat i riquesa de matisos. La incorporació de l'assignatura d'història i gènere als estudis d'història suposa justificar la categoria de ciència que té la història, que amb l'exclusió de dones i infants, no podia abastar en la seva globalitat. També suposa construir una història rigorosa i capaç de respondre a una sèrie d'interrogants, científics i, ensems, socials. Suposa fer de la història una ciència útil a tot el cos social, no només a un sol grup dominant.
L'assignatura es planteja, com a objectius, els següents:
1. Abordar les qüestions que permetin l'estudi dels fenòmens històrics des d'una perspectiva global, destacant la perspectiva de gènere, fins fa poc temps omesa en les anàlisis sobre l'època moderna.
2. Exposar les problemàtiques històriques de la història de gènere en l'època moderna.
3. Analitzar dades històriques pròpies de la història de gènere en l'època moderna.
4. Entendre les beceroles de la situació actual i relacionar el passat i el present de forma activa. Estudiar la gènesi de situacions del present,
5. Habilitar les persones per entendre i respectar les diferències biològiques i culturals, tot emfasitzant la necessitat d'una estricta igualtat legal per a tots els col·lectius amb independència d'edat, ètnia, religió o sexe.
1. Què és ser dona a l'Antic Règim?
2. Els pilars d'una cosmovisió
3. Misogínia i filogínia
4. Femeninotopies i masculinotopies
5. El Renaixement de les dones
6. Reforma i Contrarreforma
7. Amèrica
8. Barroques
9. Tot per a la dona, però sense la dona
Aquesta assignatura constarà de classes teòriques i de classes pràctiques, individualitzades i grupals.
En l'activitat pràctica individualitzada relacionada amb aquesta assignatura, les/els alumnes hauran de llegir, entendre i reflexionar per escrit sobre una lectura que la professora assignarà. També caldrà fer un treball que, un cop preparat, haurà de ser exposat oralment a classe.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes teoriques | 39 | 1,56 | 1, 10, 11 |
Seminaris, Pràctiques d'aula | 15 | 0,6 | 3, 4, 6, 11 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories | 15 | 0,6 | |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi individual per la preparació de la materia | 50 | 2 | 1, 2, 6, 12 |
Redacció de treballs, exposicions orals, treball en equip | 25 | 1 | 4, 6, 7, 8, 9, 10, 12 |
Pel que fa a la manera d'avaluar el seguiment de les activitats dirigides (classes magistrals), hi haurà un examen de continguts al final del calendari de l'assignatura. Aquesta prova avaluatòria representarà el 60% (30 + 30) de la qualificació global de l'alumna/e. El treball de caràcter bibliogràfic constituirà el 20% de la nota. L' activitat relacionada amb la lectura, reflexió i exposició a classe del material individualitzat representarà un 20 % de la qualificació global.
L'alumna/e que no realitzi les activitats d'avaluació obligatòria per valor superior al 60% de la nota final tindrà una qualificació de No Avaluable, i no podrà presentar-se a la recuperació.
Tota irregularitat comesa durant la realització d'una prova (còpia, plagi) implicarà una nota de zero en l'apartat concret d'avaluació. Diverses irregularitats comeses implicaran una nota global de zero.
La recuperació consistirà en un examen global de la matèria de l'assignatura i se celebrarà en les dates oficials establertes per la Facultat. En cap cas, es podrà plantejar la recuperació com un mitjà de millorar la qualificació de l'alumnat que ja hagués aprovat l'assignatura en el procés normal d'avaluació continuada. La nota màxima que es podrà obtenir en la recuperació és de 5,0 (Aprovat).
L'alumnat tindrà dret a revisar els resultats de les proves realitzades.
Es tindran en compte els casos particulars que de manera adequadament justificada hagin de ser objecte d'un tractament particular.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Exposicions orals, participacio activa a la classe | 20% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 |
Proves escrites teoria | 60% (30% + 30 %) | 2 | 0,08 | 1, 3, 4, 5, 11 |
Treballs | 20 % | 2 | 0,08 | 4, 5, 8, 11 |
Obres generals
DAVIS, Natalie Z. i FARGE, Arlette (dir.), XVIè- XVIIIè siècle, dins DUBY, Georges i PERROT, Michelle (dir.), Histoire des femmes en Occident, vol. III, Ed. Plon, París, 2002 1ª ed. 1991. Versió espanyola: Historia de las mujeres, Madrid, 2000. (Gran obra de referència)
ANDERSON, Bonnie S. i ZINSSER, Judith P. Historia de las mujeres. Una historia propia. Ed Crítica, Barcelona, 1991. (Caràcter pioner de l’obra i sovint utilitzada sense citació explícita)
AMELANG, James S. i NASH, Mary (ed.), Historia y Género: Las mujeres en la Europa Moderna y Contemporánea, Edicions Alfons el Magnànim, València, 1990.
JIMÉNEZ SUREDA, Montserrat. «La situació femenina en l'Antic Règim», Revista de Catalunya, 174 (2002), pp. 25-52.
JIMÉNEZ SUREDA, Montserrat. «La mujer en la esfera laboral durante la Época Moderna». Manuscrits, 27 (2009), pp. 21-49.
Qüestions d’odre metodològic i historiogràfic
SCOTT, Joan W. «El género: una categoría útil para el anàlisis histórico», dins AMELANG, James S. i NASH, Mary (ed.), Historia y Género...p. 23-56.
TAVERA, Susanna. «Història de les dones», dins SIMON, Antoni (dir.), Història de la historiografia catalana, Enciclopèdia catalana, Barcelona, 2003.
SOLDEVILA, Ferran. Les dones en la nostra història, Col. «Episodis de la Història» Ed. Rafael Dalmau, Barcelona, 1966 (Conferència pronunciada el 13 de març de 1936).
HERNÁNDEZ SANDOICA, Elena, «Historia, historia de las mujeres e historia de las relaciones de género», dins DD.AA. La historia de las mujeres: Una revisión historiográfica, Universidad de Valladolid, Valladolid, 2004, p. 29-55.
NASH, Mary. «La emoción del diálogo con la gente del pasado. Una conversación con Natalie Zemon Davis», Historia Social, núm 75, 2013, p. 63-94.
Panoràmica de les dones a l’Antic Règim.
FARGAS, Maria Adela, Les dones en l’Antic règim, Universitat Oberta de Catalunya, Barcelona, 2009. (Panoràmica a partir del cas català).
HUFTON, Olwen, «Le travail et la famille», dins DAVIS, Nathalie Z. i FARGE,Arlette (dir.), XVIè- XVIIIè siècle...p. 25-63.
SONNET, Martine, «Une fille à éduquer», dins DAVIS, Nathalie Z. i FARGE, Arlette (dir.), XVIè- XVIIIè siècle... p. 131-168.
Gènere i política
DAVIS, Natalie Z. «La femme au politique», dins DAVIS, Nathalie Z. i FARGE, Arlette (dir.), XVIè- XVIIIè siècle...p. 213-232.
FARGUE, Arlette «Évidents émeutières», dins DAVIS, Nathalie Z. i FARGE, Arlette (dir.), XVIè- XVIIIè siècle...p. 555- 575.
ANDERSON, Bonnie S. i ZINSSER, Judith P. «Mujeres gobernantes» dins Historia de las mujeres... p. 515-533.
Periodisme i literatura
RATTNER GELBART, Nina «Les femmes journalistes et la presse (XVII-XVIII siècles)», dins DAVIS, Nathalie Z. i FARGE, Arlette (dir.), XVIè- XVIIIè siècle...p. 491-512.
DULONG, Claude, «De la conversation à la création», dins DAVIS, Nathalie Z. i FARGE, Arlette (dir.), XVIè- XVIIIè siècle...p. 461-490.
MIRALLES, Eulàlia i ZARAGOZA, Verònica, «Écrits féminins catalans», Clio. Femmes, Genre, Histoire, (Dossier: Écrire au quotidien), núm 31 (2012), p. 177-190 (Conté una extensa bibliografia sobre el tema).
MIRALLES, Eulàlia, «Mujeres y memoria escrita en la edad moderna», dins ESCARTÍ, Vicent Josep, Escribir y persistir, Argus-a. Artes & Humanidades, Buenos Aires – Los Angeles, 2018.
GONZALEZ DE LA PENYA, María del Val (coord.) Mujer y cultura escrita. Del mito al siglo XXI, Ediciones Trea, Gijón, 2005.
Igualtat de gènere i heterodòxia religiosa
ANDERSON, Bonnie S. i ZINSSER, Judith P. «Autoridad concedida y arrebatada: Las reformas protestante y católica», dins Historia de las mujeres...p. 253- 277.
Gènere i bruixeria
FARGE, Arlette i SALLMANN, Jean-Michel, «Sorcière», dins DAVIS, Nathalie Z. i FARGE, Arlette (dir.), XVIè- XVIIIè siècle...p. 521-537.
SALLMANN, Jean-Michel (dir.), Dictionnaire historique de la magie et des sciences occultes, Le Livre de Poche, 2006.
ALCOBERRO, Agustí (ed.), Per bruixa i metzinera. La cacera de bruixes a Catalunya, Museu d’Història de Catalunya, Barcelona, 2007.
JIMÉNEZ, Montserrat, Les bruixes. Del feminicidi a l’icona social, Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra, 2017.
Power point