Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500246 Filosofia | OT | 3 | 2 |
2500246 Filosofia | OT | 4 | 2 |
No n'hi ha
L’objectiu de l’assignatura és proporcionar eines per pensar críticament la tecnologia i posar-les en pràctica a través de l’anàlisi situada d’artefactes i sistemes tècnics concrets.
Smartphones, concertines, càmeres de videovigilància, ventiladors hospitalaris, ordinadors, creuers, contenidors de transport marítim de mercaderies, passaports biomètrics, retroexcavadores, xarxes elèctriques, aliments transgènics, trens d’alta velocitat, màquines de cosir, preservatius, drons, escopetes de bales de goma, centrals nuclears, tenalles...
Com pensar filosòficament la constitució material dels móns en què vivim? De quines maneres el disseny i l’ús objectes i sistemes tècnics encarnen relacions socials, idees, valors? Com exerceixen poder i materialitzen relacions de dominació? Quin paper juga la tècnica en la construcció de cossos, afectes, identitats i subjectivitats? Quines qüestions ètiques, polítiques i ontològiques hi ha en joc?
La caixa d’eines que es desplegarà i s’utilitzarà al llarg del curs conté instruments conceptuals, materials empírics i tècniques analítiques de diverses procedències. Les mirades des de la filosofia es combinaran amb perspectives provinents de disciplines com la història, la sociologia, l’antropologia o els estudis socials de la ciència i la tecnologia, així com altres reflexions i pràctiques crítiques elaborades fora dels murs de l’acadèmia.
1. Què és la tecnologia? Genealogia crítica d’un concepte
2. Eines, màquines i sistemes: sobre els modes d’existència dels objectes tècnics
3. Disseny: la configuració social de la tecnologia
4. Interaccions: agència, delegació i accions situades
5. Subjectivació: gestos, emocions i identitats
6. Interseccions: gènere, raça i classe
7. Tecnopolítica: materialitat, poder i formes de vida
L’assignatura combina l’exposició teòrica amb seminaris de discussió al voltant de textos escollits. Cada setmana hi haurà una sessió teòrica i un seminari. Per tant, s’espera de l’estudiant que dugui les lectures al dia i participi activament a la discussió col·lectiva.
Cada tema tractarà una o diverses mirades filosòfiques, històriques, antropològiques o sociològiques sobre la tecnologia, que seran sempre discutides en relació a eines, artefactes o sistemes tècnics concrets i situats. Al campus virtual s’anirà publicant bibliografia per a cadascun dels temes.
Es destinaran uns 15 minuts d’una classe a permetre que l’estudiantat pugui respondre les enquestes d’avaluació de l’actuació docent i de l’assignatura o mòdul.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Clases teòriques | 23 | 0,92 | 1, 2, 5, 8, 9, 11, 18, 24 |
Tipus: Supervisades | |||
Seminaris de discussió | 22 | 0,88 | 1, 2, 4, 5, 6, 8, 9, 11, 12, 13, 14, 15, 18, 20, 21, 23, 24, 25 |
Tutories | 3 | 0,12 | 3, 7, 10, 22, 26 |
Tipus: Autònomes | |||
Lectura i treball autònom | 48 | 1,92 | 1, 2, 3, 7, 8, 9, 10, 11, 19, 21, 22, 24, 25, 26 |
L’avaluació consistirà en:
A) Un assaig final (40%), el tema del qual serà escollit per l’estudiant i consensuat amb el professor. El format serà anunciat a l’inici del curs.
B) Dos exercicis escrits (25% + 25%). El format dels exercicis serà anunciat a l’inici del curs.
C) La participació activa als seminaris de discussió (10%) a través d’activitats com la presentació i anàlisi de textos, la moderació del debat, contribució al debat col·lectiu o l’elaboració de cròniques de la discussió. Aquesta activitat no és recuperable.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
Totes les activitats d’avaluació tindran la seva corresponent revisió ja sigui de manera presencial o virtual. En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l'alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
Per a superar l'assignatura per avalaució continuada cal obtenir un promig mínim de 5.
L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que puguiconduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Recuperació:
Per poder participar a la recuperació, l’alumnat ha d’haver estat prèviament avaluat d’un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total. La qualificació mínima mitjana de les activitats avaluades no pot ser inferior a 3 ni superior a 5.
El 10% corresponent a la participació activa en els seminaris de discussió, així com aquells actes d’avaluació en què hi hagi hagut irregularitats, no són recuperables.
La recuperació consistirà en el nou lliurament dels actes d’avaluació suspesos, en un format que serà anunciat amb suficient antelació.
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries. S’informarà oportunament a través del campus virtual de qualsevol modificació relacionada amb l’avaluació, metodologia, etc.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Assaig final | 40% | 40 | 1,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 16, 18, 19, 21, 22, 24, 26, 27 |
Exercici escrit (1) | 25% | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 11, 12, 13, 14, 16, 17, 18, 19, 21, 24 |
Exercici escrit (2) | 25% | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 11, 12, 13, 14, 16, 18, 19, 21, 24 |
Participació activa als seminaris de discussió | 10% | 8 | 0,32 | 1, 2, 4, 5, 6, 8, 9, 11, 12, 13, 14, 15, 18, 19, 20, 23, 25 |
Almazán, Adrián (2021). Técnica y tecnología: Cómo conversar con un tecnolófilo. Madrid: Taugenit.
Anders, Günther (2011 [1956]) La obsolescencia del hombre: Sobre el alma en la época de la segunda revolución industrial. Valencia: Pre-Textos.
Benjamin, Ruha (2019). Race After Technology: Abolitionist Tools for the New Jim Code. Cambridge: Polity Press.
Bijker, Wiebe; Law, John (eds.), Shaping Technology/Building Society. Cambridge: MIT Press.
Bonneuil, Christophe; Fressoz, Jean-Baptiste (2015). The Shock of the Anthropocene: The Earth, History, and Us. London: Verso.
Collins, Harry; Kusch, Martin (1998). The Shape of Actions: What Humans and Machines can Do. Cambridge: MIT Press.
Crawford, Kate (2021). Atlas of AI: Power, Politics, and the Planetary Costs of Artificial Intelligence. New Haven & London: Yale University Press.
Dusek, Val (2006). Philosophy of Technology: An Introduction. Malden: Willey-Blackwell.
Edgerton, David (2006). The Shock of the Old: Technology and Global History Since 1900. London: Profile Books.
Friis, Jan Kyrre Berg Olsen et al. (eds.) (2013). A Companion to the Philosophy of Technology. Malden: Wiley-Blackwell.
Haraway, Donna (1991). Simians, Cyborgs, and Women: The Reinvention of Nature. New York: Routledge, 149-182.
Haraway, Donna (2016). Staying with the Trouble: Making Kin in the Chtulucene. Durham: Duke University Press.
Illich, Ivan (2012 [1973]). La convivencialidad. Barcelona: Virus.
Ippolita (2016). Anime elettriche: riti e miti sociali. Milano: Jaca Books.
Latour, Bruno (1996 [1993]). Aramis, or the Love of Technology. Cambridge: Harvard University Press.
MacKenzie, Donald; Wajcman, Judy (eds.) (1999). The Social Shaping of Technology (2nd edition). Philadelphia: Open University Press.
Mitcham, Carl (1994). Thinking through Technology: The Path Between Engineering and Philosophy. Chicago: University of Chicago Press.
Mumford, Lewis (2016 [1967-1970]). El mito de la máquina (2 vols.). Logroño: Pepitas de Calabaza.
Ortega y Gasset, José (2014 [1933]). Ensimismamiento y alteración. Meditación de la técnica y otros ensayos. Madrid: Alianza Editorial.
Scharff, Robert; Dusek, Val (eds.) (2014). Philosophy of Technology: The Technological Condition (2nd edition). An Anthology. Malden: Willey-Blackwell.
Schatzberg, Eric (2018) Technology: Critical History of a Concept. Chicago: University of Chicago Press.
Schüll, Natasha Dow (2012). Addiction by Design: Machine Gambling in Las Vegas. Princeton: Princeton University Press.
Simondon, Gilbert (2018 [1958]). El modo de existencia de los objetos técnicos. Buenos Aires: Prometeo.
Suchman, Lucy (2006). Human-Machine Reconfigurations: Plans and Situated Actions, 2nd Edition. Cambridge: Cambridge University Press.
Tiqqun (2015). La hipótesis cibernética. Madrid: Acuarela & Antonio Machado.
Trocchi, Agnese (2019). Internet, mon amour: Cronache prima del crollo di ieri. C.I.R.C.E. [https://ima.circex.org/]
Verbeek, Peter-Paul (2005). What Things Do. Philosophical Reflections on Technology, Agency, and Design. University Park: The Pennsylvania State University Press.
Verbeek, Peter-Paul (2011). Moralizing Technology: Understanding and Designing the Morality of Things. Chicago: The University of Chicago Press.
Winner, Langdon (1986). The Whale and the Reactor: A Search for Limits in an Age of High-Technology. Chicago: University of Chicago Press.
Cap.