Filosofia analítica
Codi: 100301 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500246 Filosofia | OB | 3 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Olga Fernandez Prat
- Correu electrònic:
- olga.fernandez@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Prerequisits
Es recomana haver fet un curs d'Història de la Filosofia Antiga i d'Història de la Filosofia Moderna.
Objectius
En aquest curs s'introduirà una de les principals escoles de la filosofia contemporània, la Filosofia Analítica.
La Filosofia Analítica inclou ara un ventall més ampli d'enfocaments, idees i posicions que les que ha tingut mai abans. Aquest curs examinarà els orígens d'aquesta tradició llegint texts de les figures clau com Gottlob Frege, Bertrand Russell, G.E. Moore, Rudolf Carnap, Ludwig Wittgenstein i Elizabeth Anscombe. El propòsit és permetre la comprensió d'aquesta tradició des de dins, captant quines són les motivacions que van donar lloc al seu desenvolupament, els seus mètodes i idees per tal d'estar en condició de participar en els debats filosòfics contemporanis.
|
|
Competències
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
- Analitzar i sintetitzar els arguments centrals dels textos fonamentals de la filosofia en les seves diverses disciplines.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Reconèixer i interpretar temes i problemes de la filosofia en les seves diverses disciplines.
- Situar les idees i els arguments filosòfics més representatius d'una època en el seu rerefons històric i relacionar els autors més rellevants de cada època en qualsevol de les disciplines filosòfiques.
- Utilitzar un pensament crític i independent a partir dels temes, els debats i els problemes que planteja la filosofia tant històricament com conceptualment.
Resultats d'aprenentatge
- Aplicar el rigor filosòfic en un text escrit seguint els estàndards internacionals de qualitat.
- Buscar, seleccionar i gestionar informació de manera autònoma, tant en fonts estructurades (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda a la xarxa.
- Comunicar fent un ús no sexista ni discriminatori del llenguatge.
- Discriminar els trets que defineixen el lloc d'un autor en el context d'una problemàtica i reorganitzar-los en un esquema coherent.
- Distingir els temes de rellevància filosòfica en els debats actuals
- Distingir i esquematitzar el contingut fonamental d'un text filosòfic.
- Establir una planificació per desenvolupar un treball sobre la matèria
- Expressar, tant oralment com per escrit, els temes i els problemes bàsics de la tradició filosòfica.
- Fer servir la terminologia adequada en la construcció d'un text acadèmic.
- Llegir comprensivament textos filosòfics bàsics.
- Llegir comprensivament textos filosòfics de la història de la filosofia.
- Presentar treballs en formats ajustats a les demandes i els estils personals, tant individuals com en grup petit.
- Proposar projectes i accions que incorporin la perspectiva de gènere.
- Reconèixer, amb mirada experta, referents filosòfics del passat i del present i avaluar-ne la rellevància.
- Relacionar diversos ordres que es poden descobrir entre les idees filosòfiques de diferents autors i moments històrics.
- Resoldre problemes de manera autònoma.
- Resumir els temes i els arguments exposats en un debat filosòfic clàssic.
Continguts
1. Què és la Filosofia Analítica?
2. Frege: El rerafons matemàtic de la Filosofia Analítica.
3. La revolta contra l'idealisme: Moore i Russell.
4. Russell: filosofia de la lògica i qüestions metodològiques.
5. Moore: l'Escola de Cambridge.
6. Wittgenstein: el gir lingüístic.
7. El Cercle de Viena: Carnap.
8. Quine, Putnam, Kripke: més enllà del gir lingüístic.
Metodologia
Les activitats dirigides segueixen la metodologia de l'aprenentatge basat en el plantejament i la resolució de problemes. Aquestes activitats són bàsicament de dos tipus:
a) Presentacions teòriques de la matèria amb discussió de problemes que s'hi relacionen a càrrec de la professora.
b) Pràctiques d'argumentació a l'aula a través de lectures programades. L'alumna/e haurà de llegir textos que seran presentats i discutits per tot l'alumant de tal manera que es captin les idees principals i les relacions internes del text. Cal que l'alumnat participi a les pràctiques per tal que adquireixi les competències assignades i pugui ser avaluat el seu assoliment. Per aquest motiu l'assistència de l'alumnat serà controlada i tindrà pes en l'avaluació final. La finalitat de les classes pràctiques és la presentació d'un assaig analític.
Les classes teòriques i les pràctiques s'alternaran durant tot el curs.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes magistrals. | 40 | 1,6 | 4, 5, 6, 8, 10, 11, 14, 15 |
| Discussió a classe de lectures obligatòries. | 15 | 0,6 | 2, 4, 7, 8, 9, 12, 15, 16 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Preparació de presentacions/treballs escrits. | 30 | 1,2 | 2, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 14, 15, 17 |
| Resolució de dubtes. | 13 | 0,52 | 10, 11, 17 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Lectures obligatòries i complementàries. | 30 | 1,2 | 2, 4, 5, 6, 7, 10, 11, 14, 16, 17 |
Avaluació
L'avaluació consta de:
(i) La nota obtinguda en la prova escrita sobre els temes 1 a 4 i les lectures que hi corresponen (30% de la nota final).
(ii) La nota obtinguda a través de l'assistència a les classes pràctiques i la presentació d'un assaig analític que s'anirà confeccionant al llarg del curs segons les indicacions que s'aniran proporcionant a classe (40%).
(iii) La nota obtinguda en la prova escrita sobre els temes 5 a 8 i les lectures que hi corresponen (30%).
Tot l'alumnat matriculat pot presentar-se a la reavalució. L'activitat (ii) no pot ser reavaluada.
Constaran com a alumnes No Avaluables els alumnes que no tinguin notes corresponents als ítems (i) i (iii) de l'avaluació.
Les dates d'examen seran comunicades al calendari del Campus Virtual.
Només es faran exàmens fora de les dates assignades en cas que l'alumna/e pugui acreditar la impossibilitat de l'assistència. Fer un examen de conducció no és considerat com un motiu acceptable.
S'avaluarà la correcció ortogràfica i d'expressió. La reiteració de faltes d'ortografia o gramaticals (mínim quatre) suposarà una penalització del 10% de la nota de la prova realitzada.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Assistència i redacció d'un assaig analític. | 40% | 19 | 0,76 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17 |
| Examen sobre els temes 1 a 4 i les lectures obligatòries que els hi corresponen. | 30% | 1,5 | 0,06 | 2, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 14, 15, 16, 17 |
| Examen sobre els temes 5 a 8 i les lectures obligatòries que els hi corresponen. | 30% | 1,5 | 0,06 | 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 14, 15, 16, 17 |
Bibliografia
1. Lectures obligatòries (es trobaran al Campus Virtual).
2. Llibres de consulta:
Maria Ponte Azcárate, David Pérez Chico i Moisés Barroso (ed.), Pluralidad de la filosofía analítica, Madrid: Plaza y Valdés, 2007.
Hans-Johann Glock, What is Analytic Philosophy?, Cambridge: Cambridge University Press, 2008. Traducció com ¿Qué es la Filosofía analítica?, Madrid: Editorial Tecnos, 2012.
Steven D. Hales, Analytic Philosophy: Classic Readings, Wadsworth Publishing Co Inc, 2001.
Javier Muguerza, La concepción analítica de la filosofía, Alianza, 1974.
León Olivé, L. (ed.), Racionalidad. Ensayos sobre la racionalidad en ética y política ciencia y tecnología, s.XXI, 1988.
Scott Soames, The Analytic Tradition in Philosophy, Princeton University Press, 2014.
Enllaços web:
Stanford Enciclopedia of Philosophy: http://plato.stanford.edu/
Programari
No n'hi ha cap de necessari.