Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500246 Filosofia | OB | 3 | 1 |
Es recomana el coneixement d'anglès a nivell de comprensió lectora. Afortunadament el gruix de la literatura primària està traduït al castellá.
1. INTRODUCCIÓ
1.1 Corrents actuals de la filosofia
1.2 Teories contemporànies del sí mateix
2. ENFOCAMENT FENOMENOLÒGIC
2.1 El sí mateix com a vivència (Husserl)
2.2 El si mateix i la corporalitat (Merleau-Ponty)
2.3 La qüestió de l'alteritat (Sartre y Levinas)
2.4 El sí mateix des de la perspectiva neurocientífica, neurofenomenológica i enactivista (Damasio, Varela, Petitot y Thompson)
3. ENFOCAMENT HERMENÈUTIC
3.1 La cura de si matex i els altres (Heidegger)
3.2 El sí mateix com a narració (Ricouer)
3.3. El sí mateix com a text (Gadamer)
3.4 L'hermenèutica del subjecte (Foucualt)
L'assignatura combina classes magistrals amb sessiones de seminari i discussió a classe de les principals lectures del curs. Els estudiants participan activament en l'anàlisi dels textos i en el procès d'aprenentatge.
En el cas de que les classes presencials es puguin veure afectadaes parcialment o total per motius de la Covid19, l'assignatura contempla la possibilitat d'un aprenentatge virtual per mitjà de videoconferències, la distribució de material digital i un assesorament més personalitzat.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Clases magistrales y sesiones de seminario | 50 | 2 | 5, 6, 7, 8, 9, 11, 13, 18, 19, 22, 23, 26 |
Tipus: Autònomes | |||
Lectura de los textos fundamentales del curso; consulta de la bibliografía secundaria; búsqueda de información complementaria; preparación de las sesiones de seminario que se realizarán en el aula | 92,5 | 3,7 | 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 22, 23, 24, 26 |
El sistema d'avaluació continuada consisteix en:
1. Dos exámens parcials (80%)
2. Una fitxa de lectura previàment pactada amb el responsable de l'asignatura (20%)
REAVALUACIÓ
Els estudiants que no realitzin algunes de les tres proves durant el període d'avaluació continuada o suspenen alguna d'elles podràn presentar-se a la reavaluació en el termini establert per la Facultat de Lletres
NO EVALUABLE
Un estudiant serà considerat "no evaluable" si no es presenta al menys a dos de les quatre proves.
ADVERTÈNCIA
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'Estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
PLAGI
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte
d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la
qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Fitxa lectura | 20 | 2,5 | 0,1 | 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 13, 14, 16, 17, 18, 19, 21, 22, 23, 24, 26 |
Parcial 1 | 30 | 2,5 | 0,1 | 1, 3, 4, 5, 6, 8, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 18, 19, 20, 22, 23, 25, 26 |
Parcial 2 | 30 | 2,5 | 0,1 | 3, 5, 6, 8, 11, 13, 14, 16, 17, 18, 19, 20, 22, 23, 26 |
FENOMENOLOGia
1. Textos bàsics
HUSSERL, Edmund (1985): «La tesis de la actitud natural y la desconexión de la misma» y «Estructuras universales de la conciencia pura». En Ideas relativas a una fenomenología pura y una filosofía fenomenológica (1913). Alianza Editorial, Madrid, pp. 64-73 y 169-202.
HUSSERL, Edmund (1991): «La matematización galileana de la naturaleza» y «Exposición del problema de una ciencia del mundo de vida». En La crisis de las ciencias europeas (1935). Crítica, Madrid, pp. 23-61 y 130-141.
HUSSERL, Edmund (1998): «La filosofía en la crisis de la humanidad europea» (1935). En Invitación a la fenomenología. Paidós Studio, Barcelona, pp. 75-128.
HUSSERL, Edmund (1999): «La filosofia com a ciència estricta» (1911). En Fenomenologia. Edicions 62, Barcelona, pp. 47-126.
HUSSERL, Edmund (2002): Lecciones de fenomenología de la conciencia interna del tiempo (1905). Trotta, Madrid.
HUSSERL, Edmund (2011): La idea de la fenomenología (1907), Herder, Barcelona.
LEVINAS, Emmanuel (1977): «El rostro y la exterioridad». En Totalidad e infinito. Ensayo sobre la exterioridad (1961). Sígueme, Barcelona, pp. 201-261.
LEVINAS, Emmanuel (1993): El Tiempo y el Otro (1947). Paidós I.C.E-U.A.B, Barcelona.
LEVINAS, Emmanuel (1999): De la evasión (1935). Arena Libros, Madri.
MERLEAU-PONTY, Maurice (1988): «Elogi de la filosofia» (1953). En Elogi de la filosofia i altres assaigs. Laia, Barcelona, pp. 29-78.
MERLEAU-PONTY, Maurice (1993): «El cuerpo». En Fenomenología de la percepción (1945). Planeta de Agostini, Barcelona, esp. pp. 108-190.
SARTRE, J.P. (2001). La transcendència de l’ego (1936). Laia, Barcelona.
SARTRE, J.P. (1948): “Conscience de soi et connaissance de soi”. Bulletin de la Societé Française de Philosophie 42, pp. 49-91.
SARTRE, J.P. (1982): El ser y la nada (1943). Aguilar, Madrid (selección de capítulos).
2. Literatura secundària
BELL, David (1990): Husserl. Routledge, Nueva York.
BERNET, Rudolf, KERN, Iso y MARBACH, Eduard (21996): Edmund Husserl. Darstellung seines Denkens. Felix Meiner, Hamburgo.
CROWELL, Steven G. (2001). Husserl, Heidegger, and the space of Meaning: Paths toward Transcendental Phenomenology. Evanston: Northwestern University Press.
DARTIGUES, A. (1975): La fenomenología. Herder, Barcelona.
DERRIDA, Jacques (1996): La voz y el fenómeno. Pretextos, Madrid.
FINK, Eugen (1966): De la phénoménologie. Minuit, París.
GARCÍA-BARO, Miguel (1999): Vida y mundo. La práctica de la fenomenología. Trotta, Madrid.
HAMMOND, Michael, HOWARTH, Jane y RUSSELL, Kent (1991): Understanding phenomenology. Basil Blackwell, Oxford y Cambridge (Massachusetts).
KOLAWOSKI, Ieszek (21994): Husserl y la búsqueda de la certeza. Alianza Editorial, Madrid. *
LANDGREBE, P.L. (1968): El camino de la fenomenología. Sudamericana, Buenos Aires.
LYOTARD, Jean-François (1989): La fenomenología. Paidós Studio, Barcelona.
MACANN, Christopher (1993): Four phenomenological philosophers. Husserl, Heidegger, Sartre, Merleau-Ponty. Routledge, London y Nueva York.
MARION, Jean-Luc (1989): Réduction et donation: recherches sur Husserl, Heidegger et la phénoménologie. Press Universitaires de France, París.
MONTERO, Fernando (1987): Retorno a la fenomenología. Anthropos, Barcelona.
SAN MARTÍN, Javier (1987): La fenomenología de Husserl como utopía de la razón. Anthropos, Barcelona.
SCHÜTZ, Alfred y LUCKMANN, Thomas (1973): Las estructuras del mundo de la vida. Amorrortu, Buenos Aires.
TAMINIAUX, Jacques (2002): Sillages phénoménologiques. Auditeurs et lectures de Heidegger. Ousia, París.
SPIEGELBERG, Herbert (31994): The Phenomenological Movement. A Historical Introduction. Martinus Nijhoff, La Haya.
WALDENFELS, Bernhard (1997): De Husserl a Derrida. Introducción a la fenomenología. Paidós Studio, Barcelona.
ZAHAVI, Dan (2003): Husserl’s Phenomenology. Stanford University Press, Stanford.
ZUBIRI, Xavier (31985): Cinco lecciones de filosofía. Alianza Editorial, Madrid.
HERMENÉUTICA
DILTHEY, Wilhelm (2000): «El surgimiento de la hermenéutica» (1900). En Dos escritos sobre hermenéutica. Istmo, Madrid, pp. 21-80.
FOUCAULT, Michel (2005). La hermenéutica del sujeto (1982). Akal, Barcelona.
GADAMER, Hans Georg (2001): «Hermenéutica clásica y hermenéutica filosófica»(1968). En Antología. Sígueme, Salamanca, pp. 57-84.
GADAMER, Hans-Georg (1993): El problema de la conciencia histórica (1963). Tecnos, Madrid.
GADAMER, Hans-Georg (31988): «Fundamentos para una teoría de la experiencia hermenéutica» y «El lenguajecomo hilo conductor del giro ontológico de la hermenéutica». En Verdad y método. Fundamentos de una hermenéutica filosófica (1960). Sígueme, Salamanca, pp. 331-459 y 461-585.
HEIDEGGER, Martin (2007): El concepto de tiempo (1924). Herder, Barcelona.
HEIDEGGER, Martin (2009): Ser y tiempo (1927). Trotta, Madrid (selección de parágrafos).
HEIDEGGER, Martin (2002): De camino al lenguaje (1958). Serbal, Barcelona.
RICOEUR, Paul (32008): Sí mismo como otro (1990). Siglo XXI, Barcelona.
RICOEUR, P. (1992): Tiempo y narración. III. El tiempo narrado (1985). Trotta, Madrid.
SCHLEIERMACHER, Friedrich (1999): Los discursos sobre hermenéutica (1829). Servicio de Publicaciones de la Universidad de Navarra, Navarra.
2. Literatura secundària
ADRIÁN, Jesús (2015). Guía de lectura de Ser y tiempo de Martin Heidegger (2vv.). Herter, Barcelona.
BENGOA, Javier (1992): De Heidegger a Habermas. Hermenéutica y teoría crítica. Herder, Barcelona.
BETTI, Enzo (1955): Teoria generale della interpretazione (2vv.). Milán.
BLEICHER, Josef (1980): Contemporary Hermeneutics. Routledge, Londres y Nueva York.
CAPUTO, John (1987): Radical Hermeneutics. Repetition, Deconstruction and the Hermeneutic Project. Indiana University Press, Bloomington e Indianápolis.
COLTMAN, Rod (1998): The Language of Hermeneutics. Gadamer and Heidegger in Dialogue. State University of New York Press, Albany.
DOSSE, François (2001) : Paul Ricoeur. Le sens d’une vie. La Découverte, Paris.
FERRARIS, Mauricio (32003): La hermenéutica. Taurus, Madrid.
GADAMER, Hans-Georg (31988): «Preliminares históricos de la hermenéutica». En Verdad y método. Fundamentos de una hermenéutica filosófica. Sígueme, Madrid, 225-330.
GRONDIN, Jean (2000): Hans Georg Gadamer. Una biografía. Herder, Barcelona.
GRONDIN, Jean (2002): Introducción a la hermenéutica. Herder, Barcelona.
IHDE, Don y SILVERMANN, Hugh (ed.) (1985): Hermeneutics and Deconstruction. State University of New York Press, Albany.
LAFONT, Cristina (1993): La razón como lenguaje. Una revisión del ‹giro lingüístico› en la filosofía del lenguaje alemana. Visor, Madrid.
LEYTE, Arturo (2006). Heidegger. Alianza, Madrid.
MACEIRAS, Manuel y TREBOLLE, Julio (1990): La hermenéutica contemporánea. Cincel, Madrid.
MADISON, G.B. (1988): The Hermeneutics of Postmodernity. Figures and Themes. Indiana University Press, Blomington e Indianapolis.
PALMER, Richard (1969): Hermeneutics. Interpretation Theory in Schleiermacher, Dilthey, Heidegger and Gadamer. Northwestern University Press, Evanston.
PÖGGELER, Otto (1983): Heidegger und die hermeneutische Philosophie. Karl Alber, Freiburgo-Munich.
RICOEUR, Paul (1986): «Pour une phénoménologie herméneutique». En Du texte a l’action. Essais d’herméneutique II. Éditions du Seuil, París, pp. 39-135.
SILVERMAN, Hugh (ed.) (1991): Gadamer and Hermeneutics. Heidegger, Barthes, Ricoeur, Habermas, Derrida. Routledge, London y Nueva York.
VATTIMO, Gianni (1995): Más allá de la interpretación. Paidós-I.C.E./UAB, Barcelona.
No hi ha cap requisit específic de programari.