Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500246 Filosofia | OB | 3 | 2 |
Cap
Conèixer els principals corrents i autors que configuren el període dels segles XIX i XX pel que fa al pensament moral.
Participar activament en el desenvolupament dels continguts mitjançant intervencions orals dels estudiants
1. la crisi filosòfica del segle XIX i el seu efecte en la filosofia pràctica
2. La construcció de la individualitat moral: Schleiermacher, Stirner, Schopenhauer, Kierkegaard,
3. La crítica de l'imperatiu moral kantià: Nietzsche, Guyau, Simmel, Durkheim, kropotkin
4. De la moral del deure a la moral de la responsabilitat: Guyau, Simmel, Weber
5. La sociologització de la moral: Durkheim, Levy-Bruhl
6. De l'ètica a la política: Arendt, Rancière, Badiou
La metodologia del curs es basarà rigorosament en l'avaluació continuada i conjunta de l'assignatura:
1) Es duran a terme lectures comprensives de textos estratègics de la temàtica de l'assignatura que s'hauran de preparar prèviament a les sessions de comentari establertes. Aquests textos es posaran a disposició de l'estudiant mitjançant el campus virtual una setmana abans de la classe dedicada a la discussió conjunta i comentari de text.
2) Es duran a terme explicacions teòriques dels punts clau del temari de l'assignatura per part del professor de l'assignatura.
3) Els estudiants duran a terme exposicions orals en grup d'un dels aspectes del temari a escollir pels mateixos estudiants amb la supervisió del professor.
Nota:es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
classes, explicacions textos | 45 | 1,8 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 12, 13, 16, 18, 19 |
Tipus: Supervisades | |||
comentar, exposar textos | 20 | 0,8 | 1, 5, 9, 11, 14, 18 |
Tipus: Autònomes | |||
lectures comprensives de textos i altres escrits | 70 | 2,8 | 6, 7, 11, 12, 13, 19 |
- El procés d’avaluació inclou tres activitats d’avaluació distribuïdes al llarg del curs: comentari text1 (20%), comentari text2 (40%), Exposició oral grup (40%).
- S'utilitzarà el campus virtual per tal de preparar les lectures que es comentaran a classe.
- En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor informarà l’alumnat (via Moodle, per tal que en quedi registre oficial) del procediment i data de revisió de les qualificacions
- Els alumnes que no superin l'aprovat en la mitja de l'assignatura s'hauran de presentar a la recuperació. Si no s'hi presenten, suspendran l'assignatura. Per participar a la recuperació l’alumnat ha d’haver estat prèviament avaluat en un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total. Per participar al procés de recuperació és necesari haver obtingut una qualificació mínima de 3,5 en la mitjana de l’assignatura.
- No Avaluable: els estudiants que no es presentin a cap prova avaluativa obtindran un "No Avaluable".
- En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Elsdeures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'Estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Comentari text1 | 20% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19 |
Comentari text2 | 40% | 7 | 0,28 | 1, 2, 3, 4, 5, 8, 9, 10, 11, 12, 14, 15, 16, 17, 18, 19 |
Presentació oral en grup | 40% | 6 | 0,24 | 1, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 17, 18, 19 |
Bergson, H. Las dos fuentes de la moral , Madrid, Tecnos,
Feuerbach, L. Manifestos Antropológicos, Laia, Barcelona
Guyau, J-M. Esbozo de una moral sin obligación ni sanción, ed. Deskontrol, Barcelona, 2015
Guyau, Esquisse d'une morale sans obligation ni sanction, ed. Payot, 2012.
Kierkegaard, S. Las obras del amor, Sígueme, Salamanca, 2006.
Kropotkin, P. Ètica, Júcar, Avilés, 1976.
Nietzsche, F. Genealogia de la moral , Madrid, Alianza,
Schleiermacher, Monólogos, Barcelona, Anthropos,
Schopenhauer, A. Los dos problemas fundamentales de la ética, Madrid, SigloXXI, 2002.
Simmel, G. La ley individual, Paidós, Barcelona, 2005.
Stirner, El único y su propiedad.
Bibliografía complementaria:
Andolfi, F. La ética de Schleiermacher,
Brentano, F, Las razones del desaliento en la filosofía, Madrid, Encuentro, 2010.
Brentano, F. El porvenir de la filosofía, Salamanca, Encuentro, …
Freuler, L, La crise de la philosophie au XIX siècle, Vrin, Paris, 1997.
Lipovetski, G. El ocaso del deber, Barcelona, Anagrama,
Löwith, K. de Hegel a Nietzsche,
Riba, J. “Hijos de Kant” Intrducción a Simmel, G. La Ley individual, Barcelona, Paidós, 2005.
Simmel, G. Las dos formas del individualismo, en Simmel, G. La Ley individual, Barcelona, Paidós, 2005.
No cal cap programa