Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500246 Filosofia | OT | 3 | 1 |
2500246 Filosofia | OT | 4 | 1 |
No n'hi ha.
L’assignatura Seminari d’Estètica i Filosofia de l’art porta per subtítol: Filosofia amb Picasso. L’objectiu principal d’aquesta assignatura és fer filosofia amb l’art. Tot emmarcant-se en l’àmbit de la filosofia aplicada, pretén la proximitat màxima entre les pràctiques artístiques i les pràctiques discursives sobre les mateixes: pretén comprendre la poiesis artística atenent tant les paraules com les coses. Les pràctiques referencials pertanyen al corpus picassià, en una selecció d’obres que n'inclou d'objectuals (pintures, escultures, ready mades, gravats), documentals (fotografies, filmacions), textuals (poemes, aforismes, textos teòrics), performatives (obres de teatre i dramatúrgia, coreogràfiques, gastronòmiques). El discurs pretendrà assolir pràctiques creatives i discursives innovadores i professionalitzadores en l'àmbit de l'estètica contemporània Els objetius específics són :
1. La pràctica de la construcció de relats filosòfics respecte a fets artístics
2. L’assoliment d’un grau inicial d’experiència en la filosofia aplicada a la construcció de relats artístics i la seva incidència en els fòrums de debats corresponents i en la professionalització.
3. El coneixement a fons dels textos implicats
4. El coneixement dels processos creatius picassians especialment interessants per a la filosofia aplicada i la creativitat contemporània
5. L'esperonament de la creativitat en la formació filosòfica de l'estudiant
6. La professionalització en el món de la creativitat des de la pràctica discursiva
7. La preparació per a la formació en estudis avançats sobre creativitat. L'assignatura té un fort vincle amb el Doctorat Picasso (UAB–MPB)
Els continguts es constituïran en forma de cinc correlacions especialment fructíferes per als objectius pretesos. S’indiquen les lectures filosòfiques que ajudaran a generar-ne un discurs.
Es realitzaran en sessions alternes a la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB i al Museu Picasso de Barcelona (així, a la UAB cada dues setmanes, al MPB cada dues setmanes).
3. La trobada entre el gest i el traç; la tactilitat com a frontera entre la receptivitat i la productivitat. *Merleau-Ponty - "Las dudas de Cézanne"
4. Privilegi de la successió contra el privilegi de la simultaneïtat en la narració sobre les arts (*Hegel: Introducció a l'Estètica; *Warburg, A. Atlas Mnémosyne; * Didi-Huberman, G.: Atlas. ¿Cómo llevar el mundo a cuestas? )
5. Disciplina / indisciplina en els processos creatius *Kant : el joc de les facultats de l’ànim, § 46-49; *Rancière: "Pensar entre la disciplinas"; *Feyerabend: "Contra el método")
4. Creativitat autònoma/ creativitat heterònoma.
4.1. Qué és crear. (*Kant: KU §46; *Deleuze, ¿Qué es el acto de creación?; Feyerabend - "Creativity: A Dangerous Myth")
4.2. El taller laboratori
4.3. L’amistat i la creació col·lectiva : polifinies i ventrilòquies *Aristòtil: Ètica a Nicòmac, llibre VIII; *KANT, KU: primera i tercera definició del bell
5. Obra autònoma / obra heterònoma
5.1. Construcció (Cassirer: Antropología Filosófica, cap. IX) / Mímesi – Expressió
5.2. Símbol – signe *Cassirer, Antropología Filosófica, cap. IX; *Krauss: Los papeles de Picasso).
5.3. Força / Harmonia
5.4. Artificació / desartificació
5.5. Aura /desauratizació
5.6. Excès / precarietat
5.7. Fragment/obra
5.8. Simultaneíïtat / Successió
5.9. Unicitat / Sèrie
5.10. Autoria / Variacions (*Foucault, "¿Qué es un autor?")
5.11. Autoria / Anonimat (*Foucault, "Les hetereotopies")
5.12. Històriade la pintura – pintura d’història (*Jèssica Jaques, "Las Meninas de PIcasso, 1957: Cal·llgrafies de la indisciplina")
5.13. Memòria / Oblit
5.14. Icona / Repetició
5.15. Geni /Anonimat
5.16. Identitat / exorcismes
5.17. Autorretrat / metamorfosi
5.18. Iconografies /metamorfosis. El cas de les iconografies culinàries. *Ovidi,Les metamorfosis. textos sel·leccionalts
5.19. Obra / imatge
5.20. Compromís (Sartre) / llibertat
5.21. Política / economia
6. Cos i gènere: el cas Picasso. La masculinització de la història de l'art. La dona forta en Picasso. *Foucault, "El cuerpo utópico" "Las Meninas de Picasso"; "; * Gertrude Stein: Picasso, 1908**JJ, Picasso en Gósol, 1906 (capítols sel·leccionats). I poemes triats; * Marie Bardet, Perder la cara
La metodologia és la neosocràtica, és a dir: la generació i la transferència de coneixements des de la reivindicació del potencial formatiu tant d’estudiants com de
professors. Està dirigida des del Projecte d'Innovació Docent artencurs, del qual Jèssica Jaques n'és Investigadora Principal. En aquest projecte d'innovació docent
intervenen diversos Graus: Filosofia, Història de l’Art, Musicologia, Disseny, Dansa i Coreografia, amb especial atenció a llur intersecció. L'àmbits d’acció és el recurregut de la formació fora de l’aula a l’aula, en aquesta direcció. El model pedagògic és el neosocràtic. L’àmbit és el de l’estètica aplicada, en un afany per la professionalització en projectes filosòfico–artístics d’incidència en l’esfera pública. És en atenció a aquesta qüestió que els alumnes que ho desitgin i en mostrin les competències podran fer les pràctiques de grau amb vincles amb el món picassià.
Si la situació sanitària ho permet,algunes activiats docents es desenvoluparan al Museu Picasso de Barcelona i amb intervenció de l'equip que hi treballa. Això fa que, per cobriment de l'assegurança escolar externa, la matrícula de l'assignatura s'incrementi en 5 €. Val a dir que aquesta despesa es veurà compensada per la quantitat d'activitats gratuïtes que podrem dur a terme al museu.
Les activitats dirigides consten de classes de discussió amb una alta incentivació a la participació, així com de seminaris i programes de tutories en microgrups i individuals
Les activitats supervisades estan formades per les contribucions als seminaris i les aportacions a les proves escrites, així com a visites presencials o digitals a museus i centres artístics recomanats a principis de curs i en l'intent que la praxis discursiva acompany una praxis artística segons els procediments de l'estètica aplicada.
Les activitats autònomes tenen com a referent essencial la lectura de i el treball conceptual i d'aplicació sobre els textos i imatges avaluables.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes, seminaris, tutories en microgrups i individuals | 60 | 2,4 | 10, 11, 13, 22 |
Tipus: Supervisades | |||
workshops de praxis de narrativa artísitca i visita a exposicions, esdeveniments artístics, proves, contribucions als seminaris | 30 | 1,2 | 3, 7, 9, 14, 15, 16, 17, 19, 21 |
Tipus: Autònomes | |||
lectura i conceptualització de textos i treball sobre imatges | 52,5 | 2,1 | 2, 6, 7, 9, 10, 12, 20 |
Proves 1 i 2. Dos exàmens (temes 1 i 2 / 3 i 4 respectivament) fets a casa i lliurats digitalment des del correu institucional de l'estudiant. Per a la primera prova l'estudiant haurà triat una pràctica creativa picassiana –pròpia o aliena–, que mantindrà en totes les proves. Les duesproves s'enviaran als alumnes per correu electrònic una setmana abans del lliurament.
Prova 3. Un article escrit de 2000 paraules corresponent al tercer bloc de l'assignatura; de manera optativa, l'estudiant podrà triar d'incloure pràctiques estètiques pròpies que es vinculin al seu escrit (fotografia, música, dansa, il·lustració, pintura, etc: qualsevol pràctica creativa) El lliurament es realitzarà electrònicament a l'adreça <picassouab@gmail.com>.
Cas que l'estudiant estigui en situació de bretxa digital és convidada i convidat que ho comuniqui a Jèssica Jaques durant el mes de setembre i se li proposarà una solució institucional.
Excepte canvis en el dia a dia de la Facultat o de força major, els dies dels lliuraments obligatoris són: 28 octubre (1a prova), 2 desembre (2a prova), 20 gener (3a prova). Les preguntes de les dues primeres proves s'enviaran als alumnes per correu electrònic una setmana abans de la data de lliurament.
Les proves tindran com a puntuació màxima: 1a: 3 punts; 2a: 3 punts; 3a: 4 punts.
Les dates són deadlines i no poden ser substituïdes per dates posteriors.
Abraçada
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'Estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
La recuperació, amb data i lloc fixats per la Facultat, queda reservada als alumnes que no s'hagin presentat a una de les tres proves (essent preceptiu presentar-s'hi a 2/3) o que n'hagin suspès una, dues o tres. Cada prova s'ha d'aprovar independentment de les altres dues.
La nota de l'alumne serà "no avaluable" quan al final del procés d'avaluació no s'hagi presentat a una, dues o tres de les proves.
Els criteris d'avaluació seran:
La selecció pertinent dels temes a tractar a l'hora de plantejar les principals qüestions de la filosofia de l'art a partir d'una obra o d'un altre tipus de referent estètic
La claredat argumentativa
La utilització adient del vocabulari vinculat a l'assignatura
La manifestació de la comprensió dels continguts proposats a les sessions teòriques
La manifestació de la comprensió dels continguts de les lectures obligatòries
La correcció de l'estil d'escriptura
La capacitat de discussió amb el grup i sobre els textos.
L'audàcia en l'apropiació dels continguts (sapere aude), és a dir, l'apropiació dels continguts i el desenvolupament de la creativitat
El plagi donaria lloc a un acurat treball de conscienciació formativa. Val a dir que la normativa al respecte diu: "En cas que l'estudiant realitzi qualsevol irregularitat quepugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació, amb independència del procés disciplinari que s'hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d'avaluació d'una mateixa assignatura, la qualificació final d'aquesta assignatura serà 0".
La revisió de cada prova es realitzarà als horaris habituals de despatx en el període entre aquesta i la següent prova. La revisió ordinària global de l'assignatura es realitzarà un dia concret que s'indicarà al gener, i serà al despatx (en situació no pandèmica; altrament serà digital.)
Aquesta assignatura està vinculada al projecte d'innovació artencurs: <https://artencurs.wixsite.com/artencurs>
Totes les indicacions importants quedaran escrites al Moodle, per tal de deixar-ne constància escrita pública.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Primera i segona prova | 60 % | 4,5 | 0,18 | 1, 2, 3, 4, 6, 9, 11, 12, 13, 15, 19, 21, 22 |
Tercera prova | 40% | 3 | 0,12 | 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22 |
Textos filosòfics / estètics de lectura obligatòria
Aristòtil, Poètica. Madrid, Gredos.
Aristòtil, Ètica a Nicòmac. Madrid, Gredos
BARDET, M., Perder la cara. Méxixo, Cactusm 2021.
Cassirer , E., « Art », Antropologia filosófica. FCE (1944)
Didi-Huberman, G.: Atlas. ¿Cómo llevar el mundo a cuestas? Madrid: Museo Reina Sofía, 2010.
Didi-Überman, G., Lo que vemos, lo que nos mira, Buenos Aires, Manantial, 2010.
Hegel, G. W., Lliçons d’estètica (Introducció). Barcelona, ed. 62 (1835).
Hume, D : L’estàndard del gust (1757). –Of the Standard of taste. Boston: The Harvard Classics, vol 27., 1909–1914. First published in 1757. On line edition:
[http://www.bartleby.com/27/15.html]. Trad. Cast La norma del gusto, Museu valencià de la Illustració i de la Modernitat, 2008.
Jaques, J. "Las Meninas de Picasso 1957,: Caligrafies de la indisciplina"; a MARÏ, AN. La modenitat Cauta, Angle Editorial, 2015.
JAques, J., "Qué se cuece en el El Deseo atrapado por la cola o la dramatúrgia gastropoiética en la ocupación". La cocina de Picasso, MPB, 2018.
KANT, I., Crítica de la facultat de jutjar. Barcelona, Ed. 62, 2004 (1790),
Krauss, R. The Picasso Papers. New York: Farrar, Strauss, and Giroux, 1998.
FEYERABEND, "Creativity: A Dangerous Myth" in Critical Inquiry, 13(4), 1987, pp 700-711.
FOUCAULT, M. "Heterotopias", Topografías
FOUCAULT, M. "El cuerpo utópico", Topografías
FOUCAULT, M., « Las Meninas” (Les suivantes). A las Palabras y las cosas (Les mots et les choses), Barcelona, Paidós, 1997 (1964 /1966). "Las Meninas de Picasso".
MERLEAU-PONTY, La duda de Cézanne. Madrid, Casimiro, 2012.
Rancière, J., Pensar entre las disciplinas. Brumaria 268 (2008).
Sartre, J. P., “Qu’est-ce que la littérature?”, Les Temps Modernes, 1947; recollit a Situations II . París: Gallimard, 1951.
WARBURG, A. Atlas Mnémosyne. Madrid, Akal, 2010.
STEIN, G., Picasso. Península, 1938. I poemes trias.
Textos de filosofia de l’art de lectura recomanada
AAVV: What is Contemporary Art?, Berlín, Sternberg Press, 2010
AGAMBEN, G., Desnudez, Barcelona, Anagrama, 2011
Belting, H., The End of the History of Art?. The University of Chicago Press, 1987 (1983)
Bourriaud, N., Estética Relacional. Buenos Aires, Adriana Hidalgo, 2006 (1997)
DIDI-HUBERMAN, G., Ante el tiempo. Historia del arte y anacronismo de las imágenes, Buenos Aires, Adriana Hidalgo, 2006
DIDI-HUBERMAN, G., Pueblos expuestos, pueblos figurantes, Buenos Aires, Manantial, 2014
Jaques, J., Kant’s Aesthetic Reading of Aristotle’s Philia: Disinterestedness and the Mood of the Late Enlightenment. Revista de Filosofia, Vol. 37, 2 (2012): 55-68.
KRISTEVA, J., Desire in Language, New York, Columbia University Press, 1980
LIPPARD, L. R., Six years: the dematerialization of the art object from 1966 to 1972; a cross-reference book of information on some aesthetic boundaries, Nueva York, Praeger, 1973
LORCA, F. G. Piero Menarini, ed. El maleficio de la mariposa. Cátedra,Madrid, 2009.
Jaeger, W., Paideia :losideales de la cultura griega. México, FCE.
Lorca, F. G, La casa de Bernarda Alba.
PAGLIA, C., Sexual Personae: Art and Decadence from Nefertiti to Emily Dickinson, New Haven, Yale University Press, 1990
RANCIÈRE, J., El inconsciente estético, Buenos Aires, Del Estante, 2005
RANCIÈRE, J., El viraje ético de la estética y la política, Santiago de Chile, Palinodia,2006
WALLIS, B. (ed.), Arte después de la modernidad, Madrid, Akal, 2001.
Sartre, J. P, A puerta Cerrada. (1954)
Sartre, J.-P. Paris sous l’occupation. London: La France Libre, 1945.
Schiller, F., Cartas sobre la educación estética del hombre (1795).
VILAR, G. Desartización. Paradojas del arte sin fin, Salamanca, Ediciones de la Universidad de Salamanca.
VILAR; G., Jean-François Lyotard: Estètica i política. Barcelona, Pensament polític postfundacional, 2019.
Textos específics sobre Picasso per a l’assignatura
Ascal, B., Pablo Picasso.Poèmes & Propos. Alphaboof, Paris, 2013.
Bernardac, M.-L. –Piot, C.. Picasso ècrits. París: Éditions de la
Réunion des musées nationaux: Gallimard, 1989.
Bernardac, M.-L / MICHÄEL, A.. Picasso, propos sur l’art. Paris: Gallimard, 1998.
Brunner, Katheleen. Picasso RewritingPicasso. Black Dog Publisher,
Daix, P., Le nouveau dictionnaire Picasso. Ed. RobertLafont, S.A., París, 2012.
Garaudy,R. Le Communisme et larenaissance de la culture française. Paris: Sociales, 1945.
KRAUSS, R., Arte desde 1900: modernidad, antimodernidad, posmodernidad,Madrid, Akal, 2006.
Krauss, R. “ In the Name of Picasso.” October, no. 16 (March 1981): 5-21.
JAQUES, J., “Las Meninas” de Picasso, 1957: cal·ligrafies de la indisciplina, a MARÍ, A. (ed). La modernitat cauta. Barcelona, Angle Editorial, 2014.
Jaques, J., Picasso en Gósol, 1906: un verano para la modernidad. Madrid, Antonio Machado, 2006.
JAQUES, J., “Repenser Picasso. Le désir attrapé par la queue et les iconographies culinaires de l’absurde et de la stupeur”, Proceedings of the European Society of Aesthetics 7, 2015, pp. 297–316.
JAQUES, J., "Qué se cuece en el teatro de Picasso", MUseu Picasso de Barcelona, 2018.
Michaël, A. – Wolf, L, (Ed.), Le Cahier de l’Herne : Picasso. Ed. de l’herne, París, 2014.
Michaël, A., PicassoPoète, Les Éditions Beaux-Arts de París, 2008.
STEIN, G., Writings, 2 vols. Library of America, 2009.
Steinberg, L., “El burdel filosófico”.
ROMA, Valentín, Economia:Picasso, Museu Picasso de Barcelona, amb el co-comissariat de Pedro G.Romero; Archivo F.X.: Wirstchaft, Ökonomie, Kunjunktur, Württembergischer Kunstverein de Stuttgart. Barcelona, MPB, 2012 .
Textos de Picasso
Inglada, Rafael (ed.), Pablo Ruiz Picasso. Textos Españoles (1894-1968). Málaga, BAMC, 2006.
Jaques, J., Una sel·lecció dels textos de Picasso seran proposats durant el curs segons la traducció de la professora responsable de l’assignatura, especialment els de teatre.
Michaël, A., Picasso Poèmes. Ed. Le Cherche Midi, París, 2005. Trad.Cast. de Anna Nuño. Barcelona Editorial, 2008.
Textos generals sobre Picasso
A principi de curs es facilitarà una bibliografía general de Picasso focalitzada des dels treballs proposats per els alumnes.
NO hi ha cap programari específic