Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500246 Filosofia | OB | 2 | 1 |
No hi ha prerequisits singulars.
Els objectius generals de l’assignatura són:
Els objectius específics de l’assignatura són:
Aquesta assignatura té per objectiu desenvolupar eines teòriques i metodològiques que permetin comprendre les transformacions del teixit sensible que anomenem aisthesis. Tot i que l'estètica és una disciplina relativament recent, té una història àmplia, densa i estratificada. És per això que proposem un ingrés al seu territori vast des d'una aproximació que abordi una perspectiva teòrica des dels nusos i els moviments estructurals que la constitueixen. En aquest sentit, l'assignatura s'articula a partir de les tensions que han configurat l'aisthesi com una història de contrarietats, de trànsits i de litigis.
El programa estarà articulat sota l‟horitzó d‟un doble esforç: d‟una banda, la comprensió de les nocions fonamentals de l‟estètica; i, de l'altra, experimentant amb la possible aplicació a la praxi discursiva contemporània.
Continguts
Tema 1: L'estabilització d'eros
Lectures
Plató, Llibre X, La República 400c-401d; Fedre 243e-251a; Timeu 28a; Hípies Major 286d.
Aristòtil, La poètica [fragments seleccionats]
Tema 2: L'experiència estètica
Lectures
Immanuel Kant, Crítica del judici, 1790, [fragments seleccionats]
G.W.F Hegel, Estètica; Lliçons sobre estètica, [fragments seleccionats]
Tema 3: L'art com a embriaguesa
Lectures
Friedrich Nietzsche, El naixement de la tragèdia
Konrad Paul Liessmann, Filosofia de l'art Modern, [fragments seleccionats]
Tema 4: Art i política
Lectures
Walter Benjamin, «L'obra d'art a l'època de la seva reproductibilitat tècnica», [1935]; El surrealisme, [1929], [fragments seleccionats].
Jacques Rancière, El repartiment del sensible. Estètica i Política, [fragments seleccionats]
Tema 5: Art i pensament de la diferència
Lectures
Martin Heidegger, “L'origen de l'obra d'art”, [fragments seleccionats]
Gilles Deleuze, Francis Bacon: lògica de la sensació, [fragments seleccionats]
Tema 6: Art i feminismes
Lectures
Griselda Pollock, Visió i diferència: feminisme, feminitat i històries de l'art, [fragments seleccionats]
María Laura Rosa, Llegats de llibertat. L'art feminista a l'efervescència democràtica,[fragments seleccionats]
La metodologia de les classes combinarà el format de classes magistrals i de seminari, amb la utilització de textos, material visual i audiovisual. Com a preparació per als seminaris, els i les estudiants han de llegir setmanalment els textos proposats a cada tema, així l'assignatura exigeix un compromís de lectures individuals, a partir de les quals es treballarà a les sessions grupals. De la mateixa manera, es potenciarà el coneixement situat, per això és molt important la perspectiva de pensar a través de diverses pràctiques artístiques, dins del seu teixit sensible.
Els i les estudiants també disposaran de tutories individuals on se'ls podrà acompanyar en l'elaboració dels seus treballs o en dubtes específics relatius a la seva pròpia investigació.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes, seminaris, tutories en microgrups i individuals | 60 | 2,4 | 1, 7, 10, 16, 19, 21, 22, 24 |
Tipus: Supervisades | |||
Visita a exposicions, esdeveniments artístics, proves, contribució als seminaris | 30 | 1,2 | 3, 4, 8, 12, 13, 15, 17, 20 |
Tipus: Autònomes | |||
Lectures individuals i en grup, elaboració de mapes conceptuals i evolutius | 52 | 2,08 | 4, 8, 9, 11, 13, 17, 20, 23 |
L'avaluació es realitzarà de manera contínua. Hi haurà tres proves d'avaluació obligatòries. Consistiran en:
a) Una presentació visual, ja sigui un power point o vídeo en què presenti els principals arguments que sustenten a què es refereix quan es parla de pensament sensible (33%).
b) La redacció d'un assaig acordat amb la professora a proposta de l'estudiant, l'extensió del qual no podrà ser menys de 1.000 paraules ni superior a 2.000, en què analitzi alguna de les transformacions fonamentals de l'estètica d'acord amb el marc teòric treballat a classes (33%).
c) La realització d'un àudio de 8 minuts, com si fos un podcast per a un programa de ràdio dedicat a reflexions al voltant de l'art contemporani, en què es comentarà una obra d'un artista o artista que treballi en alguna de les declinacions del pensament de la diferència. Aquesta activitat es farà en grups de 3 integrants (33%).
Les dates exactes dels lliuraments es donaran a conèixer en els primers dies de classe, a fi de poder coordinar-la amb les altres assignatures del Departament.
Recuperació
Els i les estudiants que hagin suspès una, dues o les tres proves, podran presentar-se a reavaluació i recuperar a prova o proves que hagin suspès. Per poder anar a reavaluació, caldrà haver-se presentat, com a mínim, a dos de les tres proves.
Quan un/a estudiant no hagi realitzat cap de les proves, o bé només n'hi hagi realitzat una de les proves, serà considerat/da "no avaluable". Caldrà aprovar les tres proves per aprovar lassignatura. La nota final serà la nota mitjana de les tres proves.
En cas que l'estudiant o estudianta faci qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'un acte d'avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d'avaluació, amb independència del procés d'aprenentatge que pugui instruir-se. En cas que es produeixin diverses irregularitats als actes de avaluació duna mateixa assignatura, la qualificació final daquesta assignatura ser 0.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Proves 1 i 2 | 66 % | 4,5 | 0,18 | 1, 2, 3, 5, 7, 8, 10, 14, 15, 16, 18, 19, 21, 22, 23, 24 |
tercera prova | 33% | 3,5 | 0,14 | 1, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 19, 20, 21, 22, 23, 24 |
1. Textos més rellevants i avaluables
ARISTÒTIL, Poètica. Barcelona, Ed. 62.[textos sel·leccionats]
BENJAMIN, W., La obra de arte en la época de su reproductibilidad técnica. Madrid, Taurus (1935); El surrealisme, [1929], [fragments seleccionats].
HEGEL, Lliçons d’estètica (Introducció). Barcelona, ed. 62 (1835)
HEIDEGGER, M, El origen de la obra de arte. FCE. (1936)
KANT, I., Crítica de la facultat de jutjar. Barcelona, Ed. 62, 2004 (1790) [textos sel·leccionats]
NIETZSCHE, F., El Nacimiento de la tragedia. Madrid, Alianza Editorial
PLATÓ, llibre X de la República. Madrid, Gredos; Fedre 243e-251a; Timeu 28a; Hípies Major 286d.
RANCIÈRE, J., El repartiment d'allò sensible. Barcelona, Macba, 2005
HEGEL, G.W.F, Estètica; Lliçons sobre estètica, [fragments seleccionats]
LIESSMANN, KP, Filosofia de l'art Modern, [fragments seleccionats]
DELEUZE, G, Francis Bacon: lògica de la sensació, [fragments seleccionats]
POLLOCK, G, Visió i diferència: feminisme, feminitat i històries de l'art, [fragments seleccionats]
ROSA, ML, Llegats de llibertat. L'art feminista a l'efervescència democràtica,[fragments seleccionats]
2. Bibliografia secundària
ARNHEIM, R., Arte y percepción visual,Alianza Forma, Madrid, 2002
BARASCH, M., Teorías del Arte: De Platón a Winckelmann, Alianza, Madrid, 1991; Modern Theories of Art, 1: From Winckelmann to Baudelaire, New York UniversityPress, New York, 1990; Modern Theories of Art, 2: From Impressionism to Kandinsky, NewYork University press, New York andLondon, 1998.
BOZAL, V., Historia de las ideas estéticas I iII, Historia 16, Madrid1998; (ed.), Historia de las ideas estéticas y de las teorías artísticas contemporáneas. Visor, Madrid, 1996.
CARROLL, N., Philosophy of Art. Routledge, 1999.
CASACUBERTA, D., “Nueve escollos para entender la cultura digital”. Enrahonar: Quaderns de filosofía, ISSN 0211-402X, Nº 32-33, 2001, pags. 235-244
DAVIS, S., The Philosophy of Art. Blackwell, 2006.
DANTO, A. C., El abuso de la belleza. La estética y el concepto del arte. Paidós, Barcelona, 2005.
DANTO, A., “La obra de arte y el futuro histórico”, La madonna del futuro. Paidós, Barcelona, 2003 (2000).
FISHER, E., La necesidad del arte. Barcelona, Nexos, 1993 (1959)
GAUT, B.; LOPES, D. (eds.), The Routledge Companion to Aesthetics.Second Edition, Routledge, 2005.
GOMBRICH, E. H., Breve historia de la cultura, Ediciones Península, Barcelona, 2004.
GOMBRICH, E. H., La historia del arte. Madrid, Phaidon (1950).
GUASCH, Anna Maria (coord.), La crítica de arte, Ediciones del Serbal, Barcelona, 2003.
JAQUES, J.,“El sentido estético”, Disturbis 3 <http://www.disturbis.esteticauab.org/Disturbis234/Disturbis_3.html>
JAQUES, J., , “Ernst Cassirer y la urdimbre de lamemoria simbólica”, Er 33, pp. 59-73,2004.
JAQUES, J., “Neokantisme i neokantians”, Enrahonar 23, 1995, 35-69.
JAQUES, J., “Notícia d’Ernst Cassirer”, Enrahonar 24, 199.
JAQUES, J., “Friendships are not in heaven. The Genealogy between Aristotle’s Philia and Kant’s Aesthetic Disinterestedness”. Revista de Filosofía, Vol. 37, n. 2 (2012): 55-68.
JAQUES, J. (ed.), “Pels camins de la raó crítica”, 36 (2004), número extraordinari sobre Kant en el segon centenari.
JAUSS, H. R., Pequeña apología de la experiencia estética. Barcelona, Paidós, 2002 (1972)
JIMENEZ, M., ¿Qué es la estética?, Barcelona, Idea Books, 1999.
JIMÉNEZ, J., Teoría del Arte, Tecnos, Madrid, 2002.
KELLY, M., (ed.), Oxford Enciclopedia of Aesthetics, 1998. 2a edició, 2014. (Especialment recomanat)
KIERAN, M., (ed.), Contempory Debates in Aesthetics and Philosophy of Art. Blackwell, 2006.
KRIS, E. i KURZ, O., La Leyenda del artista, Ensayos Arte Cátedra, Madrid, 1982.
LAMARQUE, P., – H. OLSEN, H., (eds.), Aesthetics and the Philosophy of Art. The Analytic Tradition. An Anthology. Oxford, Blackwell, 2004.
LYNCH, Enrique, Sobre la belleza,Anaya, Madrid, 1999.
LEVINSON, J., Oxford Handbook of Aesthetics, 2003.
MURRAY, Chris, Key Writers on art:From Antiquity to the Ninetenth Century, Routledge, London and new York, 2003; Pensadores clave sobre el arte: elsiglo XX. Ensayos arte Cátedra, Madrid 2006.
NIETZSCHE, F., El naixement de la Tragèdia. Madrid,Alianza Editorial, 1995 (1872).
RAMIREZ,J.A. Ecosistema y explosión de las artes. Anagrama, Barcelona 1994. (Especialmentrecomanat)
SHINER, Larry,La invención del arte, Paidós Estética 36, Barcelona, 2004.
TATARKIEWICZ, e., Historia de seis idees. Madid, Taurus, 1987 (1976). (Especialment recomanat)
VALVERDE, J. M., Breve historia y antología de la estética, Barcelona, Ariel. (Especialment recomanat)
VILAR, G., Las razones del arte. Madrid, Antonio Machado, 2005.
VILAR, G., La desartización del arte. Universidad de Salamanca, 2012.
C. Webs
http://esteticauab.org/home.html
https://vimeo.com/instituthumanitatsbcn
https://www.moma.org/calendar/exhibitions/history
https://www.edx.org/
http://www.canal-u.tv/producteurs/universite_de_tous_les_savoirs
En aquesta assignatura no s'usa cap programa informàtic.