Logo UAB
2022/2023

Tradició Literària Occidental I

Codi: 100253 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500245 Estudis Anglesos OT 3 2
2500245 Estudis Anglesos OT 4 2
2500248 Llengua i Literatura Espanyoles OT 3 2
2500248 Llengua i Literatura Espanyoles OT 4 2
2501801 Estudis de Català i Espanyol OT 3 2
2501801 Estudis de Català i Espanyol OT 4 2
2501902 Estudis d'Anglès i Català OT 3 2
2501902 Estudis d'Anglès i Català OT 4 2
2501907 Estudis d'Anglès i de Clàssiques OT 3 2
2501907 Estudis d'Anglès i de Clàssiques OT 4 2
2501910 Estudis d'Anglès i Espanyol OT 3 2
2501910 Estudis d'Anglès i Espanyol OT 4 2
2501913 Estudis d'Anglès i Francès OT 3 2
2501913 Estudis d'Anglès i Francès OT 4 2
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Miriam Ruiz-Ruano Risquez
Correu electrònic:
miriam.ruizruano@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
espanyol (spa)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
No
Grup íntegre en espanyol:
No

Equip docent extern a la UAB

Dr. Alejandro Cantarero Salazar
Míriam Ruiz-Ruano Rísquez

Prerequisits

Atès que l'estudiant ha demostrat, mitjançant l'obtenció dels crèdits corresponents a les assignatures de formació bàsica i obligatòria, haver adquirit les competències bàsiques, hauria de ser capaç d'expressar-se amb correcció oralment i per escrit. Per aquesta raó, els eventuals errors d'expressió que puguin cometre comportarà un descens de la puntuació en la qualificació final.

Les activitats, pràctiques i treballs presentats a l'assignatura han de ser originals i no s'admetrà, sota cap circumstància, el plagi total o parcial de materials aliens publicats en qualsevol suport. Així mateix, es considera que l'estudiant coneix les regles generals de presentació d'un treball acadèmic. No obstant això, podrà aplicar les regles específiques que pot indicar el professor de l'assignatura, si així ho creu necessari.

 

Objectius

L'assignatura pretén:

1) familiaritzar els estudiants amb la noció de tradició literària i amb els criteris històrics, geogràfics, culturals i ideològics que defineixen la tradició occidental, antiga i moderna (fins a 1800);

2) familiaritzar els estudiants amb els models teòrics i les pràctiques que constitueixen la tradició literària;

3) familiaritzar els estudiants amb una selecció d'obres, autors i gèneres d'algunes de les tradicions més representatives de la literatura occidental antiga, medieval i moderna a través de l'estudi de casos;

4) millorar la capacitat analítica i crítica dels estudiants.

Competències

    Estudis Anglesos
  • Analitzar les característiques formals, temàtiques, culturals i històriques de les obres de creació literària i de reflexió sobre la literatura de diferents llengües i països.
  • Demostrar que es coneixen els fonaments teòrics bàsics dels principals mètodes i corrents de la literatura i la crítica.
  • Identificar els conceptes i els mètodes propis de cada una de les àrees del comparatisme.
  • Interpretar i valorar textos literaris i exposar els resultats del procés.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  • Relacionar obres literàries de països, llengües, èpoques i autors diferents en funció de gèneres, temes, modalitats o formes.
    Llengua i Literatura Espanyoles
  • Analitzar les característiques formals, temàtiques, culturals i històriques de les obres de creació literària i de reflexió sobre la literatura de diferents llengües i països
  • Demostrar que es coneixen els fonaments teòrics bàsics dels principals mètodes i corrents de la literatura i la crítica
  • Identificar els conceptes i els mètodes propis de cada una de les àrees del comparatisme
  • Interpretar i valorar textos literaris i exposar els resultats del procés
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  • Relacionar obres literàries de països, llengües, èpoques i autors diferents en funció de gèneres, temes, modalitats o formes
    Estudis de Català i Espanyol
  • Analitzar les característiques formals, temàtiques, culturals i històriques de les obres de creació literària i de reflexió sobre la literatura de diferents llengües i països.
  • Demostrar que es coneixen els fonaments teòrics bàsics dels principals mètodes i corrents de la literatura i la crítica.
  • Identificar els conceptes i els mètodes propis de cada una de les àrees del comparatisme.
  • Interpretar i valorar textos literaris i exposar els resultats del procés.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  • Relacionar obres literàries de països, llengües, èpoques i autors diferents en funció de gèneres, temes, modalitats o formes.
    Estudis d'Anglès i Català
  • Analitzar les característiques formals, temàtiques, culturals i històriques de les obres de creació literària i de reflexió sobre la literatura de diferents llengües i països.
  • Demostrar que es coneixen els fonaments teòrics bàsics dels principals mètodes i corrents de la literatura i la crítica.
  • Identificar els conceptes i els mètodes propis de cada una de les àrees del comparatisme.
  • Interpretar i valorar textos literaris i exposar els resultats del procés.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  • Relacionar obres literàries de països, llengües, èpoques i autors diferents en funció de gèneres, temes, modalitats o formes.
    Estudis d'Anglès i de Clàssiques
  • Analitzar les característiques formals, temàtiques, culturals i històriques de les obres de creació literària i de reflexió sobre la literatura de diferents llengües i països.
  • Demostrar que es coneixen els fonaments teòrics bàsics dels principals mètodes i corrents de la literatura i la crítica.
  • Identificar els conceptes i els mètodes propis de cada una de les àrees del comparatisme.
  • Interpretar i valorar textos literaris i exposar els resultats del procés.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  • Relacionar obres literàries de països, llengües, èpoques i autors diferents en funció de gèneres, temes, modalitats o formes.
    Estudis d'Anglès i Espanyol
  • Analitzar les característiques formals, temàtiques, culturals i històriques de les obres de creació literària i de reflexió sobre la literatura de diferents llengües i països.
  • Demostrar que es coneixen els fonaments teòrics bàsics dels principals mètodes i corrents de la literatura i la crítica.
  • Identificar els conceptes i els mètodes propis de cada una de les àrees del comparatisme.
  • Interpretar i valorar textos literaris i exposar els resultats del procés.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
    Estudis d'Anglès i Francès
  • Analitzar les característiques formals, temàtiques, culturals i històriques de les obres de creació literària i de reflexió sobre la literatura de diferents llengües i països.
  • Demostrar que es coneixen els fonaments teòrics bàsics dels principals mètodes i corrents de la literatura i la crítica.
  • Identificar els conceptes i els mètodes propis de cada una de les àrees del comparatisme.
  • Interpretar i valorar textos literaris i exposar els resultats del procés.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  • Relacionar obres literàries de països, llengües, èpoques i autors diferents en funció de gèneres, temes, modalitats o formes.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar els textos literaris utilitzant els diferents conceptes i mètodes de la literatura comparada.
  2. Argumentar sobre diversos temes i problemes literaris a propòsit d'obres diferents i avaluar els resultats.
  3. Establir una planificació per desenvolupar un treball sobre la matèria.
  4. Explicar les característiques bàsiques dels textos literaris comparats.
  5. Identificar diferents elements literaris i la inserció d'aquests en diferents textos i estils discursius.
  6. Identificar i explicar les estructures bàsiques de les obres literàries.
  7. Interpretar críticament obres literàries tenint en compte les relacions entre els diferents àmbits de la literatura i la relació de la literatura amb les àrees humanes, artístiques i socials.
  8. Presentar treballs en formats ajustats a les demandes i els estils personals, tant individuals com en grup petit.
  9. Resoldre problemes relacionats amb els mètodes d'estudi de diferents literatures.
  10. Resoldre tasques sobre autors, mètodes i corrents de la literatura comparada, relacionant-hi coneixements d'altres disciplines humanes.
  11. Sintetitzar els coneixements adquirits sobre l'origen i les transformacions experimentades pels diversos camps d'estudi de la disciplina.

Continguts

 
 
5000/5000
Character limit: 5000
continguts


febrer 12
1. Introducció: l'estudi de la tradició literària.

La primera part de la sessió té per objecte presentar els continguts de l'assignatura i la manera en què s'avaluarà. La segona part està dedicada, en primer lloc, a una breu introducció teòrica i metodològica de l'concepte de tradició literària occidental des dels estudis d'Ernst Robert Curtius fins als nostres dies.

2. La representació de l'infern.
De la Nekyia homèrica a les catàbasis de l'Eneida i la Divina comèdia.

Per tal de entrevistar-se amb l'endeví Tirèsias, Ulisses convoca a les ànimes dels morts en el cant XI de l'Odissea. En aquest primer exemple de descripció de l'Hades, l'heroi no descendeix als inferns, sinó que "l'inframón ascendeix"; és a dir, els seus habitants, els morts, se li apareixen a Odisseu a l'ésser evocats (Nekyia). En connexió amb el relat homèric, en el llibre VI de l'Eneida, situat just al centre de la narració, l'heroi troià descendeix als inferns. Aquesta descripció virgiliana està prenyada de sentit històric i polític. En aquest punt de l'epopeia, Eneesadquireix plena consciència de el futur individual que li auguren els fats però, el que és més important encara, descobreix l'alta missió col·lectiva que tenen reservada els habitants de l'Olimp als seus descendents, és a dir, la fundació de Roma, ciutat que conquistarà el món sencer. Aquest descens infernal, la geografia està minuciosament descrita per Virgili, suposa una de les fites de la literatura occidental i tindrà una llarguíssima descendència. Al començament de segle XIV, Dante, gran admirador de l'poeta mantuano, imaginarà un viatge infernal en el qual, de la mà de Virgili, la tradició cristiana i la clàssica queden agermanades. Durant aquestes dues sessions, partirem de la descripció dels inferns homèrics, per estudiar les descripcions de Virgili i Dante, traçarem la tradició a la qual pertanyen i ponderarem la importància de la Nekyia homèrica i, especialment, de les dues catàbasis dins el conjunt de l'Eneida i la Divina comèdia.

Lectures obligatòries:
-Odissea, cant XI.
-Eneida, Llibre VI.
-Divina comèdia, (fragments).

3. Erasme i l'humanisme europeu.

La polifacètica activitat intel·lectual d'Erasme, que abasta una infinitat de sabers -filología, pedagogia, teologia i política, entre d'altres- servirà de punt de partida per a l'estudi de l'humanisme europeu. En concret, dins de la amplíssima obra d'Erasme de Rotterdam, centrarem la nostra atenció en dues de les més reeixides: la stultitiae laus i els seus Adagia. Mitjançant l'Elogi de la bogeria s'estudiarà la vessant més satírica, irònica i paradoxal de l'humanista. En aquest text, Erasme reprèn l'obra d'un dels seus autors predilectes de l'Antiguitat, Luciano de Samósata, per passar per la seva opinió crítica en tots els estrats de la societat: teòlegs, homes de lletres, picaplets, reis o camperols. En una segona part d'aquest bloc, analitzarem els Adagia que tanta influència van tenir en l'humanisme europeu. Aquesta col·lecció de màximes i sentències, recollides des de l'Antiguitat grecollatina, serveixen a Erasme com a excusa per polemitzar sobre alguns dels grans temes de la teologia i la política de el període. En concret, ens interessarem en analitzar com l'actuació de la censura va ser modificant la inclusió d'unes o altres màximes al llarg de les diferents edicions d'aquesta col·lecció.

Lectures obligatòries:

-Stultitiae laus.
-Adagia (selecció).

4. Diàleg i utopia en el Renaixement europeu.

A cavall entre els segles XV i XVI, el diàleg experimenta un enorme èxit al llarg i ample de l'Europa Occidental. La proliferació d'aquest gènere, que enfonsa les seves arrels en la literatura grecollatina, es produeix primer a la Itàlia del Quattrocento, on els humanistes sentiran predilecció pel diàleg per discutir sobre matèries d'allò més variades en una cura llatí de sabor clàssic. Poc temps després, el diàleg s'estendrà per la resta d'Europa ja no només en llatí sinó també en llengua vernacla i en proporció cada vegada més gran. A l'Espanya de l'XVI, especialment durant el regnat de Carles V, florirà amb moltíssima força aquest gènere proteic que admet des de la discussió erudita fins a la narració burlesca. Així doncs, dedicarem una primera part a establir les característiques literàries de l'gènere i a estudiar la seva essència argumentativa. També aprofundirem en les les raons del seu èxit durant el Renaixement i traçarem les dues grans línies de transmissió d'aquest gènere literari des de l'època clàssica: d'una banda, el model platònic- aristotèlic- ciceronià; de l'altra, el model lucianesco. Tots dos tindran una càlida acollida a l'Espanya de l'XVI i, com a mostra d'això, analitzarem el Diàleg de la dignitat de l'home de Fernán Pérez d'Oliva i el Diàleg de Mercuri i Caron, d'Alfonso de Valdés, eximis representants de cada un dels dos models. Finalment, parlarem sobre la Utopia (1516) de Thomas More, text que donarà inici a un altre gènere emblemàtic de el Renaixement europeu: la utopia. S'assenyalaran les fonts literàries de el text de More i els aspectes típicament renaixentistes que conflueixen en aquesta fascinant obra el tret d'identitat més notori de la qual és l'ambigüitat.

Lectures obligatòries:

-Fernán Pérez d'Oliva, Diàleg de la dignitat de l'home.
-Alfonso de Valdés, Diàleg de Mercuri i Caron (fragments)
-Tomàs More, Utopia.


5. Recuperació d'Ovidi durant els segles XII-XIII en la poesia llatina medieval (aetas ovidiana). Comentari d'una selecció de poemes dels Amors i la seva influència en el Cançoner de Ripoll.

Lectures obligatòries:

—Ovidi, Amores.[selecció] 
—Anònim, Cançoner de Ripoll.


6. Poesia: dels trobadors a lírica urbana del dolce stil nuovo

Al segle XIII, la concentració en els nuclis urbans i el naixement d'un clima civil, al costat de les universitats (Bolonya, Pàdua…), propicien a Itàlia l'esfondrament de la noció d'amor cortès dels trobadors: no hi ha lloc per a les lleis de cavalleria ni per a la submissió amorosa que aquests havien pres del món feudal. En aquesta sessió es vol oferir una imatge panoràmica de les principals innovacions dels poetes del dolce stil nuovo: temàtiques (la dona-àngel, la noblesa del cor, la sublimació de l'experiència amorosa) i formals (el sonet). Es comentarà en classe una selecció de composicions de Guido GinizelliGuido Cavalcanti i Dante.

Lectures obligatòries:

—Martí de Riquer (ed.), Los trovadores [selecció].

—Juan Ramón Masoliver (ed.), Dolce stil nuovo [selecció].
 

6. Poesia: Petrarca, tradició i ruptura (2 sessions)

Encara que Petrarca prefigura el Renaixement, no és menys cert que va ser un excel·lent lector dels trobadors. En la primera sessió es presentarà breument el Canzoniere i els deutes que aquesta obra va contreure amb poetes com Arnaut Daniel (quant a motius, però també fórmules expressives). Es comentarà una selecció de poemes del Canzoniere, que seran degudament acarats a uns altres del trobador per a examinar en quina mesura parlem de continuïtat amb aquesta tradició i en quina mesuraparlem de ruptura.

La segona sessió es dedicarà a la influència del Petrarca vulgar presentat en la sessió anterior. Aquesta vegada es tracta d'explicar el corrent del petrarquisme a partir de casos concrets. D'una banda, es plantejarà el cas de Ausiás March, poeta del segle XV al qual la impremta va petrarquitzar en les successives edicions del Cinc-cents (1539, 1543, 1555, 1560). Aquest exemple ens permetrà també acudir als versos de Garcilaso, Boscán i Herrera, els qui van trobar en aquest suposat autor petrarquista un model que els va proporcionar recursos retòrics i temes. D'altra banda, també es comentaran en classe algunes poesies de Ronsard, amb l'objectiu d'oferir un panorama més internacional del fenomen als estudiants.

Lectures obligatòries:

PetrarcaCanzoniere [selecció].

—Ausiàs March, Poesies [selecció].
 

7. Narrativa: de la matèria de Bretanya a les novelle italianes (2 sessions)

En aquesta sessió es vol mostrar el salt que es produeix en la narrativa dels segles XII-XIV. Es presentarà en classe l'auge del cicle artúric amb les produccions en vers (noves rimades) de Chrétien de Troyes i es llegirà en classe alguns fragments per a poder caracteritzar-les mínimament. A continuació, es veurà com en el Tres-cents fa eclosió a Itàlia el gènere de la novella, d'origen popular, que s'aparta del format d'aventura cavalleresca i recull un ampli repertori temàtic molt méspròxim al poble que viu en els nous nuclis urbans (des de narracions exemplars fins a altres obscenes i sexuals, passant per les corteses i caballaresques). Es comentaran en classe tres contes del Decameró de Boccaccio.

Lectures obligatòries:

BoccaccioDecameró [selecció de tres contes].

 

 

Metodologia

El curs s'articula en diversos blocs. Cada bloc tindrà una durada aproximada de tres setmanes. A excepció del primer bloc, en el qual es durà a terme una introducció general del curs i del mètode de treball comparatista, en cada bloc s'estudiarà una tradició literària i artística occidental diferent (per exemple: tradició de les danses de la mort, tradició consolatòria, tradició cavalleresca, tradició utòpica, etc.). Cada bloc comptarà amb un grup de textos (o selecció) de lectura obligatòria que els estudiants han de tenir llegits abans d'assistir a les classes respectives. Les lectures de cada bloc seran analitzades pels professors durant les sessions en un marc genèric que li permeti a l'estudiant entendre la particularitat d'un discurs o cas dins de la seva tradició.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classe Magistral 80 3,2 1, 4, 5, 6, 9
Tipus: Supervisades      
Treball a casa (preparació d'exposició oral) 30 1,2 1, 4, 5, 6, 9
Tipus: Autònomes      
Estudi a casa (Redacció) 40 1,6 1, 4, 5, 6, 9

Avaluació

S’aspira a fer una avaluació global que permeti determinar les competències dels estudiants en diferents nivells (assimilació dels continguts vistos a classe, expressió escrita, capacitat argumentativa, etc.).
L'assignatura s'avaluarà a partir d'exàmens, comentaris i pràctiques. Aquestes últimes poden consistir en la realització d'una redacció breu, un comentari de text o una ressenya. E

1) Exàmens i comentaris: es preveu un examen parcial de la prevalgués part de l'assignatura i un examen de la segona part. Las provas inclouran: a) un comentari de text sobre alguna de les lectures obligatòries b) una prova amb preguntes de síntesi i interpretació dels continguts vistos a classe. En la correcció es valorarà la capacitat de respondre de manera clara, ordenada i pertinent a la pregunta formulada.

2) Pràctiques (avaluació contínua): El tipus de pràctica (ressenya / comentari de text / síntesi d'article acadèmic) l'establirà cada professor al principi dels seus blocs. En la correcció de les pràctiques s'avaluarà la redacció dels estudiants en un nivell formal (sintaxi, expressió, vocabulari, etc.) i de contingut (idees, arguments, etc.).

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.

L’estudiant rebrà la qualificació de No avaluable sempre que no hagi lliurat més del 45% de les activitats d’avaluació

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Exàmen 1 i 2; Comentari 1 i 2 20 % (exàmen 1), 20% (exàmen 2),15 % (comentari 1), 15% (comentari 2) 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11
Pràctiques 1 (15%) i 2 (15%) 15 % i 15% 0 0 1, 4, 5, 6, 9

Bibliografia

Grafton, Anthony , Glenn W. Most y Salvatore Settis, The Classical Tradition, Cambridge (Mass.), Harvard University Press, 2010.

Highet, Gilbert, La tradición clásica, México, 1949.

Lida de Malkiel, María Rosa, La tradición clásica en España, Barcelona, 1975.

Kallendorf, Craig W., A Companion to the Classical Tradition, Blackwell, 2007.

Panofsky, Erwin, Estudios sobre iconología, Madrid: Alianza, 1971.

Reynolds, Leighton D., y Nigel G. Wilson, Copistas y filólogos, Madrid, Gredos, 1995.

Warburg, Aby, El Renacimiento del paganismo. Aportaciones a la historia cultural del Renacimiento europeo, Madrid, Alianza, 1965.

 

Programari

Cap