Logo UAB
2022/2023

Cultura Clàssica II

Codi: 100016 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2502758 Humanitats OB 2 2

Professor/a de contacte

Nom:
Gemma Puigvert Planaguma
Correu electrònic:
gemma.puigvert@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
No
Grup íntegre en espanyol:
No

Prerequisits

No n'hi ha.

Objectius

En finalitzar l'assignatura, l'estudiant ha de ser capaç de:

  • Interpretar la cultura clàssica.
  • Aplicar els coneixements adquirits, de caràcter històric, institucional, literari i cultural a l’anàlisi d’un text.
  • Comentar fragments de textos dels principals gèneres literaris clàssics i indicar-ne les característiques principals.
  • Identificar la presència de la tradició clàssica en la cultura europea.

Competències

  • Desenvolupar un pensament i un raonament crítics i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.
  • Identificar els processos històrics en què s'inscriu la cultura contemporània.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar la reutilització dels motius clàssics en nous contextos
  2. Aplicar els coneixements històrics, institucionals, culturals i literaris al comentari de textos.
  3. Criticar les adaptacions cinematogràfiques de les llegendes mitològiques clàssiques.
  4. Enumerar conceptes de la cultura clàssica que han perviscut fins a la societat contemporània
  5. Expressar-se de manera correcta, organitzada i adequada en una conversa o una presentació oral.
  6. Identificar els resultats, a diversos nivells, de la projecció del món clàssic en la cultura occidental en les diferents èpoques i territoris.
  7. Identificar les fonts grecoromanes en què s'han inspirat artistes i literats al llarg de la història.
  8. Interpretar el context material i cultural de transmissió dels textos antics.
  9. Relacionar els mites contemporanis amb l'antiguitat clàssica.
  10. Resumir característiques d'un text escrit en funció dels propòsits comunicatius.
  11. Valorar la recepció del pensament i de la història del món clàssic a Occident.

Continguts

 TEMARI

I. La retòrica. L'oratòria. L'art del ben parlar. De les paraules alades d'Homer fins a Ciceró. L'oratòria actual. Anàlisi de discursos.

I. 1. L'oratòria a la Grècia clàssica i a l'època hel·lenística.

I. 2. El segle I aC. a Roma. Primers intents de consolidar el poder personal (Màrius i Sul·la; Cèsar i Pompeu). Causes del desenvolupament de l'oratòria.

I. 3. Ciceró. Comentari de les Catilinàries.

I. 4. Exemples de bons discursos: el de Brutus i el de Marc Antoni en la pel·lícula Juli Cèsar de J. L. Mankiewicz.

I. 5. Oratòria actual. Comunicació, ordre, argumentació, persuasió, adequació. Expressió verbal i no verbal. El domini de la veu.

I. 6. Els secrets d'una presentació efectiva. Exemples audiovisuals.

I. 7. Com parlo? Com podria parlar imitant els antics? Taller d'oratòria.

·LECTURA OBLIGATÒRIA: lectura del discurs en Defensa del poeta Àrquias, de Ciceró.

 

II. L'art de fer riure: Plaute; Terenci: l'art de fer somriure.


II. 1. L'expansió per la Mediterrània.

II. 2. L'origen del teatre: de Grècia a Roma. Rerefons religiós. Característiques del gènere. Els edificis.

II. 3. Plaute. Comentari del Vodevil del fantasma.

II. 4. Graecia capta ferum uictorem cepit et artis agresti Latio intulit. Implicacions culturals. Filohel·lènics contra tradicionalistes. Els Escipions.

II. 5. Terenci. Comentari dels Germans.

·LECTURES OBLIGATÒRIES: El vodevil del fantasma, de Plaute i Els germans, de Terenci. CINEFÒRUM: Golfus de Roma.

 

III. L'èpica llatina o la legitimació del poder.


III.1. Orígens del gènere. L'èpica homèrica.

III. 2. Enni i l'èpica romana.

III. 3. Virgili. Comentari de l'Eneida. Pervivència de l'obra.

·LECTURA OBLIGATÒRIA: lectura de l'Eneida (obligatòriament els cants I-IV, VI, VIII i XII).

 

IV. La poesia lírica llatina.


IV. 1. Història del gènere. Els poetes lírics grecs.

IV. 2. Catul líric. Horaci.

IV. 2. Els tòpics horacians i la seva influència en la literatura universal.

IV. 3. Comentari d'una selecció d'Odes.

IV. 4. Comentari d'una selecció d'Epodes.

·LECTURA OBLIGATÒRIA: lectura d'una selecció de poemes de Catul i Horaci.

 

V. La faula, el conte i la novel·la llatina.


V. 1. Història del gènere. De la novel·la rosa grega (Dafnis i Cloe) a la paròdia del gènere en llatí (Satíricon de Petroni).

V. 2. Un conte encisador dins les Metamorfosis d'Apuleu: el Conte de Psique i Cupido.

·LECTURA OBLIGATÒRIA: lectura a triar entre: Dafnis i Cloe de Longus; el conte de Psique i Cupido d'Apuleu; i el Satíricon de Petroni. Visionat del Satíricon de Fellini.

Metodologia

L’assignatura és presencial. L’estudiant haurà de realitzar un treball continuat al llarg del curs. L’assistència a les classes li servirà per contextualitzar les diferents lectures proposades al llarg del curs.

Hi haurà diferents seminaris on es comentaran lectures i pel.lícules relacionades amb els continguts treballats a classe.

Per bé que no hi haurà control d’assistència a les classes, la considerem fonamental a l’hora de poder superar amb èxit l’assignatura.

Els estudiants hauran de realizar un treball de curs sobre algun aspecte del programa de l'assignatura, en grup, que sigui demostratiu dels continguts impartits i estudiats. Aquest treball es defensarà oralment.  

 

 

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes magistrals i tutories 50 2 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11
Exàmens 6 0,24 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11
Tipus: Supervisades      
Treball en grup i exposició oral 70 2,8 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11
Tipus: Autònomes      
Treball en equip i estudi 17 0,68 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11

Avaluació

AVALUACIÓ CONTINUADA

En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.

 

PERCENTATGE DE CADA PART:

35%: Prova amb preguntes de resposta breu i d’assaig (UNITATS 1 i 3): 30 de març.

35%: Prova amb preguntes de resposta breu i d’assaig (UNITATS 3, 4 i 5 ): 23 de maig.

20%: Defensa del treball de curs sobre algun aspecte del programa: dies 25 i 30 de maig; 1 de juny. (l'assistència a les tres sessions d'exposicions orals és obligatòria).

10%: Participació en debats, comentaris sobre lectures fetes, etc...

 

NOTES MOLT IMPORTANTS

  • La presentació d’un sol exercici exclou la possibilitat de ser avaluat com a No Presentat/No avaluable (NP). Només es podrà fer la mitjana si la qualificació global de les proves és igual o superior a 4.
  • Només es podrà RECUPERAR un 35% del total de l’assignatura.
  • Qualsevol particularitat o excepció a aquesta normativa haurà de rebre prèviament el vistiplau del professor.
  • Les proves no realitzades el dia establert es realitzaran durant el periode de recuperació, sempre amb l'evidència d'un justificant.
  • En determinades circumstàncies es podrà valorar si l’estudiant pot presentar-se a millorar la qualificació final. Sempre caldrà que parli prèviament amb el professorat, atès que la prova final NOMÉS està orientada a recuperar alguna de les parts suspeses (màxim 35%) i no pas a millorar la nota obtinguda al llargdel curs.
  • L'estudiant té el dret de revisar tots els exercicis i exàmens.
  • Els estudiants tenen l'obligació de consultar l'acta de qualificació de l'assignatura abans que no se'n faci el tancament definitiu per tal d'assegurar que no hi ha hagut cap error en el traspàs de les notes part per part de la professora.

 

PLAGI

  • En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acted’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

 

DOCÈNCIA VIRTUAL O HÍBRIDA

  • En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Exposició oral en grup sobre un tema determinat pel professor 20% 2 0,08 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11
Participació activa a l'aula 10% 1 0,04 2, 5, 11
Prova amb preguntes de resposta breu i d'assaig 35% 2 0,08 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11
Prova amb preguntes de resposta breu i d'assaig 35% 2 0,08 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11

Bibliografia

BIBLIOGRAFIA GENERAL

BEARD, M. (2016).  SPQR: Una historia de la Antigua Roma, Barcelona: Crítica.

BEARD, M. (2013). La herencia viva de los clásicos, Barcelona: Crítica.

BAKER, P.; HELMRATH, J.; KALLENDORF, C. (2019). Beyond Reception. Renaissance Humanism and the Transformation of Classical Antiquity, Berlin-Boston: De Gruyter. 

BRIGGS, W.; KALLENDORF, C. (coords.) (2007). A companion to the classical tradition, Malden (Massachusetts): Blackwell. 

CITRONI, M. - CONSOLINO, F. E. - LABATE, M. - NARDUCCI, E. (1997). Letteratura di Roma antica, Roma-Bari: Laterza.

CODOÑER, C. (ed.) (1997). Géneros literarios latinos, Salamanca: Universidad de Salamanca. Servicio de Publicaciones. 

CODOÑER, C. (ed.) (1997). Historia de la literatura latina, Madrid: Cátedra.

CURTIUS, E. R. (1978). Literatura europea y edad media latina, México: Fondo de Cultura Ecomómica. 2 vols. 

FERRERO HERNÁNDEZ, C. (2006). Textos de literatura europea y tradición clásica, Bellaterra: Servei de Publicacions UAB.

GRIMAL, P. (2005). Historia de Roma, Barcelona: Paidós.

GRIMAL, P. (1999). La civilización romana. Vida, costumbres, leyes, artes, Barcelona: Paidós.

HACQUARD, G. et al. (2000), Guía de la Roma Antigua, Madrid: Atenea.

HARDWICK, L.; STRAY, CH. (2011). A Companion to Classical Receptions, Malden (Massachusetts):John Wiley & Sons.   

HIGHET, G. (1954).  La tradición clásica, México: Fondo de Cultura Económica. 2 vols.

HOWATSON, M. C. (1991). Diccionario de la literatura clásica, Madrid: VON ALBRECHT, M. (1997). Historia de la literatura romana, Barcelona: Herder. 2 vols. Alianza. 

JENKINS, R. (ed.) (1995). El legado de Roma. Una nueva valoración, Barcelona: Crítica. 

JENKINS, R. (2015). Un paseo por la literatura de Grecia y Roma, Barcelona: Crítica. 

JERPHAGNON, L. (2007).  Historia de la Roma antigua, Barcelona: Edhasa. Ensayo histórico.  

JONES, P. (2013).  Veni, uidi, uici. Hechos, personajes y curiosidades de la antigua Roma, Barcelona: Crítica. 

MARTIN, R. - GAILLARD, J. (1992). Les genres littéraires à Rome, París: Nathan.

WALDE, Ch. (ed.) (2012). Brill’s New Pauly Supplements I - Volume 5: The Reception of Classical Literature, Leiden-Boston: Brill.

ZANKER, P. (1992). Augusto y el poder de las imágenes, Madrid: Alianza. 

 

RECURSOS EN XARXA

http://pagines.uab.cat/classichum/

http://www.culturaclasica.com

http://interclassica.um.es

http://www.xtec.cat/~sgiralt/

Programari

No cal emprar cap programa informàtic.