Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
4315497 Trastorns de la Comunicació i del Llenguatge | OT | 0 | 1 |
Per al correcte desenvolupament del mòdul, es requerirà que els estudiants tinguin coneixements previs sobre els trastorns adquirits de la comunicació i del llenguatge, que puguin ser la base per a l’ampliació i actualització dels continguts teòric-pràctics que es treballaran en les sessions programades.
L'objectiu general d'aquest mòdul es centra en la investigació, diagnòstic i intervenció rehabilitadora i estimuladora en les patologies neurològiques i neuropsicològiques que cursen amb alteracions del llenguatge i/o de la parla, tant en l'edat infantil com en l'edat adulta, secundàries a un dany cerebral idiopàtic o lesió cerebral adquirida, i que afecten al procés de la comunicació.
Els objectius específics són:
1. Etiologia del dany cerebral adquirit.
2. Actualització i avenços en la recerca i l’avaluació del dany cerebral adquirit.
3. Avaluació de les lesions cerebrals en adults.
4. Actualització i avenços en la rehabilitació del dany cerebral adquirit.
5. Bases de la rehabilitació del llenguatge (afàsies, envelliment i demències).
6. Bases de la rehabilitació de la parla (disàrtria i anàrtria).
7. Bases de la rehabilitació de la deglució (disfàgia).
8. Factors d'interacció durant la intervenció logopèdica en dany cerebral infantil.
Els continguts del mòdul es treballaran a partir d’activitats dirigides: classes expositives en modalitat virtual i/o presencial, aprenentatge basat en problemes i debats; activitats supervisades: tutories; i activitats autònomes: elaboració de treballs escrits, presentació de treballs orals, lectura d’articles i informes d’interès i estudi personal. Caldrà assistir a un mínim del 80% de les sessions per ser avaluat.
La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries. L’equip docent detallarà a través de l’aula moodle o el mitjà de comunicació habitual el format presencial o virtual/on-line de les diferents activitats dirigides i d’avaluació, tenint en compte les indicacions de la facultat en funció del que permeti la situació sanitària.
Nota: El professorat destinarà, aproximadament, uns 15 minuts de la última classe docent a permetre que els estudiants puguin respondre les enquestes d’avaluació de l’actuació docent i d’avaluació de l’assignatura o mòdul.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Aprenentatge basat en problemes | 9 | 0,36 | 1, 4, 5, 9, 10, 11, 12, 13, 15, 16, 17 |
Classes expositives | 22,5 | 0,9 | 1, 2, 3, 5, 6, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 17 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories | 6,5 | 0,26 | 5, 9, 11 |
Tipus: Autònomes | |||
Elaboració de treballs escrits | 20 | 0,8 | 7, 8, 10, 12, 13, 15, 17 |
Estudi personal | 60 | 2,4 | 2, 3, 7, 8, 10, 12, 13, 15, 17 |
Lectura d'articles i informes | 25 | 1 | 7, 8 |
Presentació de treballs orals (preparació) | 7 | 0,28 | 7, 8, 10, 12, 13, 15, 17 |
Es realitzaran tres tipus d’evidències d’aprenentatge: 1) lliurament per escrit i/o defensa oral de treballs i informes (grupal) (EVA1); 2) prova escrita tancada amb preguntes tipus test de resposta múltiple (individual) (EVA2) i 3) assistència i participació en les activitats programades (individual) (EVA3). Es considerarà no avaluable quan no es lliuri alguna de les tres activitats avaluatives. Per poder calcular la mitjana entre les diferents qualificacions serà imprescindible obtenir una nota igual o superior a 5 en l’exercici individual i a 3.5 en la resta d’activitats. Es considerarà suspès el mòdul quan no se superi amb un 5 la nota mitjana de les tres activitats avaluatives. La setmana 19 ó 20 del semestre, els estudiants tindran opció de recuperació de la EVA2 individual (prova tipus test) no superada i prèviament presentada. Per poder accedir a la prova de recuperació s'haurà de tenir una qualificació de la prova escrita tipus test (EVA2) igual o superior a 3.5 punts i una mitjana de les EVA 1 i 3 igual o superior a 3.5 punts. La prova de recuperació es regeix pel principi de millora de qualificació. La recuperació escrita individual consistirà en una prova escrita tancada amb preguntes tipus test de resposta múltiple sobre el contingut teòric no superat.
No es preveu que l’alumnat de 2ª o posterior matrícula s'avalui mitjançant una única prova de síntesi no recuperable.
Link normativa avaluació: https://www.uab.cat/web/estudiar/graus/graus/avaluacions-1345722525858.html
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
EV1. Assistència i participació en les activitats programades (individual) | 20% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 10, 12, 13, 14, 15, 17 |
EV2. Lliurament per escrit i/o defensa oral de treballs i informes (grupal) | 40% | 0 | 0 | 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 15, 16, 17 |
EV3. Prova escrita (individual) | 40% | 0 | 0 | 2, 3, 5, 9, 10, 11, 12, 13, 15, 17 |
Bibliografia Fonamental:
Triviño M, Arnedo M & Bembibre J. (2020). Neuropsicología a través de casos clínicos. Evaluación y rehabilitación. Madrid: Médica Panamericana.
Arnedo M, Bembibre J. & Triviño M. (2015). Neuropsicología infantil a través de casos clínicos. Barcelona: Médica Panamericana.
Artigas J. & Narbona J. (2011). Trastornos del neurodesarrollo. Barcelona: Viguera.
Chomel-Guillaume, S., Leloup, G. & Bernard I. (2010). Les aphasies: évaluation et rééducation. Paris: Masson.
Jurado M. Q., Mataró M. & Pueyo, R. (2014). Neuropsicología de las enfermedades neurodegenerativas. Madrid: Síntesis.
Tirapu, J., Rios, M. & Maestú, F. (2011). Manual de Neuropsicología (2ª edició). Barcelona: Viguera.
Webb, W. & Adler, R. (2010). Neurología para el logopeda. Barcelona: Masson.
Bibliografia Complementària:
Alberca, R. & López-Pousa S. (2011). Enfermedad de Alzheimer y otras demencias. Barcelona: Médica Panamericana.
Cuetos, F. (2012). Neurociencia del Lenguaje. Madrid: Médica Panamericana.
Cuetos, F. González, J & De Vega, M. (2015). Psicología del lenguaje. Madrid: Médica Panamericana.
Damasio, A. (2010). I el cervell va crear l’home. Barcelona: Destino.
De Noreña, D., Ríos-Lago, M, Bombín-González, I., Sánchez-Cubillo, I., García-Molina, A. &Tirapu-Ustárroz, J. (2010). Efectividad de la rehabilitación neuropsicològica en el daño cerebral adquirido: atención, velocidad de procesamiento, memoria y lenguaje. Revista de Neurologia, 51 (11), 687-698.
Deví, J. & Deus, J. (2004). Las demencias y la enfermedad de Alzheimer: una aproximación pràctica e interdisciplinar. Barcelona: ISEP Universidad.
Deus, J., Sáinz M.P & Deví, J. (2018). Neuropsicología de la enfermedad de Alzheimer. Madrid: Editorial Síntesis.
Dieguez-Vide, F. & Peña-Casanova, J. (2012). Cerebro y Lenguaje. Sintomatologia neurolingüística. Madrid. Médica Panamericana.
Ellis, D.W. & Young, A.W. (1992). Neuropsicologia cognitiva humana. Barcelona: Masson.
Fernandez, S. & López-Higes, R (2005). Guía de intervención logopédica en las afasias. Madrid: Síntesis.
González, P. & González, B. (2012). Afasia, de la teoría a la práctica. México: Médica Panamericana.
Marcus, G. & Rabagliati, H. (2006). What developmental disorders can tell us about the nature and origins of language. Nat Neurosci. 9(10): 1226-1229.
Martí-Vilalta J. L. & Martí-Fábregas J. (2012). Enfermedades vasculares cerebrales. Madrid: Médica Panamericana.
Peña-Casanova, J. (2007). Neurología de la Conducta y Neuropsicología. Madrid: Médica Panamericana.
Pérez García, M. (2009). Manual de neuropsicologia clínica. Madrid: Pirámide.
Purves, D., Augustine, G.J., Fitzpatrick, D., Hall, W.C., Lamantia, A.S., Mcnamara, J.O. & Williams, S. (2007). Neurociencia (3ª edició). Buenos Aires: Médica Panamericana.
Small, S.L. & Llano, D.A. (2009). Biological approaches to aphasia treatment. Curr Neurol Neurosci Rep. 9(6):443-50.
Stanfiield, C. (2011). Principios de fisiologia humana. Madrid:Pearson.
Subhash, C. & Orlando, J. (1997). Neurociencia para el estudio de las alteraciones de la comunicación. Barcelona: Masson.
Thibodeau, M. (2010). Anatomia y fisiología humana. Barcelona: Mosby.
Tresguerres, J. (2011). Fisiología humana. Madrid: Mc Graw Hill.
White, E.J., Hutka, S.A., Williams, L.J. & Moreno, S. (2013). Learning, neural plasticity and sensitive periods: implications for language acquisition, music training and transfer across the lifespan. Frontiers in Systems Neuroscience, 7, 90.
No hi ha.