Titulación | Tipo | Curso | Semestre |
---|---|---|---|
4313382 Estudios Avanzados de Lengua y Literatura Catalanas | OT | 0 | 1 |
Los que se exigen para cursar el máster
Este módulo ofrece instrumentos de análisis para comprender cómo se ha construido la historia de la literaura catalana y cómo funciona la valoración que realiza la crítica de la producción de los escritores. El objetivo es que el futuro investigador identifique las metodologías subyacentes a los conceptos de época, de período y de canon y la rentabilidad de estos conceptos para la comprensión de la literatura. Una vez establecidas las bases metodológicas se centrará en una época concreta y en el proceso de canonización del escritor.
DOCENCIA EN LA UB: A) La construcción de la historia de la literatura catalana: el siglo XIX. Josep M. Domingo- 5 créditos Puntos programáticos 1. La historia literaria como género. La historia de la literatura como provocación. 2. Cuestiones clave de la historiografía literaria catalana: un repertorio. 3. El Ochocientos en el canon literario catalán. 4. Reconsideración y relecturas. Temario 1. Cuestiones de historiografía. Sobre historia literaria. Historiar el siglo XIX. 2. Romanticismo y literatura catalana. 3. La cuestión de la "Renaixença". 4. La cuestión de los "Jocs Florals". 5. "Renaixença" y literatura catalana. 6. El catalán como lengua literaria. 7. Víctor Balaguer. Heterotopías de la "Renaixença". 8. Literatura del ochocientos y perspectiva de género. 9. La "Renaixença" en perspectiva: balances personales. 10. La sombra académica. 11. Jacint Verdaguer. Itinerarios en el canon. DOCENCIA EN LA UAB: B) Valores e institucionalización de la literatura catalana contemporánea: el papel de la crítica Enric Cassany (UAB) -5 cr. Puntos programáticos 1. La valoración de la literatura contemporánea en el último tercio del Ochocientos. 2. El papel de la crítica literaria en la institucionalización y orientación de la literatura contemporánea. Joan Sardà, Josep Yxart, Ramon D. Perés. 3. El patrón de la modernidad en la teoría y la crítica literarias desde el Modernismo. 4. La diferente contribución de los géneros a la institucionalización de la literatura catalana del siglo XX. El caso de la poesía. La línea Folguera-Riba. Temario La crítica de Josep Yxart, Ramon D. Perés, Joaquim Folguera y Carles Riba en torno a: 1. La situación de la literatura catalana 2. Los géneros literarios 3. La literatura en la construcción de la cultura 4. La actitud intelectual 5. El canon
Clases expositivas, debates, realización de actividades prácticas, elaboración de trabajos y estudio personal.
La metodología docente y la evaluación propuestas en la guía pueden experimentar alguna modificación en función de las restricciones a la presencialidad que impongan las autoridades sanitarias.
Nota: se reservarán 15 minutos de una clase dentro del calendario establecido por el centro o por la titulación para que el alumnado rellene las encuestas de evaluación de la actuación del profesorado y de evaluación de la asignatura o módulo.
Título | Horas | ECTS | Resultados de aprendizaje |
---|---|---|---|
Tipo: Dirigidas | |||
Asistencia y debates en clase | 50 | 2 | 1, 4, 5, 7, 8 |
Tipo: Supervisadas | |||
Tutoritzación y orientaciones | 70 | 2,8 | 2, 4, 5 |
Tipo: Autónomas | |||
Estudio y elaboración de trabajos | 120 | 4,8 | 1, 2, 5, 7, 8 |
Las competencias de esta asignatura serán evaluadas mediante exposiciones orales (una para el Bloque A y otra para el Bloque B), de las que se presentará un breve guión escrito, y de la participación activa en los comentarios y debates correspondientes. El seguimiento individualizado al estudiante justificará que se adapten ligeramente estas exigencias. El sistema de recuperación prevé que se puedan realizar pruebas diferentes según las necesidades de aprendizaje del estudiante, con el objetivo de recuperar al menos un 50% de las actividades realizadas.
En el momento de realización de cada actividad de evaluación, el profesor informará al alumnado (Moodle) del procedimiento y fecha de revisión de las calificaciones.
Para participar en la recuperación del alumnado debe haber sido previamente evaluado en un conjunto de actividades el peso de las cuales equivalga a un mínimo de dos terceras partes de la calificación total de la asignatura, y debe haber alcanzado en conjunto una calificación entre el 3,5 y el 4,9. La nota máxima de la recuperación es un 5. Para poder aprobar la asignatura es necesario obtener un 5.
El estudiante recibirá la calificación de "No evaluable" siempre que no haya entregado más del 30% de las actividades de evaluación.
En caso de que el estudiante realice cualquier irregularidad que pueda conducir a una variación significativa de la calificación de un acto de evaluación, se calificará con 0 este acto de evaluación, con independencia del proceso disciplinario que se pueda instruir. En caso de que se produzcan varias irregularidades en los actos de evaluación de una misma asignatura, la calificación final de esta asignatura será 0 En caso de que las pruebas no se puedan hacer presencialmente adaptará su formato (manteniendo la ponderación) a las posibilidades que ofrecen las herramientas virtuales de la UAB. Los deberes, actividades y participación en clase se realizarán a través de foros, wikis y / o discusiones de ejercicios a través de Teams, asegurando que todo el estudiantado tenga acceso a ellos.
Título | Peso | Horas | ECTS | Resultados de aprendizaje |
---|---|---|---|---|
Exposición oral (40% bloque A; 40% bloque B) | 80% | 8 | 0,32 | 1, 2, 9, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
Guión escrito sobre la exposición oral (2,5 bloque A; 2,5% bloque B) | 5% | 1 | 0,04 | 1, 2, 9, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
Participación en debates (7,5 bloque A; 7,5 bloque B) | 15% | 1 | 0,04 | 1, 2, 9, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
PARTE A
A lo largo del curso se indicarà bibliografía específica.
Badia, Lola (dir.), Literatura Catalana Medieval, 3 vols., 2013-2015. En Broch, Àlex (dir), Història de la Literatura Catalana, Enciclopèdia Catalana- Editorial Barcino- Ajuntament de Barcelona.
Beltrán Almería, Luis & Reig, José Antonio (eds.), Teorías de la historia literaria, Madrid: Arco libros, 2005.
Molas, Joaquin (1984), "Sobre la periodització en les històries generals de la literatura catalana". En Symposium in honorem prof. M. de Riquer. Barcelona: Universitat de Barcelona; Quaderns Crema., ps. 257-276.
Riquer, Martí de - Comas, Antoni - Molas, Joaquim, Història de la Literatura Catalana, 11 vols., Barcelona: Ariel, 1964-1984.
Rubió i Balaguer, Jordi, Història de la Literatura Catalana, I. Obres Completes de Jordi Rubió i Balaguer, I. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1984. [Original esp. “Historia de la literatura catalana”. En Historia general de las literaturas hispánicas, I i II. Guillermo Díaz-Plaja, dir., Barcelona: Vergara, 1949].
PARTE B
YXART Y LA CRÍTICA DE SU TIEMPO
Con asterisco los títulos a los que se puede dar preferència
*Manuel Aznar Soler, «Josep Yxart, crític del teatre espanyol», en Josep M. Domingo & Francesc Roig (ed.), Actes del Col·loqui sobre Josep Yxart i el seu temps. Tarragona 23, 24 i 25 de novembre de 1995, Tarragona, Diputació de Tarragona, 2000, 137-153.
Laureà Bonet, «Josep Yxart i Galdós: una lectura de Realidad», en Josep M. Domingo & Rosa Cabré (ed.), C’est ça le théâtre! Josep Yxart i el teatre del seu temps, Lleida,Punctum, 2009, 11-36.
Rosa Cabré, «Epistolari Benito Pérez Galdós - Josep Yxart», Miscel·lània Pere Bohigas [=Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, III], Barcelona, Abadia de Montserrat, 1981, 187-218.
Rosa Cabré i Monné, «Cartes de Josep Yxart a Joan Sardà», Els Marges, 24 (gener 1982), 69-89.
*Rosa Cabré, «Josep Yxart: concepte de novel·la», en Actes del Setè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Tarragona-Salou, 1-5 octubre 1985, Barcelona, Abadia de Montserrat, 1986, 31-54.
*Rosa Cabré, «El concepte de literatura catalana en l’obra de Josep Yxart», Anuario de la Sociedad Española de Literatura General y Comparada, VI-VII (1988-1989), 87-95.
Rosa Cabré, «Josep Yxart: La decadencia de los Juegos Florales», ibíd., 255-294.
Rosa Cabré, «Memòria de Josep Yxart: l’home i el crític», en Rosa Cabré (ed.), Obra completa de Josep Yxart. Vol. I. El año pasado (1886-1888), Tarragona /Barcelona, Ajuntament deTarragona, Proa, 1995, 13-97.
Rosa Cabré, «Narcís Oller i Josep Yxart: entre la vida i la literatura (1868-1877)», en Actes del Col·loqui Narcís Oller. Valls, 28, 29 i 30 de novembre de 1996, Valls, Cossetània, 1999, 55–88.
Rosa Cabré, José Yxart: crítica dispersa (1883–1893), Barcelona, Lumen, 1996.
Rosa Cabré, «Tradició i innovació en la crítica de Josep Yxart», en Actes del Col·loqui sobre Josep Yxart i el seu temps, 19-53.
Rosa Cabré, «Leopoldo AlasyJosé Yxart: amistad y afinidades entre dos críticos muy a la moderna. Notas para la recepción de J. M. Guyau», en Antoni Vilanova & Adolfo Sotelo Vázquez (ed.), Leopoldo Alas «Clarín». Actas del Simposio Internacional (Barcelona, abril de 2001), Barcelona, Universitat de Barcelona, 2002, 125-159.
*Rosa Cabré, «Josep Yxart i el teatre: raó i passió», en Josep M. Domingo & Rosa Cabré (ed.), C’est ça le théâtre! Josep Yxart i el teatre del seu temps, Lleida, Punctum, 2009, 231-259.
*Rosa Cabré, «Josep Yxart lector de Frederic Soler. Dos comentaris crític d’Yxart sobre Soler, estudi i edició», en Josep M. Domingo & Rosa Cabré (ed.), C’est ça le théâtre! Josep Yxart i el teatre del seu temps, Lleida,Punctum, 2009..
Enric Cassany, «Introducció», en Josep Yxart, Novel·listes i narradors, Barcelona, Curial, 1991, 5-21.
Enric Cassany & Antonia Tayadella, Francesc Miquel i Badia, crític literari al Diario de Barcelona (1866-1899), Barcelona, Curial /Abadia de Montserrat, 2001.
*Jordi Castellanos, «Josep Yxart» y «Nota sobre l’edició», en Josep Yxart, Entorn de la literatura catalana de la Restauració, Barcelona, Edicions. 62, 1980, 7-13.
*Jordi Castellanos, «Ramon D. Perés i l’actitud modernista», L’Avenç, 125 (abril 1989), 16-21.
*Pere Farrés, «Una proposta de Josep Yxart: del drama històric al drama líric», en Josep M. Domingo & Rosa Cabré (ed.), C’est ça le théâtre! Josep Yxart i el teatre del seu temps, Lleida, Punctum, 2009.
Jordi Ginebra, «Actitud lingüística de Josep Yxart, Joan Sardà iNarcís Oller», en Actes del Col·loqui sobre Josep Yxart i el seu temps, 155-181.
*Jordi Malé i Pegueroles, «La praxi crítica de Josep Yxart (El Año Pasado, 1886-1890)», Actes del Col·loqui sobre Josep Yxart i el seu temps, 79-94.
Manuel de Montoliu, José Yxart. El gran crítico del renacimiento literario catalán, Tarragona, Diputación Provincial, 1956.
*Maria Solà, Joan Sardà, crític literari de la Restauració, Barcelona, Abadia de Montserrat, 2006.
*Adolfo Sotelo Vázquez, «Josep Yxart y el teatro español finisecular», en Josep M. Domingo & Rosa Cabré (ed.), C’est ça le théâtre! Josep Yxart i el teatre del seu temps,
Lleida,Punctum, 2009.
Magí Sunyer, «La llista d’Yxart. Els drames jurídics», en Josep M. Domingo & FrancescRoig (ed.),Actes del Col·loqui sobre Josep Yxart i el seu temps, 121-135.
Magí Sunyer, «Josep Yxart i el teatre històric», en Josep M. Domingo & Rosa Cabré (ed.), C’est ça le théâtre! Josep Yxart i el teatre del seu temps, Lleida,Punctum, 2009.
*Antònia Tayadella, «Introducció», en Joan Sardà, Art i veritat. Crítiques de novel·la vuicentista, Curial, Barcelona, 1997, 5-21.
Joan Triadú, «Josep Yxart en el seu temps», en La literatura catalana i el poble, Barcelona, Selecta, 1961, 34-47.
Josep Yxart, Escrits autobiogràfics (a cura de Rosa Cabré), Lleida, Punctum, 2007.
RIBA
Con asterisco los títulos que se refieren más directamente a la crítica ribiana
Manuel Balasch, Carles Riba. La vessant alemanya del seu pensament i de la seva obra, Barcelona, Edicions del Mall, 1987.
Joan Ferraté, Carles Riba, avui, Barcelona, Alpha, 1955.
*Joan Ferraté, Papers sobre Carles Riba, Barcelona, Quaderns Crema, 1993.
Olívia Gassol, "Carles Riba, un model d’intel·lectual per a una cultura en crisi. Els anys 50", en La projecció social de l’escriptor en la literatura catalana contemporani, Lleida, Punctum, 2007 (p. 351-363)
*Carles-Jordi Guardiola i Artur Quintana, “El carteig Karl Vossler-Carles Riba”, Zeitschrift für Katalanistik, Frankfurt amMain, 3 (1990), 167-212.
http://www.traces.uab.es/tracesbd/zfk/1990/zfk_a1990v3p167.pdf
*Vicenç Llorca, “La crítica ribiana: un instint en pensament”, Actes del II Simposi Carles Riba. (Carles Riba: 100 anys), Barcelona : Universitat Autònoma de Barcelona : Abadia
de Montserrat, 1995, 53-64.
Jordi Malé, Carles Riba i el Noucentisme. Les idees literàries (1913-1920), Barcelona,La Magrana,1995.
Jordi Malé, Poètica de Carles Riba. Els anys del postsimbolisme 1920-1938, Barcelona, La Magrana, 2001.
Jordi Malé, «“He parlat i per això he cregut.” La darrera poètica de Riba, entre Plató, sant Agustí, Paul Valéry i Ernst Cassirer», Els Marges, 71 (desembre 2002), 107-125.
*Jordi Malé, “Crítica”, en Les idees literàries al període d’entreguerres. Antologia de textos (ed. de J. Malé), 807-809.
Jaume Medina, “La crítica literària i la història de la literatura”, en J. Molas (dir.), Història de la literatura catalana, X, Barcelona, Ariel, 1987, 201-211.
*Jaume Medina, L’obra de Carles Riba, Barcelona, Teide, 1990.
*Jaume Medina, “Karl Vossler i Catalunya”, Miscel·lània Joan Bastardas-1, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1989. p. 245-294.
*Jaume Medina, “Un text de Riba sobre Karl Vossler? “, Reduccions, núm. 38 (maig de 1988),94-95 http://www.raco.cat/index.php/Reduccions/article/view/47009/58040
*Carles Miralles, “Etapes i camins del criticisme ribià”, en Id., Sobre Riba, 33-37.
*Carles Miralles, “Karl Vossler / Carles Riba”, Reduccions. Vic, Núm. 23-24 (1984, Setembre-novembre), p. 44-49
http://www.raco.cat/index.php/Reduccions/article/view/46627/57882
*Giuseppe E. Sansone, «Introducció», dins CarlesRiba, Obres completes II: Assaigs crítics, Barcelona, Edicions 62, 1967, 5-32. [Ed. de Joan-Lluís Marfany.]
*Maurici Serrahima, «Carles Riba (1893-1959)», en íd., Dotze mestres, Barcelona, Destino, 1972,307-332.
*Enric Sullà,«Carles Riba», en Joaquim Molas (dir.), Història de la literatura catalana, IX, Barcelona, Ariel, 1987, 271-327.
ninguno