Orientacions i Recerques en els Estudis Literaris Catalans
Codi: 42499 Crèdits: 10| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 4313382 Estudis Avançats de Llengua i Literatura Catalanes | OT | 0 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Enric Cassany Cels
- Correu electrònic:
- Enric.Cassany@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
Equip docent
- Enric Cassany Cels
Equip docent extern a la UAB
- Josep Maria Domingo (UB)
Prerequisits
Els que es demanen per fer el màster.
Objectius
Aquest mòdul ofereix instruments d’anàlisi per comprendre com s’ha construït la història de la literaura catalana i com funciona la valoració que realitza la crítica de la producció dels escriptors.
L’objectiu és que el futur investigador identifiqui les metodologies subjacents als conceptes d’època, de període i de cànon i la rendibilitat d’aquests conceptes per a la comprensió de la literatura. Un cop establertes les bases metodològiques se centrarà en una època concreta i en el procés de canonització de l'escriptor.
Competències
- Aplicar els mètodes d’investigació propis dels àmbits lingüístic i literari.
- Construir un discurs argumentat de valoració crítica d’una anàlisi lingüística o literària.
- Contextualitzar textos per analitzar-los i produir-los.
- Demostrar una actitud de respecte cap a les opinions, els valors, els comportaments i les pràctiques d'altres investigadors i professionals.
- Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
Resultats d'aprenentatge
- Aplicar mètodes de la literatura comparada a l’anàlisi de les obres de la literatura catalana.
- Conèixer les característiques de l’argumentació crítica i la valoració literària.
- Demostrar coneixement de l’evolució literària catalana.
- Demostrar coneixement dels grans moviments històrics, culturals i literaris.
- Demostrar una actitud de respecte cap a les opinions, els valors, els comportaments i les pràctiques d'altres investigadors i professionals.
- Distingir i analitzar metodologies historiogràfiques.
- Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
- Relacionar obres literàries catalanes amb les d’altres literatures.
- Situar obres literàries catalanes en el seu context històric, cultural i literari en relació amb altres tradicions literàries europees.
Continguts
DOCÈNCIA A LA UB:
A) La construcció de la història de la literatura catalana: el segle XIX.
Josep M. Domingo– 5 crèdits
Punts programàtics
1. La història literària com a gènere. La història de la literatura com a provocació.
2. Qüestions clau de la historiografia literària catalana: un repertori.
3. El vuit-cents en el cànon literari català.
4. Reconsideracions i relectures.
Temari
1. Qüestions d’historiografia. Sobre història literària. Historiar el segle xix.
2. Romanticisme i literatura catalana.
3. La qüestió de la “Renaixença”.
4. La qüestió dels “Jocs florals”.
5. Renaixença i literatura catalana.
6. El català com a llengua literària.
7. Víctor Balaguer. Heterotopies de la Renaixença.
8. Literatura del vuit-cents i perspectiva de gènere.
9. La Renaixença en perspectiva: balanços personals.
10. L’ombra acadèmica.
11. Jacint Verdaguer. Itineraris en el canon.
DOCÈNCIA A LA UAB:
B) Valors i institucionalització de la literatura catalana contemporània: el paper de la crítica
Enric Cassany (UAB)—5 cr.
Punts programàtics
1. La valoració de la literatura contemporània a l'últim terç del vuit-cents.
2. El paper de la crítica literària en la institucionalització i orientació de la literatura contemporània. Joan Sardà,Josep Yxart, Ramon D. Perés.
3. El patró de la modernitat en la teoria i la crítica literàries d'ençà del Modernisme.
4. La diferent contribució dels gèneres a la institucionalització de la literatura catalana del segle XX. El cas de la poesia. La línia Folguera-Riba.
Temari
La crítica de Josep Yxart, Ramon D. Perés, Joaquim Folguera i Carles Riba a l'entorn de:
1. La situació de la literatura catalana
2. Els gèneres literaris
3. La literatura en la construcció de la cultura
4. L'actitud intel·lectual
5. El cànon
Metodologia
Classes expositives, debats, realització d'activitats pràctiques, elaboració de treballs i estudi personal.
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Assistència i debats a classe | 50 | 2 | 1, 5, 6, 8, 9 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutorització i orientacions | 70 | 2,8 | 2, 5, 6 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi i elaboració de treballs | 120 | 4,8 | 1, 2, 6, 8, 9 |
Avaluació
Les competències d’aquesta assignatura seran avaluades per mitjà d'exposicions orals (una per al Bloc A i una altra per al Bloc B), de les quals es presentarà un breu guió escrit, i de la participació activa en els comentaris i debats corresponents.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
El seguiment individualitzat a l'estudiant farà que s'adaptin lleugerament aquestes exigències. El sistema de recuperació preveu que es puguin realitzar proves diferents segons les necessitats d'aprenentatge de l'estudiant, amb l'objectiu de recuperar almenys un 50% de les activitats realitzades.
Per participar a la recuperació l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura, i ha d'haver assolit en conjunt una qualificació entre el 3,5 i el 4,9. La nota màxima de la recuperació és un 5.
Per poder aprovar l'assignatura cal obtenir un 5.
L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, assegurant que tot l’estudiantat hi pot accedir.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Exposició oral (40% bloc A; 40% bloc B) | 80% | 8 | 0,32 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
| Guió escrit sobre l'exposició oral (2,5% bloc A; 2,5% bloc B) | 5% | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
| Participació en debats (7,5 bloc A; 7,5 bloc B) | 15% | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 |
Bibliografia
BLOC A
Al llarg del curs s'indicarà bibliografia específica.
Badia, Lola (dir.), Literatura Catalana Medieval, 3 vols., 2013-2015. Dins de Broch, Àlex (dir), Història de la Literatura Catalana, Enciclopèdia Catalana- Editorial Barcino- Ajuntament de Barcelona.
Beltrán Almería, Luis & Reig, José Antonio (eds.), Teorías de la historia literaria, Madrid: Arco libros, 2005.
Molas, Joaquin (1984). "Sobre la periodització en les h stòries generals de la literatura catalana". Dins Symposium in honorem prof. M. de Riquer. Barcelona: Universitat de Barcelona; Quaderns Crema., pàgs. 257-276.
Riquer, Martí de - Comas, Antoni - Molas, Joaquim, Història de la Literatura Catalana, 11 vols., Barcelona: Ariel, 1964-1984.
Rubió i Balaguer, Jordi, Història de la Literatura Catalana, I. Obres Completes de Jordi Rubió i Balaguer, I. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1984. [Original esp. “Historia de la literatura catalana”. Dins Historia general de las literaturas hispánicas, I i II. Guillermo Díaz-Plaja, dir., Barcelona: Vergara, 1949].
BLOC B
YXART I LA CRÍTICA DEL SEU TEMPS
Amb asterisc els títols als quals es pot donar preferència
*Manuel Aznar Soler, «Josep Yxart, crític del teatre espanyol», dins Josep M. Domingo i Francesc Roig (ed.), Actes del Col·loqui sobre Josep Yxart i el seu temps. Tarragona 23, 24 i 25 de novembre de 1995,Tarragona, Diputació de Tarragona, 2000, 137-153.
Laureà Bonet, «Josep Yxart i Galdós: una lectura de Realidad», dins Josep M. Domingo i Rosa Cabré (ed.), C’est ça le théâtre! Josep Yxart i el teatre del seu temps, Lleida,Punctum, 2009, 11-36.
Rosa Cabré, «Epistolari Benito Pérez Galdós - Josep Yxart», Miscel·lània Pere Bohigas [=Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, III], Barcelona, Abadia de Montserrat, 1981, 187-218.
Rosa Cabré i Monné, «Cartes de Josep Yxart a Joan Sardà», Els Marges, 24 (gener 1982), 69-89.
*Rosa Cabré, «Josep Yxart: concepte de novel·la», dins Actes del Setè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Tarragona-Salou, 1-5 octubre 1985, Barcelona, Abadia de Montserrat, 1986, 31-54.
*Rosa Cabré, «El concepte de literatura catalana en l’obra de Josep Yxart», Anuario de la Sociedad Española de Literatura General y Comparada, VI-VII (1988-1989), 87-95.
Rosa Cabré, «Josep Yxart: La decadencia de los Juegos Florales», ibíd., 255-294.
Rosa Cabré, «Memòria de Josep Yxart: l’home i el crític», dins Rosa Cabré (ed.), Obra completa de Josep Yxart. Vol. I. El año pasado (1886-1888), Tarragona / Barcelona, Ajuntament de Tarragona, Proa, 1995, 13-97.
Rosa Cabré, «Narcís Oller i Josep Yxart: entre la vida i la literatura (1868-1877)», dins Actes del Col·loqui Narcís Oller. Valls,28, 29 i 30 de novembre de 1996, Valls, Cossetània, 1999, 55–88.
Rosa Cabré, José Yxart: crítica dispersa (1883–1893), Barcelona, Lumen, 1996.
Rosa Cabré, «Tradició i innovació en la crítica de Josep Yxart», dins Actes del Col·loqui sobre Josep Yxart i el seu temps, 19-53.
Rosa Cabré, «Leopoldo Alas yJosé Yxart: amistad y afinidades entre dos críticos muy a la moderna. Notas para la recepción de J. M. Guyau», dins Antoni Vilanova i Adolfo Sotelo Vázquez (ed.), Leopoldo Alas «Clarín». Actas del Simposio Internacional (Barcelona, abril de 2001), Barcelona, Universitat de Barcelona, 2002, 125-159.
*Rosa Cabré, «Josep Yxart i el teatre: raó i passió», dins Josep M. Domingo i Rosa Cabré (ed.), C’est ça le théâtre! Josep Yxart i el teatre del seu temps, Lleida,Punctum, 2009, 231-259.
*Rosa Cabré, «Josep Yxart lector de Frederic Soler. Dos comentaris crític d’Yxart sobre Soler, estudi i edició», dins Josep M. Domingo i Rosa Cabré (ed.), C’est ça le théâtre! Josep Yxart i el teatre del seu temps, Lleida,Punctum, 2009..
Enric Cassany, «Introducció», dins Josep Yxart, Novel·listes i narradors, Barcelona, Curial, 1991, 5-21.
Enric Cassany i Antonia Tayadella, Francesc Miquel i Badia, crític literari al Diario de Barcelona (1866-1899), Barcelona, Curial /Abadia de Montserrat, 2001.
*Jordi Castellanos, «Josep Yxart» i«Nota sobre l’edició», dins Josep Yxart, Entorn de la literatura catalana de la Restauració, Barcelona, Edicions. 62, 1980, 7-13.
*Jordi Castellanos, «Ramon D. Perés i l’actitud modernista», L’Avenç, 125 (abril 1989), 16-21.
*Pere Farrés, «Una proposta de Josep Yxart: del drama històric al drama líric», dins Josep M. Domingo i Rosa Cabré (ed.), C’estça le théâtre! Josep Yxart i el teatre del seu temps, Lleida,Punctum, 2009.
Jordi Ginebra, «Actitud lingü.stica de Josep Yxart, Joan Sardà iNarcís Oller», dins Actes del Col·loqui sobre Josep Yxart i el seu temps, 155-181.
*Jordi Malé i Pegueroles, «La praxi crítica de Josep Yxart (El Año Pasado, 1886-1890)», Actes del Col·loqui sobre Josep Yxart i el seu temps, 79-94.
Manuel de Montoliu, José Yxart. El gran crítico del renacimiento literario catalán, Tarragona, Diputación Provincial, 1956.
*Maria Solà, Joan Sardà, crític literari de la Restauració, Barcelona, Abadia de Montserrat, 2006.
*Adolfo Sotelo Vázquez, «Josep Yxart y el teatro español finisecular», dins Josep M. Domingo i Rosa Cabré (ed.), C’est ça le théâtre! Josep Yxart i el teatre del seu temps,
Lleida,Punctum, 2009.
Magí Sunyer, «La llista d’Yxart. Els drames jurídics», dins Josep M. Domingo i Francesc Roig (ed.), Actes del Col·loqui sobre Josep Yxart i el seu temps, 121-135.
Magí Sunyer, «Josep Yxart i el teatre històric», dins Josep M. Domingo i Rosa Cabré (ed.), C’est ça le théâtre!Josep Yxart i el teatre del seu temps, Lleida,Punctum, 2009.
*Antònia Tayadella, «Introducció», dins Joan Sardà, Art i veritat. Crítiques denovel·la vuicentista, Curial, Barcelona, 1997, 5-21.
Joan Triadú, «Josep Yxart en el seu temps», dins La literatura catalana i el poble, Barcelona, Selecta, 1961, 34-47.
Josep Yxart, Escrits autobiogràfics (a cura de Rosa Cabré), Lleida, Punctum, 2007.
RIBA
Amb asterisc, els títols que fan referència més directa a la crítica ribiana
Manuel Balasch, Carles Riba. La vessant alemanya del seu pensament i de la seva obra, Barcelona, Edicions del Mall, 1987.
Joan Ferraté, Carles Riba, avui, Barcelona, Alpha, 1955.
*Joan Ferraté, Papers sobre Carles Riba, Barcelona, Quaderns Crema, 1993.
Olívia Gassol, "Carles Riba, un model d’intel·lectual per a una cultura en crisi. Els anys 50", dins La projecció social de l’escriptor en la literatura catalana contemporani, Lleida, Punctum, 2007 (p. 351-363)
*Carles-Jordi Guardiola i Artur Quintana, “El carteig Karl Vossler-Carles Riba”, Zeitschrift für Katalanistik, Frankfurt am Main, núm. 3 (1990), 167-212.
http://www.traces.uab.es/tracesbd/zfk/1990/zfk_a1990v3p167.pdf
*Vicenç Llorca, “La crítica ribiana: un instint en pensament”, Actes del II Simposi Carles Riba. (Carles Riba: 100 anys), Barcelona : Universitat Autònoma de Barcelona : Abadia
de Montserrat, 1995, 53-64.
Jordi Malé, Carles Riba i el Noucentisme. Les idees literàries (1913-1920), Barcelona,La Magrana, 1995.
Jordi Malé, PoèticadeCarles Riba. Els anys del postsimbolisme 1920-1938, Barcelona, La Magrana, 2001.
Jordi Malé, «“He parlat i per això he cregut.” La darrera poètica de Riba, entrePlató, sant Agustí, Paul Valéry i Ernst Cassirer», Els Marges, 71 (desembre 2002), 107-125.
*Jordi Malé, “Crítica”, dins Les idees literàries al període d’entreguerres. Antologia de textos (a cura de J. Malé), 807-809.
Jaume Medina, “La crítica literària i la història de la literatura”, dins J: Molas (dir.), Història de la literatura catalana, X, Barcelona, Ariel, 1987, 201-211.
*Jaume Medina, L’obra de Carles Riba, Barcelona, Teide, 1990.
*Jaume Medina, “Karl Vossler i Catalunya”, Miscel·lània Joan Bastardas-1, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1989. p. 245-294.
*Jaume Medina, “Un text de Riba sobre Karl Vossler? “, Reduccions, núm. 38 (maig de 1988), 94-95 http://www.raco.cat/index.php/Reduccions/article/view/47009/58040
*Carles Miralles, “Etapes i camins del criticisme ribià”, dins Id., Sobre Riba, 33-37.
*Carles Miralles, “Karl Vossler / Carles Riba”, Reduccions. Vic, Núm. 23-24 (1984, Setembre-novembre), p. 44-49
http://www.raco.cat/index.php/Reduccions/article/view/46627/57882
*Giuseppe E. Sansone, «Introducció», dins Carles Riba, Obres completes II: Assaigs crítics, Barcelona, Edicions 62, 1967, 5-32. [Edició a cura de Joan-Lluís Marfany.]
*Maurici Serrahima, «Carles Riba (1893-1959)», dins íd., Dotze mestres, Barcelona, Destino, 1972,307-332.
*Enric Sullà, «Carles Riba», dins Joaquim Molas (dir.), Història de la literatura catalana, IX, Barcelona, Ariel, 1987, 271-327.
Programari
cap