Logo UAB
2021/2022

Llengua Catalana: Anàlisi, Codificació, Comunicació i Aprenentatge

Codi: 42498 Crèdits: 10
Titulació Tipus Curs Semestre
4313382 Estudis Avançats de Llengua i Literatura Catalanes OT 0 1
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Maria Teresa Espinal Farré
Correu electrònic:
Teresa.Espinal@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)

Altres indicacions sobre les llengües

És indispensable el domini del català oral i escrit a tots els nivells i és altament recomanable ser capaç de llegir en anglès amb facilitat.

Equip docent extern a la UAB

Anna Bartra
Clàudia Pons
Jordi Fortuny

Prerequisits

Els que es demanen per fer el màster.

Objectius

En aquest mòdul s’analitzen els fonaments lingüístics i els criteris que regeixen l’establiment de la norma oral i escrita. S’estudia la relació entre la descripció gramatical concebuda com a sistema de competència i producció lingüístiques i la gramàtica codificadora.

Competències

  • Aplicar els mètodes d’investigació propis dels àmbits lingüístic i literari.
  • Buscar informació en la literatura científica fent servir els canals apropiats i integrar aquesta informació per plantejar i contextualitzar un tema de recerca.
  • Construir un discurs argumentat de valoració crítica d’una anàlisi lingüística o literària.
  • Contextualitzar textos per analitzar-los i produir-los.
  • Demostrar una actitud de respecte cap a les opinions, els valors, els comportaments i les pràctiques d'altres investigadors i professionals.
  • Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions, així com els coneixements i les raons últimes que les fonamenten, a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.
  • Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
  • Tenir coneixements que aportin la base o l'oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l'aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.

Resultats d'aprenentatge

  1. Aplicar la diferència entre gramàtica descriptiva i gramatical normativa.
  2. Aplicar la diferència entre gramàtica descriptiva i gramàtica pedagògica.
  3. Avaluar la realitat sociolingüística en la qual se situa la llengua catalana.
  4. Buscar informació en la literatura científica fent servir els canals apropiats i integrar aquesta informació per plantejar i contextualitzar un tema de recerca.
  5. Construir un discurs elaborat de valoració crítica dels diferents aspectes de la codificació.
  6. Conèixer les noves teories lingüístiques i les seves metodologies.
  7. Demostrar una actitud de respecte cap a les opinions, els valors, els comportaments i les pràctiques d'altres investigadors i professionals.
  8. Que els estudiants siguin capaços d'integrar coneixements i enfrontar-se a la complexitat de formular judicis a partir d'una informació que, tot i ser incompleta o limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i ètiques vinculades a l'aplicació dels seus coneixements i judicis.
  9. Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva capacitat de resolució de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de contextos més amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva àrea d'estudi.
  10. Que els estudiants sàpiguen comunicar les seves conclusions, així com els coneixements i les raons últimes que les fonamenten, a públics especialitzats i no especialitzats d'una manera clara i sense ambigüitats.
  11. Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
  12. Tenir coneixements que aportin la base o l'oportunitat de ser originals en el desenvolupament o l'aplicació d'idees, sovint en un context de recerca.

Continguts

42498   Llengua Catalana: Anàlisi, Codificació, Comunicació i Aprenentatge 

2021-2022

 

Primer semestre

  • dilluns 18h-20h UAB 
  • dijous 16h-18h UB 

 

Professors: Anna Bartra-Kaufmann (UAB), M.Teresa Espinal (UAB), Jordi Fortuny Andreu (UB) i Clàudia Pons Moll (UB).

 

El mòdul s’organitza en quatre blocs, en què s’estudiaran diferents aspectes de la sintaxi, la semàntica i la fonologia de la llengua catalana.

 

BLOC1. Responsable: Anna Bartra (UAB) anna.bartra@uab.cat

BLOC2. Responsable: M.Teresa Espinal (UAB) Teresa.Espinal@uab.cat

BLOC3. Responsable: Jordi Fortuny (UB) jordifortuny@ub.edu

BLOC4. Responsable: Clàudia Pons (UB) claudia.pons@ub.edu

 

 

  1. 1.       Fenòmens d’anàlisi sintàctica del català: les construccions de subjecte no especificat

 

1.1.  Les construccions passives perifràstiques com a estratègia d’impersonalització 

1.1.1     Estructura i propietats. Passives llargues i curtes. Restriccions 

1.1.2     Evolució, adquisició i ús de les construccions passives perifràstiques

1.2.  Les oracions passives pronominals i impersonals

1.2.1        Passives i impersonals. Fronteres i restriccions

1.2.2        Combinació d'estratègies

1.3     Construccions de subjecte arbitrari

1.3.1        Oracions amb el verb en segona persona del singular i en tercera persona del plural. Difeències interpretatives

1.3.2        Els pronoms impersonals: hom, un(a). 

1.3.3        Nominals arbitraris o genèrics

1.4     Breu ullada a les oracions dislocades 

1.4.1        Dislocació a la dreta i a l'esquerra

1.4.2        Tematització i impersonalització: intersecció de propietats

1.5     Anàlisi comparativa de les estratègies d'ús de les diverses construccions

1.5.1        Diacronia

1.5.2        L'ús actual 

 

Bibliografia 

 

Alexiadou, A. (2017). Left dislocation. The Wiley Blackwell Companion to Syntax, Second Edition, 668-699.

 

Alexiadou, A., Anagnostopoulou, E., & Schäfer, F. (2015). External arguments in transitivity alternations: A layering approach (Vol. 55). Oxford Studies in Theoretical Linguistics.

 

Bartra, A. (2002/2008). “Les passives i les construccions que s’hi relacionen”, dins Solà & al., Gramàtica del català contemporani, 2. Barcelona, Empúries: 2111-2179.

 

Bartra, A. (2016).“Els components de la passiva. Una perspectiva diacrònica”, Caplletra 61: 295-327.

 

Collins, C. (2005). "A smuggling approach to the passive in English", Syntax, 8.2:81-120.

 

D'Alessandro, R. (2008). Impersonal" si" constructions. De Gruyter Mouton.

 

D'Alessandro, R., & Alexiadou, A. (2002). Inclusive and exclusive impersonal pronouns: A feature-geometrical analysis. Rivista di Grammatica Generativa, vol. 27 (2002), p. 31-44.

http://157.138.8.12/jspui/bitstream/11707/371/3/D%27Alessandro%20-%20Alexiadou.pdf

 

Egerland, V. (2018). First Person Readings of MAN: On semantic and pragmatic restrictions on an impersonal pronoun. In Sheehan & Bailey, eds. Order and structure in syntax II, 179.

 

Gehrke, B. & Grillo, N. (2009). “How to become passive”. In: Explorations of phase theory: Features, arguments, and interpretation at the interfaces, 231-268.

 

Institut d’Estudis Catalans. 2016. Gramàtica de la Llengua Catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

 

Mendikoetxea, A. (1999a). “Construcciones inacusativas y pasivas”, dins Bosque, I. & V. Demonte (eds.), Gramática Descriptiva de la Lengua Española, 2: 1575-1629. 

 

Mendikoetxea, A. (1999b). “Construcciones con se: medias, pasivas e impersonales”, dins Bosque, I. & V. Demonte (eds.), Gramática Descriptiva de la Lengua Española, 2: 1631-1722.

 

Rizzi, L. (1997). “The Fine Structure of the Left periphery”, a Haegeman, Liliane (ed.),Elements of Grammar, 281-337. Amsterdam, Kluwer. Reproduït a Kayne, Richard; Raffaella Zanuttini, and Thomas Leu, An Annotated Syntax Reader Lasting Insights and Questions. Disponible a https://d1wqtxts1xzle7.cloudfront.net/63737500/Kayne_Leu__Zanuttini_0520_-2013-proofs20200625-121598-1ifah6e.pdf?1593089926=&response-content-disposition=inline%3B+filename%3DAn_Annotated_Syntax_Reader_Lasting_Insig.pdf&Expires=1622713757&Signature=EqR9vuGx7ZCix8dALJA8prdV4TKNU1MZnk32oreF9KQsMzuwvLZp5RX6r-r4p0VBmMlXmVmQblJGetQcuITb8uuzzZlBZK6lmd8hRX8XxehjI9tkDu-HMA5-dVTJfKzt5VHAzRK30Eq2dTd01esYcSEwqshfAJK-A9aDNV6HGQmsQV7if-GALXw-JGpNfnBRJcaBv38hpRDBN9Kf7HiViQmKRaqwN1f5WT4DNKA0h9kdYOdRvUlB8V88qIHnrNgmBQycOxFFEqHjPgZMS~jZJP2bT3vuvYX3uRPufqodCF5AyLyqDIRvINPOCex8KN~tjwgtEWYSEnFRxFAfxg~QGg__&Key-Pair-Id=APKAJLOHF5GGSLRBV4ZA#page=391

 

Vallduví, E. (2002). “L’oració com a unitat informativa”, dins Solà & al., Gramàtica del català contemporani, 2: 1221- 1279. 

 

Villalba, X. (1996). “Sobre la dislocació a la dreta”, Llengua i Literatura, 7: 209-234. https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000115/00000081.pdf

 

Villalba, X (1998) Right Dislocations is not rigt dislocation. Studies on the syntax of central Romance languages. Girona: Universitat de Girona, 227-241.https://www.researchgate.net/profile/Xavier-Villalba/publication/200052601_Right_Dislocation_is_Not_Right_Dislocation/links/0ba26adb54a1e660bbe97f47/Right-Dislocation-is-Not-Right-Dislocation.pdf

 

Villalba, X. (2011). A quantitative comparative study of right-dislocation in Catalan and Spanish. Journal of Pragmatics, 43(7), 1946-1961.

 

Zubizarreta, M.L. (1999.) “Las funciones informativas: Tema y foco”, dins Bosque, I. & V. Demonte (eds.), Gramática Descriptiva de la Lengua Española, 3: 4215-4244.

 

 

2. Fenòmens d'anàlisi sintàctica i semàntica del català: la negació

 

2.1. L’expressió de la negació. 

            2.1.1 Valors fonamentals

            2.1.2 Formes de la negació

            2.1.3 Negació externa i negació interna

2.2. Estudis experimentals sobre la interpretació d’expressions negatives en català 

            2.2.1 Interacció sintaxi-prosòdia. 

            2.2.2 Contradicció. 

2.3. Aspectes sintàctics i semàntics

2.3.1 Tipus de marcadors negatius. Del llatí a les llengües romàniques. 

            2.3.2 L’abast de la negació. 

                        2.2.2.1 Negació i quantificadors

                        2.2.2.2 Negació i polaritat

            2.3.3 Concordança negativa i doble negació.

2.3.4 Negació expletiva.

            2.3.5 Caracterització dels mots negatius. 

2.3.6 Indefinits negatius com a fragments oracionals. 

 

Bibliografia

 

Déprez, V., S. Tubau, A. Cheylus & M.T. Espinal (2015), “Double Negation in a Negative Concord Language: An Experimental Investigation”. Lingua, 163, 75-107. http://dx.doi.org/10.1016/j.lingua.2015.05.012.

 

Déprez, V. & M.T. Espinal (2020). The Oxford Handbook of Negation. Oxford: OUP.

 

Espinal, M.T. (2002), “La negació”, in J. Solà, M.R. Lloret, J. Mascaró & M. Pérez Saldanya (eds.), Gramàtica del català contemporani, chapter 24, Empúries / Grup 62, Barcelona, 2687-2757.

 

Espinal, M.T.& P. Prieto (2011), “Intonational encoding of double negation in Catalan”. Journal of Pragmatics, 43, 2392-2410. DOI 10.1016/j.pragma.2011.03.002 

 

Espinal, M.T. & S. Tubau (2016a), “Interpreting argumental n-words as answers to negative questions”. Lingua, 177:41-59. http://dx.doi.org/10.1016/j.lingua.2015.12.013. 

 

Espinal, M.T. & S. Tubau (2016b), “Meaning of words, meaning of sentences. Building the meaning of n-words”. In S. Fischer & Ch. Gabriel (eds.), Manual of grammatical interfaces in Romance linguistics. Berlin: Mouton de Gruyter, 187-212.

 

Espinal, M.T., S. Tubau, J. Borràs-Comes & P. Prieto (2016), “Double negation in Catalan and Spanish. Interaction between syntax and prosody”. In P. Larrivée & C. Lee (eds.), Negation and polarity: experimental perspectives. Chapter 7. Berlin: Springer, 145-176.

 

González-Fuente, S., S. Tubau, M.T. Espinal & P. Prieto (2015), “How do languages reject negative propositions? Typological evidence on the use of prosody and gesture”. Frontiers in Psychology. Language Sciences, 6:899. DOI 10.3389/fpsyg.2015.00899.

 

Horn, L. (1989), A Natural History of Negation. Chicago: Chicago University Press.

 

Institut d’Estudis Catalans. 2016. Gramàtica de la Llengua Catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

 

Prieto, P., J. Borràs-Comes, S. Tubau & M.T. Espinal (2013), “Prosody and gesture constrain the interpretation of double negation”. Lingua, 131, 136-150. DOI 10.1016/j.lingua.2013.02.008. 

 

Tubau, S., V. Déprez, J. Borràs-Comes & M.T. Espinal (2018). “How speakers interpret the negative markers no and no…pas in Catalan”. Probus, 30(1):121-167. https://doi.org/10.1515/probus-2017-0008

 

Tubau, S. & M.T. Espinal (2012), “Doble negació dins l’oració simple en català”. Estudis Romànics, XXXIV, 145-164

 

 

3. Investigacions sobre l’ambigüitat

 

3.1   Aspectes generals 

3.1.1 Definició i exemples bàsics

3.1.2 Ambigüitat i vaguetat

3.1.3 L’ambigüitat i la vaguetat com a problemes

3.1.4 Solucions

3.2   Anàlisi

3.2.1 Fenòmens de base morfolèxica

3.2.1.1 Polisèmia

3.2.1.2 Homonímia

3.2.1.3 Sincretisme

3.2.2 Fenòmens de base sintàctica

3.2.2.1 Ambigüitat de constituents

3.2.2.2 Ambigüitat de trasllat

3.2.2.3 Ambigüitat de constituents i prosòdia 

3.2.3 Ambigüitat i coordinació

3.3 Codificació

3.3.1 El tractament de l’ambigüitat a la GIEC

3.3.2 L’ambigüitat de constituents i els signes de puntuació: l’Ortotipografia de Pujol & Solà (1995)

 

Bibliografia

 

Bennett, C. 1973. Logical reversibility of computation. IBM journal of Research and Development 17(6): 525–532. 

 

Bennett, C. 2008. Notes on Landauer’s principle, reversible computation, and Maxwell’s Demon. Studies In History and Philosophy of SciencePart B: Studies In History and Philosophy of Modern Physics 34(3): 501–510. 

 

Bennett, C. & R. Landauer. 1985. The fundamental physical limits of computation. Scientific American 253(1): 38–46. 

 

Bonet, Eulàlia. 1984. Aproximació a l’entonació del català. Barcelona. Universitat Autonoma de Barcelona MA Thesis. 

 

Church, Kenneth & Ramesh Patil. 1982. Coping with syntactic ambiguity or how to put the block in the box on the table. American Journal of Computational Linguistics 8: 139-149.

 

Ferrater, Gabriel. 1981. Sobre mètrica. Dins Gabriel Ferrater, Sobre el llenguatge. Barcelona: Quaderns Crema. 

 

Fortuny, Jordi & Corominas Bernat. 2013. On the Origin of Ambiguity in Efficient Communication. Journal of Logic, Language and Information: 22(3): 249-267. 

 

Fortuny, Jordi & Corominas, Bernat (eds.) 2015. The locus of ambiguity and the design of language. The linguistic Review: 32(1). 

 

Institut d’Estudis Catalans. 2016. Gramàtica de la Llengua Catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

 

Landauer, R. 1961. Irreversibility and heat generation in the computing process. IBM Journal of Research and Development 5(3). 183–191. 

Levinson, Steven. 2000. Presumptive meanings: The theory of generalized conversational implicature. The MIT Press.

 

Lyons, J. 1995. Linguistic semantics: an introduction. Cambridge University Press. 

 

May, R. 1985. Logical Form: Its structure and derivation. Cambridge: The MIT Press. 

 

Montague, R. 1974. Formal philosophy: selected papers of Richard Montague. A curda de Richmond Thomason. New Haven. 

 

Noguera i Clofent, C. 2008. Un apropament matemàtic al problema de la vaguetat. Butlletí de la Societat Catalana de Matemàtiques 23(2): 233– 273. 

 

Pelletier, F. 1993. Some issues involving internal and external semantics. The logical foundations of cognition. 282–295. 

 

Prieto, Pilar. 1997. Prosodic manifestation of syntactic structure in Catalan. Issues in the phonology and morphology of the major Iberian languages. 173–194. 

 

Pujol, Josep-Maria & Joan Solà. 1995. Ortotipografia. Manual de l’autor, l’autoeditor i el dissenyador gràfic. Barcelona: Columna.

 

Pustejovsky, J. 1995. The generative lexicon. Cambridge: the MIT press. 

 

Selkirk, E. 1986. On derived domains in sentence phonology. Phonology yearbook 3: 371–405. 

 

Tuson, Jesús. 1999/2000. Com és que ens entenem? (si és que ens entenem). Barcelona: Empúries.

 

Wasow, T. 2015. Ambiguity Avoidance is Overrated. Dins S. Winkler (ed.), Ambiguity: Language and Communication. De Gruyter.  

 

Wasow, T., A. Perfors & D. Beaver. 2005. The Puzzle of Ambiguity. En C. O. Orgun & P. Sells (eds.), Morphology and the Web of Grammar. Stanford: CSLI Publications.

 

Wittgenstein, L. 1922. Tractatus Logico-Philosophicus. Routledge.

 

Wurm, Christian. 2021. Reasoning with ambiguity. Journal of Logic, Language and Information: 30: 139-206. 

 

Zamparelli, Roberto. 2019. Coordination. Dins Paul Portner, Claudia Maienborn i Klaus von Heusinger (eds.). Semantics — Sentence and Information Structure. Berlín/Boston: De Gruyter.

 

Zipf, George K. 1949. Human Behavior and the Principle of Least Effort. Nova York: Addison-Wesley.

 

 

4. Fenòmens d’anàlisi fonològica del català: sistemes vocàlics tònics i àtons

 

4.1 Inventaris vocàlics tònics

4.1.1 Distribució de vocals mitjanes tòniques

4.1.2 Fenòmens que afecten les vocals en posició tònica

4.2 Inventaris vocàlics àtons

4.2.1 Processos que afecten les vocals en posició àtona

                        4.2.1.1 Reducció vocàlica. Casos generals i particulars

                        4.2.1.2 Manlleus i transferència a la L2

                        4.2.1.3 Processos en posició inicial de mot en occidental

                        4.2.1.4 Harmonia vocàlica en valencià meridional

                        4.2.1.5 Altres processos (dissimilacions, escissions, etc.)

4.3 Interpretació fonològica

4.3.1 L’anàlisi fonològica. De la generalització descriptiva a l’anàlisi formal

4.3.2 Eines per a l’anàlisi fonològica. Bases de la teoria de l’optimitat

4.3.3 Jerarquia de prominència vocàlica en posició accentuada i sistemes vocàlics tònics

4.3.4 Jerarquia de prominència vocàlica en posició no accentuada i sistemes vocàlics àtons I

            4.3.5 Contrast, llicenciament, vocals perifèriques i sistemes vocàlics àtons II

4.3.6 Variació dialectal: jerarquies de marcatge estables intercalades per fidelitat

4.3.7 Processos fonològics: la competició entre marcatge i fidelitat

  

Bibliografia

 

Bonet, Eulàlia; Lloret, Maria-Rosa (1998). Fonologia catalana. Barcelona: Ariel. 

 

Bonet, Eulàlia; Pons-Moll, Clàudia (2019). From data to theory in descriptive courses. Ponència presentada al 27mfm fringe workshop (Teaching phonology: the state of the art), 27th Manchester Phonology Meeting, Manchester. [Handout]

 

Cabré, Teresa (2002 / 2008). Altres sistemes de formació de mots. A: Joan Solà, Maria-Rosa Lloret, Joan Mascaró; Manuel Pérez Saldanya (ed.), Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries. pàg. 889-932.

 

Crosswhite, Katherine (2001). Vowel reduction in Optimality Theory. Nova York & Londres: Routledge.

 

Institut d’Estudis Catalans. 2016. Gramàtica de la Llengua Catalana. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.

 

Jiménez, Jesús (2002 / 2008). Altres fenòmens vocàlics en el mot. Dins: Solà, Joan; Lloret, Maria-Rosa; Mascaró, Joan; Pérez Saldanya, Manuel (dir.), (2002 / 2008): Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries, 3 vol. pàg. 169-193.

 

Lloret, Maria-Rosa; Jiménez, Jesús (2008). Marcatge posicional i prominència en el vocalisme àton. Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 45. pàg. 55-91.

 

Lloret, Maria-Rosa; Pons-Moll, Clàudia (2016). Catalan Vowel Epenthesis as Evidence for the Free Ride Approach to Morphophonemic Learning. Linguistic Inquiry. Winter 2016, Vol. 47, No. 1, pàg. 147–157.

 

Mascaró, Joan (2002 / 2008). El sistema vocàlic. Reducció vocàlica. Dins: Solà, Joan; Lloret, Maria-Rosa; Mascaró, Joan; Pérez Saldanya, Manuel (dir.), (2002 / 2008): Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries, 3 vol. pàg. 89-123.

 

Mascaró, Joan (2016). Morphological Exceptions to Vowel Reduction in Central Catalan and the Problem of the Missing Base. Catalan Journal of Linguistics 15. pàg. 27-51

 

McCarthy, John J. (2008). Doing Optimality Theory. Applying theory to data. Malden, Oxford, Victoria: Equinox.

 

Pons-Moll, Clàudia (2007). La teoria de l'optimitat. Una introducció aplicada al català de les Illes Balears. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

 

Pons-Moll, Clàudia (2012). Loanword Phonology, Lexical Exceptions, Morphologically Driven Underapplication, and the Nature of Positionally Biased Constraints. Catalan Journal of Linguistics, vol. 11, pàg. 127-166. (Special Issue On Loanwords Phonology, ed. Michael Kenstowicz i Teresa Cabré.)

 

Pons-Moll, Clàudia (2013). (Des)obediències de la reducció vocàlica en el català de Mallorca. Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 55. pàg. 49-85.

 

Wheeler, Max (2005). The phonology of Catalan. Oxford: Oxford University Press.

Metodologia

Classes expositives i de resolució d'exercicis, debats, realització d'activitats pràctiques i estudi personal.

La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Assistència i debats a classe 50 2 1, 2, 4, 6, 7, 8, 9
Tipus: Supervisades      
Tutorització i orientacions 70 2,8 4, 5, 7, 10, 11
Tipus: Autònomes      
lectura de textos, redacció de lliuraments i estudi 120 4,8 4, 6, 8, 9, 11

Avaluació

El procés d’avaluació del mòdul consistirà en una o dues activitats per bloc de tipologies diferents, distribuïdes al llarg del curs; en el cas que hi hagi dues activitats, cap representarà més del 50% de la qualificació final.

 

Entre aquestes activitats s’inclouran:

-       exercicis d’anàlisi formal de dades

-       comentaris crítics de lectures

-       presentacions orals

-       proves escrites

 

Cada bloc aporta el 25% de la nota global.

L’estudiant podrà accedir a la recuperació del mòdul quan de la mitjana de les quatre parts tingui entre 3,5 i una nota inferior a 5 i hagi estat estat prèviament avaluat en un conjunt d’activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total. La prova de recuperació consistirà en una activitat per a cada part del mòdul.  

 

En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l’alumnat del procediment i data de revisió de les qualificacions.

L’estudiant rebrà la qualificació de “No avaluable” sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.

En el cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En el cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

En el cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, assegurant que tot l’estudiantat hi pot accedir.

 

 

 

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Activitat del bloc 1 25% 2,5 0,1 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12
Activitat del bloc 2 25% 2,5 0,1 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12
Activitat del bloc 3 25% 2,5 0,1 1, 2, 4, 6, 7, 8, 9, 12
Activitat del bloc 4 25% 2,5 0,1 1, 4, 6, 7, 8, 9

Bibliografia

Mireu l'apartat de continguts, en què la bibliografia es mostra després de cada bloc. Durant el curs es completarà amb bibliografia específica.

Programari

Cap.