Logo UAB
2021/2022

Tècniques Arxivístiques

Codi: 42110 Crèdits: 10
Titulació Tipus Curs Semestre
4312208 Arxivística i Gestió de Documents OB 1 2
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Francesc Giménez Martín
Correu electrònic:
Francesc.Gimenez@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)

Altres indicacions sobre les llengües

S'utilitzaran materials i pàgines web en anglès i espanyol també

Equip docent

Andrea Rovira Bordonau

Prerequisits

No hi ha cap prerequisit obligatori

Objectius

Aquest mòdul de Tècniques Arxivístiques" inclou dues línies formatives: "L1. Sistemes de classificació i arxiu" i "L2. Mètodes de descripció i recuperació de la informació"

 L1: "Sistemes de classificació i arxiu"

Introducció i objectiu vinculat a la línia formativa 

Aquesta línia formativa tracta d’un dels elements bàsics de la gestió documental, el sistema de classificació, tant en relació al seu valor com a les seves tipologies, les estratègies per implantar els sistemes de classificació corporatius, les eines complementàries i la relació amb els mètodes d’arxivament.

Tenint en compte la vinculació amb la realitat del dia a dia, associada al coneixement sobre els sistemes de classificació, es posarà especial èmfasi en la part pràctica, per tal de poder assolir els coneixements i estratègies bàsiques per poder tirar endavant l’aprovació i la gestió d’un sistema de classificació dins d’una organització, pública o privada. Per aprendre els paranys i els enginys necessaris per la seva aplicació, es  construirà un sistema de classificació a l’aula, creant un model des de l’inici, i tenint en compte tots els factors, externs i interns, que intervenen en la seva creació, gestió i manteniment

L2: "Mètodes de descripció i recuperació de la informació"

Introducció i objectius formatius

La línia formativa introdueix a l’alumnat en el coneixement i en la pràctica de la tècnica arxivística de la descripció, indistintament del suport i format en què siguin elaborats els documents:

  • Aplicant tècniques i mètodes de descripció que permetin l’intercanvi de dades i de documents d’arxiu.
  • Adquirint les nocions elementals per a dissenyar i gestionar diferents sistemes de recuperació de la informació.

Competències

  • Analitzar, sintetitzar, organitzar i planificar els entorns i les actuacions de gestió.
  • Aplicar mètodes de descripció i recuperació dels documents.
  • Dissenyar sistemes de classificació dels documents.
  • Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
  • Treballar de forma autònoma, resolent problemes i prenent decisions.
  • Treballar en equips de forma interdisciplinària.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar, sintetitzar, organitzar i planificar els entorns i les actuacions de gestió.
  2. Aplicar els principis generals d'elaboració de quadres de classificació.
  3. Crear instruments de descripció arxivística.
  4. Crear quadres de classificació i les eines de suport per a aplicar-los.
  5. Identificar els principis bàsics de la descripció arxivística.
  6. Que els estudiants tinguin les habilitats d'aprenentatge que els permetin continuar estudiant, en gran manera, amb treball autònom a autodirigit.
  7. Reconèixer i aplicar les normes de descripció arxivística.
  8. Reconèixer sistemes i tipus de classificació.
  9. Treballar de forma autònoma, resolent problemes i prenent decisions.
  10. Treballar en equips de forma interdisciplinària.

Continguts

Continguts L1 "Sistemes de classificació i arxiu"

Unitat 1: Idees inicials: sistema de classificació

  • 1.1 Classificar VS ordenar
  • 1.2 Què és un sistema?

Unitat 2: Conceptes bàsics

  • 2.1 Què és un quadre de classificació?
  • 2.2 Nivells de classificació
  • 2.3 Tipus de quadres
  • 2.4 Què és un quadre de fons?
  • 2.5 Tipus documentals

Unitat 3: Com elaborar un sistema de classificació

  • 3.1 Per on començar? Mirem enfora
  • 3.2 Per on seguir? Mirem endins
  • 3.3 Lideratge
  • 3.4 Som-hi! Creació de l’estructura del QdC
  • 3.5 Crear les altres eines del sistema
  • 3.6 Operativa d'implantació
  • 3.7 Planificar l'actuació
  • 3.8 Formació, avaluació i millora continua

Unitat 4: Els sistemes d'arxivament

  • 4.1 Mètodes
  • 4.2 Aplicabilitat

Continguts L2: "Mètodes de descripció i recuperació de la informació"

Unitat 1.Conceptes i principis bàsics:

  • Conceptes bàsics
  • Que és la descripció arxivística

Unitat 2.La normalització de la descripció arxivística:

  • Estàndards internacionals: APPM, MAD, RAD, ISAD (G)
  • Normes autonòmiques: MDM, NEDA, NOGADA
  • Exemples d'estandardització: PARES, AtoM, Europeana, APE, entre altres
  • NOBRADE, DGARQ, AIDA i altres normes

Unitat 3.La Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC):

  • Principis i objectius
  • Estructura de la NODAC
  • Exemples: la descripció de fons, de grups de sèries i sèries i d’unitats documentals compostes i simples

Unitat 4. El control d’autoritats:

  • El control d’autoritats i la norma ISAAR(CPF)
  • ISDF i ISDIAH
  • ARANOR, GEODARA i altres exemples del territori espanyol

Unitat 5. Metadades per a l'intercanvi d'informació:

  • Tipologia de metadades
  • Interoperabilitat. Llenguatges d'intercanvi: EAD, EAC, EAG
  • ISO 23081, esquemes de metadades i perfil d'aplicacions
  • Exemples: Dublin Core, SGAGD, MoReq, e-EMGDE, e-SIGEDA, PREMIS, METS
  • Records in Context (RiC)

Unitat 6. Sistemes de recuperació de la informació i indexació:

  • Els instruments tradicionals: guia, inventari, catàleg, índexs
  • Els llenguatges documentals

Metodologia

L1. Sistemes de classificació i arxiu

  • Es faran classes de desenvolupament temàtic que combinaran pràctica i teoria a forma igual, amb la idea que s'apliquin els conceptes de classificació i arxivament apresos a classe amb experiències pràctiques, tant de grup com individuals.
  • Aquestes han de servir de base per afrontar els dos treballs finals: un treball en grup i un individual on aplicar el QdC i tot el sistema de classificació i arxiu que l'envolta.
  • Tot això s'acompanyarà de visites i experiències reals de professionals que han aplicat sistemes als seus llocs de treball.

L2. Mètodes de descripció i recuperació de la informació

  • Activitats presencials de caràcter teòric i pràctic que es desenvolupen a l'aula.
  • Treball individual de l’alumne i en grup.
  • Tutories individuals, quan s'escaigui.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
L1. Classes de desenvolupament temàtic 33 1,32 2, 4, 6, 8
L1. Elaboració de pràctiques de classificació en grup 5 0,2 1, 2, 4, 10
L1. Visites i experiències 3,5 0,14 8, 10
L2. Classes interactives i experiències 40 1,6 1, 3, 5, 6, 7, 10
Tipus: Supervisades      
L1. Evidències sobre el temari 6,5 0,26 1, 2, 4, 8, 9, 10
L2. Activitats pràctiques de descripció i recuperació de la informació 8 0,32 3, 5, 6, 7, 9, 10
Tipus: Autònomes      
L1 Estudi previ pel treball final 5 0,2 1, 2, 4, 6, 9
L2. Anàlisi i estudi de casos 5 0,2 1, 3, 5, 6, 7, 9, 10

Avaluació

Per a la superació del mòdul és necessari aprovar per separat cada línia formativa. La nota final serà la mitjana aritmètica de cada línia formativa.

A la Línia formativa L1, com a activitat de recuperació, es realitzarà un treball analític sobre articles i estudis sobre classificació actuals, que permeti garantir l’assoliment dels objectius i competències de la línia.

A la Línia formativa L2, com a activitat de recuperació, es realitzarà un treball analític sobre articles i estudis sobre descripció arxivística actuals, que permeti garantir l’assoliment dels objectius i competències de la línia.

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
L1. Activitats vinculades a evidències temari 10 8 0,32 1, 2, 4, 6, 8, 10
L1. Treball pràctic final en grup 20 32 1,28 1, 2, 4, 6, 8, 9, 10
L1. Treball pràctic final individual 20 32 1,28 1, 2, 4, 6, 8, 9
L2. Activitats vinculades al temari 15 20 0,8 1, 3, 5, 6, 7, 9, 10
L2. Treball final pràctic de grup 20 32 1,28 1, 3, 5, 6, 7, 9, 10
L2. Treball final pràctic individual 15 20 0,8 1, 3, 5, 6, 7, 9

Bibliografia

L1 BIBLIOGRAFIA I RECURSOS 

BIBLIOGRAFIA (per ordre d’autor)

BARBADILLO 2007

BARBADILLO, Javier (2007). “Apuntes de clasificación archivística”. Legajos, Cuadernos de investigación archivística y gestión documental [Priego de Córdoba].

BARBADILLO 2010

BARBADILLO, Javier (2010). “Clasificaciones y relaciones funcionales de los documentos de archivo”. Tabula [Salamanca], núm. 13.

CANELA 2003

CANELA, Montserrat (2003). “Introducció al disseny, la implantació i el manteniment de sistemes de gestió dels documents administratius electrònics”. Lligall [Barcelona], núm. 21. 

CRUZ 2003

CRUZ MUNDET, José Ramon (2003). Manual de archivística. 5a edició. Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez.

CRUZ 2006

CRUZ MUNDET, José Ramon (2006). La gestión de documentos en las organizaciones. Madrid: Ediciones Pirámide.

DELGADO 2010

DELGADO, Alejandro (2010). “Sistemas de clasificación en múltiples dimensiones: la experiencia del Archivo Municipal de Cartagena”.  Tabula [Salamanca], núm. 13.

DÍAZ 2010

DÍAZ RODRÍGUEZ, Alfonso (2010). “La clasificación como proceso de gestión de documentos”. Tabula [Salamanca], núm. 13.

DOMINGO 2009

DOMINGO, Joan (2009). “Els registres generals d’entrada i sortida de documents de les administracions públiques amb relació a la gestió documental”. Lligall [Barcelona], núm. 30.

FOSCARINI 2010

FOSCARINI, Fiorella (2010). “La clasificación de documentos basada en funciones”. Tabula [Salamanca], núm. 13.

HEREDIA 2010

HEREDIA, Antonia (2010). “Clasificación, cuadros de clasificación y e-gestión documental”. Tabula [Salamanca], núm. 13.

HEREDIA 2016

HEREDIA, Antonia (2016). “La gestión de los documentos en el corazón el cambio”. Tabula [Sevilla], núm. 20

ILERBAIG 2010

ILERBAIG, Juan (2010). “Clasificación de documentos y clasificación en biología”. Tabula [Salamanca], núm. 13.

MUNDET 2003

MUNDET, José Ramon (2003). Manual de archivística. 5a edició. Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez.

MUNDET 2006

MUNDET, José Ramon (2006). La gestión de documentos en las organizaciones. Madrid: Ediciones Pirámide.

PAEZ 2016

PÁEZ, Mateo A (2016). “La clasificación funcional: definición de un modelo”. Tria [Sevilla], núm. 20.

PUIG-PEY 2008

PUIG-REY, Antoni; GUIU, Pere; AGRAMUNT, Helena (2008). Circuits administratius. Disseny i millora. València: Associació d’Arxivers Valencians.

QUILEZ 2011

QUÍLEZ, Julio (2011). “Aproximació a les ontologies. Definició i construcció. Aplicacions en el camp de l’arxivística”. Lligall [Barcelona-Andorra la Vella], núm. 32.

ROBERGE 1992

ROBERGE, Michel (1992). La gestió dels documents administratius. Barcelona: Diputació de Barcelona-AAC (traducció al català: Miquel Casademont).

SERRA 2006

SERRA, Jordi (2006) “Com elaborar un quadre de classificació funcional”.  Material docent de l’assignatura: Sistemes de gestió de la documentació administrativa, Facultat de Biblioteconomia i Documentació, Universitat de Barcelona: 2006.   En línia a:

http://eprints.rclis.org/9310/

SERRA 2007

SERRA, Jordi; CASELLAS, Montserrat (2007). “Un model d’implantació d’un sistema de gestió documental: el projecte DursiGED”. BiD [Barcelona], núm. 18.

En línia a: http://www2.ub.edu/bid/consulta_articulos.php?fichero=18serra.htm

 

UNE-ISO 30301:2011. Información y documentación. Sistemas de gestión para los documentos. Requisitos. Madrid: AENOR.

NORMATIVA

ISO 9001

UNE-EN ISO 9001:2015. Sistemas de gestión de la calidad. Requisitos (ISO 9001:2015). Madrid: AENOR.

ISO 15489 (1)

UNE-ISO 15489-1:2016. Información y documentación. Gestión de documentos. Parte 1: Conceptos y principios.. Madrid: AENOR.

ISO 15489 (2)

UNE-ISO 15489-1:2016. Información y documentación. Gestión de documentos. Parte 2: Directrices. Madrid: AENOR.

ISO 30300

UNE-ISO 30300:2011. Información y documentación. Sistemas de gestión para los documentos. Fundamentos y vocabulario. Madrid: AENOR.

ISO 30301

  

WEBGRAFIA

Identificació

Recurs

DGABMP, 2016a

Quadre de classificació per a la documentació municipal

http://cultura.gencat.cat/web/.content/dgpc/arxius_i_gestio_documental/00_actualitat/Cpublica_classif_munpal/QdCM_1.pdf

DGABMP, 2016b

Quadre de classificació i el catàleg de processos/sèries

http://cultura.gencat.cat/web/.content/dgpc/arxius_i_gestio_documental/00_actualitat/Cpublica_classif_munpal/Cataleg_1.pdf

DGABMP, 2016c

Índex del catàleg de processos/sèries

http://cultura.gencat.cat/web/.content/dgpc/arxius_i_gestio_documental/00_actualitat/Cpublica_classif_munpal/Index-del-cataleg_1.pdf

DGABMP, 2016d

Guia breu del model de Quadre de classificació de la documentació municipal

http://cultura.gencat.cat/web/.content/dgpc/arxius_i_gestio_documental/00_actualitat/Cpublica_classif_munpal/201607_Guia_Breu.pdf

DGABMP, 2015a

Guia de classificació de documents del sistema general de gestió  de la documentació administrativa

http://cultura.gencat.cat/web/.content/dgpc/arxius_i_gestio_documental/07_marc_normatiu/legislacio_de_catalunya/instruccions_GD/Quadre_de_classificacio/20150327_guia_QdCF.pdf

DGABMP, 2015b

Guia d’utilització del quadre de tipus documentals

http://cultura.gencat.cat/web/.content/dgpc/arxius_i_gestio_documental/09_publicacions/altres_publicacions/Guia-de-tipus-documentals.pdf


L2. BIBLIOGRAFIA I RECURSOS 

STIBBE, Hugo. Standardising Description: the Experience of using ISAD (G). Lligall. 1999, núm. 12, p. 133-152. 
 

Identificació

Bibliografia general sobre descripció arxivística (per ordre cronològic)

 

HEREDIA, 1982

HEREDIA HERRERA, Antonia. Manual de instrumentos de descripción documental. Sevilla: Diputación Provincial de Sevilla, 1982. 

CAMACHO, 1991

CAMACHO, Eduardo; SALGADO, Francisco. Planificación de los instrumentos de descripción en el archivo de oficina. Irargi. Artxibistika Aldizkaria – Revista de Archivística. 1991, núm. IV, p. 416-429. 

DUCHEIN, 1991

DUCHEIN, Michel. La evolución de las técnicas de descripción archivística ¿Qué descripción para qué archivos?. Irargi. Artxibistika Aldizkaria – Revista de Archivística. 1991, núm. IV, p. 42-52. 

 

HEREDIA, 1991

HEREDIA HERRERA, Antonia. Estado de la cuestión sobre instrumentos descriptivos y normas de descripción. Irargi.ArtxibistikaAldizkaria – RevistadeArchivística. 1991, núm. IV, p. 184-204. 

LÓPEZ, 1991

LÓPEZ GÓMEZ, Pedro. Una llave maestra para el acceso a los archivos: el catálogo de instrumentos de descripción documental. BoletíndeANABAD. julio-diciembre 1991, t. XLI, núm. 3-4, p. 149-155. 

STIBBE, 1992

STIBBE, Hugo. Implementing the Concept of Fonds: Primary Access Point, Multilevel Description and Authority Control. Archivaria. 1992, núm. 34, p. 109-137. 

 

PIEYNS, 1993

PIEYNS, Jean. Automatització dels instruments de descripció. Lligall. 1993, núm. 6, p. 57-78. https://www.raco.cat/index.php/lligall/article/download/339343/430298/

MAFTEI, 1999

MAFTEI, Nicolas. Requisitos de una aplicación informática para descripciones multinivel y representaciones en contexto. Tabula. 1999, núm. 4, p. 171-187. https://www.diputaciondevalladolid.es/documents/10181/1463722/Requisitos+de+una+aplicaci%C3%B3n+inform%C3%A1tica+para+la+descripci%C3%B3n+multinivel+y+la+representaci%C3%B3n+en+contexto.pdf/fbff9292-63e6-4483-8f1c-e685e5d77618

MARTÍNEZ, 1999

MARTÍNEZ GARCÍA, Luís. “Los principios de la descripción archivística”. Boletín de la ANABAD, t.49, nº 1 (1999), p. 51-108. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=51134

 

PERPINYÀ, 2000

PERPINYÀ i MORERA, Remei. L’aplicació de les tecnologies de la informació als arxius catalans [en línia]. BiD:textos universitaris de biblioteconomia i documentació. Desembre 2000, núm. 5  http://www.ub.es/biblio/bid/05perpin.htm

BONAL, 2001

BONAL ZAZO, José Luis. La descripción archivística normalizada:origen, fundamentos, principios y técnicas. Gijón: Ediciones Trea, 2001. 

 

URIBE, 2005

URIBE, Francesc; GARCIA-FRANQUESA, Eulàlia. La interoperativitat de les eines de descripció de museus, arxius i biblioteques. Lligall. 2005, núm. 24, p. 223-239. https://raco.cat/index.php/lligall/article/view/339622/430576

DESCRIPCIÓ, 2010

La descripció arxivística com ho fem?.IX Jornada d'Estudi i Debat. Associació d'Arxivers de Catalunya, 2010. http://www.arxivers.com/serveis/formacio/jornades-destudi-i-debat.html#IX JED

QUÍLEZ, 2010

Quílez Mata, Julio Luis. “ Elaboració i manteniment d'esquemes d'elements de metadades: una aproximació aaquest concepte i tractament automatitzat”. Lligall:revista catalana d’arxivística, 2010, núm. 31, p. 63-81. https://raco.cat/index.php/lligall/article/view/340046/430985

QUÍLEZ, 2011

Quílez Mata, Julio Luis. “ Aproximació a les ontologies: definició i construcció. Aplicacions en el camp de l’Arxivística”. Lligall:revista catalana d’arxivística, 2011, núm. 32, p. 105-156. https://raco.cat/index.php/lligall/article/view/340074/431013

GIMÉNEZ-CHORNET, 2011

GIMÉNEZ-CHORNET, Vicent. “La recuperació de la informació en els arxius en línia”. BiD:textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 27 (desembre 2011). http://www.ub.edu/bid/27/gimenez1.htm

MOYANO, 2013

MOYANO COLLADO, J. “La descripción archivística: de los instrumentos de descripción hacia la web semàntica”. Anales de documentación, 16(2), 2013.  https://revistas.um.es/analesdoc/article/view/analesdoc.16.2.171841/153981

RUIZ, 2013

RUIZ ASTIZ, J. “La concepción del archivo en la sociedad de la información: PARES como motor del cambio”. Revista General de Información y Documentación, Norteamérica, 23, abr. 2013. Disponible en: <http://revistas.ucm.es/index.php/RGID/article/view/65-96>. Fecha de acceso: 10 feb. 2014.

ALFIER, 2013

ALFIER, A. & FELICIATI, P. “Cambio de paradigma en el próximo decenio: el desafío de la Web para los instrumentos de descripción de los archivos”. Tábula, 16, 2013 pp.33–49.

LLANES, 2016

Llanes Padrón, Dunia. (2016). La Descripción Archivística En Los Tiempos Posmodernos: Conceptos, Principios y Normas. Marilia; Sao Paulo: Oficina Universitaria : Cultura Académica. Retrieved from https://www.marilia.unesp.br/Home/Publicacoes/la-description_ebook.pdf

 

 

 

Normalització de la descripció (ordre cronològic)

 

HENSEN, 1989

HENSEN, Steven L (ed). Archives, personal papers and manuscripts: a cataloguing manual for archival repositories, historical societies and manuscript libraries (APPM).Chicago: Society of American Archivist, 1989. 

 

RAD, 1990

Rules for Archival Description.Ottawa: Bureau of Canadian Archivists, 1990.  http://www.cdncouncilarchives.ca/RAD/RADComplete_July2008.pdf

 

STIBBE, 1998

STIBBE, Hugo L.P: Standardising description: The Experience of Using ISAD (G). Lligall. 1998, núm. 12,p. 132-152. https://www.raco.cat/index.php/lligall/article/download/339442/430396

 

CARBAJO, 1999

CARBAJO MARTÍN, Victoriano-Antonio. El proceso de la normalización: Los trabajos desarrollados por el CIA para redactar las normas ISAD(G) e ISAAR(CPF). Tabula. 1999, núm. 4, p. 31-39.

 

CIA/CDS, 2001

CIA/CDS. Directrices para la preparación y presentación de instrumentos de descripción. 2001. http://www.icacds.org.uk/eng/findingaids.htm  

TABULA, 2008

Tabula. Estudios archivísticos de Castilla y León, núm. 11. Salamanca. 2008. “Ahogados en un mar de siglas. Estándarespara la gestión, descripción y acceso a los recursos archivísticos. V Congreso de Archivos de Castilla y León. León, 1/3 de octubre de 2008”.

 

RUNA, 2008

RUNA, Lucilia; PENTEADO, Pedro. Surfeando de sigla en sigla. La Dirección General de Archivos (DGARQ) y la normalización de la descripción en Portugal. Tabula.Estudios archivísticos de Castilla y León.2008, núm. 11, p. 65-96. 

BARBADILLO, 2011

BARBADILLO ALONSO, Javier. Las normas de descripción archivística:qué son y cómo se aplican. Gijon: Trea, 2011.

 

 

  

ISAD(G)

HEREDIA, 1995

HEREDIA HERRERA, A. La norma ISAD(G) y su terminología. Análisis, estudio y alternativas. Madrid: Arco/libros, 1995. 

MUÑOZ, 1995

MUÑOZ FELIU, Miguel C. ISAD(G) hacia un estándar internacional de descripción archivística. Métodos de información, 1995, núm. 8, p. 26-31. 

STIBBE, 1999

HEREDIA, 2000

HEREDIA HERRERA, Antonia. La nueva versión de la norma ISAD(G). Archivamos. 2000, núm. 36-37, p. 5-11. 

PALAYRET, 2001

PALAYRET, Jean-Marie. Normalitzar les descripcions dels arxius de la Unió Europea: l'experiència de la utilització dels estàndards ISAD (G) als Arxius Històrics de les Comunitats Europees. Lligall. 2001, núm. 17, p. 143-150. 

VITALI, 2001

VITALI, Stefano. El desenvolupament d’estàndards de descripció internacionals i la segona edició de la norma ISAD(G). Lligall. 2001, núm, 17, p. 13-22. 

LLANES, 2014

Llanes Padrón, Dunia. La normalización de la descripción archivística en Gran Bretaña, EE.UU., Canadá, Portugal, Brasil y España después de ISAD(g): procesos y modelos de Trabajo, Brasília, v. 7, n. 2, p. 1-23. https://brapci.inf.br/index.php/res/download/87568

EGAD, 2016

Expert Group for Archival Description. (2016). Records in contexts. A conceptual model for archival description. Constultation draft v0.1, (September). http://doi.org/10.1017/S0940739197000234  

 

 

 

NODAC

ELVIRA, 2005

Elvira i Silleras, Maria (2005). "El procés d'elaboració d'una norma de descripció arxivística : de la ISAD(G) a la NODAC. Primera part". BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 15 (desembre). https://bid.ub.edu/15elvira.htm

ELVIRA, 2007

Elvira i Silleras, Maria (2007). "El procés d’elaboració d’una norma de descripció arxivística : la NODAC definitiva i actualitzada. Segona part". BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, núm. 18 (juny). https://bid.ub.edu/18elvira.htm

NODAC, 2007

Norma de descripció Arxivística de Catalunya(NODAC)2007. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Associació d’Arxivers de Catalunya, maig de 2007. (Arxivística i gestió documental. Eines,1).http://www20.gencat.cat/docs/CulturaDepartament/Cultura/Temes/Arxius/Banners/arxius/NODACpublicada.pdf  

 

 

 

AIDA

TARRAUBELLA,2001

TARRAUBELLA, X. i altres. “El mètode de descripció de l'Arxiu Municipal de Barcelona: un exemple de creació d'un sistema integrat i normalitzat de descripció”. Lligall. 2001, núm. 17, p. 117-142. 

ALBERCH, 2003a

ALBERCH, Ramon (dir.). Manual del mètode de descripció del sistema AIDA. Barcelona:  Ajuntament de Barcelona. Arxiu Municipal, 2003.  https://ajuntament.barcelona.cat/barcelonallibres/ca/publicacions/manual-del-m%C3%A8tode-de-descripci%C3%B3-del-sistema-aida

 

 

 

MDM

CARNICER, 1999

CARNICER, Mª Dolores; GENERELO, Juan José. Hacia una aplicación uniforme de ISAD(G): los niveles de descripción. Tabula. 1999, núm. 4, p. 139-170. 

BONAL, 2000

BONAL, José Luis; GENERELO, Juan José; TRAVESÍ, Carlos. ¿Para qué sirve un manual de descripción?El proyecto MDM. Archivamos. 2n i 3r trimestre 2000, núm. 36-37, p. 16-21. 

BONAL, 2006

BONAL, José Luis;GENERELO, Juan José; TRAVESÍ, Carlos. Manual de Descripción Multinivel. Propuesta de adaptación de las normes internacionales de descripción archivística. 2a edición. Junta de Castilla y León. Consejería de Cultura y Turismo, 2006. http://www.informacionpublicapgr.gob.sv/descargables/sia/normativa-internacional/Manual_descripci%C3%B3n_multinivel.pdf

 

 

  

NEDA

HEREDIA, 2006

HEREDIA, Antonia. “La norma española de descripción archivística (NEDA): reflexiones”. Boletín de la ANABAD, t. 56, nº 2, 2006, p. 11-30

SANTAMARÍA, 2006

SANTAMARÍA GALLO, Abelardo. La Norma Española de Descripción Archivística (NEDA): Anàlisis y propuesta de desarrollo [en línia]. Madrid, Subdirección General de los Archivos Estatales,27 de julio de 2006. http://www.mcu.es/archivos/docs/NedaAnalisis.pdf  

SANTAMARÍA, 2007

SANTAMARÍA GALLO, Abelardo. Desarrollo de las Normas españolas de descripción archivística (NEDA). Jornada Técnica “Desarrollo y Creación de las Nuevas Normas Internacionales de Descripción Archivística” [en línia]. Madrid, Subdirección General de los Archivos Estatales, 30 de mayo de 2007. http://www.mcu.es/archivos/MC/CNEDA/Documentos.html  

SANTAMARÍA, 2012

SANTAMARÍA, Abelardo: Report on the work of CNEDA (2007-2012): Toward a conceptual model for archival description in Spain. 2012, julio, 11. Texto completo en inglés

NEDA-MC, 2017

COMISIÓN DE NORMAS ESPAÑOLAS DE DESCRIPCIÓN ARCHIVÍSTICA (CNEDA). Neda-MC. Modelo conceptual de descripción archivística: entidades, relaciones y atributos. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, 2017. Consultar en el següent enllaç. 

 

 

 

NOGADA

GTAG, 2008

GRUPO DE TRABAJO DE ARCHIVEROS DE GALICIA. Otra aportación a la normalización: la norma galega de descripción arquivística (NOGADA). Tabula.Estudios archivísticos de Castilla y León.2008, núm. 11, p. 113-130. 

GTAG, 2010

GRUPO DE TRABAJO DE ARCHIVEROS DE GALICIA. Norma galega de descripción arquivística . Xunta de Galicia, 2010. http://www.aefp.org.es/NS/Documentos/NormasDescriptivas/NOGADAcas_v1(febrero2010).pdf

 

 

 

Control d’Autoritats / ISAAR (CPF)

ORTEGO, 1999

ORTEGO,M. Pilar; BONAL, José Luis. El control de autoridades y la normalización de los puntos de acceso en los archivos. Tabula. 1999, núm. 4, p. 41-68. 

GTAA 1, 2004

GRUPO DE TRABAJO DE AUTORIDADES DE ARAGÓN. Compartir autoridades: la experiencia aragonesa. Tabula. 2004, núm. 7, p. 89-105. 

GTAA 2, 2004

GRUPO DE TRABAJO DE AUTORIDADES DE ARAGÓN. La normalización y elcontrol de los puntos de acceso en la descripción archivística: fórmulas de colaboración para el control de autoridades.En XV Jornadas de archivos municipales de Madrid:la descripción multinivel en los archivos municipales:la normaI SAD(G). Móstoles: Comunidad de Madrid, 2004, p. 283-313. 

JIMÉNEZ, 2004

JIMÉNEZ, Jesús; GARCÍA, Rosa. El catálogo de autoridades: creación y gestión en unidades documentales. Gijón: Trea, 2004. 

BAYO, 2010

BAYÓ, Gemma; MORA, Glòria; TARRAUBELLA, Xavier. Manual d’indexació de descriptors onomàstics i geogràfics del Sistema AIDA. Barcelona: Ajuntament.Arxiu Municipal, 2010. https://ajuntament.barcelona.cat/arxiumunicipal/sites/default/files/manual_dindexacio_de_descriptors_onomastics_i_geografics_del_sistema_aida.pdf

ARANOR, 2014

GRUPO DE TRABAJO DE AUTORIDADES DE ARAGÓN (GTAA). ARANOR.Norma Aragonesa para la descripción de autoridades de archivos. 2na edición. Gobierno de Aragón. Departamento de Educación, Universidad, Cultura y Deporte. http://www.dehuesca.es/~sipca/IMAGEN/documentos_web/ARANOR-2-ed.pdf

 

 

 

Normes EAD/EAC

FOX, 1997

FOX, Michael. Implementing Encoged Archival Description: An Overview of Administrative and Technical Considerations. The American Archivist. 1997, vol. 60, núm. 3, p. 330-343.  

RUTH, 1997

RUTH, Janice E. Encoged Archival Description: A Structural Overview. The American Archivist. 1997, vol. 60, núm. 3, p. 310-329. 

KIESLING, 2001

KIESLING, Kristi L.R. Descripción Archivística Codificada (EAD): desarrollo y potencial internacional. Lligall. 2001, 17, p. 73-88 https://www.raco.cat/index.php/lligall/article/viewFile/339522/430476

DELGADO, 2003

DELGADO GÓMEZ, Pedro. Normalización de la descripción archivística: introducción a Encoded Archival Description(EAD). Cartagena: Ayuntamiento de Cartagena; 3000 Informática, 2003.  http://iibi.unam.mx/archivistica/alejandro_delgado-ead_espanol.pdf

SERRA, 2006

SERRA SERRA, Jordi. Nou programari lliure de gestió d’arxius. Butlletí informatiu de l’Associació d’Arxivers de Catalunya, octubre-desembre 2006, núm. 82. https://arxivers.com/wp-content/uploads/2018/07/Butllet%C3%AD-82.pdf

 

 

 

Metadades

ISO 23081-2

Procesos de gestión de documentos. Metadatos para la gestión de documentos. Parte 2: Aspectos conceptuales y de implementación. ISO 23081-2. Revista espanyola de Documentación científica 31, 3, pág. 453-506, julio-septiembre, 2008 https://www.uma.es/media/tinyimages/file/ISO.23081.Parte_2.pdf

AENOR, 2010

Orientación sobre la elaboración de un esquema de metadatos (Norma UNE-ISO 23081). Traducción del documento: ISO/TC 46/SC 11 N800R1 Realizada por AEN/CTN 50/SC 1 https://arxivers.com/wp-content/uploads/2018/07/Tec_ISOTC46SC11_N800R1_Orienta_elab_esq_metad_es-Normativa-t%C3%A8cnica.pdf

e-EMGDE

Metadatos ENI. https://administracionelectronica.gob.es/pae_Home/pae_Estrategias/Archivo_electronico/pae_Metadatos.html?idioma=es

EGAD- RiC

Records in Context. CIA/ICA. https://www.ica.org/es/records-in-context-modelo-conceptual

 

 

 

Indexació/Tesaurus/Llenguatges documentals

SLYPE, 1991

SLYPE, Georges van. Los lenguajes de indización: concepción, construcción y utilización en los sistemas documentales.Madrid: Fundación Guzmán Sánchez Ruipérez: Piramide, 1991. 

LANCASTER, 1995

LANCASTER. Frederick W. El control del vocabulario en la recuperación de información. Valencia: Universitat de València, 1995. 

SANTOS, 1998

SANTOS CANALEJO, Elisa Carolina de. La indización en la recuperación de la información. Lligall. 1998, núm. 12, p. 116-131. https://www.raco.cat/index.php/lligall/article/download/339441/430395/0

MARTÍN, 2001

MARTÍNSUQUÍA, Ramón. Sistemas de recuperación de la información en los archivos: un anàlisis de situación y perspectivas. Lligall. 2001, núm. 17, p. 47-69. https://www.raco.cat/index.php/lligall/article/download/339521/430475/0

MERLOS, 2001

MERLOS, Mª Magdalena, VILLARREAL, Eugenio. El tesauro de archivos municipales. Método y experiencias del grupo de archiveros municipales de Madrid. Lligall. 2001, núm. 17, p. 151-164.   https://studylib.es/doc/7419827/el-tesauro-de-archivos-municipales.-m%C3%A9todo-y-experiencias...

SANCHEZ, 2012

Sánchez-Cuadrado, Sonia; Colmenero-Ruiz, María Jesús; Moreiro, José-Antonio. Tesauros: estándares y recomendaciones. El Profesional de la Información, 2012, mayo-junio, v. 21, n. 3, pp. 229-235.

Programari

El campus virtual serà l'espai de relació amb l'alumnat i per a les classes virtual s'utilitzarà el programa TEAMS.