Fonaments de Sociologia
Codi: 106218 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2504235 Ciència, Tecnologia i Humanitats | FB | 1 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Miquel Domènech Argemí
- Correu electrònic:
- Miquel.Domenech@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- espanyol (spa)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- No
- Grup íntegre en espanyol:
- Sí
Prerequisits
No hi ha requisits previs
Objectius
1. Comprendre la influència de la ciència i la tècnica a l'evolució de les societats occidentals, així com els condicionaments històrics i socials en la creació científica i tecnològica
2. Explicar el funcionament de la recerca científica. Identificar els factors socials i culturals que tenen a veure amb la producció de coneixement i tecnologies. Analitzar la ciència com a institució social
3. Valorar críticament la capacitat potencial i les limitacions de la ciència i la tecnologia així com els seus efectes sobre la vida social. Analitzar críticament la correspondència entre les necessitats socials i el desenvolupament científic i tècnic, valorant la informació i participació ciutadana com a forma d'exercir un control democràtic d'aquest.
4. Reflexionar de manera complexa i global sobre temàtiques tecnocientífiques de rigorosa actualitat i incidència social.
Competències
- Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
- Identificar les diverses concepcions filosòfiques, ètiques i sociològiques sobre la ciència i la tecnologia i reconèixer-ne l’evolució al llarg de la història.
- Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d'índole social, científica o ètica.
- Utilitzar de manera crítica les eines digitals i interpretar fonts documentals específiques.
Resultats d'aprenentatge
- Aplicar de manera crítica, reflexiva i creativa els valors propis d'un coneixement no sexista.
- Avaluar la contribució de la sociologia a l'anàlisi de la ciència i la tecnologia. .
- Buscar i seleccionar fonts d'informació, avaluar-ne la rellevància i aplicar-les la interpretació de temes i problemes d'interès social.
- Discernir entre bones i males pràctiques en relació amb la gestió de les desigualtats per raó de sexe/gènere.
- Identificar els principals models explicatius de la sociologia.
- Treballar en equip de manera col·laborativa i eficient.
- Utilitzar de manera crítica i reflexiva les nocions pròpies del pensament sociològic.
- Utilitzar les tècniques de recerca d'informació per produir diferents tipus d'informes o monografies científiques.
Continguts
Bloc 1. Pensament sociològic clàssic
Tema 1. Introducció al pensament sociològic
Tema 2. Conceptes bàsics i debats principals en sociologia
Bloc 2. Sociologia del coneixement i sociologia de la ciència
Tema 3. Introducció a la sociologia del coneixement
Tema 4. La ciència com a institució i la sociologia de l'error
Bloc 3. Els estudis de la ciència i la tecnologia
Tema 5. De la sociologia de la ciència a la sociologia del coneixement científic
Tema 6 Perspectiva actual sobre els Estudis de la Ciència i la Tecnologia
Metodologia
La metodologia docent i l’avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna
modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries
Sessions teòriques en gran grup on es presenten els continguts de l'assignatura.
Sessions de pràctiques d'aula on es treballaran textos i pel·lícules
Treball autònom: lectura de textos proposats, estudi i preparació de treballs en grup
Tutories: sessions de supervisió
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes pràctiques d'aula | 16 | 0,64 | 1, 2, 3, 4, 5, 7 |
| Classes teòriques | 33 | 1,32 | 1, 2, 4, 5, 7 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories | 4 | 0,16 | 1, 2, 4, 5, 7 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Cerca de documentació | 10 | 0,4 | 3 |
| Ressenya | 10 | 0,4 | 1, 3, 7, 8 |
| Treball en grup | 15 | 0,6 | 6 |
| Treball personal | 55 | 2,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 7 |
Avaluació
EV1 Prova escrita sobre els dos primer blocs de l'assignatura
Aquesta evidència suposa un 40% de la nota total de l'assignatura.
EV2 Ressenya d'un llibre a escollir entre una selecció feta pel professorat de l'assignatura. Es realitzarà de manera individual
Aquesta evidència suposa un 20% de la nota total de l'assignatura.
EV3a Elaboració d'un assaig en grup sobre alguna temàtica a triar entre una selecció feta pel professorat de l'assignatura
Aquesta evidència suposa un 30% de la nota total de l'assignatura.
EV3b Exposició oral del treball grupal
Aquesta evidència suposa un 10% de la nota total de l'assignatura.
L’estudiant rebrà la qualificació de ‘No avaluable’ sempre que no hagi lliurat més del 30% de les activitats d’avaluació.
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor o professora informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions
En cas que les proves no es puguin fer presencialment, s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, assegurant que tot l’estudiantat hi pot accedir
Definició d'assignatura superada: haver obtingut un total d'almenys 5 punts en l'avaluació continuada.
Recuperació: pot optar l'alumnat que al llarg de l'avaluació continuada hagi realitzat evidències amb un pes igual o major a 2/3 de la qualificació total i hagi obtingut una nota final inferior a 5 punts i major o igual a 3.5 punts.
El treball en grup i l'exposició oral queden exclosos del procés de recuperació
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es
produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| EV1 Prova escrita | 40% | 1 | 0,04 | 1, 2, 5, 7 |
| EV2 Ressenya d'un llibre | 20% | 1 | 0,04 | 1, 2, 3, 7, 8 |
| EV3a Elaboració d'un assaig en grup | 30% | 5 | 0,2 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 |
| EV3b Exposició oral de l'assaig en grup | 10% | 0 | 0 | 1, 2, 4, 6, 7 |
Bibliografia
Alexander, J.C. (1990). Las teorías sociológicas desde la segunda guerra mundial. Gedisa.
Barnes, B. (1995). Sobre ciencia. Biblioteca de Divulagación Científica.
Berger, P.L. (2016). Invitació a la sociologia. Herder
Berger, P.L. y Luckmann, T. (1988). La construcció social de la realitat. Herder.
Bijker, W. E., Bal, R., & Hendriks, R. (2009). The Paradox of Scientific Authority: The Role of Scientific Advice in Democracies. MIT Press.
Bloor, D. (1976). Conocimiento e imaginario social. Barcelona: Gedisa, 1998.
Butler, J. (2001). El género en disputa: el feminismo y la subversión de la identidad. Paidós.
Collins, H., & Evans, R. (2017). Why Democracies Need Science. Polity.
Collins, H., & Pinch, T. (1993). El gólem. Lo que todos deberíamos saber acerca de la ciencia. Crítica, 1996.
Collins, H., & Pinch, T. (1998). The Golem at Large. What You Should know about Technology. Cambridge University.
Domènech, M., y Tirado, F. J. (1998). Sociología simétrica. Ensayos sobre ciencia, tecnología y sociedad. Barcelona: Gedisa.
Feyerabend, P. (1981). La ciencia en una sociedad libre. Siglo XXI editores.
Foucault, M. (1993). Microfísica del poder. Ediciones la Piqueta.
Garfinkel, H. (2006). Estudios en Etnometodología. Anthropos.
Giddens, A. (1992). El capitalismo y la moderna teoría social. Editorial Labor
Gilbert, N., & Mulkay, M. (1984). Opening Pandora’s Box. A sociological analysis of scientists’ discourse. Cambridge University.
Harding, S. (1993). Ciencia y feminismo (Vol. 1996). Morata.
Jasanoff, S. (2012). Science and Public Reason. Routledge.
Joas, H. y Knobl, W. (2016). Teoría social. 20 lecciones introductorias. Akal
Kuhn, T.S. (2013). La estructura de las revoluciones científicas. FCE.
Lamo de Espinosa, E., González García, J.M. Torresaberol, C. (1994). La sociología del conocimiento y de la ciencia. Alianza Universidad Textos.
Latour, B. (1999). La esperanza de Pandora. Ensayos sobre la realidad de los estudios de la ciencia. Gedisa, 2001.
Latour, B. (2005). Reensamblar lo Social. Una introducción a la teoría del actor-red. Manantial, 2008.
Latour, B., & Woolgar, S. (1979). La vida en el laboratorio. La construcción de los hechos científicos. Alianza, 1995.
Mackenzie, D., & Wajcman, J. (1985). The Social Shaping of Technology. Open University, 1999.
Mannheim, K. (1993). Ideología y utopía. FCE
Merton, R.K. (1985). Sociología de la ciencia. Alianza
Potter, J. (1996). La representación de la realidad. Discurso, retórica y construcción social. Paidós, 1998.
Price, D.J.S. (1973). Hacia una ciencia de la ciencia. Ariel
Vinck, D. (2007). Ciencias y sociedad. Sociología del trabajo científico. Barcelona: Gedisa, 2017.
Wajcman, J. (2004). El tecnofeminismo. Cátedra, 2006.
Woolgar, S. (1988). Ciencia: abriendo la caja negra. Barcelona: Anthropos, 1991.
Programari
No es requereix programari específic.