Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500797 Educació Infantil | OT | 4 | 0 |
2500798 Educació Primària | OT | 4 | 0 |
Les persones que vulguin matricular-se d'aquesta assignatura han d'acreditar un nivell d'estudis musicals corresponents a l'entrada a Grau Professional. En cas de no haver seguit estudis musicals reglats, es farà una prova.
Queden exempts d'aquesta prova aquells estudiants que l'hagin realitzat anteriorment.
Es recomana haver cursat Didàctica de la música I.
- Dissenyar i aplicar activitats didàctiques a partir de fonts sonores diverses en les diferents etapes i cicles.
- Aprofundir en la seqüenciació d’una activitat musical.
- Conèixer i saber elaborar dissenys de classe adequats a diverses realitats educatives.
- Reflexionar i aprendre a través de diferents modalitats de pràctica, el “saber fer” de mestre/a.
- Prendre consciència de la importància de la música com a mitjà per a la inclusió.
1. La classe de música.
Disseny i dinàmica de les sessions.
La interrelació entre els continguts i les activitats a cada classe.
Objectius i continguts específics d'etapa i d'àrea.
2. Processos, estratègies, tècniques i recursos per a l’ensenyament i aprenentatge de la música a través de diverses fonts sonores.
3. Reflexions sobre els diversos blocs musicals:
3.1- L’escolta lúdica versus l’escolta reflexiva: repertori, estratègies, recursos i materials didàctics.
3.2- La dansa i el moviment com a facilitadors de l’aprenentatge i la comunicació no verbal.
3.3- Entenent el llenguatge musical gràcies a la cançó.
4. La música com a mitjà d’inclusió i vincle intercultural.
5. Atenció a la diversitat a l’aula de música.
La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
A les activitats dirigides, la metodologia que es durà a terme al llarg de l'assignatura es basarà en aquests principis:
- Les classes es realitzaran a un nivell eminentment pràctic. i es conduirà el procés reflexiu que permeti la descoberta i la comprensió de les bases i els principis fonamentals de l'educació musical.
- Els procediments bàsics sobre els quals es desenvoluparan les activitats a l'aula seran: l'escolta, l'expressió, la interpretació, la comprensió i la creació musicals. S'alternarà el treball en grup i el treball individual.
- Exposicions per part del professorat dels continguts del programa. Totes les exposicions estaran vinculades a la realitat escolar.
- Realització d’activitats d’anàlisi musical col·lectives i en petit grup
- Petites propostes didàctiques individuals.
Les classes són presencials i requereixen la participació activa de l'alumnat en els debats que es generin, en l'elaboració de reflexions a l'entorn de temàtiques diverses, i en la realització d'activitats pràctiques i de simulacions de situacions d'ensenyament-aprenentatge de la música.
Les intervencions del/de la professor/a consistiran, en gran mesura, en conduir la reflexió de l'alumnat des de l'anàlisi de les qüestions pràctiques a l'establiment de criteris i bases pedagògiques fonamentals en educació musical.
Alguns treballs de grup s'iniciaran o es desenvoluparan durant les sessions de classe, sota la supervisió del/de la professor/a.
El treball autònom partirà del treball fet a classe i de materials de suport per analitzar i consistirà principalment en:
Disseny d’activitats per a l’aprenentatge musical d’elements concrets
Recerca de materials i recursos per elaborar propostes didàctiques.
Les activitats supervisades són tutories individuals i activitats de grup tutoritzades.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Presencials amb tot el grup | 23 | 0,92 | |
Tipus: Supervisades | |||
Activitats tutoritzades | 15 | 0,6 | |
Tipus: Autònomes | |||
Activitats de treball autònom | 37 | 1,48 |
L'assistència a classe és obligatòria: l'estudiant ha d'assistir a un mínim d'un 80% de classes, en cas contrari es considerarà no presentat. També es tindran en compte altres aspectes lligats a la responsabilitat i la implicació (puntualitat, grau de formalitat, participació).
Per poder superar l'assignatura s'haurà d'haver aprovat cada un dels apartats.
Dates de lliurament i re-avaluació de les principals tasques i exàmens:
1. Disseny i presentació d'una seqüència d'aprenentatge. Entrega: entre la 3a i la 4a setmana de curs. Re-avaluació: 2 setmanes més tard
2. Elaboració i presentació d'un marc didàctic temporal en grup. Entrega: setmana del 21 de març. Re-avaluació: 2 setmanes més tard de la presentació.
3. Presentació d'una bona pràctica. Exposició: la setmana després de l'intensiu de pràctiques. Re-avaluació: 2 setmanes més tard de la presentació.
4. Prova final d'avaluació conjunta de la menció. Data: una setmana després d'acabar les classes. Re-avaluació: 2 setmanes més tard de l'examen.
Només es podran re-avaluar aquelles tasques que s'hagin suspès i només poden aspirar a quedar aprovades amb un 5 (si no s'especifica el contrari).
En els debats es valorarà el grau de participació i el nivell de reflexió de les aportacions. L'actitud i participació activa durant el procés d'ensenyament i aprenentatge són fonamentals.
Per aprovar aquesta assignatura, cal que l'estudiant mostri, en les activitats que se li proposin, una bona competència comunicativa general, tant oralment com per escrit, i un bon domini de la llengua o les llengües vehiculars que consten a la guia docent.
Pels aspectes genèrics, l'avaluació es regirà d'acord amb els documents que consten a:
https://www.uab.cat/web/estudiar/guia-del-pdi-1345732500524.html
D'acord a la normativa UAB, el plagi o còpia d'algun treball es penalitzarà amb un 0 com a nota d'aquest treball perdent la possibilitat de recuperar-lo, tant si és un treball individual com en grup (en aquest cas, tots els membres del grup tindran un 0). Si durant la realització d'un treball individual a classe, el professor considera que un alumne està intentant copiar o se li descobreix algun tipus de document o dispositiu no autoritzat pel professorat, es qualificarà el mateix amb un 0, sense opció de recuperació.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Participació i implicació en activitats d'aula | 20 | 0 | 0 | 3, 4, 5, 7, 9, 10, 13 |
Preparació i presentació pràctica de dissenys de classe | 20 | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 13, 14 |
Prova d'avaluació conjunta de la menció | 30 | 0 | 0 | 1, 3, 5, 7, 8, 9, 14 |
Treballs en grup | 30 | 0 | 0 | 1, 3, 4, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 13, 14 |
Bibliografia
GENÈRICA
Alcázar, A. (ed.) (2008). La Competencia artística : creatividad y apreciación crítica. Madrid : Secretaría General Técnica, Subdirección General de Información y Publicaciones.
Aróstegui, J.L. (ed.) (2014). La música en Educación Primaria. Manual de formación del profesorado. Madrid: Dairea.
AA.VV. (2004). La musica en la escuela: la audición. Barcelona. Ed. Graó
Blacking, J. (1994). Fins a quin punt l'home és music?. Vic: Eumo. (Versió original en anglès, 1976).
Bordons, G.; Casals, A. (2012). Poesia, música i escola: un triangle sonor. Temps d'Educació, 42, 11-30.
Calderón, D. (ed.) (2014). Expressió Musical a Primària. Barcelona: Publicacions de la UB.
Carrillo, C.; Vilar, M. (2014). El perfil profesional del profesorado de música: una propuesta de las competencias deseables en Ed. Primaria y Ed. Secundaria. Revista Electrónica de LEEME, 33, 1-26. Disponible a: http://musica.rediris.es/leeme/revista/carrillo&vilar14.pdf
Fubini, E. (2004). Música y lenguaje en la estética contemporánea. Madrid: Alianza.
Giráldez, A. (coord.) (2014). Didáctica de la música en primaria. Madrid: Síntesis.
Gluschankof, C.; Pérez-Moreno, J. (eds.) (2017). La música en la educación infantil: investigación y práctica.Madrid: Dairea.
González-Martín, C. (2014). Metodologia d'ensenyament-aprenentatge de les cançons i repertori. A Calderón, D. (Ed.) Expressió Musical a Primària. Barcelona: Publicacions de la UB.
Hargreaves, D.J.; North, A.C. (Eds) (1997). The social psychology of music. New York: Oxford University Press.
Hemsy de Gainza, V. (1995). Didáctica de la música contemporánea en el aula. Música y Educación, 24, 17-24.
Hemsy de Gainza, V. (1997). La transformacion de la Educacion Musical a las puertas del Siglo XXI. Buenos Aires: Guadalupe.
Hennessy, S. (1995). Music 7-11. Developing primary teaching skills. Londres: Routledge.
Lluveras, N.; Valls, A.; Vilar, M. (1994). La cançó a l'etapa primària. Bellaterra: ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona.
McDonald, R.; Hargreaves, D.J. i Miell, D. (2002). Musical Identities. Oxford: Oxford University Press.
Maideu, J. (1997). Música, societat i educació. Berga: Amalgama.
Malagarriga, T.; Valls, A. (2003). La audición musical en la Educación Infantil: propuestas didácticas. Barcelona: CEAC.
Malagarriga, T.; Martínez, M. (2010).Tot ho podem expressar amb música. Barcelona: Dinsic.
Martí, J. (2000). Más allá del arte: la música como generadora de realidades sociales. Sant Cugat del Vallès: Deriva.
Miranda, J., Oriols, J., Valls, A., Feliu, T., Malagarriga, T., Godall, P. (2009). Música 1-6. Projecte Duna. Barcelona:Teide
Ocaña, A. (2001). Recursos didáctico-musicales para trabajar en Primaria. Granada: Grupo Editorial Universitario.
Martí, J.M. (2016). Aprendizaje musical para niños. Metodologías y sistemas pedagógicos de la didáctica musical. Barcelona: Redbook Ediciones.
McPherson, G.E.; Welch, G.F. (2012). The Oxford Handbook of Music Education (2 vols.). Oxford: Oxford University Press.
Miralpeix, A. (2012). iMúsica: educación musical con el iPad y el iPhone. Eufonía, 56, 27-35.
Pascual, P. (2002). Didáctica de la música. Madrid: Prentice Hall.
Pujol, M.A.; Serra, J. (1998). La dansa catalana en l'ensenyament primari. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Dept. de Cultura.
Sanmartí, N. (2010). Avaluar per aprendre. L'avaluació per millorar els aprenentatges de l'alumnat en el marc del curriculum per competències. Generalitat de Catalunya. Departament d'Educació.
http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php?file=docs/primaria/orientacions/avaluar_per_aprendre.
Sharma, E. (2006). Musicas del mundo. Madrid: Akal / Entorno Musical.
Tafuri, J. (2006). ¿Se nace musical? Como promover las aptitudes musicales de los niños. Barcelona: Graó.
Torns, X.; Malagarriga, T.; Gómez, I. (2009). Dos enfoques en enseñanza del lenguaje musical. Música y Educación, 77, 50-63.
Valls. A.; Calmell, C. (2010). La música contemporània catalana a l'escola. Barcelona: DINSIC.
Valls, A.; Vilar,M. (2004). La evaluación del area de musica. A: Educación Primaria. Orientaciones y recursos (6-12años). Barcelona: Ed. Praxis
Vilar, M. (2004). Acerca de la educación musical. Revista Electrónica de LEEME, 13. Disponible a: http://musica.rediris.es/leeme/revista/vilarm.pdf
METODOLOGIES
Bachmann, M. L. (1984). La rythmique Jaques-Dalcroze. Neuchâtel: La Baconnière. (Ed. en castellà: La Rítmica Jaques-Dalcroze una educación por la música y para la música. Madrid: Pirámide, 1998).
Barniol, E. (1998). Pensamiento pedagógico y acción educativa de Zoltán Kodály. Música y Educación, 35 (11,3), pp.85-102.
Casals, J. (1993). El método Ireneu Segarra. Música y Educación, 16, 51-74.
Chapuis, J.; Westphal, B. (1980). Sur les pas d'Edgar Willems. Fribourg: Pro Musica.
Díaz, M.; Giráldez, A. (2007). Aportaciones teóricas y metodológicas a la educación musical. Una selección de autores relevantes. Barcelona: Graó.
Hegyi, E. (1999). Método Kodály de Solfeo I y II. Madrid: Pirámide. Orff, C.; Keetman, G. (1950-1954). Musik für Kinder.5vols.
Mainz: Schott. Paynter, J. (1999). Sonido y estructura. Madrid: Akal.
Sanuy, M., González Sarmiento, L. (1969). Orff-Schulwerk-Música para niños. Introducción.. Madrid: Unión musical española.
Schafer, R.M. (1994). Hacia una educación sonora. Buenos Aires: Pedagogías Musicales Abiertas.
Steen, A. (1992). Exploring Orff. A teacher's guide. Mainz: Schott. Suzuki, S.(2007). Vivre c'est aimer. Marsella: Corroy.
Szönyi, E. (1976). La educación musical en Hungría a través del método Kodály. Budapest: Corvina. (Ed. en anglès, actualitzada: Kodály's principles in practice: an approach to music education through the Kodály method. (5a ed. rev.) Budapest: Corvina. 1990).
Tomatis, A. (1987). L'oreille et la voix. Paris: Robert Laffont.
Vanderspar, E. (1990). Manual Jaques-Dalcroze. Principis i recomanacions per a l'ensenyament de la rítmica. Barcelona: P. Llongueres.
Ward, J. (1953). Musique(diversos volums). Tournai: Desclée et Cie.
Willems, E. (1975). La valeur humaine de l'éducation musicale. Bienne: Pro Musica. (Trad. al castellà: El valor humano de la educación musical. Barcelona: Paidós, 1981).
Willems, E. (2001). El oído musical. Madrid: Paidós.
CANÇONERS
Alcázar, AJ (1999). 88 temas para voz e instrumental Orff. Madrid: Mundimúsica.
Amoaku, W. K. (1971). African Songs and Rhythms for Children: a selection from Ghana. Mainz: Schott.
Apel·les Mestres (2004). Les 29 cançons infantil d'Apel·les Mestres (veu i piano). Barcelona: Boileau.
Bonal, M. D. (2004-2008). Arietta. Volums 1-5. Barcelona: DINSIC. Bonal, E;
Casas, M.; Casas, N. (2005). Diversita't. Cançons, danses,...activitats i recursos per a la convivència en la diversitat. Barcelona: Fundació Jaume Bofill / Generalitat de Catalunya. Disponible a: http://www.entrecultures.org/04_calidos/diversitat.htm
http://www.entrecultures.org/04_calidos/diversitat.htm
Bonal, M.D.; Martorell, M. (1967-1999, amb múltiples reedicions). ESQUITX (de l'1 al 5). Barcelona: mf.
Busqué, M; Badia, M. (2002). Tunc Que Tan Teta. Tarragona: Arola Edicions.
Casellas, M., Manent, R., Roma, R. i Vilar, R. (2001). Cançoner de butxaca. sempre hi ha una cançó. Tarragona: El Mèdol / Centre de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.
Costa, J. (2002). 111 cànons de tot arreu. Barcelona: Clivis. Costal, A. (coord). Cançons que cal saber. Barcelona: Raval Edicions, Pòrtic.
Crivillé, J. (1981) Música Tradicional Catalana (I) - Infants. Barcelona: Clivis.
Departament d'Ensenyament (2001). Cançons populars i tradicionals a l'escola. Disponible a: http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Documents/ARXIUS/doc_20517154_1.pdf
Hunt, Peter (ed.) (2017). Junior Voiceworks at Christmas: 40 Seasonal Songs. Oxford: Oxford University Press.
Maideu, J. (1991). Assaig. Cançons i exercicis (2a ed.). Vic: EUMO.
Maideu, J. (1992). Llibre de cançons - Crestomatia de cançons tradicionals catalanes. Vic: EUMO.
Orts, M. (ed). PRODIEMUS (Propostes, Reflexions, Orientacions i Didàctica Interdisciplinària per a Educar a través de la Música). http://www.prodiemus.com/canconer/
Puig ,A., Padilla, R. (2013). El cançoner de tothom. Barcelona: Bonalletra Alcompàs.
Rosell, A. (2007). Cançoner 1 / 2. Llanars: Amadeu i Cia.
SCIC (1973-2017). Cançoners del Secretariat de Corals Infantil de Catalunya. Volums 1-9. Barcelona: SCIC.
Stannard. K. (2003). Junior Voiceworks 1: 33 songs for children. Oxford University Press.
Stannard. K. (2007). Junior Voiceworks 1: 33 more songs for children. Oxford University Press.
Taltabull, C. [2006(1958)]. Dotze cançons populars de Nadal. Berga: Amalgama Edicions.
REVISTES ESPECIALITZADES
Eufonia. Barcelona: Ed. Grao.
Musica y educación. Madrid: Musicalis.
LEEME. Revista de la Lista Electronica Europea de Musica en la Educacion. Univ. de La Rioja. http://www.unirioja.es/dptos/dea/leeme/sumariogen.html
RECURSOS ON-LINE
Xtec. http://www.xtec.cat/web/curriculum/primaria
Xtec. Escola Oberta. Musica http://www.xtec.es/recursos/musica/index.htm
Biblioteca Virtual de Educacion Musical (Bivem) http://80.34.38.142:8080/bivem/ Mestres i musica.
La web dels mestres de musica http://www.mestresimusica.net/ Associacio d'Ensenyants de Musica de Catalunya (Aemcat) http://www.aemcat.org/
https://sites.google.com/a/blanquerna.url.edu/calaix-de-music/
http://www.lapaginamusical.com/
http://www.prodiemus.com/
No és necessari cap programari específic, tot i que serà útil disposar d'algun editor de partitures (ex: Sibelius, Finale, ...) i algun editor d'àudio (ex:audacity, garage band, wave pad, logic pro, cubase...).