Logo UAB
2021/2022

Lèxic i Gramàtica

Codi: 105827 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2503998 Filologia Catalana: Estudis de Literatura i Lingüística OB 2 1
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Jaume Mateu Fontanals
Correu electrònic:
Jaume.Mateu@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
Sí
Grup íntegre en espanyol:
No

Prerequisits

Cal tenir un bon domini instrumental de la llengua catalana, tant oral com escrit, i cal dominar també la normativa gramatical.

És important haver assimilat bé els continguts de morfologia lèxica (formació de mots) i de sintaxi bàsica de les assignatures de gramàtica descriptiva de primer curs. 

Objectius

L’assignatura de Lèxic i Gramàtica consisteix en l’estudi de les relacions entre el lèxic i la sintaxi del català. Aquest curs forma part del grup d’assignatures obligatòries de la matèria “Llengua catalana: sincronia i diacronia”.

OBJECTIUS FORMATIUS:

  • ser capaç d'analitzar estructures sintàctiques bàsiques 
  • ser capaç de relacionar les propietats del lèxic amb la forma de les estructures sintàctiques
  • ser capaç de distingir quins aspectes del significat lèxic són rellevants per a la gramàtica i quins no ho són
  • ser capaç d'analitzar les propietats sintàctiques i semàntiques de diferents tipus de predicats i d'estructures argumentals
  • ser capaç d’analitzar les propietats sintàctiques i semàntiques de frases fetes i altres expressions lexicalitzades del català
  • ser capaç d’analitzar les propietats sintàctiques i semàntiques de la formació de mots (derivació i composició) del català
  • ser capaç de distingir, a partir d’una teoria lèxica, quins mots són (im)possibles

Competències

  • Actuar amb responsabilitat ètica i respecte pels drets fonamentals, la diversitat i els valors democràtics.
  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
  • Analitzar les principals propietats fonètiques, fonològiques, morfològiques, sintàctiques, lèxiques i semàntiques de la llengua catalana, l’evolució al llarg de la història i l’estructura actual.
  • Demostrar domini de la normativa de la llengua catalana, dels seus fonaments lingüístics i de totes les seves aplicacions en l'àmbit acadèmic i professional.
  • Fer lectures i interpretacions crítiques de textos.
  • Fer treballs escrits o presentacions orals efectius i adaptats al registre adequat.
  • Introduir canvis en els mètodes i els processos de l'àmbit de coneixement per donar respostes innovadores a les necessitats i demandes de la societat.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar els principis de la semàntica lèxica que afecten l'estructura interna de les paraules i la seva combinatòria sintàctica.
  2. Analitzar estructures lingüístiques.
  3. Analitzar les propietats fonètiques, fonològiques, morfològiques, sintàctiques, lèxiques i semàntiques de la llengua actual que més problemàtica susciten.
  4. Aplicar adequadament els coneixements adquirits per a l'obtenció de dades i el maneig de fonts documentals d'aplicació a l'estudi de la llengua i la literatura catalanes.
  5. Descriure els processos combinatoris de creació d'unitats lingüístiques.
  6. Distingir el gènere gramatical del gènere natural.
  7. Fer treballs escrits i presentacions orals efectives i adaptades al registre adequat.
  8. Identificar i descriure els processos de flexió, derivació, composició i lexicalització.
  9. Identificar les idees principals i les secundàries i expressar-les amb correcció lingüística.
  10. Interpretar textos en profunditat i aportar arguments per a fer-ne una anàlisi crítica.
  11. Mantenir una actitud de respecte envers les opinions, valors, comportaments i pràctiques dels altres.
  12. Potenciar la capacitat de lectura, interpretació i anàlisi crítica de textos literaris i lingüístics.
  13. Redactar comentaris de text amb sentit crític.
  14. Treballar autònomament en l'estudi sincrònic i diacrònic de la llengua i la literatura catalanes.
  15. Utilitzar recursos tecnològics (digitals i audiovisuals) per a l'adquisició del coneixement i les seves aplicacions en llengua i literatura.

Continguts

 

Segons la fitxa de la matèria Llengua catalana: sincronia i diacronia, els continguts que s’han de tractar a l’assignatura de Lèxic i Gramàtica són els següents: 

o La sintaxi com a projecció del lèxic
o Selecció categorial i selecció semàntica
o Estructura argumental i tipus de predicats
o Aspecte lèxic i aspecte gramatical 
o Propietats sintàctiques i semàntiques de la derivació i la composició
 
 

CONTINGUTS DESGLOSSATS:

1. Introducció a les relacions entre el lèxic i la sintaxi 

Competència lèxica i competència sintàctica. Informació gramatical de les entrades lèxiques. Selecció semàntica i selecció categorial. La sintaxi com a projecció de les dependències lèxiques. La redundància en els components lèxic i sintàctic. Sintaxi lliure i sintaxi lexicalitzada. Tipus d'expressions lexicalitzades. Frases fetes i concurrències lèxiques.

2. Lèxic i gramàtica 

L’estructura argumental i la projecció dels arguments a la sintaxi. Predicats, arguments i adjunts. Tipus de predicats. La noció transcategorial de predicat. Predicació primària i predicació secundària. Estructura argumental i tipus de construccions passives. Estructures sintàctiques d'elevació i de control.  

Classes lexicosemàntiques de verbs. Anàlisi lèxica dels verbs i estructura semàntica: l’estructura eventiva. Aspecte lèxic (Aktionsart): estats, activitats, assoliments i realitzacions. Tipus d'estructures eventives. Relacions entre l’aspecte lèxic i l’aspecte gramatical. El concepte de delimitació com a propietat transcategorial.

Classes lexicosintàctiques de verbs. Verbs transitius, inergatius i inacusatius. Anàlisi lèxica dels verbs i estructura sintàctica: sintaxi lèxica de l’estructura argumental. Tipus d'estructures argumentals. Alternances de l’estructura argumental. Verbs lleugers i verbs plens. Formació lexicosintàctica de verbs: processos d'incorporació i conflació. Verbs possibles i verbs impossibles. Patrons de lexicalització: el pas del llatí al català. 

Formació de mots derivats i l’herència de l’estructura argumental en l'àmbit nominal. Les nominalitzacions. Nominals de procés i de resultat. Noms complexos amb valor agentiu i instrumental. Mots derivats adjectivals: el cas dels adjectius en –ble. Formació de mots compostos i estructura argumental. Tipus de compostos. El català i l’anomenat ‘paràmetre de la composició’.

Metodologia

Es combinaran les explicacions teòriques del programa amb la resolució d'exercicis, la discussió i l'anàlisi de casos.

Al Campus Virtual l’alumnat podrà trobar la descripció detallada dels exercicis i pràctiques, els diversos materials docents i qualsevol informació necessària per a l’adequat seguiment de l’assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per raons sanitàries, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l’assignatura i en les metodologies docents.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Exposició de temes 35 1,4 1, 2, 3, 4, 5, 8, 9, 10, 11, 12
Pràctiques d'aula 17 0,68 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14
Tipus: Supervisades      
Discussió de textos de la biliografia i resolució d'exercicis 19 0,76 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 10, 11, 12
Tipus: Autònomes      
Estudi dels apunts i de la bibliografia 40 1,6 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15

Avaluació

L'avaluació es farà a partir de:

(a) Examen final: 50%

(b) Exercicis d'anàlisi lexicogramatical: 20%

(c) Treball-ressenya: 20%

(d) Activitats complementàries: 10% 

En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor informarà l’alumnat del procediment i data de revisió de les qualificacions. La nota mínima per a aprovar l'assignatura és 5.

La recuperació d’aquesta assignatura consistirà en una prova, que valdrà un 50%. Per poder realitzar-la s'hauran de complir les dues condicions següents: haver obtingut una qualificació mitjana igual o superior a 3,5 i haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura. 

La qualificació màxima global que es pot obtenir a la recuperació és de 5.

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor vetllarà perquè l'estudiantat hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius que estiguin al seu abast.

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Activitats complementàries 10% 3,5 0,14 11, 15
Examen final 50% 1,5 0,06 1, 2, 3, 5, 7, 8, 9, 10, 12, 13, 14, 15
Exercicis d'anàlisi lexicogramatical 20% 17 0,68 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15
Treball-ressenya d'un article 20% 17 0,68 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15

Bibliografia

Bosque, Ignacio. (1989/20152). Las categorías gramaticales. Madrid: Síntesis.

Bosque, Ignacio. (2004). “Sobre la redundancia y las formas de interpretarla”. Treball disponible en pdf al web personal de l’autor: https://sites.google.com/site/ignaciobosquemunoz/

Bosque, Ignacio i Javier Gutiérrez-Rexach (2009). Fundamentos de sintaxis formal. [cap. 5 “Léxico y sintaxis”, pàg. 241-341]. Madrid: Akal.

Cabré, Teresa i Jaume Mateu. (1998). “Estructura gramatical i normativa lingüística: a propòsit dels verbs psicològics en català”. Quaderns. Revista de Traducció 2: 65-81.

De Miguel, Elena (ed.). (2009). Panorama de la lexicología. Barcelona: Ariel Letras.

Demonte, Violeta (2006). “Qué es sintáctico y qué es léxico en la interficie entre sintaxis y léxico-semántica: hipótesis y conjeturas.” Signo y Seña 15: 17-42. Article disponible en pdf:

https://palabrasparavioleta.weebly.com/uploads/9/6/4/6/9646574/2006-signo-lexico-sintaxis.pdf

Escandell-Vidal, M. Victoria (2007). Apuntes de Semántica léxica. [cap. 7 “Entre léxico y sintaxis”, pàg. 129-148]. Cuadernos de la UNED. Madrid.

Espinal, M. Teresa i Jaume Mateu (2005). “La llengua a les frases fetes”. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura 36: 20−31.

Fábregas, Antonio (2013). La morfología. El análisis de la palabra compleja. Madrid: Síntesis.

Ginebra, Jordi iPere Navarro (2015). “Concurrències lèxiques en català i en espanyol: uns quants contrastos.” En À. Martín Escribà et al. (eds.). Actes del Setzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes. Universitat de Salamanca, 1–6 de juliol de 2012, vol. 2, pàg. 217−228.  Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Gràcia, Lluïsa (1994). Morfologia lèxica. L’herència de l’estructura argumental. Col·lecció Biblioteca Lingüística Catalana. Universitat de València.

Marantz, Alec (1997). “No Escape from Syntax. Don’t Try Morphological Analysis in the Privacy of Your Own Lexicon”. UPenn Working Papers in Linguistics 4.2: 201-225.

Mateu, Jaume (2002). “Lexicologia II. L’estructura semàntica de les unitats lèxiques”. Dins M. Teresa Espinal (coord.). Semàntica. Del significat del mot al significat de l’oració, pàg. 139-182. Barcelona: Ariel Lingüística.

Mateu, Jaume (2015). “La estructura argumental”. Dins Ángel J. Gallego (ed.). Perspectivas de sintaxis formal, pàg. 111-148. Madrid: Akal.

Mateu, Jaume (2020). “Lexicalized Syntax: Phraseology". Dins Joan A. Argenter i Jens Lüdtke (eds.). Manual of Catalan Linguistics. Berlín: De Gruyter. 

Morimoto, Yuko (20172). El aspecto léxico: delimitación. Madrid: Arco Libros.

Pustejovsky, James i Olga Batiukova (2019). The Lexicon. Col·lecció: Cambridge Textbooks in Linguistics. Cambridge: Cambridge University Press.

Rosselló, Joana (20082). “El SV: verb i arguments verbals”. Dins Joan Solà et al. (dir.). Gramàtica del català contemporani. Cap. 13, vol. 2. Barcelona: Empúries.

Programari

No hi ha cap programari específic.