Identitat, Diferència i Desigualtat
Codi: 105808 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2503878 Estudis Socioculturals de Gènere | OB | 2 | 1 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Maria Bruna Alvarez Mora
- Correu electrònic:
- MariaBruna.Alvarez@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- No
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Equip docent
- Catarina Isabel Alves Vieira Da Cunha
Prerequisits
Aquesta assignatura no té requisits prèvis, però s'aconsella haver cursat l'assignatura de Principis Bàsics d'Antropologia Social i Cultural.
Objectius
L'objectiu de l'assignatura Identitat, Diferència i Desigualtat és oferir un aprofundiment d'anàlisi basada en l'afirmació de l'existència d'una humanitat compartida i a l'hora diversa.
En les diverses societats humanes es desenvolupen diferents identitats socials basades en una combinació entre característiques atribuïdes i aconseguides. Freqüentment, aquestes identitats diverses es converteixen en desigualtats i s'organitzen segons formes d'estratificació, sent els exemples més obvis la classe social, el gènere i la raça. Aquestes i altres característiques determinen la posició de les persones en el sistema d'estratificació social i, al seu torn, reflecteixen privilegis i restriccions per accedir als recursos limitats. La mesura en què la posició de les persones en el sistema d'estratificació determina les seves oportunitats de vida, inclosos els ingressos, l'educació, l'accés a la feina i la salut, depèn, entre altres coses, del sistema de desigualtat social i de la concentració de privilegis combinats amb sistema d'estratificació obert o tancat.
Aquest curs es divideix en dos blocs. El primer bloc, d’Antropologia, analitzarà els processos en què les diferències es converteixen en desigualtats, les seves principals àrees d'estudi i algunes de les seves aplicacions al món contemporani. Es tracta d'il·lustrar etnogràficament la diversitat cultural humana, discutir conceptes i explicacions teòriques sobre la mateixa, abordar alguns textos d'autors clau -tant clàssics com contemporanis- i reflexionar críticament al voltant de la identitat, les identitats, l'estudi científic de les diferències socioculturals i de la construcció de la desigualtat, així com desenvolupar perspectives crítiques per construir una convivència igualitària. Pretén també aproximar-se a una forma de mirar i analitzar el món d'una manera respectuosa amb les diferents cultures i societats.
El segon bloc, de Sociologia, analitzarà el fonament, el sorgiment, la reproducció i les conseqüències de l'estratificació social i la desigualtat social, basant-nos en diferents teories sociològiques i en una varietat d'estudis empírics per a proporcionar informació sobre el sistema d'estratificació social a Europa i Espanya, sempre mantenint, transversalment, un enfocament de gènere.
Competències
- Expressar-se correctament i de manera no sexista ni homofòbica tant oralment com per escrit.
- Formular, argumentar i debatre idees pròpies i alienes de manera respectuosa, crítica i raonada.
- Incorporar la perspectiva no androcèntrica en els treballs duts a terme.
- Interpretar i explicar la història de les relacions de gènere, la significació de les diferències i els processos de generació de desigualtats en un context de globalització.
- Interpretar les desigualtats que afecten el gènere en relació amb la sexualitat, la classe, el grup ètnic i el territori a partir dels conceptes i enfocaments de l'anàlisi sociocultural.
- Proposar accions correctives de les violències que desencadenen els tipus i graus de discriminació per raó de sexe, gènere i orientació sexual.
- Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
Resultats d'aprenentatge
- Analitzar teòricament exemples etnogràfics de diversitat cultural en els àmbits de l'educació, el gènere i els sistemes d'inclusió-exclusió.
- Comparar els diferents enfocaments teòrics sobre l'estructura social amb perspectiva de gènere.
- Definir els conceptes necessaris per entendre l'estructura social en clau de gènere.
- Distingir els efectes de les variables sexe i gènere en les anàlisis empíriques.
- Elaborar un discurs organitzat i correcte, oralment i per escrit, en la llengua corresponent.
- Fer un ús inclusiu del llenguatge.
- Identificar els mecanismes de desigualtat de gènere i de la seva reproducció en les societats no occidentals.
- Identificar la variabilitat transcultural dels sistemes econòmics, de parentiu, polítics, simbòlics i cognitius, educatius i de gènere, i la teoria antropològica a la qual es refereixen.
- Identificar situacions de desigualtat de gènere en diferents àmbits (legals, laborals, educatius, familiars) i aportar propostes d'actuació per combatre-les.
- Que els estudiants hagin desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per a emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Relacionar els debats més actuals entorn dels diferents enfocaments de gènere amb el context social i històric en què sorgeixen.
- Utilitzar el vocabulari tècnic específic i d'interpretació propi de les disciplines requerides.
Continguts
L'assignatura Identitat, Diferència i Desigualtat és l’aprofundiment a l'estudi de la variabilitat sociocultural humana, des d'una perspectiva comparativa. Al llarg del semestre s’aprofundeix en els conceptes d’identitat, diferència i desigualtat: d’on sorgeixen, com es converteixen en el camp d’estudi principal de l’Antropologia i de la Sociologia, així com eines d’anàlisi, recerca i transferència. Mitjançant l'estudi de casos etnogràfics que permeten il·lustrar la diversitat cultural, de l'anàlisi de dades empíriques recents que atesten les teories sobre la desigualtat i amb el suport de materials de lectura, audiovisuals i ponents convidats, els i les estudiants assoliran un aprofundiment sobre aquests dos enfocaments, l'antropològic i el sociològic.
BLOC D’ANTROPOLOGIA
Tema 1. El concepte de persona: nosaltres i les altres
- Com es defineix el concepte de persona
- El concepte d’alteritat en la història occidental
- Perspectiva emic / ètic
- Performativitat
- La influència del sexe i la sexualitat en el concepte de persona
Tema 2. Identitat
- adquisició d’identitat: el naixement: inici de la vida
- preservació i pèrdua de la identitat
- pèrdua d’identitat: la mort individual i la mort social
Tema 3: Normalitats i anormalitats: la patologització de les diferències
- Normalitats i anormalitats
- Diversitats sexuals
- Funcionalitats diverses
- Diversitats familiars
- Cossos diversosTècniques de “millora” del cos
BLOC DE SOCIOLOGIA
Tema 4: L’ organització social de les diferències i les desigualtats
- Diferència i desigualtat: una connexió inevitable?
- Teories d'estratificació social
- Poder, conflicte i opressió en societat
- Estructures de desigualtat
- Com es mesura la desigualtat?
- Desigualtat de classe
- Desigualtat de gènere
- Desigualtat ètnic-racial
- Perspectiva interseccional de l'opressió i de les desigualtats
- Conseqüències de la desigualtat: Pobresa, exclusió i conceptes afins
Tema 5: De la teoria a la pràctica: anàlisi de la desigualtat des de les dades empíriques
- Fonts de dades estadístiques (validesa, pertinència i adequació)
- Fonts qualitatius
- Ponts entre teoria i pràctica en l'anàlisi de la desigualtat
Metodologia
- La metodologia docent i l’avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
- Totes les activitats de formació estan programades i els exercicis d'avaluació tenen una data límit de lliurament que s'haurà de complir estrictament, segons el calendari proposat.
- El treball per part dels estudiants consisteix fonamentalment en la recerca i anàlisi d'informació, la realització de les lectures previstes, la realització i lliurament (enviament via campus virtual) dels treballs i comentaris corresponents i la participació en els debats guiats.
- Les lectures també formen part del temari avaluat a través de l'examen
- Els diferents exercicis seran retornats corregits amb comentaris i orientacions per a la seva reformulació, si es considerés necessari, i de cara al següent exercici.
- L'estudiant ha de tenir en compte que el Moodle és l'espai a través del qual es notifiquen informacions fonamentals de l'assignatura (horaris de tutories, canvis de dates en les activitats o lliuraments programats, incidències vàries, novetats, etc.). Per tant, és responsabilitat seva estar atent a les notíciesi informacions que es vagin penjant.
- La comunicació es realitzarà a través del Moodle. En casos d’urgència, es suggereix recórrer a la comunicació a través d’email.
Sobre las tutories:
- Bruna Alvarez: Les tutories es realitzaran al Despatx B9-217. Dimecres: 11:30h a 13:00h. En cas que no es puguin fer presencials es realitzaran online a través d’un enllaç facilitat al Moodle a principi de curs.
- Catarina Alves (Sociologia): Les tutories es realitzaran online, els dilluns entre les 11h i les 13h.Cal reservar tutoria a: https://tutoria-catarina-alves.appointlet.com
Es suggereix realitzar al menys una tutoria individual durant el primer mes de l'assignatura.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes Teòriques i pràctiques | 40 | 1,6 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
| Lectures | 15 | 0,6 | 1, 2, 3, 7, 8, 10, 11, 12 |
| Lectures i elaboració de treballs escrits | 20 | 0,8 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 12, 13 |
| Seminaris de discussió de les lectures obligatòries | 10 | 0,4 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories individuals i en grup | 2,5 | 0,1 | 2, 3, 10, 11 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Estudi i treball personal | 20 | 0,8 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
Avaluació
Activitat 1: Comentari (30%)
Lliurament d’un comentari de 500 paraules relacionant 3 dels 8 textos de lectura obligatòria, que no s’utilitzin per realitzar l’activitat d’avaluació 2.
Activitat 2: presentació grupal (30%)
Realització i presentació oral a classe d’un màxim de 10 minuts en grups de tres persones d’un treball d’anàlisis d’un mínim de 10 hores de observació participant y/o material audiovisual escollit, 2 lectures a escollir entre les opcions proposades en aquesta guia docent integrades per una lectura obligatòria i una lectura addicional, i 1 lectura de lliure elecció. Cada opció de lectures només podrà ser escollida per un grup d’estudiants.
L’activitat es dividirà en tres lliuraments:
- Guió de la presentació i elecció i fonamentació del material audiovisual (20% de la nota)
- Power point o prezzi de la presentació oral (10% de la nota)
- Presentació oral (60% de la nota, dividida en 40% de la nota assignada per el professorat i el 20% de la nota assignada per l’alumnat a través de la co-avaluació).
Activitat 3: Test (40%)
Test escrit individual a classe sobre el contingutde les sessions, incloent les lectures obligatòries, les ponències i els visionats relacionats.
Normativa d’avaluació
- Per considerar superada l'assignatura es necessitarà obtenir una nota mínima de 5,0 com a nota mitjana resultant de les notes obtingudes en cada una de les activitats, considerant el percentatge de cada una d'elles en la nota final.
- Un cop superada l'assignatura, aquesta no podrà ser objecte d'una nova avaluació.
- Els que per assistència a reunions dels òrgans col·legiats de representació universitària o altres motius previstos en les seves respectives normatives no poguessin concórrer a alguna de les activitats d'avaluació programades, tenen dret a que se'ls programi un dia i hora diferents per a la seva realització.
- Els que participin en les diferents activitats d'avaluació i ho necessitin, rebran una justificació documental d'aquesta participació.
- Els que realitzin qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d'una activitat d'avaluació, aquesta i tota l'assignatura es qualificarà amb 0, amb independència del procés disciplinari quees pugui instruir.
- La còpiaoplagi, tant en el cas dels treballs com en el cas dels exàmens, constitueix un delicte que serà sancionat amb un 0(zero) a l'activitat, pèrdua del dret a re-avaluació i es suspendrà tota l'assignatura. Recordar que es considera "còpia" un treball que reprodueix tot o una part el treball d'un/a altre/a company/a. "Plagi" és presentar tot o part d'un text d'un/a autor/a com a propi, sense citar les fonts, sigui en paper o en format digital. Veure documentació de la UAB sobre “plagi” en: http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_20/sot_2_01.html.
- En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Sobre la reevaluació
Podran re-avaluar l’assignatura els que:
- Hagin obtingut una nota mitjana de les 3 (tres) activitats d’avaluació 3,5
- La re-avaluació constarà d’una única proba i es realitzaràeldia, hora i lloc establerts per la Facultat
- La nota obtinguda en la re-avaluació constituirà la nota final de l’assignatura.
Avaluació en cas de no presencialitat
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. El professor o professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Antropologia: Comentaris de les lectures obligatòries (8) i les ponències (4) | 30% | 11 | 0,44 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
| Examen Antropologia | 20% | 10 | 0,4 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
| Sociologia examen | 20% | 10 | 0,4 | 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 13 |
| Sociologia: recerca empírica | 30% | 11,5 | 0,46 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
Bibliografia
Bibliografia General bloc d’Antropologia
Bohannan, Paul. (1996). Para raros, nosotros: Introducción a la antropología cultural. Madrid: Ediciones Akal.
Carrithers, Michael, Collins, Steven & Lukes, Steven (1985) (Eds.). The category of the person. Anthropology, philosophy, history. Cambridge: Cambridge University Press.
Foucault, Michele [1965] (2001). El nacimiento de la clínica. Madrid: Siglo XXI.
Kuper, Adam (1994). Culture, Identity and the Project of a Cosmopolitan Anthropology. Man, 29(3), new series, 537-554. doi:10.2307/2804342
Le Breton, David [1990] (2002). Antropología del Cuerpo y Modernidad. Buenos Aires: Nueva Vision.
Lewin, Ellen (2006). Feminist Anthropology. A Reader. Oxford: Blackwell.
Lock, Margaret, & Farquhar, Judith (2007). Beyond the body proper. Reading the anthropology of material life. London: Duke University Press.
Moreras, Jordi (2019). Socio-antropología de la muerte: Nuevos enfoques en el estudio de la muerte. Tarragona: Publicacions URV. Disponible online:
Robben, A. (Eds.) (2018). A Companion to the Anthropology of Death. New Jersey: Wiley Blackwell.
Sökefeld, Martin (1999). Debating Self, Identity, and Culture in Anthropology. Current Anthropology, 40:4, 417-448.
Bibliografia Obligatòria Bloc d’Antropologia
Tema 1. El concepte de persona: nosaltres i els altres
Mauss, Marcel [1936] (1959). Sobre una categoría del espíritu humano: la noción de persona y la noción del 'yo'. En Sociología y Antropología (pp. 306-333). Madrid: Tecnos.
Hall, Stuart [1996] (2003). Introducción: ¿quién necesita identidad?. En Hall, Stuart y du Gay, Paul (Eds.), Cuestiones de identidad cultural (pp. 13-39). Buenos Aires: Amorrortu.
Tema 2. Identitat
Kaufman, Sharon & Morgan, Lynne (2005). The Anthropology of the Beginnings and End of Life. Annual Review of Anthropology, 34, 317-341.
Tema 3: Normalitats i anormalitats: la patologització de les diferències
Goffman, Erving (1963). Estigma e identidad social. En Estigma. La identidad deteriorada (pp. 11-55). Buenos Aires: Amorrortu.
Foucault, Michel [1974-1975] (2000). Clase 19 de marzo de 1975. En Los anormales (pp. 269-297). Buenos Aires: FCE.
Bibliografia general del bloc de Sociologia
(les lectures obligatòries es distribuiran al començament del semestre, per temes i classes)
Álvarez-Sousa, Antonio. (1994) Estructura social. Desigualdad y movilidad social en España, Tórculo Edicions
Bauman, Zygmunt. (2013). Identity: Conversations with Benedetto Vecchi. John Wiley & Sons.
Becker, Howard. (1963). Outsiders: Studies in the Sociology of Deviance. New York, NY: The Free Press.
Beltrán, Miguel. (2004) La estructura social, Ariel Sociología, Madrid
Bourdieu, Pierre. (2000) [1987]. ¿Cómo se hace una clase social? Sobre la existencia teórica y práctica de los grupos. Poder, derecho y clases sociales, Bilbao: Desclée (Cap. 3, pp. 101-129).
Brubaker, Rogers & Cooper, Frederick. (2000). Beyond Identity. Theory and Society, 29, 1-47.
Carastathis, A. (2014). The Concept of Intersectionality in Feminist Theory. Philosophy Compass. Vol. 9(5): 315-324.
Dahrendorf, Ralf. 2014 [1959]. Class and Class Structure in Industrial Society. Stanford University Press
EAPN-España. El Estados de la pobreza. Seguimiento del indicador de pobreza y exclusión social en España 2008-2017.
Fachelli, Sandra & López-Roldán, Pedro. (2015). ¿Somos más móviles incluyendo a la mitad invisible? Análisis de la movilidad social intergeneracional en España en 2011. Revista Española de Investigaciones Sociológicas.
Fernández Enguita, Mariano (2000). Recursos y oportunidades: explotación y discriminación en el análisis de la desigualdad. RIS, 24.
Fundación FOESSA (2019) VIII Informe sobre exclusión y desarrollo social en España. Madrid.
Giddens, Anthony (1991). Modernity and self-identity: Self and society in the late modern age. Stanford university press.
Goffman, Erving. (1956). La presentación de la persona en la vida cotidiana. Amorrortu Editores. Buenos Aires.
Goffman, Erving. (1963). Estigma e identidad social. En Estigma. La identidad deteriorada (pp. 11-55). Buenos Aires: Amorrortu.
Goldthorpe, John (2012) De vuelta a la clase y el estatus: por qué debe reivindicarse una perspectiva sociológica de la desigualdad social. Revista Española de Investigaciones Sociológicas, nº 137, enero-marzo 2012, pp.43-58.
Grusky, David (ed.) (1994). Social Stratification. Class, race and gender in sociological perspective. Boulder, Co.: Westview.
hooks, bell. (1990). Reflections on race and sex. En Yearning: Race, Gender and Cultural Politics. South End Press
INE: Encuesta de condiciones de vida 2019.
Jenkins, Richard (2014). Social identity. Routledge.
Juliano, Dolores (2004). Excluidas y marginales. Cátedra. Madrid
Kohli, Martin (2000). The battlegrounds of European identity. European societies, 2(2), 113-137.
Martínez García, José Saturnino. (2005). Dos reflexiones sobre el sistema educativo español: el nivel educativo no cae y las clases sociales sí existen. Viejo topo. 213: 66-73.
Martínez, José Saturnino. (2012) Diferencia y desigualdad, en Estructura social y desigualdad en España, Madrid: Catarata, cap. 15‐42.
Mead, George Herbert (1934). Mind, Self and Society: From the Standpoint of a Social Behaviourist. Collected Works. Vol. 1
Mills, Charles. (1997) The racial contract. Cornell University Press.
Parella Rubio, Sònia (2003). Mujer, inmigrante y trabajadora: la triple discriminación. Anthropos, Barcelona.
Pateman, Carole. (1988) The Sexual Contract. Stanford, Calif: Stanford University Press.
Sassen, Saskia. (2007). Una sociología de la globalización. Madrid, Katz.
Snow, David. A. (2001). Collective Identity and Expressive Forms.International Encyclopedia of the Social & Behavioral Sciences, 2212–2219.
Standing, Guy. (2014) Por qué el precariado no es un “concepto espurio”. Revista Sociología del Trabajo, nº 84, pp.7‐ 15
Tezanos, José Felix. (2005). La sociedad dividida. Estructuras de clase y desigualdades en las sociedades tecnológicas. Madrid: Biblioteca Nueva.
Therborn, Goran. (2015). La desigualdad mata. Madrid: Alianza.
Viveros Vigoya, Mara. (2016). La interseccionalidad: una aproximación situada a la dominación. Debate Feminista, 52, 1–17
Bibliografia recomanada bloc d’Antropologia
Benjamin, Walter (1967). Sobre la facultad mimética. En Ensayos escogidos (pp. 105-107). Buenos Aires: Ed. Sur.
Butler, Judith [1993] (2002). Los cuerpos que importan. En Cuerpos que importan: sobre los límites materiales y discursivos del 'sexo' (pp. 53-94). Buenos Aires: Paidós.
Conklin, Beth & Morgan, Lynee (1996). Babies, bodies and the production of pershonhood in North America and a Native Amazonian Society. Ethos, 24(4):657-694.
Degnen, Cathrine (2018). Cross-Cultural Perspectives on Personhood and the Life Course. New York: Palgrave Macmillan.
Digby, Tom (1998). Men doing feminism. New York: Routledge.
Douglas, Mary (1966a). External Boundaries. Purity and Danger: An analysis of concepts of pollution and taboo. London: Routledge & Kegan Paul.
Douglas, Mary (1966b). Internal Lines. Purity and Danger: An analysis of concepts of pollution and taboo. London: Routledge & Kegan Paul.
Douglas, Mary (1970). Natural Symbols: Explorations in Cosmology. Barrie: The Cresset Press.
Izugbara, Chimaraoke & Undie, Chi-Chi (2008). Who Owns the Body?: Indigenous African Discourses of the Body and Contemporary Sexual Rights Rhetoric. Reproductive Health Matters, 16: 159-167.
Pizza, Giovanni (2005). Antonio Gramsci y la antropología médica contemporánea . Hegemonía , " capacidad de actuar " ( agency ) y transformaciones de la persona. Revista de Antropología Social, 15-32.
Lambeck, Michael (2007). How do women give birth? In Astuti, Rita, Parry, Jonathan, & Stafford, Charles (Eds.). Questions of anthropology (pp. 197-226). Oxford: Berghahn Books.
Marks, Jonathan (2013). The Nature/Culture of Genetic Facts. Annual Review of Anthropology, 42(1):247-267.
Marre, Diana (2009). We do not have immigrant children at this school, we just have children adopted from abroad": Flexible Understandings of Children's Origins". In Marre, Diana & Briggs, Laura (Eds.). International Adoption: Global Inequalities and the Circulation of Children (pp. 226-243). New York: New York University Press.
Marre, Diana (2009). Los silencios de la adopción en España. Revista de Antropología Social, 19:97-126.
Miller, Nancy (2007). Reareading as a woman: the body practice. In Lock, Margaret, & Farquhar, Judith (Eds.). Beyond the body proper: reading the anthropology of material life (pp. 297-305). London: Duke University Press.
Rapp, Rayna (2001). Gender, body, biomedicine: how some feminist concerns dragged reproduction to the center of social theory. Medical Anthropology Quarterly, 15(4):466-77.
Reischer, Erica & Koo, Kathryn (2004). The Body Beautiful: Symbolism and Agency in the Social World. Annual Review of Anthropology, 33(1):297-317.
Samuelsen, Helle & Steffen, Vibeke (2004). The relevance of Foucault and Bourdieu for medical anthropology: exploring new sites. Anthropology & Medicine, 11(1):3-10.
Sennett, Richard (1998). The corrosion of character: the personal consequences of working the new capitalism. New York: Norton.
Severi, C. (2002). Memory, reflexivity and belief. Reflections on the ritual use of language. Social Anthropology,10:23-40.
Strathern, Marilyn (2004). The Whole Person and Its Artifacts. Annual Review of Anthropology, 33(1):1-19.
Audiovisuals recomanats
Almodóvar, Pedro. (1997). Carne trémula. España, 101 min.
Bayona, Juan Antonio. (2012). Lo imposible (The impossible). España, 107 min.
Branagh, Kenneth. (1994). Frankenstein deMary Shelley. USA, 123 min.
Boileau, Laurent. (2012). Piel color miel. Bélgica, 70 min.
Cortina, Adela. Aporofobia, el miedo a las personas pobres. TEDxUPValència (https://www.youtube.com/watch?v=ZODPxP68zT0)
Crenshaw, Kimberlé. The urgency of intersectionality. TED Talks (https://www.youtube.com/watch?v=akOe5-UsQ2o&t=823s)
Eastwood, Clint. (2002). Deuda de sangre (Blood Work). USA, 115 min
Fabiánová, Diana. (2010). La luna en ti. Eslovenia, 120 min. http://vimeo.com/40773282
González Iñárritu, Alejandro. (2003). 21 gramos. USA, 125 min.
Hormann, Sherry. (2009). La flor del desierto (Desert flower). UK, 120 min.
Kreuzpaintner, Marco. (2007). Trade (El precio de la inocencia). USA, 120 min.
Lewin, Ben. (2012). The sessions. USA, 98 min.
Niccol, Andrew. (1997). Gattaca. USA, 106 min.
Oshima, Nagisa. (1976). El imperio de los sentidos (Ai no korîda). Japón, 100 min.
Pang Chun, Oxide. & Pang, Danny. (2002). The eye (Gin Gwai). Hong Kong, 98 min.
Stilson, Jeff. (2009). Good hair. USA, 95 min.
Wilkinson, Richard. Cómo la desigualdad perjudica las sociedades. TED Talks (http://www.ted.com/talks/richard_wilkinson?language=es)
Sèries TV:
Ball, Alan. (2001-2005). Six feet under. Tv serie. USA, 5 temporadas de 12/13 episodios.
Covell, Charlie (2017). The end of the F***ing World. TV serie. UK. 2 temporadas. 16 capítulos.
Curtis, Simon. (2010-…). Downton Abbey. Tv serie. 2010. UK, 5 temporadas de 10 episodios cada una.
Gervais, Ricky. (2019). After Life. Miniserie TV. UK, 1 temporada de 6 episodios.
Pujol, Marlis (2018). El método Kominsky. Serie TV. UK. 3 temporadas. 22 episodios.
Weiner, Matthew. (2007-2015). Mad men. Tv serie. USA, 7 temporadas de 13 episodios cada una.
Documentals
AFIN. (2011). Congreso Internacional AFIN. Barcelona. Una mujer narra su historia sobre un embarazo y una 'donación' en el año 1971. https://www.youtube.com/watch?v=9Ox361chsYM
Armengou, Montse. & Belis, Ricard. (2002). Els nens perduts del franquisme. Trenta minuts (parte1). Televisió de Catalunya (TV3). https://www.youtube.com/watch?v=zA3M-k-ckis
Armengou, Montse. & Belis, Ricard. (2002). Els nens perduts del franquisme. Trenta minut (parte 2). Televisió de Catalunya (TV3). https://www.youtube.com/watch?v=YuJNElQkzIY
Armengou, Montse. & Belis, Ricard. (2012). Torneu-me el fill!. TV3.
Armengou, Montse. & Belis, Ricard. (2015). Els internats de la por. Sense Ficció. Televisió de Catalunya (TV3). https://www.youtube.com/watch?v=ttAbGa789Hg
Armengou, M. & Belis, R. (2016). Jo també vull sexe! TV3, 60 min.
Armengou, Montse., Belis, Ricard. & Elfa, Albert. (2018). Desemparats. Sense ficció. Televisió de Catalunya (TV3). http://www.ccma.cat/tv3/sense-ficcio/desemparats-miniserie-documental-dinvestigacio-sobre-les-retirades-de-me
Artigas, Xavier & Ortega, Xapo. (2013) Ciutat Morta. https://www.youtube.com/watch?v=QIeFJqt0rqg
BBC. (2009). Cuentos de la jungla: Malinowski y las Islas Trobiand. https://www.youtube.com/watch?v=YBQi9STHI5U
BBC. (2009). Tales from the jungle: Margaret Mead. https://www.youtube.com/watch?v=DjGRCi7ewtY
Belis, Ricard. (2016). Jo també vull sexe!. Sense ficció. Televisió de Catalunya (TV3). https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/sense-ficcio/jo-tambe-vull-sexe/video/5634098/
Carracedo, Almudena. y Bahar, Robert. (2018). El silencio de los otros. (España, 96’).
Centeno, Antonio. & De la Morena, Raúl. (2015). Yes, we fuck!España, 60 min.
Franco, Gustavo. (2013). Los años robados de Xavi. Una lucha por recuperar la identidad. (España, 45´).
Ginestà, Jaume., Franch, Gerard., Permanyer,Judit. & Farriols, Carles. (2019). Maternitat en stand by. Sense ficción. Televisió de Catalunya (TV3). https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/sense-ficcio/maternitat-en-stand-by/video/5834827/
Gómez, Carlos. (2011). Badajoz, 1936. Crónicas. Televisión Española (TVE). (España, 55 min.). https://www.youtube.com/watch?v=sHIWuLRhFls
Sallarés, Mireia (2016). Las muertes chiquitas. Serie documental. https://www.filmin.es/serie/las-muertes-chiquitas
Programari
S'utilitzarà el programari propi de la UAB.