Economia i Desigualtat de Gènere
Codi: 105804 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2503878 Estudis Socioculturals de Gènere | OB | 2 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Alberta Toniolo
- Correu electrònic:
- Alberta.Toniolo@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Prerequisits
Prerequisits
No n'hi ha.
Objectius
L’objectiu general de l’assignatura és dotar-se dels coneixements i les eines intel·lectuals per: 1. poder analitzar la relació entre l’economia i la desigualtat de gènere; 2. poder comprendre en quina mesura la desigualtat de gènere és en gran part el resultat de la desigualtat econòmica.
Els objectius concrets són:
· Identificar els factors que impulsen la construcció i reproducció de la desigualtat socioeconòmica de gènere, amb atenció especial als valors culturals, les normes i institucions que incidèixen en les diferències d'estatus no equitatives.
· Conèixer les variables qualitatives i quantitatives que proporcionen informació sobre els fenòmens de desigualtat de gènere associats als de desigualtat de renda.
· Adoptar una perspectiva d'anàlisi que permeti integrar els fets i processos de natura econòmica amb els de caràcter institucional i sociocultural.
. Distingir els mecanismes socioeconòmics que, en el passat així com a l'actualitat, han caracteritzat les relacions de gènere, binàries i no binàries.
. Saber quienes són - i poden ser - les actuacions polítiques efectives per a disminuir la bretxa econòmica entre els gèneres.
Competències
- Formular, argumentar i debatre idees pròpies i alienes de manera respectuosa, crítica i raonada.
- Identificar els conceptes jurídics bàsics, la legislació i la jurisprudència relacionats amb els drets dels col·lectius afectats per desigualtats de gènere.
- Incorporar la perspectiva no androcèntrica en els treballs duts a terme.
- Participar en l'elaboració, implementació i difusió de polítiques d'igualtat en l'àmbit econòmic (pressupostos, organització del treball, desigualtat estructural) i en el mercat laboral (salaris, promoció, conciliació).
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d’'aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
Resultats d'aprenentatge
- Elaborar un discurs organitzat i correcte, oralment i per escrit, en la llengua corresponent.
- Identificar indicadors específics de benestar que permetin elaborar polítiques públiques.
- Incorporar la perspectiva no androcèntrica en els treballs duts a terme.
- Integrar la perspectiva de gènere en l'elaboració d'un pressupost.
- Interpretar les normes, la doctrina i la jurisprudència laborals amb perspectiva de gènere.
- Proposar solucions a les qüestions sorgides amb la Llei d'igualtat.
- Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d’'aquell camp d'estudi.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Utilitzar el vocabulari tècnic específic i d'interpretació propi de les disciplines requerides.
- Utilitzar instruments per pal·liar o revertir les desigualtats en l'àmbit laboral.
Continguts
Introducció.
L'anàlisi socioeconòmica com a clau interpretativa en els estudis de gènere. Un enfocament pluridisciplinari
Bloc 1.
1.1. De l'economia de la identitat a la de gènere
1.2. El paper en l'economia de les normes de gènere, dels valors culturals i de les institucions
Bloc 2.
2.1. L'ús del temps, la reproducció social i l'economia de les cures
2.2. Com la diferència de gènere juga en el funcionament del mercat de treball i la remuneració laboral
Bloc 3.
3.1. Economia i violència col·lectiva contra grups de la població sobre la base del seu gènere i estatus. Anàlisi de casos en la història
3.2. Migracions, pobresa i globalització: els nous escenaris socials i les polítiques econòmiques amb perspectica de gènere
Conclusió.
Una economia humanista
Metodologia
Elaboració de treballs
Lectura de bibliografia
Tutories
Presentació oral de treballs
Debats
Classes expositives
Pràctiques a l’aula
Seminaris
Lectura d’informes d’interès
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes magistrals amb l'ús de TIC | 48 | 1,92 | 1, 2, 3, 4, 7, 8, 9 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Tutories | 10 | 0,4 | 1, 2, 3, 4, 8, 9 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Lectura i estudi independent | 49 | 1,96 | 1, 7, 8, 9 |
| Tres treballs escrits a partir de lectures recomenades i la recerca de materials | 43 | 1,72 | 1, 2, 3, 4, 7, 9, 10 |
Avaluació
- La realització individual de tres treballs escrits, sobre qüestions plantejades en l'àmbit de cada bloc temàtic. A cada bloc temàtic correspon un treball obligatori, que haurà de ser lliurat dins dels terminis indicats seguidament: 1er treball = març de 2021; 2n treball = abril de 2021; 3er treball = maig de 2021. Cada treball valdrà el 15% de la nota final, però el NO lliurament d'un treball dins dels terminis establerts comportarà una nota equivalent a 0, amb la pèrdua del 15% corresponent de la nota final.
- Un examen escrit a final del curs, basat en preguntes d'assaig, que valdrà un 45% de la nota final.
- El 10% restant de la nota final s'obtindrà mitjançant la participació activa a les classes: contribució als debats a l'aula i al CV, resposta a preguntes, formulació d'interrogants i reflexions pertinents als continguts tractats a classe.
En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. La professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Examen final basat en preguntes d'assaig | 45% de la nota final | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 9, 10 |
| Participació activa a les classes. | 10% de la nota final | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 6, 8, 9, 10 |
| Tres treballs escrits sobre qüestions plantejades en l'àmbit dels blocs temàtics del programa, a partir de les lectures recomenades i de la recerca de materials | Total 45% de la nota final (cada treball realitzat = 15% de la nota final) | 0 | 0 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 |
Bibliografia
Bibliografia orientativa
Akelorf, G.A. - Kranton, R.E. (2010), Identity Economics. How ours Identities Shape our Work, Wages, and Well-Being, Princeton University Press: Oxfordshire.
Becchio, G. (2019), A History of Feminism and Gender Economics. Routledge: Oxfordshire.
Becker, G. (1987), Tratado sobre la familia. Alianza Universidad: Madrid, p. 9-16 i 128-152.
Benería, L. y Sarasua, C. (2010) "¿A quién afecta el recorte del gasto?", El País, 28/10/2010.
Benería, L. - Berik, G. - Floro, M.S. (2018), Género, desarrollo y globalización. Una visión desde la economía feminista. Edicions Bellaterra: Barcelona.
Blau, F. - Ferber, M. - Winkler, A. (2016), The Economics of Women, Men and Work, Oxford University Press: Oxford.
Blossfeld, H.P. - Skipek, J. - Triventi, M. - Buchholz, S. (Eds) (2015), Gender, Education and Employment. An International Comparison of School-to-Work Transitions. Edward Elgar: Cheltenham.
Boll, C. - Leppin, J. - Rossen, A. - Wolf, A. (2016), Magnitude and Impact Factors on the Gender Pay Gap in EU Countries. European Commission: Luxemburg.
Cook, J. - Roberts, J. - Waylen, G. (2000), Towards a Gendered Political Economy. Palgrave Macmillan: London.
Corriveau, P. - Roth, K. (2011), Judging Homosexuals: A History of Gay Persecution in Quebec and France, UBC Press, Vancouver.
Craven Nussbaum, M. (2012), Las mujeres y el desarrollo humano. Herder Editorial: Barcelona.
Cunningham, S. - Shah, M. (2016), The Oxford Handbook of Economics of Prostitution. Oxford University Press: Oxford.
Dugard, J. - Porter, B. - Ikawa, D. - Chenwi, L. (2020), Research Handbook on Economic, Social, and Cultural Rights as Human Rights, Edward Elgar Publishing: Northampton, Massachusetts.
Feci, S. - Schettini L. (2017), "La violenza contro le donne nella storia", Volum 8 of Storia delle donne e del genere, Viella Libreria Editrice: Roma.
Goldin, C. (2006), "The quiet revolution that transformed women’s employment, education and family”, NBER Working Papers, 11953 https://www.nber.org/papers/w11953
Heberer, E.M. (2014), Prostitution. En Economic Perspective on its Past, Present, and Future. Springer: Berlin.
Lynch, K. - Feeley, M. (2009): Gender and Education (and Employment). Gendered Imperatives and their implications for Women and Men. Lessons for Research for Policy Makers. NESSE and European Commission.
Lee, R. (2003), “The demographic transition: three centuries of fundamental change”, Journal of Economic Perspectives, 17, 4, pp. 167-190.
Lee, R. i altres (2014), "Is low fertility really a problem? Population aging, dependency, and consumption". Science, 20, pp. 346, 229: http://www. Sciencemag.org
Matías Cortes, G. - Jaimovich, N. - Siu, H.E. (2016), “The End of Men and Rise of Women in the High-Skilled Labor Market.” Working Paper: http://www.econ.quensu.ca/files/other/Siu%20paper%20endofmen20160920.pdf
Meyer, D. (2015), Violence against Queer People. Rutgers University Press: New Brunswick, New Jersey.
Nelson, J. (1995), “Feminism and Economics”, The Journal of Economic Perspectives, 9, 2, pp. 131-148. www.jstor.org/stable/2138170
Oster, E.F. (2004), "Witchcraft, Weather and Economic Growth in Renaissance Europe", Journal of Economic Perspective, Availableat SSRN: https://ssrn.com/abstract=522403
Pazos, Morán, M. (2016), "Roles de género y políticas públicas", ST73, pp. 5-23: https://recyt.fecyt.es/index.php/sociologiatrabajo/article/view/55571
Pazos Morán, M. (2008), "Género, orientación del presupuesto y eficiencia económica", en María Pazos-Morán (ed.): Economía e igualdad de género: retos de la hacienda pública en el siglo XXI. Instituto de Estudios Fiscales.
Sampietro, J.L. (2009), Economía humanista. Algo más que cifras. Penguin Random House: Barcelona.
Sarasua, C. (2014), "Por un reenfoque del análisis feminista de la crisis": http://www.carmensarasua.es/descargas/articulosprensa_pressarticles/Revista%20digital%20Con%20la%20A%20Economia%20y%20Trabajo%2031%202014.pdf
Sen, A.K. (2000), Desarrollo y libertad. Planeta: Barcelona.
Sen, A.K. (2001), La desigualdad económica. Fondo de Cultura Económica: México D.F.
Smakov, A. (2018), "Economic Origins of Witch Hunting", Studies in Business and Economics, 13 (3), pp. 214-229.
Truzzoli, C. (2020), Desbordando sexo y género. El amplio abanico de las identidades. Edicions Bellaterra: Barcelona.
Programari
A començament de les classes es donaran unes indicacions específiques sobre: 1. el software a utilitzar durant el curs; 2. les coordinades de la recerca online per aconseguir documentació i dades pertinents als continguts de l'assignatura.