Logo UAB
2021/2022

Principis Bàsics de Sociologia

Codi: 105794 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2503878 Estudis Socioculturals de Gènere FB 1 2
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Marta Rovira Martínez
Correu electrònic:
Marta.Rovira@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
Sí
Grup íntegre en espanyol:
No

Prerequisits

Cap. 

Objectius

L’objectiu general de l’assignatura és introduir l’alumnat en la perspectiva sociològica, facilitant les principals eines conceptuals que aporta la teoria sociològica clàssica, que permeten una aproximació a la comprensió dels fenòmens socials en la seva complexitat. La sociologia considera els fets socials de forma metòdica i sistemàtica, més enllà de l’anàlisi basat únicament en el sentit comú, amb l’objectiu d’aprehendre les seves lògiques de funcionament, implícites i normalitzades.

Competències

  • Aplicar als estudis de gènere els mètodes, tècniques i eines de caràcter quantitatiu i qualitatiu propis de la recerca social.
  • Incorporar la perspectiva no androcèntrica en els treballs duts a terme.
  • Interpretar i explicar la història de les relacions de gènere, la significació de les diferències i els processos de generació de desigualtats en un context de globalització.
  • Interpretar les desigualtats que afecten el gènere en relació amb la sexualitat, la classe, el grup ètnic i el territori a partir dels conceptes i enfocaments de l'anàlisi sociocultural.
  • Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d’'aquell camp d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.

Resultats d'aprenentatge

  1. Descriure fenòmens socials a partir de teories sociològiques. 
  2. Interpretar els esdeveniments del món actual a partir de la diversitat de gènere, de classe, social i cultural.
  3. Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d’'aquell camp d'estudi.
  4. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  5. Relacionar els conceptes bàsics, els mètodes i les tècniques utilitzades per analitzar la política social amb els debats teòrics i metodològics generals.
  6. Utilitzar i crear indicadors estadístics per conèixer millor les diferències en les necessitats, condicions, valors i aspiracions socials. 

Continguts

Tema 1: La perspectiva sociològica

  1. La perspectiva sociològica
  2. Perspectiva sociològica i perspectiva de gènere

Tema 2: La societat com a norma i el procés de socialització (com ens fem socials)

  1. Socialització primària i socialització secundària
  2. Altres significatius i altre generalitzat
  3. Identitat i rol (i alternació)

Tema 3: Quin lloc ocupem en l'escenari del món? Institucions, poder i control.

  1. Institucions socials
  2. Poder i legitimitat
  3. Normalitat, desviació, etiquetació
  4. Control social

Tema 4: Les perspectives dominants en sociologia

  1. L'adveniment de la modernitat: la sociologia com a forma de saber
  2. Estructura i divisió social a través dels clàssics de la sociologia (Marx, Durkheim i Weber)
  3. Les fundadores de la sociologia (Adams i Weber)

 Tema 5: Pierre Bourdieu i la complexitat de l’estructura social

  1. La dominació masculina
  2. La sociologia dels camps socials
  3. Poder i violència simbòlica 

Tema 6: L’anàlisi de les classes socials

  1. Estructura social, classe, estatus i mobilitat
  2. Classe social i educació
  3. Noves i velles desigualtats: les classes socials al segle XXI

 

Metodologia

Classes magistrals
Lectura de textos
Activitats de comprensió de textos i conceptes
Estudi
Tutories

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Activitats de comprensió de textos i conceptes 10 0,4 1, 2, 5
Classes magistrals 40 1,6 1, 2, 5
Tipus: Supervisades      
Treball en grup 40 1,6 1, 2, 4
Tutories 5 0,2 1, 2, 5
Tipus: Autònomes      
Activitats de comprensió de textos i conceptes 10 0,4 2, 5
Lectura de textos 20 0,8 1, 2, 5

Avaluació

Procediment de revisió de les qualificacions:


En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor informarà l'alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.


Recuperació:


A principis de curs s’informarà de les activitats recuperables i dels procediments de recuperació.

 

En cas que les proves no es puguin fer presencialment s’adaptarà el seu format (mantenint-ne la ponderació) a les possibilitats que ofereixen les eines virtuals de la UAB. Els deures, activitats i participació a classe es realitzaran a través de fòrums, wikis i/o discussions d’exercicis a través de Teams, etc. La professora vetllarà perquè l'estudiant hi pugui accedir o li oferirà mitjans alternatius, que estiguin al seu abast.

En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Elaboració de carpeta d'aprenentatge 40% 19 0,76 1, 2, 3, 4, 5, 6
Elaboració de proves escrites 40% 2 0,08 1, 2, 5
Participació d'activitats a classe 20% 4 0,16 1, 2, 5

Bibliografia

Abbott, Pamela, Wallace, Claire, & Tyler, Melissa (2005). An introduction to Sociology. Feminist Perspectives. New York: Routledge.

Addams, Jane (2014). Veinte años en Hull House. Murcia: Editum-Universidad de Murcia, 1912.

Álvarez-Uría, Fernando i Varela, Julia (2004). Sociología, capitalismo y democracia, Madrid, Morata.

Amorós, Cecilia (2000). Tiempo de feminismo. Sobre proyecto ilustrado y postmodernidad. Madrid: Cátedra.

Aron, Raymond (1967). Les etapes del pensament sociològic (2 Vols.). Barcelona, Herder, , 1994.

Beltrán Pedreira, María Elena y Maquieira D’Angelo, Virginia (coord.) (2001) Feminismos: Debates teóricos contemporáneos. Madrid: Alianza.

Berger, Peter L. (1963). Invitació a la sociologia. Barcelona, Herder, 1986.

Berthelot, Jean-Michel (1991). La construcción de la Sociología. Buenos Aires, Nueva Visión, 2003

Bourdieu, Pierre i Loïc J.D. Wacquant (1992). Per a una sociologia reflexiva. Barcelona, Herder, 1994.

Cardús, Salvador (coord.) (1999). La mirada del sociòleg. Barcelona, Proa/UOC.

Chodorow, Nancy (1984). El ejercicio de la maternidad. Barcelona: Gedisa.

Claval, Paul (1980). Els mites fundadors de les ciències socials. Barcelona, Herder, 1991.

Corcuff, Philippe (1995). Las nuevas sociologías. Madrid, Alianza, 1998.

Córdoba, Carolina (2007). Teoría sociológica /Teoría feminista. El desafío pendiente. VII Jornadas de Sociología. Facultad de Ciencias Sociales, Universidad de Buenos Aires, Buenos Aires.

DD.AA. (1999). Monogràfic Marx, Engels i Durkheim. Commemoració de tres clàsics. Papers. Revista de Sociologia, núm 57. Disponible a http://ddd.uab.cat/pub/papers/02102862n57p1.pdf

Eberhardt, María Laura (2013). “Teorías yperspectivas sociológicas. Las matrices fundamentales del pensamiento sociológico: Marx, Durkheim, Weber”. A: DD.AA. Introducción a la Sociolología Florencio Varela: Universidad Nacional Arturo Jauretche, pp. 57-91.

Elias, Norbert (1970). Sociología fundamental. Barcelona, Gedisa, 1999.

Giddens, Anthony (1971). El capitalismo y la moderna teoría social. Barcelona, Labor, 1988.

Giner, Salvador (2001). Teoría sociológica clásica. Barcelona, Ariel.

Güereca Torres, Raquel (2016). Revolución feminista de la sociología: Apuntes para una Metodología de la Visibilidad. XI Congreso Iberoamericano Ciencia, Tecnología y Género Universidad Nacional Costa Rica, San José.
Ianni, Octavio (2004). La sociología. México, Siglo XXI, 2005.

Iglesias, María del Carmen, Aramberri, Julio R., Rodríguez Zúñiga, Luís (2001). Los orígenes de la teoría sociológica. Madrid: Akal.

Janoska-Bendel, Judith (1972). Max Weber y la sociología de la historia. Buenos Aires: Ed. Sur.

Johnson, Paul (2008). “Marx” a Intelectuales. Madrid: Homo Legens.Marianne Schnitger Weber (1995). Max Weber, una biografía. València: Institució Alfons el Magnànim. 

Lamas, Marta (1999) “Usos, dificultades y posibilidades de la categoría género”. Papeles de población, n. 21: pp. 147-178.

Lengermann, Patricia M., & Niebrugge, Gillian. (2011). “Las primeras sociólogas y la teoría sociológica clásica: 1830-1930”. A: George Ritzer, Sociología clásica. México: McGraw Hill, pp. 299-332.

Meler, Irene (2007). “Psicoanálisis y género. Deconstrucción crítica de la teoría psicoanalítica y nuevos enfoques teóricos”. Cuestiones de género, n. 2: 13-48.

Mills, Charles Wright (1959). La imaginación sociológica. Barcelona, Herder, 1987.

Morrison, Ken (2010). Marx, Durkheim, Weber: las bases del pensamiento social moderno. Madrid: Popular.

Ritzer, George (1993). Teoría sociológica clásica. Madrid, McGraw-Hill. 2005

Schnitger Weber, Marianne (2001). Ensayos selectos. México DF: CEIICH-UNAM.

Tubert, Silvia (2003). “¿Psicoanálisis y género?” Del sexo al género. Los equívocos de un concepto. Madrid: Cátedra.

Weil, Simone (2007). Escritos históricos y políticos. Madrid: Trotta (p.o. 1988).

Programari

Office

Teams

Drive