Logo UAB
2021/2022

Canvi Climàtic i Riscos Ambientals

Codi: 104246 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2503710 Geografia, Medi Ambient i Planificació Territorial OB 2 1
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Graham Mortyn
Correu electrònic:
Graham.Mortyn@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
anglès (eng)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
Grup íntegre en espanyol:
No

Prerequisits

La conclusió amb èxit del curs de Geografia Física.

Objectius

Descriure el funcionament i operació del sistema climàtic a partir del coneixement i la comprensió dels conceptes fonamentals de la climatologia. Aquest tema considera circulació general atmosfèrica, introduït en el primer curs de Geografia Física. Inclou l'anàlisi del sistema climàtic terrestre i l'estudi dels factors i els elements dels climes de la Terra, i dels mecanismes que descriuen la seva diversitat climàtica. Com es detalla més durant els primers dies de classe, el tema també inclou un viatge d'estudi obligatori d'un observatori meteorològic.

Competències

  • Analitzar amb esperit crític la relació de la societat amb el territori aplicant el marc conceptual i teòric de la geografia.
  • Analitzar i comprendre les dinàmiques geogràfiques (sociodemogràfiques, geoeconòmiques i ambientals) a diferents escales territorials.
  • Analitzar i interpretar de manera sistèmica elements ambientals, demogràfics, urbans i paisatgístics.
  • Introduir els aspectes teòrics i aplicats de les principals polítiques territorials, ambientals i urbanes en la pràctica professional.
  • Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.

Resultats d'aprenentatge

  1. Conèixer i interpretar les principals orientacions polítiques a diferents escales per combatre el canvi climàtic.
  2. Conèixer i interpretar les principals orientacions polítiques de gestió del paisatge.
  3. Definir els problemes ambientals per comprendre el canvi global.
  4. Descriure i interpretar els canvis en el paisatge.
  5. Descriure les principals característiques del canvi global.
  6. Distingir les diferents escales en la relació entre acció antròpica, canvi climàtic i conseqüències socials.
  7. Distingir les principals posicions científiques entorn del canvi climàtic.
  8. Identificar les conseqüències socials i territorials de diferents escenaris de canvi climàtic.
  9. Interpretar els canvis en el paisatge a través de les relacions entre naturalesa i societat.
  10. Que els estudiants hagin demostrat que comprenen i tenen coneixements en una àrea d'estudi que parteix de la base de l'educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es basa en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l'avantguarda d'aquell camp d'estudi.
  11. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  12. Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.

Continguts

Bloc 1. Introducció. La Atmosfera.

Bloc 2. Components del sistema climàtic.

Bloc 3. La radiació solar i la temperatura.

Bloc 4. Humitat, núvols i precipitació.

Bloc 5. Pressió atmosfèrica i els vents. La circulació atmosfèrica general.

Bloc 6. Estudi regional del clima. Classificacions climàtiques.

Bloc 7. Els canvis climàtics.
Bloc 8. El paper dels oceans del món.

Bloc 9. Canvis climàtics anteriors dels arxius geològics.

Bloc 10. Sortida de camp.

Metodologia

Conferència i debat
     Activitat individual de l'estudiant
     Activitats en grups petits i exercicis
     Discussió i anàlisi
     exercicis pràctics
     la resolució de problemes

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classe de teoria 29 1,16 1, 2, 3, 4, 5, 7, 10, 11
Classes pràctiques 12 0,48 1, 2, 6, 8, 9, 10, 11
Tipus: Supervisades      
Sortida de camp 4 0,16 3, 4, 5, 6, 8, 9
Tutories 4 0,16 10, 11
Tipus: Autònomes      
Lectura i estudi 35 1,4 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12
Resolució d'exercicis pràctics 56 2,24 1, 3, 4, 5, 6, 8, 10, 11

Avaluació

Hi ha una prova escrita al final de cada bloc, en el qual els estudiants tenen una sèrie de preguntes de resposta curta  i una certa quantitat de preguntes per escollir. També hi ha un exercici pràctic per a cada tema bloc. La qualificació general del curs es determina pel rendiment en ambdues parts teòriques i pràctiques (50% cadascun). Es requereix una nota mínima  de cada part del curs, per tal d'aprovar l'assignatura. Es pot recuperar la part teòrica (qüestionaris) però no les pràctiques.  Aquelles persones que no arribin al 70% tindran un No Avaluable.

La copia o plagi de material, tant en el cas de treballs com en el cas dels exàmens, constitueixen un delicte que serà sancionat amb un zero a l'activitat. En cas de reincidència es suspendrà tota l'assignatura. Recordem que es considera "còpia" un treball que reprodueix tot o gran part del treball d'un/a altre/a company/a. "Plagi" és el fet de presentar tot o part d'un text d'un autor com a propi, sense citar les fonts, siguin en papero en format digital. Vegeu documentació de la UAB sobre "plagi" a: http://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_20/sot_2_01.html

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Entregable de la sortida de camp 5 0 0 3, 4, 5, 6, 8, 9
Qüestionaris teòrics 50 4 0,16 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12
Redacció dels exercicis 45 6 0,24 1, 3, 5, 6, 8, 10, 11

Bibliografia

Bibliografia recomanada

El llibres en què es basa majoritàriament l’assignatura (i que es recomanen si se’n vol

adquirir algun, donada la seva qualitat i el seu preu raonable) és:

CUADRAT, J.M. & PITA, M.F. (2000), Climatología. Madrid, Cátedra

MARTIN VIDE, J. (2005). Los Mapas del Tiempo. Mataró, Davinci

 

Bibliografia complementària

BARRY, R. G. I PERRY, A. H. (1973), Synoptic Climatology. Methods and

Applications, London and New York, Methuen.

BATTAN, L. (1976), El tiempo atmosférico, Barcelona, Omega.

CATALA DE ALEMANY, J. (1986), Diccionario de Meteorología. Madrid, Alhambra.

CLAUSSE, R. Y FACY, L. (1968), Las nubes, Barcelona, Martínez-Roca.

DURAND-DASTES, F. (1972), Climatología, Barcelona, Ariel.

DURAND-DASTES, F. (1982), Geografía de los aires, Barcelona, Ariel.

ELSOM, P. (1990), La contaminación atmosférica., Madrid, Cátedra Geo menor.

FLOHN, H. (1968), Clima y tiempo, Madrid, Guadarrama.

GRIMALT , M. et al (1995). Els núvols. Guia de camp de l’atmosfera i previsió del

temps. Ed. El Mèdol. Tarragona.

HARDY, R., et al (1985), El libro del clima, Madrid, Blume.

HIDY, G. M. (1972), Los vientos. Los origenes y el comportamiento del movimiento

atmósferico, México, Reverté Mexicana.

HUFTY, A. (1984), Introducción a la Climatología, Barcelona, Ariel.

JORGE, J, Y RIVERA , J. (1992), Diccionari de Meteorologia. Barcelona , Universitat

Politècnica de Catalunya.

LONGLEY, R. W. (1973), Tratado ilustrado de Meteorología, Buenos Aires, Ed. Bell.

MARTIN VIDE, J. (1984), Interpretación de los mapas del tiempo, Barcelona, Ketres.

MARTIN VIDE, J. (1991), Fundamentos de Climatología analítica, Madrid, Ed.

Síntesis.

MARTIN VIDE, J. i OLCINA CANTOS, J. (1996), Tiempos y climas mundiales.

Oikos-Tau, Vilassar de Mar.

MEDINA, M. (1973), Introducción a la Meteorología, Madrid, Paraninfo.

MEDINA, M. (1976), Meteorología básica sinóptica, Madrid, Paraninfo.

MILLER, A.A. (1951), Climatologia, Omega, Barcelona.

PAGNEY, P. (1982), Introducción a la Climatología, Barcelona, Oikos-Tau.

PAPADAKIS, J. (1980), El clima, Buenos Aires, Albatros.

PEDELABORDE, P. (1970), Introduction a l'étude scientifique du climat, Paris,

SEDES.

PETTERSEN, P. (1976), Introducción a la Meteorología, Madrid, Espasa-Calpe.

SUREDA, V. (1986), La Climatologia . Col. Coneguem Catalunya 10. La Llar del

LLibre, Sant Cugat del Vallès.

TANK, H. J. (1971), Meteorología, Madrid, Alianza.

TOHARIA, M. (1983), Tiempo y clima, Barcelona, Salvat.

VIAUT, A. (1975), La meteorología, Vilassar de Mar, Oikos-Tau.

VIERS, G. (1975), Climatología, Vilassar de Mar, Oikos-Tau.

 

There will also be selected readings that come from journal articles during the course.

Programari

Office