Logo UAB
2021/2022

Bases Lingüístiques per a Mestres d'Educació Primària

Codi: 104079 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500798 Educació Primària OT 4 0
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Salvador Comelles Garcia
Correu electrònic:
Salvador.Comelles@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
català (cat)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
Grup íntegre en espanyol:

Equip docent

Giuseppe Simone

Prerequisits

No hi ha prerequisits.

Objectius

Objectius

a)      Aprofundir en els coneixements lingüístics que fonamenten la pràctica dels mestres d’Educació Primària

b)     Augmentar la capacitat de reflexió sobre el sistema lingüístic.

c)     Consolidar el domini de la comunicació oral i escrita dels futurs mestres a partir d’activitats vinculades al seu àmbit professional.

Competències

  • Abordar amb eficàcia situacions d'aprenentatge de llengües en contextos multiculturals i plurilingües.
  • Actuar en l'àmbit de coneixement propi avaluant les desigualtats per raó de sexe/gènere.
  • Treballar en equips i amb equips (del mateix àmbit o interdisciplinar).

Resultats d'aprenentatge

  1. Comunicar fent un ús no sexista ni discriminatori del llenguatge.
  2. Conformar equips de treball capaços de desenvolupar les activitats de forma efectiva tant de manera presencial com telecol·laborant de diferents formes.
  3. Gestionar el treball en equip i saber analitzar els aspectes interessants així com les seves dificultats.
  4. Ser capaç d'elaborar activitats i materials didàctics enfocats a l'aprenentatge de la llengua adaptats als contextos socials específics de cada centre educatiu.
  5. Valorar com els estereotips i els rols de gènere incideixen en l'exercici professional.

Continguts

FILOLOGIA CATALANA

 

FILOLOGIA CATALANA

 

 

 

1. "Em sembla que no és correcte"

Normativa i correcció lingüística

 

1.1 El concepte de correcció d'acord amb les diferents situacions comunicatives

1.2. La norma social i la seva relació amb la normativa

1.3. L'adequació al sistema. La interferència lingüística

 

2. "Per què s'escriu amb ela geminada?"

Els fonaments de la codificació ortogràfica

 

2.1. Els sistemes d'escriptura alfabètics

2.2. Factors que incideixen en la fixació ortogràfica

2.3. Les reformes ortogràfiques

 

3. "Per què ho repeteixes, això?"

Els mecanismes de cohesió en el llenguatge oral i escrit

 

3.1. Sintaxi oral i sintaxi escrita

3.2.  Mecanismes de cohesió en el sistema lingüístic del català

 

4. "Jo no en faig servir mai, de punts i coma"

4.1. Les funcions de la puntuació

4.2. La fixació de la puntuació en l'escriptura

4.3. Les convencions

 

5. "A classe sí, que parlava en català"

La normalització i la substitució lingüístiques

 

5.1. El concepte de normalització

5.2. Factors que incideixen en el mateniment o la substitució de les llengües

     

  

FILOLOGIA ESPANYOLA

 

 

1. Problemes de gramàtica

1. 1. Les classes de paraules

1.2. L'oració

 

2. Variació lingüística

2.1. Les varietats de l'espanyol

2.2. La variació pragmàtica: el registre

2.3. Mecanismes lingüístics per a l'adequació pragmàtica

 

 

3. Problemes d'ortografia

 

4. Els diccionaris escolars

41. Què és un diccionari?

42. Els diccionaris escolars en l'Educació Primària

 

Metodologia

 

ATENCIÓ: La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

El protagonista en el procés d'aprenentatge és l'estudiant. Sota aquesta premissa s'ha planificat la metodologia combinant les classes amb tot el grup, el treball autònom  i les tutories de suport. 

 

 

BASES LINGÜÍSTICAS PARA MAESTROS DE PRIMARIAS

 

FILOLOGÍA ESPAÑOLA

 

1. Problemas de gramática

1. 1. Las clases de palabras

1.2. La oración

El contenido se presentará mediante casos prácticos y se hará especial hincapié en aquellos aspectos que generalmente suscitan confusión y duda. En muchos casos miraremos qué dicen los diferentes libros de texto acerca de los conceptos y temas que presentaremos e intentaremos aclarar las dudas que puedan surgir en la clase de educación primaria.

 

2. Variación lingüística

2.1. El español y sus variedades

2.2. La variación pragmática: el registro

2.3. Mecanismos lingüísticos para la adecuación pragmática

¿Existe el español estándar? ¿Variación, dialecto, idiolecto? Con algunas de estas preguntas introduciremos el campo de la variación lingüística. Hablaremos también de la variación pragmática, esto es, de la variación lingüística fruto de la intención por parte del hablante de adecuar el mensaje a una situación comunicativa concreta. En esta última parte analizaremos los distintos mecanismos semánticos (e.g. sinonímia) y sintácticos (e.g. topicalizaciones) de los que dispone el hablante para llevar a cabo tal adecuación.

 

3. Problemas de ortografía

En este bloque analizaremos las principales problemáticas de la ortografía española y daremos cuenta de algunas de las modificaciones ortográficas más recientes.

 

 

4. Los diccionarios escolares

 

4.1. ¿Qué es un diccionario?

 

4.2. Los diccionarios escolares en la etapa primaria

 

Los diccionarios constituyen un recurso de una gran importancia didáctica. Esta afirmación, que la práctica totalidad de los docentes suscribiría sin reservas, contrasta con la escasa información con que cuentan estos profesionales acerca de qué es un diccionario y de cómo explotarlo didácticamente. En este bloque se propondrá una reflexión sobre qué criterios hay que valorar a la hora de decidir si un diccionario es adecuado para la práctica escolar y se proporcionarán algunas referencias con propuestas para su explotación didáctica. Cabe destacar que el “Diseño Curricular de Base” (MEC, 1989) habla de la necesidad de enseñar a utilizar bien el diccionario, de crear el hábito de utilizarlo y de no restringir su uso al área de lengua.

 

            

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes grup complet 45 1,8 2, 4
Tipus: Supervisades      
Tutories 30 1,2 2, 3, 4
Tipus: Autònomes      
Treball autònom 58 2,32 2, 3, 4

Avaluació

ATENCIÓ:La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

 

L’avaluació de l'assignatura es durà a terme al llarg de tot el curs acadèmic mitjançant les activitats que es mostren en la graella que hi ha més avall.

La nota final s'obtindrà a partir de la suma de les notes corresponents al percentatge assignat a cada llengua,indicat també a la graella.

Per tal de poder superar l'assignatura, cal que l'estudiant hagi tingut en totes dues llengües un 5 com a mínim.

En cas contrari es considerarà suspès. De la mateixa manera, totes les activitats a avaluar dins de cada unade les llengües també s'hauran d'aprovar, pel cap baix, amb un 5 (només excepcionalment, els professors d'una mateixa llengua podran decidir que alguna de les activitats previstes es pugui superar amb una notainferior a la indicada).

Per aprovar aquesta assignatura, cal que l’estudiant mostri, en les activitats que se li proposin, una bona competència comunicativa general, tant oralment com per escrit, i un bon domini de la llengua o les llengües vehiculars que consten a la guia docent.

L'assistència a classe és obligatòria: l'estudiant ha d'assistir a un mínim d'un 80% de classes de cada llengua;en cas contrari es considerarà no presentat. La presentació d'un justificant no anul·la en cap cas una falta d'assistència, sinó que només serveix per explicar-ne l'absència.

 Els criteris generals que s'aplicaran en la qualificació de les diferents activitats d'avaluació de cada una de lesllengües són: 1) Rigor informatiu i correcció conceptual; 2) Claredat i coherència expositiva (oral/escrit), i 3)Adequació i correcció lingüístiques.

Les qualificacions de cada una de les evidències avaluatives es faran públiques en un termini de temps no inferior a 7 dies ni superior a 40 dies després de la realització o lliurament de l'activitat. L'estudiant que vulgui revisar la nota podrà fer-ho en els 15 dies posteriors a la seva publicació en l'horari de tutories que el professorat té establert per a aquesta assignatura i que es fa constar en el programa.

Els exàmens tindran lloc la setmana següent a la finalització dels seminaris de cada àmbit.

Es preveu una recuperació (reavaluació) de les activitats d'avaluació (examen, pràctiques, treballs...) no superades, un cop acabat el període de classes. El professorat decidirà com serà aquesta recuperació i en quin tipus de format (oral i/o escrit).  

La copia o plagi, en qualsevol tipus de prova avaluativa,constitueixen un delicte. i es penalitzarà amb un 0 com a nota de l'assignatura perdent la possibilitatde recuperar-la, tant si és un treball individual com en grup(en aquest cas, tots els membres del grup tindran un 0).Si durant la realització d'un treball individual a classe, el professor/a considera que un alumne/a està intentant copiar o se li descobreix algun tipus de document o dispositiu no autoritzat pel professorat, es qualificarà el mateix amb un 0, sense opció de recuperació, i per tant, tindrà suspesa l'assignatura.Es considerarà que un treball, activitat o examen està “copiat” quan reprodueix tot o una part significativa del treball d'un/a altre/a company/a. Es considerarà que un treball o activitat està “plagiat” quan es presenta com a propi unapart d’un text d'un autor sense citar les fonts, independentment que les fonts originàriessiguin en paper o en format digital. (més informació sobre plagi ahttp://wuster.uab.es/web_argumenta_obert/unit_20/sot_2_01.html).

 

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Examen (català) (individual) 40 2 0,08 1, 5
Examen temes 1,2,3,4 (castellà) (individual) 23% 2 0,08
Exercicis (català) 27 7 0,28 1, 4, 5
Exercicis i presentacions orals (castellà) 10% 6 0,24 2, 3

Bibliografia

Alcoba, Santiago (coord.) (1999): La oralización, Barcelona: Ariel. ALCOBA, Santiago (coord.) (2000): La expresión oral, Barcelona: Ariel.

Bassols i Puig, M. Margarida y Anna M. TORRENT (2003): Modelos textuales: teoría y práctica, Vic-Barcelona: Eumo-Octaedro.

Boix, E. i Vila, F.X. (1998). Sociolingüística de la llengua catalana. Barcelona: Ariel (pp.296-310)

Beiz, Antonio (coord.) (2008): Saber hablar, Madrid: Instituto Cervantes-Aguilar.

CMPA, Anna i altres (1989). L’ensenyament de l’Ortografia.Barcelona: Graó

Carbó, C.- Lliaterri, J.- MachucaA, M.J.- de la Mota, C.- Riera, M.- Ríos, A. (2004) "Estándar oral y enseñanza de la pronunciación del español como primera lengua y como lengua extranjera", ELUA, Estudios de Lingüística de la Universidad de Alicante, 17: 161-180.

Bustos Sánchez, Inés (2003): La voz: la técnica y la expresión, Barcelona: Paidotribo.

Cazden, Courtney B. (1988). Classroom discourse. The language of teaching and learning. Portsmouth:Heinemann (traducció castellana: El discurso en el aula: el lenguaje de la enseñanza y del aprendizaje. Barcelona: Paidós, 1991.)

Crystal, David (1987) : The Cambridge Encyclopedia of Language. Cambridge: CUP, 1987 (traducció castellana: Enciclopedia del Lenguaje de la Universidad de Cambridge.Madrid: Taurus, 1994.

Cuenca, Maria Josep: Sintaxi catalana. Barcelona: UOC, 2004.

 Gabinet de Llengua Catalana de la UAB (1993). Els signes de puntuació. Bellaterra: UAB

 Articles número 20 (gener 2000)

Gómez Torrego, Leonardo (2006): Hablar y escribir correctamente: gramática normativa del español actual, Madrid: Arco/Libros.

Hernánez Guerrero, José Antonio y María del Carmen GARCÍA TEJERA (2004): El Arte de hablar: manual de retórica práctica y de oratoria moderna, Barcelona: Ariel.

IEC (1992).  Documents de la Secció Filològica,II. Barcelona: IEC

IEC (1995)  Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona, Palma de Mallorca, València: diverses editorials

Montolío, Estrella (coord.) (2000): Manual práctico de escritura académica, Barcelona: Ariel. 3 vols.

Parkes, M.B. (1992).  Pause and effect. An Introduction to the History of Punctuation in the West. Cambridge: Scolar Press

Payrató, Lluís (1990): Català col.loquial.Aspectes d’ús corrent de la llengua catalana.València. Universitat de València

Reyzábal, M.ª Victoria (1993): La comunicación oral y su didáctica, Madrid: La Muralla.

Sánchez Lobato, Jesús (coord.) (2006): Saber escribir, Madrid: Instituto Cervantes-Aguilar.

Segarr, Mila (1985): Història de la normativa catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana

Solà, Joan, et al. (2002) : Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries

Sinclair, J; Brazil, D. (1982). Teacher talk. Oxford: OUP

Solà, Joan i Pujol, JosepM (1995) : Ortotipografia. Barcelona: Columna

Tusón, Amparo (1995): Anàlisi de la conversa. Barcelona: Empúries

Tusón, Jesús (1996): L’escriptura. Barcelona: Empúries

Tusón, Jesús (dir (2000).Diccionari de Lingüística. Barcelona: Vox

 

Programari

No hi ha un programari especial