Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2501933 Periodisme | OT | 4 | 0 |
2504235 Ciència, Tecnologia i Humanitats | OT | 4 | 0 |
Tenir aprovada la matèria "Polítiques de Comunicació" de tercer curs.
Conèixer la naturalesa específica dels diversos àmbits de la gestió pública de la comunicació (els instruments normatius i la seva tramitació; el règim de concessions; la regulació, etc.). Desenvolupar criteris per analitzar les polítiques actuals i poder projectar models de futur.
Conèixer la naturalesa específica dels diversos àmbits de la gestió pública de la cultura, especialment en els àmbits que adopten forma industrial (des del patrimoni monumental o els museus, i les seves vinculacions al sector turístic; fins a les arts escèniques i de l'espectacle o les indústries de la producció de continguts audiovisuals i la seva distribució). Els instruments (planificació, estímul, ordenació de la relació entre el sector públic i el privat, finançament d'infraestructures, prescripció, etc.). Desenvolupar criteris per analitzar les polítiques actuals i poder projectar models de futur.
Familiaritzar-se, en general, amb les diverses modalitats de l'activitat professional vinculades a l'àmbit, des de la perspectiva de la planificació i l'execució de les polítiques de la gestió de mitjans i dels processos culturals.
TEMA 1: Les indústries culturals i els mitjans com a "indústries de l'experiència". Els seus efectes sobre les formes de consciència. Intervenció pública i privada. Raons, mecanisme i models.
TEMA 2: Les polítiques de comunicació i cultura. Qui les fa? Com es fan . Els marcs normatius i els règims concessionals. Els recursos i els pressupostos. La gestió pública en el sector. Els perfils professionals involucrats.
TEMA 3: Les polítiques econòmiques que condicionen la comunicació i la cultura. El govern d'un macrosector estratègic. Les relacions entre comunicació, educació i cultura. Les "males pràctiques", el partidisme i el lobisme en les polítiques de comunicació i cultura. La remuneració de la creació i la producció de continguts.
TEMA 4: Conseqüències del canvi tecnològic i la crisi econòmica en els hàbits i comportaments referits a la comunicació i la cultura. El paradigma de l'entreteniment. L’espai de la cultura en el context de pandèmia mundial.
TEMA 5: Sistema de comunicació i sistema cultural com a infraestructures. Quines són les infraestructures fonamentals d'una cultura? La importància estratègica de la producció La importància social de l'accés i de la distribució.
TEMA 6: Les polítiques de comunicació i cultura com a polítiques de l'organització social. L'autoorganització de la societat. La cultura cívica. Comportar-se com un mitjà. La contracultura (postmodernisme, cultura underground, subcultura i antisistema).
TEMA 7: La superposició de sistemes en entorns multiculturals. Diversitat cultural i grans mercats homogenis. Llengües, llenguatges, estereotips i patrimonis simbòlics. La informació, el coneixement i la cultura, espais i factors centrals de discriminació social.
TEMA 8: El camp de la comunicació i la cultura com a pilar de l'estat del benestar. Les diferents perspectives en la consideració de les capacitats alliberadores o dominadores de les xarxes digitals. L'apropiació privada i la depredació dels patrimonis culturals comunitaris en l'era digital.
TEMA 9: Les polítiques catalanes de cultura i comunicació. L'acció de govern (legislació, foment, inversió, subvenció, concertació, adjudicació, priorització sectorial i publicitat institucional).
TEMA 10: Els discursos sobre la societat del coneixement i la creativitat com a ideologia de les polítiques públiques en el macrosector de la comunicació i la cultura (la informació i els continguts). Els reptes actuals en la gestió d'institucions, agències, grups, mitjans i indústries de la cultura i la comunicació.
La metodologia consistirà en exposicions a classe del temari previst i la realització de debats dirigits als seminaris sobre literatura grisa del sector i casos d'actualitat.
La metodologia docent i l’avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s’exposarà el dia de presentació de l’assignatura. Es penjarà també al Campus Virtual on l’alumnat podrà trobar la descripció detallada dels exercicis i pràctiques, els diversos materials docents i qualsevol informació necessària per a l’adequat seguiment de l’assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per raons sanitàries, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l’assignatura i en les metodologies docents.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes magistral | 34 | 1,36 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 12, 13 |
Seminaris | 18 | 0,72 | 3, 4, 7, 9, 11, 12 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories | 12 | 0,48 | 3, 5, 7, 8, 11, 12 |
Tipus: Autònomes | |||
Treball autònom de l'estudiant | 80 | 3,2 | 1, 2, 5, 7, 11, 12 |
El 50% de la nota correspondrà al treball individual o en equip (màxim 4 persones) convenientment proposat i acordat. Haurà d'estar elaborat i entregat en les darreres sessions del curs. El treball serà exposat, debatut i defensat a classe.
El 50% restant de la nota correspondrà a les intervencions i assistència durant els seminaris (10%) i a una exposició d'un tema o text acordat, individual (40%), sobre la matèria tractada durant el curs.
L’alumnat tindrà dret a la recuperació de l’assignatura si ha estat avaluat del conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l'assignatura. L’activitat que queda exclosa del procés de recuperació és la participació activa als seminaris.
L’estudiant que realitzi qualsevol irregularitat (còpia, plagi, suplantació d’identitat,...) es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació. En cas que es produeixin diverses irregularitats, la qualificació final de l’assignatura serà 0.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Exposició sobre tema o text acordat | 40% | 2 | 0,08 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 |
Participació activa en els seminaris | 10% | 2 | 0,08 | 3, 4, 6, 8, 11, 12 |
Treball individual o en equip | 50% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 7, 8, 9, 11, 12 |
AA.DD. (2010). Políticas para la creatividad. UNESCO, Barcelona. Available in: https://es.unesco.org/creativity/sites/creativity/files/220384s.pdf
AA.DD. (2018). Repensar las políticas culturales: creatividad para el desarrollo. UNESCO, Paris. Available in: https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000265419
AA.DD. (2005). Comunicació internacional i polítiques de comunicació. XXV aniversari de l'Informe MacBride. Número extraordinari de Quaderns del CAC. Incom UAB / CAC. Barcelona. Available in: https://www.cac.cat/documentacio/xxv-aniversari-linforme-macbride-comunicacio-internacional-i-politiques-comunicacio
AA.DD./ IncomUAB (2019). Informe de la Comunicació a Catalunya 2017-2018. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Available in: https://incom.uab.cat/informe/edicion.html?id=17
BUSQUETS DURAN, Jordi (ed.) (2017). Los nuevos escenarios de la cultura en la era digital. Editorial UOC. Barcelona.
CAC (Consell de l'Audiovisual de Catalunya) (2001). La definició del model de servei públic al sector de l'audiovisual. Barcelona. Available in:https://www.cac.cat/es/documentacio/la-definicio-del-model-servei-public
CAC (2019). Informe sobre el sector audiovisual a Catalunya (Informes anualsanteriors). CAC, Barcelona. Available in: https://www.cac.cat/es/acords-recerca/informes-del-sector-audiovisual
CAC (2016). Llibre blanc de l'audiovisual de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Available in: http://interaccio.diba.cat/sites/interaccio.diba.cat/files/llibreblancaudiovisual.pdf
CoNCA (Consell Nacional de la Cultura i de les Arts) (2018). Dimensió social de la cultura. Estat de la Cultura i de les Arts. 2018. Barcelona. Available in: https://conca.gencat.cat/web/.content/arxius/publicacions/informe_anual_2018/INFORME_2018-CAT-web.pdf
CUNY, Laurence (2020). Libertad & creatividad: defender el arte, defender la diversidad. UNESCO, Paris. Available in: https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000373360
Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació (2010). Pla d'equipaments culturals de Catalunya. 2010-2020. Generalitat de Catalunya, Barcelona. Available in: https://cultura.gencat.cat/web/.content/dgcc/08_Serveis/Publicacions/documents/arxiu/pec_26_01_11.pdf
MacBRIDE, Sean & others (1980). Un sólo mundo, voces múltiples (Informe de la Comisión Internacional sobre problemas de la Comunicación) UNESCO (París), Fondo de Cultura Económica, México. Available in: http://diversidadaudiovisual.org/un-solo-mundo-voces-multiples-informe-macbride/
FERNÁNDEZ, Isabel & de MORAGAS, Miquel (eds.) (2008). Communication and Cultural Policies in Europe. Generalitat de Catalunya (IncomUAB, Càtedra UNESCO de comunicació). Barcelona.
FERNÁNDEZ, Isabel (ed.) (2017). Austeridad y clientelismo. Política audiovisual en España en el contexto mediterráneo y de la crisis financiera. Gedisa. Barcelona.
de MORAGAS, Miquel & PRADO, Emili (2000). La televisió pública a l'era digital. Pòrtic/CIC, Barcelona.
MUÑOZ LÓPEZ, Blanca (2007). De las industrias culturales a los circuitos culturales. La metamorfosis de un proceso ideológico. Sociedad y Utopía. Revista de Ciencias Sociales, 29: 19-36. Available in: https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2276199
SIERRA, Francisco (2006). Políticas de comunicación y educación. Crítica y desarrollo de la sociedad del conocimiento. Gedisa, Barcelona.
TRESSERRAS, Joan Manuel (2010). Polítiques de cultura i comunicació i construcció nacional. Generalitat de Catalunya (DG Difusió Corporativa), Barcelona.
TRESSERRAS, Joan Manuel (2016). L'ecosistema cultural català. A: S. GINER i O. HOMS (dir.) Raó de Catalunya. La societat catalana del segle XXI. Pp 397-414. IEC & EC. Barcelona.
ZALLO, Ramón (2011). Estructuras de la comunicación i la cultura. Políticas para la era digital. Gedisa, Barcelona.
ZALLO, Ramón (2016). Tendencias en comunicación. Cultura digital i poder. Gedisa Barcelona.
S'utilitzarà la plataforma del Campus Virtual, processadors de textos, fulls de càlcul i plataformes socials de visualització d'audiovisuals.