Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2501933 Periodisme | OT | 4 | 0 |
No hi ha prerequisits.
1. Asssolir una visió crítica i responsable sobre el periodisme polític i el paper dels periodistes especialitzats en política.
2. Millorar les tècniques periodístiques adquirides en cursos anteriors per tal d'elaborar notícies, entrevistes, columnes d'anàlisi i reportatges.
3. Distingir, usar i dominar el llenguatge dels gèneres informatius formals i el dels gèneres interpretatius.
1. El Periodisme Especialitzat en Política. Concepcions de la Política. Praxis i Teoria. Actualitat, Història i Prospectiva. Actors i Sistemes. Comportaments, estructures, processos. Llenguatges polítics i llenguatges periodístics.
2. L'àrea i les seccions de Política. Importància de les fronteres en la configuració de les seccions d'Informació. Política interna. Política exterior. Predomini de la política en les seccions d'Opinió. Línia editorial i pluralisme en Informació i en Opinió.
3. Les relacions de poder, dimensió estructurant de la informació política. Concepcions del poder. Els recursos del poder.
4. Els periòdics com a estructures de poder. Poder empresarial i poder redaccional. Els periòdics, actors del sistema polític. Poder patriarcal. Els objectius permanents: lucrar-se i influir. Els objectius temporals. Els recursos estratègics.
5. Perspectives feministes sobre el poder i la política.
6. El conflicte, estructura bàsica de la informació política. Concepcions del conflicte. Protagonistes, antagonistes, tercers. Conflictes entre iguals, entre desiguals. Nivells d'anàlisi. Dimensions: intensitat, violència. El conflicte com a comunicació. Anàlisi i resolució de conflictes.
7. Els periòdics, narradors, comentaristes i participants de conflictes. La selecció dels conflictes publicables: inclusions, exclusions, jerarquització dels conflictes inclosos.
8. L'explicació i la comprensió de conflictes polítics. Explicar i comprendre en les escales global i individual. L'explicació causal i l'explicació por suposades lleis històriques o sociològiques.
9. La narració de conflictes polítics. A partir de notícies: dures toves; negatives i positives; sobtades i imprevisibles i anunciades i previsibles; en desenvolupament i de seguiment. Gèneres periodístics polítics.
10. L’ anàlisi crítica del discurs. L’argumentació sobre conflictes polítics. Per inducció, deducció, comparació. Textos argumentatius i gèneres periodístics.
11. L'actualitat política periodística i la contextualització. Una cadena de decisions d'exclusió, inclusió i jerarquització de notícies, actors, fonts d'informació d'actualitat i d'informació de contextualització. Decisions rutinàries i decisions estratègiques. Actualitat política de curta, mitjana i llarga durada. Sincronia i diacronia. Revisions i previsions d'esdeveniments, tendències i processos polítics.
METODOLOGIA DOCENT:
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.
La perspectiva de gènere intentarem que travessi tot el programa.
Les classes de alternaran debats al voltant de textos prèviament llegits per l'estudiantat, exposicions i debats de problemes polítics i político-periodístics, comentaris de peces periodístiques i fragments de teoria exposats pel professor.
En principi, les sessions de teoria seran online.
PRÀCTIQUES. Les sessions seran presencials.
1. Individuals:
- Escriure un reportatge en profunditat sobre un conflicte d’actualitat política
- Elaborar 5 textos periodístics breus informatius.
2. De grup: Analitzar conflictes actuals i la cobertura que en fan els mitjans. Exposar-ho a classe.
CALENDARI:
(CAT) El calendari detallat amb el contingut de les diferents sessions s’exposarà el dia de presentació de l’assignatura. Es penjarà també al Campus Virtual on l’alumnat podrà trobar la descripció detallada dels exercicis i pràctiques, els diversos materials docents i qualsevol informació necessària per a l’adequat seguiment de l’assignatura. En cas de canvi de modalitat docent per raons sanitàries, el professorat informarà dels canvis que es produiran en la programació de l’assignatura i en les metodologies docents.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
sessions en aula virtual | 20 | 0,8 | 3, 6, 8 |
sessions seminaris | 15 | 0,6 | 1, 4, 6, 7, 8, 9 |
sesssions pràctica laboratori | 16 | 0,64 | 1, 2, 5, 8, 9, 10, 11 |
Tipus: Supervisades | |||
Avaluació | 6 | 0,24 | 1, 4, 5, 8, 11 |
Tutories | 3 | 0,12 | 2, 6 |
Tipus: Autònomes | |||
Elaboració de 6 peces periodístiques | 54 | 2,16 | 1, 2, 4, 5, 8, 9, 11 |
Lectures i estudi de 4 textos | 30 | 1,2 | 3, 6, 8 |
Avaluació:
No tindrà dret a avaluació qui faci menys de 4 articles curts.
Tampoc tindrà dret a avaluació qui no faci el reportatge en profunditat
De la teoria: la nota estarà funció de la presentació del resum escrit del debat a classe i de la intervenció de la persona sobre els textos llegits. Aquesta nota valdrà un 30% de la nota final. A cada sessió s'avaluarà la discussió.
Dels textos individuals breus, la nota mitjana valdrà un 30% de la nota final. La setmana següent a cada lliurament es lliurarà la nota.
Del reportatge en profunditat, la nota valdrà un 30% de la nota final. Es valorarà la setmana següent a l'entrega a final de curs.
De l’anàlisi del conflicte, la nota valdrà un 10% de la nota final. Es valorarà cada cop que es faci l'exposició.
La revisió de totes les notes de totes els exercicis es farà en tutories de forma oberta i continua.
Recuperació:
L’alumnat tindrà dret a la recuperació de l’assignatura si ha estat avaluat del conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total de l'assignatura.
Qui no arribi a l’aprovat, pot abandonar o escriure un nou reportatge i si està bé, passarà.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
De l'anàlisi del conflicte i de la cobertura | 10% | 0,5 | 0,02 | 5, 6 |
Elaboració d'un reportatge en profunditat | 30% | 1 | 0,04 | 2, 5, 7, 8, 9, 11 |
Elaboració de 5 peces periodístiques curtes | 30% | 3 | 0,12 | 1, 2, 5, 9, 10, 11 |
Participació en la discussió sobre 4 textos teòrics | 30% | 1,5 | 0,06 | 3, 4, 6, 8 |
Bibliografía básica
ALLEN, AMY, "Feminist Perspectives on Power", The Stanford Encyclopedia of Philosophy (Fall 2016 Edition), Edward N. Zalta (ed.), URL = <https://plato.stanford.edu/archives/fall2016/entries/feminist-power/>.
BORRAT, Héctor. 1989. El periódico, actor político. Barcelona: Gustavo Gili.
BASTENIER, Miguel Ángel. 2001. El blanco móvil: Curso de periodismo. Madrid: El País-Aguilar.
BOUZA-BREY, Luis. 2004. “El poder y los sistemas políticos”, en Miquel Caminal (editor). Manual de Ciencia Política. Madrid: Tecnos. P. 39-84. [Cuarta reimpresión de la segunda edición de 1999].
CAMINAL, Miquel (coord.). 1999. Manual de Ciencia Política. Madrid: Tecnos.
CHOMSKY, Noam & HERMAN, Edward. 1990. Los guardianes de la libertad. Barcelona: Grijalbo Mondadori.
DEL ÁGUILA, Rafael. 2005. “La política: el poder y la legitimidad”, en Rafael del Águila (editor) Manual de Ciencia Política. Madrid: Editorial Trotta. P. 21-34. [Cuarta Edición; primera de 1997].
GIRÓ, Xavier. 2004. “La información sobre los países del Sur en los medios del Norte”. In Contreras, Fernando R. y Sierra, Francisco (coords.) (2004). Culturas de guerra. Madrid: Frónesis-Cátedra-PUV. P. 155-183.
GIRÓ, XAVIER. 2010. “Periodismo político. Discursos y grietas: La lógica de los actores, los limites de los medios y las metas periodísticas”. A Camacho Markina, Idoia (coord.): La especialización en periodismo. Formarse para informar. Ed. Comunicación Social, Sevilla/Zamora. (pp. 75-95)
HANITTZSCH, Thomas; Vos, Tim P. 2016. "Journalism beyond democracy. A new look into journalistic roles in political and everyday life". In Journalism, Volume: 19 issue 2, pages: 146-164.
https://doi-org.are.uab.cat/10.1177%2F1464884916673386
IBARRA, Pedro i IDOYAGA, Petxo. 1998. «Racionalidad democràtica, transmisión ideològica y medios de comunicación». ZER, núm. 5. P 157-181.
VAN DIJK, Teun. (1996). "Opiniones e ideologías en la prensa". Voces y Culturas, núm. 10.
WOLFSFELD, Gadi. 1997. Media and Political Conflict. News from the Middle East. Cambridge: Cambridge University Press.
Complemetària
CHOMSKY, Noam & HERMAN, Edward. 1988. Manufacturing Consent. New York: Panteón Books.
CHOMSKY, Noam. 1992. "La ilusión necesaria". Archipiélago. Cuadernos de crítica de la Cultura, núm. 9.
CHRISTIANS, Clifford G.; GLASSER, Theodore L.; MCQUAIL, Denis; NORDENSTRENG, Kaarle; y WHITE, Robert A. 2009. Normative Theories of the Media. Journalism in Democratic Societies. Urbana y Chicago: University of Illinois Press.
FAIRCLOUGH, Norman. 2001. “Critical discourse analysis as a method in social scientific research”, en Wodak, R. y Meyer. M. (ed) Methods of Critical Discourse Analysis. London: Sage. P.121-138. [Existe traducción en la editorial Gedisa (Barcelona), 2003].
FERNÁNDEZ DEL MORAL, Javier i ESTEVE RAMÍREZ, Francisco. 1993. Fundamentos de la Información Periodística Especializada. Madrid: Editorial Síntesis.
GIRÓ, Xavier. 2007. “Enfoques analíticos críticos sobre el discurso de la cobertura informativa de conflictos”. En Telleschi, Tiziano; Sandoval Forero, Eduardo Andrés (coords.) Espacio y tiempo en la globalización. Una visión de la transparencia en la información. Universita' di Pisa y Comisión Estatal para el Acceso a la Información Pública del Estado de Sinaloa, Toluca (México). Pg. 199-220.
- 2004. “Esbotzada de barreres en la cobertura de la guerra a l’Iraq”, en Quaderns del CAC número extraordinari - Setembre 2004. P. 179-187.
- 1997. "La intervención de los media". En Elgenocidio bosnio. Documentos para un debate. Madrid:Los libros de La Catarata.
LYNCH, Jake. 2002. Reporting the World. Berkshire (Inglaterra): Conflict and Peace Forums.
MACBRIDE, Sean. 1981. Voces Múltiples, un solo mundo. México- Madrid: FCE. [International Comission for the Study of Communication Problems (UNESCO). (1980). Many Voices, one World: Communication and society, today and tomorrow. Paris and New York: UNESCO).
MILLS-BROWN, Lisa 2008. “Journalism, Political”. En Encyclopedia of Political Communication. SAGE Publications. 21 Sep. 2009. <http:www.sage-ereference.com/politicalcommunication/Article_n317.html>.
RIVERS, W. & SCHRAMM, W. 1969. Responsibility in Mass Communication. New York: Herper and Row.
WEBER, M. 1944. Economía y Sociedad. México: FCE.
WOLFSFELD, Gadi. 2008. "Political Conflict." Encyclopedia of Political Communication. SAGE Publications. 3 Sep. 2009.
<http://sage-ereference.com/politicalcommunication/Article_n501.html>.
Farem servir Teams per les classes virtuals i eventualment també per les presencials.
També farem servir Padlet per interactuar en ambdos tipos de classes.