Logo UAB
2021/2022

Dret Romà

Codi: 102231 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500786 Dret FB 1 1
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Teresa Giménez Candela
Correu electrònic:
Teresa.Gimenez.Candela@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
espanyol (spa)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
No
Grup íntegre en espanyol:

Equip docent

Carme Tort-Martorell Llabrés
Marine Celine Sophie Lercier

Prerequisits

Als efectes d'un adequat seguiment de Dret Romà, és de gran interès un bon coneixement i comprensió, per part de l'alumnat, de les institucions bàsiques objecte del Programa.

Alhora, la comprensió de la disciplina comporta l'aprofundiment adequat de les matèries previstes i es d'un gran profit el poder llegir textos complexes i comprendre-ls.

Objectius

Dret Romà és una assignatura que s'imparteix al primer quadrimestre del primer any de carrera. Es tracta d'una assignatura que serveix per tal que els i les alumnes adquireixin nocions bàsiques d'una matèria -el Dret Privat i la Historia e Institucions del Dret Europeu- essencial dins el Grau.

Així, el Dret Romà té la utilitat acadèmica d'obrir de forma crítica els grans temes que després seran desenvolupats en les diverses assignatures amb continguts institucionals i de pensament que configuren el nostre sistema jurídic en el àmbit occidental.

En aquest sentit, el Dret Romà és la base a partir de la qual es desenvoluparà, el coneixement i comprensió de les institucions jurídiques, el vocabulari jurídic, la comprensió d'un sistema jurídic complet en totes les seves manifestacions, així com el desenvolupament de la capacitat analítica i la critica jurídica ens els mesos inicials de la graduació.

Des de la perspectiva formativa, el Dret Romà pretén dels i les alumnes l'estudiant l'assoliment de diversos objectius entre els quals destaquen particularment:

-Estudi del pensament jurídic, des dels seus orígens a Roma fins a la seva projecció en les Codificacions Europees i Llatinoamericanes. Coneixement de les Institucions de Dret Privat que configuren la Cultura Jurídica Europea i el Dret Global.

-L'exercici del pensament crític i la reflexió sobre l'íntima connexió entre enunciació dels drets i protecció processal dels mateixos

-Buscar les fonts i argumentar quina pot ser, en cada cas, la solució més ajustada a Dret (és a dir, el ius, com a posició processalment defensable).

Competències

  • Contextualitzar les diferents formes de creació del dret en la seva evolució històrica i en la seva realitat actual.
  • Demostrar un raonament reflexiu i crític: anàlisi, síntesi, conclusions.
  • Identificar, conèixer i aplicar els principis bàsics i generals de l'ordenament jurídic.
  • Integrar la importància del dret com a sistema regulador de les relacions socials.
  • Memoritzar i utilitzar la terminologia jurídica.
  • Reconèixer i resoldre problemes.

Resultats d'aprenentatge

  1. Aplicar els recursos de defensa processal dels drets.
  2. Demostrar un raonament reflexiu i crític: anàlisi, síntesi, conclusions.
  3. Descriure els conceptes jurídics fonamentals, en el dret romà i en el dret privat actual.
  4. Distingir els fonaments de les institucions de dret privat romà.
  5. Distingir la funció i la independència de les sentències judicials, davant el control potestatiu exercit pels recursos del pretor anunciats en l'Edicte.
  6. Identificar i diferenciar les fonts del dret.
  7. Reconèixer i resoldre problemes.
  8. Reflexionar críticament sobre un dret de juristes versus un dret basat en la força de la llei.
  9. Ressenyar l'impacte del dret justinianeu i la influència del Corpus Iuris Civilis en la tradició jurídica occidental.
  10. Subratllar aquesta mateixa evolució en la tradició jurídica occidental.
  11. Utilitzar la terminologia jurídica bàsica en matèria processal, dret de persones i família, dret de successions, propietat i drets reals, dret d'obligacions i contractes.
  12. Valorar el rol dinamitzador i creatiu de la jurisprudència romana.
  13. Valorar l'evolució del dret a Roma en relació amb l'evolució social i econòmica de la societat que el genera.
  14. Valorar-ne la influència en la tradició jurídica europea.

Continguts

Contingut.

El programa de l'assignatura s'ha adequat a la implantació del nou model docent aprovat per la Junta de Facultat de 27 de juny de 2019. Es centra en l'estudi detingut de les institucions de Dret Privat Romà, atès que formen la base més sòlida per introduir a l'alumnat en el coneixement de les múltiples disciplines que suposen el tronc dels estudis de Dret (civil, mercantil, processal...) de caràcter més abocat a l'exercici de les professions jurídiques més tradicionals.

L'estructura del programa s'ha confeccionat dins d'una sistemàtica molt aferrada a la tradició del Dret Privat a Espanya i a Catalunya.

En cadascuna de les institucions, per raó de coherència científica, s'explicaran les formes de defensa processal. El Dret romà part de la perspectiva dels recursos processals que defensen els interessos en conflicte i de la tasca d'interpretació i de creació del Dret pels juristes de forma independent. No és un dret legislat, sinó (en forma molt propera al common law) un dret fet pels jutges, pels recursos del pretor i per l'elaboració jurisprudencial.

- Presentació de l'assignatura. Trascendència per la cultura jurídica europea. Etapes històriques.

- Procés civil romà.

- Procés extra ordinem i sistema processal civil actual: comparació.

- La propietat. Els animals en l'rdenament jurídic romà. Anàlisi de jurisprudència actual.

- La família. Anàlisi jurisprudencial sobre els arts. 1903 i 1904 del Codi civil estatal.

- L'herència i disposicions testamentàries. Estudi comparat d'institucions hereditàries en l'rdenament vigent

- Obligacions i contractes I. Análisi jurisprudencial actual

- Obligacions i contractes II. Anàlisi jurisprudencial actual

 

 

 

Metodologia

Es parteix de la base que el procés d'aprenentatge de l'alumnat és el seu propi treball: l'alumnat aprèn treballant, essent la missió del professorat el ajudar-lo en aquesta tasca, subministrant informació i les fonts a on pot acudir per aconseguir-ho.

En aquest context, el procés d'aprenentatge s'aconseguirà amb les següents activitats:

(i) Classes teòriques: exposició magistral del tema, combinada amb preguntes de discussió formulades pel professorat.

(ii) Seminaris: l'assistència als seminaris, llevat de supòsits de causa justificada, serà obligatòria. Els i les alumnes compliràn un paper actiu durant el seu desenvolupament.

(iii) Tutories: els i les alumnes poden demanar tutories individuals i grupals per a qualsevol dels aspectes que configuren el seu aprenentatge.

(iv) Estudi per a l'examen, tipus test, que arribarà el contingut del programa a través de preguntes concretes que permetin conèixer el grau de reflexió i de coneixement de l'alumnat. Es valorarà l'assistència a les classes, la participació activa en les pràctiques del curs i l'assistència a seminaris i conferències.

Alhora el desenvolupament de la docència de l'assignatura i de la formació dels i les estudiants es fonamenta en les següents activitats:

1. Activitats dirigides:

1.1 Classes teóriques/magistrals: estan concebudes com un mètode fonamentalment de transmissió de coneixements del professorat a l'alumnat.

1.2. Seminaris i proves: on els i les estudiants analitzen i resolen supòsits prèviament elaborats. La base d'aquestes proves i seminaris es la comprensió i aplicació crítica de les solucions de la jurisprudència romana relacionades amb el contingut essencial explicat a les classes teòriques.

El professorat publicará al Campus Virtual un calendari d'activitats previstes per al curs.

1.3. Activitats supervisades a l'aula: es tracta d'activitats que els i les estudiants desenvoluparan en aula, en conferencies, seminaris, debats, amb la supervisió i suport del professorat. Es tracta de l'elaboració d'algun supòsit pràctic en aula, d'algunes fitxes de sentències i/o normativa, de la realització d'esquemes d'alguns epígrafs de l'assignatura; d'intervencions orals amb qüestions proposades pel propi alumnat o pel professorat.

El professorat determinarà en cada cas quines activitats seran proposades cada curs.

2. Activitats autònomes:

2.1. Elaboració de documents d'activitats pràctiques: que seran lliurades i analitzades a l'aula (vegeu activitats dirigides 1.2). Es tracta de casos pràctics proposats amb l'antelació suficient pel professorat, extret del llibre, o bé de l'elaboració de fitxes de jurisprudència, normativa o de pel·lícules o altres documents. El professorat determinarà en cada cas quines activitats seran proposades cada curs.

2.2. Cerca de bibliografia i jurisprudència instrumental per a la resolució dels casos pràctics. En algun o alguns casos els i les estudiants hauran de fer la cerca autònoma de la documentació.

El sistema d'evaluació combina l'evaluació continuada dels seminaris i proves practiques i la resolució d'un examen final (tipus test)

 

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes teóricas 19,5 0,78 3, 4, 8, 9, 11, 13, 14
Seminaris 19,5 0,78 1, 2, 5, 7, 11
Tipus: Autònomes      
Cerca de bibliografia i documentació 9 0,36 6, 11
Estudi 66 2,64 3, 4, 8, 9, 11, 12, 13, 14
Lectura de Textos 36 1,44 4, 9, 14

Avaluació

 El sistema d'avaluació combina l'avaluació continuada de les pràctiques i la resolució d'un examen final

 

1.1 Avaluació continuada de les pràctiques.

Requereix assistència obligatòria a les classes, lliurar les dues pràctiques proposades i resoldre a l'aula les activitats avaluables proposades. Cadascuna de les pràctiques escrites compta un 25% de la nota

Es publicarà al Campus Virtual, abans de l’inici de la docència, la data concreta o la setmana de realització de les activitats avaluables, sens perjudici que, excepcionalment i per causes de força major, aquestes puguin, amb preavís i antelació suficient, ser modificades.

 

1.2 Examen final ordinari.

Consistirà en un examen únic, en format test, de tot el contingut de l'assignatura que tindrà un valor de fins el 50% de la nota final

 

Per a l'avaluació continuada, els i les estudiants hauran d'obtenir una nota mínima en l'examen final de 3 punts perquè puguin fer mitjana amb la nota final obtinguda en les dues pràctiques avaluables

 

1.3 Reavaluació.

L'alumnat que hagi participat de l'avaluació continuada i suspengui l'examen final ordinari podrà reavaluar-se  sempre que hagi obtingut una nota mínima de 3 punts a l'examen final.

 

Salvant situacions de força major, no s'accepten presentacions de treballs fora de termini i l'alumnat obtindrà un 0 en la pràctica o prova no entregada.

 

Les excuses per complir amb les obligacions degudes a malalia o a raons de força major podran ser acceptades sempre que es compti amb un certificat oficial. Les absències per raons acadèmiques hauran de ser prèviament acceptades pel professorat.

 

L'alumnat que copiï o intenti copiar en un examen final tindrà un 0 a l'examen. L'alumnat que presenti una pràctica o prova en el que hi hagi plagi obtindrà un 0 i rebrà una advertència. En cas de reiteració de la conducta, suspendrà l'assignatura.

 

L'assistencia als seminaris, llevat supòsits de causa justificada, serà obligatoria per als i les estudiants.

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Examen final de continguts 50% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 12, 13, 14
Pràctiques i activitats d'avaluació continuada proposats 50% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14

Bibliografia

BÀSICA:

- Teresa Giménez-Candela, Derecho Privado Romano. Ed. Tirant lo Blanch (València 2020). Disponible a la biblioteca digital de la UAB.

- Diccionario "Trivium" de Derecho y Economía; esp. anexo IV: "Frases y locuciones latinas". Ed. Trivium (Madrid 1998). 

 

COMPLEMENTARIA:

- Gerhard Wesenberg - Gunter Wesener, Historia del Derecho Privado Moderno en Alemania y en Europa. Ed. Lex Nova (Valladolid 1998)

- Sandro Schipani, La Codificazione del Diritto Romano Comune. Ed. Giappichelli (Torino 1996)

- Reinhard Zimmermann, Estudios de Derecho Privado Europeo. Ed. Civitas (Madrid 2000)

- Giovanni Luchetti - Aldo Petrucci, Fondamenti di Diritto Contrattuale Europeo. (Bologna 2006)

 

ESPECIALMENT, EN RELACIÓ A L'ESATUT JURÍDIC DELS ANIMALS:

- T. Giménez-Candela, Transición animal en España. Ed. Tirant lo Blanch (València 2019). Disponible a la biblioteca digital de la UAB.

- D. Favre y T. Giménez-Candela, Animales y Derecho. Ed. Tirant lo Blanch (València 2015)

www.derechoanimal.info 

La web derechoanimal.info es la única web jurídica referida als animals. Té una llarga i acreditada trajectòria internacional, està permanentment actualitzada i es publiquen artícles sobre el Dret Romà relatiu als animals, que poden servir com a lectures complementèries de la Bibliografia bàsica.

La revista dA. Derecho Animal (Forum of Animal Law Studies) https://revistes.uab.cat/da, és una revista OJS indexada de l'ICALP (International Center for Animal Law and Policy) que conté completa actualització científica i acadèmica sobre qüestions bàsiques del Dret i del Dret Animal

Programari

L'assignatura no exigeix un programari específic.