Logo UAB
2021/2022

Tecnologia de la seguretat

Codi: 101867 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2502501 Prevenció i Seguretat Integral OB 1 2
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Jose Martinez Martinez
Correu electrònic:
Jose.Martinez.Martinez@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
espanyol (spa)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
No
Grup íntegre en espanyol:
No

Altres indicacions sobre les llengües

Si els alumnes internacionals són matriculats al curs, la llengua serà espanyola. Els alumnes poden fer les seves recerques per escrit a les llengües següents: català, anglès, espanyol

Prerequisits

 Aquesta assignatura no te prerequisits. 

Objectius

Diferenciar i definir els sistemes de seguretat, com els elements electrònics, físics i humans, en aquests últims amb especial atenció a l'aprenentatge homes i dones amb respecte i igualtat sense perjudici de gènere, instal·lats i desplegats en una instal·lació per a protegir a les persones i béns davant els diferents riscos que poden afectar-los.

Conèixer el marc normatiu que regulen les tecnologies de la seguretat, i la seva vinculació amb els sectors de la seguretat pública i la seguretat privada.

Conèixer els diferents dispositius de seguretat electrònica que es comercialitzen, instal·len, i el seu manteniment per al disseny de plans de seguretat integrals. D'altra banda, conèixer els sistemes de seguretat física existents i com es combinen amb els sistemes de seguretat electrònics per a minimitzar els diferents riscos als que es pot veure exposada la instal·lació que desitgem protegir.

Competències

  • Amb caràcter general, posseir i comprendre coneixements bàsics en matèria de prevenció i seguretat integral.
  • Comunicar-se i transmetre idees i resultats de forma eficient en l'entorn professional i no expert, tant de forma oral com escrita.
  • Donar resposta als problemes aplicant el coneixement a la pràctica.
  • Fer un ús eficient de les TIC en la comunicació i transmissió d'idees i resultats.
  • Identificar els recursos necessaris per donar resposta a les necessitats de la gestió de la prevenció i la seguretat integral.
  • Planificar i coordinar els recursos propis dels tres grans subsistemes que interactuen en la seguretat: persones, tecnologia i infraestructures.
  • Realitzar anàlisis d'intervencions preventives en matèria de seguretat.
  • Treballar en xarxes interinstitucionals i interprofessionals.
  • Treballar i aprendre de forma autònoma.
  • Utilitzar la capacitat d'anàlisi i de síntesi per a la resolució de problemes.

Resultats d'aprenentatge

  1. Analitzar riscos específics i conèixer-ne els mecanismes de prevenció.
  2. Aplicar una visió preventiva a l'àmbit de la seguretat.
  3. Comunicar-se i transmetre idees i resultats de forma eficient en l'entorn professional i no expert, tant de forma oral com escrita.
  4. Coordinar els recursos propis dels tres grans subsistemes que interactuen al sector de la prevenció i la seguretat: persones, tecnologia i infraestructures.
  5. Diagnosticar la situació de la seguretat integral en empreses i en organitzacions.
  6. Donar resposta als problemes aplicant el coneixement a la pràctica.
  7. Elaborar propostes de gestió en seguretat i prevenció en una organització.
  8. Fer anàlisi d'intervencions preventives en matèria de seguretat, medi ambient, qualitat o responsabilitat social corporativa i extreure’n indicadors de risc.
  9. Fer un ús eficient de les TIC en la comunicació i transmissió d'idees i resultats.
  10. Identificar, desenvolupar o adquirir, i mantenir els principals recursos necessaris per donar resposta a les necessitats tàctiques i operatives inherents al sector de la prevenció i la seguretat integral.
  11. Treballar en xarxes interinstitucionals i interprofessionals.
  12. Treballar i aprendre de manera autònoma.
  13. Utilitzar la capacitat d'anàlisi i de síntesi per a la resolució de problemes.

Continguts

Marc bàsic de les Tecnologies de la seguretat.
  • Sistemes de seguretat física.
    • Perimetrals.
    • Exteriors.
    • Interiors.
  • Sistemes de seguretat electrònica.
    • Control d'accessos.
    • Intrusió.
    • Vídeo vigilància.
    • CCTV.
  • Instal·lacions de seguretat.
    • Normativa.
    • Tecnologies.
    • Costos.
  • Sistemes contra incendis.
    • La detecció.
    • L'extinció.
    • L'alerta i l'evacuació.
  • Futur de les tecnologies de la seguretat.
    • Drons
    • Robòtica.
    • Ciberseguretat.
  • Armes, explosius i blindatges.
    • Normativa d'Armes.
    • Normativa d'Explosius.
    • Tecnologia dels Blindatges.
    • Tecnologies aplicables en els conflictes.
  • Tecnologia dels detectius privats.
    • Tecnologies aplicables a la recerca privada.
    • Auditories de seguretat.
    • Transmissions, imatge i so.

Metodologia

  • Classes teòriques.
    • Les classes teòriques consistiran en l'exposició de les matèries de l'assignatura (exposició magistral amb suport audiovisual o Power Poit), resolució dels exercicis i resolució de dubtes, així com l'aprenentatge cooperatiu i el mètode del cas.
  • Classes pràctiques i resolució de casos pràctics.
    • Les classes pràctiques és destinessin a la realització o resolució dels exercicis, exposició de treballs i presentacions, individuals o en grup. També poden ser utilitzades per a la visualització de materials audiovisuals.
  • Lectures i seminaris:
    • Les lectures seran acompanyades amb mitjans audiovisuals.
    • Els seminaris estaran basats en la presentació de casos reals i discussió dels mitjans tecnològics i humans desplegats per a la implementació de plans de prevenció i seguretat.
  • Debats i fòrums de discussió.
  • Presentació oral de treballs a l'aula.
  • Realització de treballs/projectes/ informis.
  • Estudi per a l'examen. Prova final (una primera parteix tipus test, i la segona un cas a desenvolupar).

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes teòriques i pràctiques amb la participació de l'alumnat 44 1,76 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13
Tipus: Supervisades      
Planificació del treball. Lectures, reflexió sobre les matèries. Preparació dels treballs individuals. PAC, i prova final. 12 0,48 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 12, 13
Tipus: Autònomes      
Treball individual i en grup (cerca de material, discussió, preparació i presentació). 94 3,76 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13

Avaluació

Partirá de los criterios basados en la evaluación continua, lo que hace preceptivo la asistencia y que nos permitirá medir el grado de competencias específicas del programa que el alumno / a ha conseguido.
Los valores de cada ítem para la evaluación figuran en la tabla posterior, todos los ítems deben ser superados con (3.5) para que puedan ser computados en la evaluación.


• Examen del tema. Al finalizar cada tema. Valor total: 20%.

    • Los exámenes podrán ser a criterio del profesor de la siguiente forma: Orales o escritos. Los escritos pueden ser: tipo test, preguntas cortas o preguntas largas para desarrollar o una combinación de todos los tipos anteriormente descritos.


• PAC. 5 pruebas de evaluación continua. Con un valor cada una de 10%. Valor total: 50%


• Examen Final. Valor total: 30%

    •  Los exámenes podrán ser a criterio del profesor de la siguiente forma: Orales o escritos. Los escritos pueden ser: tipo test, preguntas cortas o preguntas largas para desarrollar o una combinación de todos los tipos anteriormente descritos.


Las PAC y los Trabajos deberán ser citados conforme a la normativa correspondiente. No se admitirá ningún trabajo sin una correcta citación. https://ddd.uab.cat/pub/recdoc/2016/145881/citrefapa_a2016.pdf
En caso de no superar la asignatura de ACUERDO con los criterios antes mencionados (Evaluación continua), se podrá hacer una prueba de recuperación en la fecha programada en el horario, y que versará sobre un resumen de la totalidad de los contenidos del programa.
Para participar en la recuperación del alumnado debe haber sido previamente evaluada en un conjunto de actividades, el peso de las que equivalga a un mínimo de dos terceras partes de la calificación total de la asignatura. Sin embargo, la calificación que constará en el expediente del alumno es de un máximo de 5-aprobada.
El alumnado que necesite cambiar una fecha de evaluación debe presentar la petición rellenando el documento que encontrará en el espacio * moodle de Tutorización * EPSI.
Sin perjuicio de otras medidas disciplinarias que se estimen oportunas, y de ACUERDO con la normativa académica vigente, "en caso de que el estudiante realice cualquier irregularidad que pueda conducir a una variación significativa de la calificación de un acto de evaluación , se calificará con un 0 este acto de evaluación, con independencia del proceso disciplinario que se pueda instruir. en caso de que se produzcan varias irregularidades en los actos de evaluación en una misma asignatura, la calificación final de esta asignatura será "0 ".
Las Pruebas / exámenes podrán ser escritas y / o orales a criterio del profesorado.

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Examen Final 30% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13
Examen del tema. 20% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13
PECs 50% 0 0 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13

Bibliografia

 

Aguado, V. (2007). Derecho de la Seguridad Pública y Privada . Navarra: Editorial Aranzadi.

Arzoz, X. (2010)  Videovigilancia, seguridad ciudadana y derechos fundamentales . Navarra: Editorial Thomson Reuters.

Bentham, J. (1989). El Panóptico . Madrid: Editorial Endymion.

BUBL, M. (2017) La ciencia secreta de la cerrajería . Austria: BUBL.

Calero, LM (2005). La seguridad privada en España: actores, especificaciones y sume Planificación . Madrid: Editorial Universitas Internacional. SL

Desdentado, A., Muñoz, B. (2012). Control informático, videovigilancia y protección de datos en el trabajo . Valladolid: Editorial Lex Nova.

Díaz, F. (2013). Diccionario LID. Inteligencia y Seguridad . Madrid: Editorial Empresarial.

Hierro, JM (2015). Manual operativo del director y jefe de seguridad.  Madrid: Editorial Auto-Editor.

Foucault, M. (2012). Vigilar y Castigar . Madrid: Editorial Biblioteca Nueva,SL

Freedman, L. (2019). La Guerra del Futuro . Barcelona: Editorial Crítica.

Gómez, R. (2014). Diccionario terminológico para la seguridad privada . Madrid: Editorial Tecnos.

Gómez, R. (2014). Diccionario terminológico de la seguridad privada . Madrid: Editorial Tecnos. SL

González, J. (2012) Inteligencia . Valencia: Tirant lo Blanch

González, M. (2011). Guía visual para falsear Cerraduras (3.ed.). Illinois: Standard Publicaciones, Inc.

Innerarity, D., Solana, J. (2011). La humanidad amenazada: gobernar los Riesgos globales . Barcelona: Editorial Paidós.

Lamas, L. (2019) Apertura de puertas, técnicas y trucos. (4.ed.). Madrid: Nivel Medio.

Lyon, D. (1995). El ojo electrónico. El auge de la sociedad de vigilancia . Madrid: Editorial Alianza.

Macías Fernández. D. (2014). David contra Goliat. Guerra y Asimetría en la edad contemporánea . Madrid. Editorial Instituto Universitario Gutiérrez Mellado.

Martínez, R. (2002). Armas: ¿Libertad americana o Prevención europea? Barcelona: Editorial Ariel.

Martínez, R., Rodríguez, J. (2018). Inteligencia artificial y armas letales Autónomas . Gijón: Ediciones Trea.

Martínez. E. (2008). Los soldados del Rey . Madrid. Editorial Andújar.

McLaughlin, E., Muncie, J. (2014). Diccionario de criminología . Barcelona: Editorial Gedisa, SA

Miró, F. (2012). El Cibercrimen. Fenomenología y criminología de la delincuencia en el ciberespacio . Barcelona: Editorial Marcial Pons.

Montoya, R. (2014 ). Drones. La muerte por control remoto . Madrid: Editorial Akal.

Muñoz Bolaños. R. (2001). La campaña de 1909.  Las campanas de Marruecos, 1909-1927. Madrid.

Perales, T. (2014). Instalaciones de sonido, imagen y seguridad electrónica . Madrid: Editorial Marcombo.

Poveda, MA, Torres, B. (2015). Dirección y gestión de la seguridad privada . Madrid: Editorial Fragua.

Puell de la Villa. F. (2007). La guerra con armas de fuego . M. Artola (ed.). Historia de Europa . Madrid. Editorial Espasa Calpe. Vol. II.

Quedada. F. (2007). La Guerra con arma blanca . M. Artola (ed.)  Historia de Europa . Madrid. Editorial. Espasa Calpe. Vol. I.

Ridaura, M.ª J. (2015). Seguridad Privada y Derechos Fundamentales (La nueva Ley 5/2014, de abril, de Seguridad Privada) . Valencia: Editorial Tirant lo Blanch.

Rodríguez, A (2005). 250 modelos de cerrajería. Barcelona : Ediciones CEAC.

Rodríguez, F. (2018). Circuito cerrado de televisión y seguridad electrónica . (ed.2) Madrid. Editorial Paraninfos.

Somoza, O. (2004). La muerte violenta. Inspección ocular y cuerpo del delito . Madrid: Editorial la Ley.

Teijeiro de la Rosa. JM. (2016). Dinero y ejercitos en España. De la Antigüedad al siglo XXI . Madrid.

Torrente, D. (2015). Análisis de la seguridad privada . Barcelona: Editorial UOC.

 

 

Programari

Per a la realització de l'assignatura no es Requereix d'un programari especifico.