Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500260 Educació Social | OT | 3 | 2 |
2500260 Educació Social | OT | 4 | 0 |
És recomanable que els estudiants hagin assolit els dos cursos anteriors del grau d’Educació Social.
Aquesta assignatura optativa forma part de la matèria Educació Socio-comunitària del grau d’Educació Social. El seu principal objectiu és abordar la reconceptualització, la reflexió crítica i la intervenció en l’àmbit del Desenvolupament Cultural Comunitari.
L’assignatura es planteja reconstruir històricament les bases del Desenvolupament Cultural Comunitari per a posar-ho en relació amb el present i les perspectives internacionals. Aquesta assignatura focalitza en l’estudi de les polítiques culturals en relació amb l’educació social i reinterpreta els vincles entre art, govern local i comunitat. Tanmateix, vol fer partícep a l’estudiant de projectes de Desenvolupament Cultural Comunitari.
Bloc 1. Els fonaments teòrics i històrics del Desenvolupament cultural comunitari
1.1. Polítiques culturals: art, govern local i comunitat
Què és el "desenvolupament cultural comunitari". Cultura popular, cultura de classes. Cultura i identitat. La teoria del capital social.
Teories i pràctiques actuals de desenvolupament comunitari.
Desenvolupament cultural comunitari i gènere
Desenvolupament cultural comunitari i valors. Humanisme. El desenvolupament cultural comunitari a la història
1.2. Art, activisme i canvi social
Els ateneus. La pedagogia llibertària. La Segona República.
Freire. Boal. Ecologisme i contracultura.
Arts i desenvolupament cultural comunitari als darrers trenta anys.
Bloc 2. Dimensió pràctica: educació performativa i projectes de Desenvolupament cultural comunitari
2.1. Comunitats de pràctica: experiències a través de l’art i la cultura
Les pràctiques de l’art contemporani i el treball amb comunitats: art, estètica i política; crítica al capitalisme i mitjans de comunicació; gènere, cos i diferència (performance).
Estratègies d’interpretació, crítica, creació i producció en arts plàstiques, teatre, música, cinema i disseny.
Pensament contemporani, pràctica cultural i acció política: Deleuze, Butler, Bal, Spivak, Anzaldúa.
Pedagogies culturals, identitats,comunitats.
2.2. Propostes educatives en espais artístics i centres culturals
Participació i desenvolupament cultural comunitari: construcció d’agència i empoderament de les comunitats a través de l’art i la cultura.
Processos i pràctiques dialògiques en els projectes de desenvolupament cultural comunitari.
Narratives, llocs i comunitats: museus i centres culturals, barris, associacions, hospitals, presons, xarxes...
Documentació, exposició i difusió de projectes de desenvolupament cultural comunitari
El paper de l’avaluació en la millora i la transformació social
Desenvolupament seqüencial del curs:
Primer es farà el Bloc 1 (magistrals i seminaris). Després el Bloc 2 (magistrals i seminaris).
D'una forma o altra, els continguts d'aquest curs connecten amb l'assignatura "Fonaments de l'educació sociocomunitària" i són a tenir en compte pels estudiants que vulguin especialitzar-se en el aspectes sociocomunitaris.
Les sessions del Bloc 2 d'aquesta assignatura es basen en un treball de recerca i experimentació amb materials per part dels estudiants, que requereix d'una investigació basada en la documentació amb imatges i en el reciclatge de materials per a l'educació cultural i a través de les arts. A més a més, la metodologia adoptada requereix pel seu bon desenvolupament que l'estudiant porti a l'aula materials especialitzats per a la realització de les activitats artístiques i cultural. El professorat recomanarà el material més adient per a les activitats programades, que tindrà un cost sostenible i podrà ser compartit entre els estudiants. Es cercaran mecanismes per poder garantir que l'estudiant pugui tenir-lo al seu abast en el cas de que no es disposi dels recursos necessaris.
La metodologia docent i l'avaluació proposades poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries en relació amb la COVID-19.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Activitat dirigida (treball del gran grup més els grups petits o seminaris) | 45 | 1,8 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 15, 19, 20, 21 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutories i seguiment de l'estudiant | 30 | 1,2 | 1, 8, 16, 17 |
Tipus: Autònomes | |||
Treball en tasques autònomes, com poden ser: preparació de proves escrites o orals, lectura de textos o treballs en grup o individuals, etc. | 75 | 3 | 11, 13, 14, 18 |
Avaluació
Bloc 1.- Els fonaments teòrics i metodològics del DCC. Aprofundiment conceptual i investigació 50%. Les activitats derivades de les sessions es qualificaran al cap d'una setmana. La prova de coneixements tindrà lloc al final del primer bloc (50%).
Bloc 2.- Dimensió pràctica: educació performativa i projectes de DCC. Anàlisi i desenvolupament de projectes d’educació socio-comunitària (50%). El lliurament del projecte i del treball individual es lliuraran al finalitzar el segon bloc.
Per aprovar l'assignatura cal haver assolit com a mínim 4 en el bloc, per poder fer la mitjana. L'alumnat té una oportunitat per recuperar les activitats suspeses en la setmana de recuperació estipulada pel calendari de l'UAB.
L'assistència a classe és obligatòria: l'estudiant ha d'assistir a un mínim d'un 80% de classes, en cas contrari es considerarà no avaluable. En aquesta assignatura es valora la participació activa de l’estudiant com un factor important i això repercutirà en la qualificació dels treballs individuals i en grup
El retorn de les diferents activitats d'avaluació es farà com a màxim 15 dies després de l'entrega. La còpia o plagi serà motiu de suspens de l'assignatura.
Un dels criteris necessaris per superar aquesta assignatura consistirà a demostrar, al llarg del curs, que l'estudiant té desenvolupades unes competències personals i socials imprescindibles per a ser educador(a) social: participació activa a les classes, responsabilitat i rigor en el treball autònom, no jutjar, argumentar, ús adequat dels dispositius electrònics (mòbil, ordinador, etc.), pensament crític i conductes que afavoreixin un entorn amable i positiu,democràtic i a on es respectin les diferències. El/la professora de l'assignatura anirà observant, documentant les sessions i anotant evidències en relació amb aquestes habilitats personals i socials de les estudiants; i s'aniran avaluant al llarg de l'assignatura.
Cal també que l'estudiant mostri una bona competència comunicativa general, tant oralment com per escrit, i un bon domini de la llengua o les llengües vehiculars que consten a la guia docent.L'avaluació es fixarà també en les competències per al treball cooperatiu i en equip i serà sensible al gènere.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Prova de coneixements (Bloc 1. Els fonaments teòrics i històrics del DCC) | 30 % | 0 | 0 | 5, 6, 11, 17, 20 |
Treball de grup (Bloc 1. anàlisi d'un projecte DCC) | 20 % | 0 | 0 | 2, 3, 4, 5, 6, 13, 16, 19 |
Treball de grup (Bloc 2. Dimensió pràctica: educació performativa i projectes de DCC) | 30 % | 0 | 0 | 8, 9, 10, 12, 15, 16, 18, 21 |
Treball individual (Bloc 2. Dimensió pràctica: educació performativa i projectes de DCC) | 20 % | 0 | 0 | 1, 5, 7, 9, 13, 14 |
Anderson, T.; Gussak, D.; Hallmark, K.K. i Paul, A.(Eds.) (2010). Art Education for Social Justice. Reston A.V: NAEA.
Aragay, J. M. (2017). Les Arts Comunitàries des de l’Educació Social. L’experiència Basket Beat. Barcelona: Neret Edicions.Augé, M. (2010). La comunidad ilusoria. Barcelona: Gedisa.
Atkinson, D. (2011). Art, Equality and Learning. Pedagogies against the State. Rotterdam, Boston i Taipei: Sense Publishers.
Bal, M. (2002) Conceptos Viajeros en las Humanidades. Una guía de viaje. Murcia: Cendeac.
Baraúna, T.; Motos, T. (2009). De Freire a Boal. Pedagogía del Oprimido. Teatro del Oprimido. Ciudad Real: Ñaque Editora.
Berger, J. (2016). Modos de ver. Barcelona: Editorial Gustavo Gili.
Blanco, P.; Carrillo, J.; Claramonte, J. i Expósito, M. (Eds.) (2001). Modos de hacer. Arte crítico, esfera pública y acción directa. Salamanca: Ediciones dela Universidad de Salamanca.
Boal, A. (2002). Juegos para actores y no actores : teatro del oprimido. Barcelona : Alba Editorial.Brah, A. (2011). Cartografías de la diáspora. Identidades en cuestión. Madrid: Traficantes de sueños.
Butler, J. (2007). El género en disputa, El feminismo y la subversión de la identidad. Barcelona: Ediciones Paidós Ibérica.
Casacuberta, D.; Rubio, N. i Serra, L. (Eds.) (2011). Acción cultural y desarrollo comunitario. Barcelona: Graó.
Freire. P. (1970). Pedagogía del oprimido. Madrid : Siglo XXI.
Greene, M. (2005). Liberar la imaginación. Ensayos sobre educación, arte y cambio social. Barcelona: Graó.
Giroux, H.A. (1997). Cruzando límites. Trabajadores culturales y políticas educativas. Barcelona: Paidós.
Hernández, F. (2007). Espigador@s de la cultura visual: Otra narrativa para la educación de las artes visuales. Barcelona: Octaedro.
Mayo, M. (2000). Cultures, Communities, Identities. Cultural Strategies for Participation and Empowerment. Hampshire: Palgrave.
Mayugo, C.; Pérez, X. i Ricart, M. (Coords.) (2004). Joves, creació i comunitat. Barcelona: Fundació Jaume Bofill, Finestra Oberta, 41.
Miller, T. i Yudice, G. (2004). Política cultural. Barcelona: Gedisa.
Morales, C. (2018). Lectura fácil. Barcelona: Anagrama.
Moreno, A. (2016). La mediación artística. Arte para la transformación social, la inclusión social y el dessarrollo comunitario. Barcelona: Edición Octaedro.
Pié Balaguer, A. (2009). Educació social i teoria queer. De l'alteritat o les dissidències pedagògiques. Barcelona: UOC.
Rodrigo, J. (2010). Transductores 1. Pedagogías colectivas y políticas espaciales. Recuperat de https://issuu.com/blogguerrero/docs/transductores
Vercauteren, D.; Cabré, O.M. i Müller, T. (2010). Micropolíticas de los grupos. Para una ecologia de las prácticas colectivas. Madrid: Traficantes de sueños.
VV.AA. (2007). Pràctiques dialògiques. Interseccions entre Pedagogia crítica i Museologia crítica. Palma de Mallorca: Museu d’Art Modern es Baluard.
VV.AA. (2008). Producción cultural y prácticas instituyentes. Líneas de ruptura en la crítica institucional.Madrid: Traficantes de sueños.
VV.AA. (2017). Desbordar Barcelona. Un relat alternatiu de la Cultura a la ciutat (L'Observatori). Barcelona: Pol·len edicions (El Tinter SAL).
No s'utilitza programari específic en aquesta assignatura.