Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500256 Antropologia Social i Cultural | OT | 3 | 0 |
2500256 Antropologia Social i Cultural | OT | 4 | 0 |
No hi ha cap prerequisit per a aquesta assignatura, però es recomana haver cursat abans Antropologia del Parentiu.
Assignatura optativa de quart curs del Grau d’Antropologia Social i Cultural que pertany als àmbits especialitzats de Cultura i Societat.
L’assignatura s’adreça específicament a l’estudi dels canvis que es produeixen en les relacions de parentiu al nostre propi context sociocultural. Per aquesta raó, l’ús que es fa de conceptes com “família”, “matrimoni”, etc. no fa referència a conceptes teòrics sinó a conceptes propis de la nostra cultura. Com a temes específics es tractaran les noves tecnologies reproductives, l’augment de les adopcions, les famílies homoparentals, la pluriparentalitat i les parelles sense fills, amb les seves repercusions sobre la conceptualització del parentiu.
En acabar l’assignatura, l’alumne/a serà capaç de:
Tema 1. De la sacsejada teòrica dels vuitanta a les noves orientacions en l'estudi del parentiu. Tema 2. L'estudi de les noves formes de família i els nous grups domèstics. Propostes i contextos. Tema 3. Famílies i formes emergents de relacionalitat, criança i convivència.
|
ACTIVITAS FORMATIVES
- Classes teòriques i sessions dirigides de discussió i debat en grup.
- Anàlisi de productes audiovisuals de contingut etnogràfic.
- Redacció i presentació de treballs. Elaboració i presentació audiovisuals i multimèdia. Treball en equip.
- Estudi individual
- Avaluació
METODOLOGIA DOCENT
-Classes magistrals amb suport de TIC
- Debats en el grup classe.
- Visionat i discussió de documents audiovisuals i altres produccions en format multimèdia.
- Redacció d’un treball en grup a partir d’una guia per a la seva realització.
- Aplicació de conceptes teòrics a l’anàlisi de situacions etnogràfiques.
- Realització d’esquemes, mapes conceptuals i resums.
- Prova escrita.
- Treball en grup.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Debats grup classe | 5 | 0,2 | 2, 3, 7 |
Discussió de producció etnogràfica en diversos formats. | 5 | 0,2 | 1, 2, 3, 4 |
Examen | 2 | 0,08 | 1, 3 |
Exposició classe magistral | 22 | 0,88 | 1, 2, 3, 5, 7 |
Tipus: Supervisades | |||
Treballs individuals o en equip | 18 | 0,72 | 1, 4, 6 |
Tutories preparació treball escrit i audiovisual | 6 | 0,24 | 1, 2, 4, 6 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi personal | 38 | 1,52 | 1, 2, 3, 5, 7 |
Lectures, prospecció i anàlisi d'informació | 32 | 1,28 | 1, 2, 5, 7 |
L’assignatura està concebuda com una unitat d’avaluació contínua.
Forma d’avaluació:
Mòdul 1: Treball en grup. El guió i els criteris d'avaluació estaran publicats al moodle de l'assignatura. (40% de la nota final).No seguir els estàndards de format que figuren al guió corresponent suposarà la no acceptació del treball.
Mòdul 2: Vídeo presentació individual que desenvolupa temàticament algun aspecte del treball en grup. Al Moodle de l'assignatura es penjaran les orientacions per a dur-ho a terme i els criteris d'avaluació. (35% de la nota final). No seguir els estàndards de format que figuren al guió corresponent suposarà la no acceptació del vídeo.
Mòdul 3: Examen escrit, individual, sobre els continguts treballats en el curs. (25% de la nota final).
Procediment de revisió de les qualificacions:
En el moment de realització de cada activitat avaluativa, el professor informarà l’alumnat (Moodle) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
L'assignatura es considerarà no avaluable es cas que no es completi, com a mínim, l'avaluació d'un mòdul.
Per participar a la recuperació l’alumnat ha d’haver estat prèviament avaluat en un conjunt d’activitats que equivalgui a un mínim de 2/3 parts de la qualificació total.
Trobareu informació més detallada de cada mòdul als diferents apartats del Moodle de l'assignatura.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Avaluació en cas de no-presencialitat:
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Prova escrita (examen) | 25% | 2 | 0,08 | 1, 3 |
Treball en grup | 40% | 20 | 0,8 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 |
Vídeo presentació temática | 35% | 0 | 0 | 1, 2, 4, 6 |
Bibliografia general recomanada:
Grau Rebollo, Jorge. (2016). Nuevas formas de familia. Ámbitos emergentes. Barcelona: Edicions Bellaterra.
Bibliografia general:
Álvarez, Cristina (2006) Múltiples maternidades y la insoportable levedad de la paternidad en reproducción humana asistida. Revista de Antropología Social. 15, pp. 411-415.
Bestard, Joan (coord.) (2012) Noves formes de família / Nuevas formas de familia. Metrópolis, cuaderno central. Publicació en línia: http://www.barcelonametropolis.cat/site/unitFiles/607/QCFamilia_Metropolis.pdf.
Breger, Rosemary; Hill, Rosanna. (eds) (1998) Cross-Cultural Marriage. Identity and Choice. Oxford: Berg.
Cabré, Anna; Domingo, Andreu (2007) "Tal com èrem i tal com som". L'Avenç, 323: pp. 20-26.
Cadoret, Anne (2007) “L’apport des familles homoparentales dans le débat actuel sur la construction de la parenté”. L’Homme, 183: 55-76.
Cadoret, Anne (2010) “Maternité et parenté plurielle”, en Fons, V., Piella, A. y Valdés, M. (Eds.) Procreación, crianza y género. Aproximaciones antropológicas a la parentalidad. Barcelona: PPU, pp: 279-291.
Carsten, Janet (2004) After Kinship. Cambridge University Press.
Carsten, Janet (2000) Cultures of Relatedness: New Approaches to the Study of Kinship (edited). Cambridge University Press.
Carsten, Janet (1997) The Heat of the Hearth:The Process of Kinship in a Malay Fishing Community. Oxford: Clarendon Pres
Comas d’Argemir, Dolors (1993) “Noves Formes de Família”. Revista del Centre d’Investigació, Formació i Assessorament. Diputació de Barcelona;11; pp: 25-31.
Comas d’Argemir, Dolors (2000) “Mujeres, Familia y Estado del Bienestar”, en Del Valle Teresa (Ed.) Perspectivas Feministas desde la Antropología Social. Barcelona: Ariel, pp: 187. 204.
Comas d’Argemir, Dolors. (2012)“Políticas públicas y vida cotidiana. Redescubrimiento y auge de las políticas familiares en España”. Scripta Nova. Revista electrónica de Geografía y Ciencias Sociales. [En línea]. Barcelona: Universidad de Barcelona, 15 de marzo de 2012, vol. XVI, nº 395 (20).
Cortina, Clara; Esteve, Albert; Domingo, Andreu. (2006) "Crecimiento y singularidades demográficas de los matrimonios de extranjeros en España", Migraciones 20: 75-105.
Donoso, Silvia (2006) “Maternidad lésbica: reconocimiento y soporte en el ámbito de las relaciones familiares”. En Roigé Ventura, X. (Coord.) Familias de ayer, familias de hoy. Continuidades y cambios en Cataluña. Barcelona: Icaria, pp: 515-534.
Flaquer, Lluís (1998a) “Família i noves formes de convivència”, en Giner, S. (dir.) (1998) La Societat Catalana. Barcelona: Institut d’Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya, pp: 401-415.
Grau Rebollo, Jorge (2006) Procreación, género e identidad. Debates actuales sobre el parentesco y la familia en clave transcultural. Barcelona: Ediciones Bellaterra.
Grau Rebollo, Jorge (2010) “Parentesco e identidad. Debates recientes en torno al binomio naturaleza-cultura. ¿Rebiologización o reideologización del Parentesco?”, a Díaz Cruz, R.; González Echevarría, A. (Eds) Naturalezas, cuerpos, culturas. Metamorfosis e intersecciones; México D.F.: UAM-JuanPablos; pp: 81-109.
Grau Rebollo, Jorge (2011) Parentesco, adscripción y crianza. Elaboraciones culturales de la adopción internacional y la circulación de niños. Revista de Antropología Social, 20, pp. 31-54.
Grau Rebollo, Jorge. (2018). “Familia”, a Aguirre Baztán, A. (Dir.) Diccionario Temático de Antropología, Madrid: Delta Publicaciones, pp. 233-237.
Grau Rebollo, Jorge. (2020). Posverdad y Ficción. Cómo la distorsión (des)explica el mundo. Barcelona: Edicions Bellaterra. ISBN: 978-84-7290-980-9
Imaz, Elixabete (2010) “¿Madre no hay más que una? De cómo la reflexión sobre las familias lesbianas ayuda a evidenciar el carácter cultural y de género de la maternidad”, en Fons, V., Piella, A. y Valdés, M. (Eds.) Procreación, crianza y género. Aproximaciones antropológicas a la parentalidad. Barcelona: PPU, pp: 359-376.
Jiménez Godoy, Ana Belén. (2005) Modelos y realidades de la familia actual. Barcelona: Fundamentos.
Konvalinka, Nancy (ed.) (2012) Modos y maneras de hacer familia : las familias tardias, una modalidad emergente. Madrid: Biblioteca Nueva.
Melhuss, Maritt (2010) “Hijos sin madres, padres desconocidos y otros problemas de filiación. Hechos reproductivos e imaginaciones procreativas en Noruega”, en Fons, V., Piella, A. y Valdés, M. (Eds.) Procreación, crianza y género. Aproximaciones antropológicas a la parentalidad. Barcelona: PPU, pp: 27-42.
Miret, Pau; Cabré, Anna (Ed.) (2010) "Monogràfic “El desarrollo de la familia en España desde una perspectiva demográfica”". Papers. Revista de Sociologia, 95 (3) : pp. 1-754.
Olavarría, María Eugenia(2002) “De la casa al laboratorio. La teoría del parentesco hoy día”. Alteridades, 12 (24): 99-116.
Pichardo, José Ignacio (2009) Entender la diversidad familiar. Relaciones homosexuales y nuevos modelos de familia. Barcelona: Edicions Bellaterra.
Piella Vila, Anna (2011) “Tener o no tener...hijos. Una aproximación histórica y transcultural a la relación entre parentesco e infecundidad”, en Grau, J.; Rodríguez, D. y Valenzuela, H. (Eds). ParentescoS. Modelos culturales de reproducción. Barcelona: PPU, pp: 419-444.
Poveda, David; Jociles, Mª Isabel; Rivas, Ana Mª (2011) Monoparentalidad por elección: procesos de socialización de los hijos/as en un modelo familiar no convencional. Athenea digital. 11 (2): 133-154.
Ragoné, Helena (1996) Chasing the blood tie: Surrogate Mothers, Adoptive Mothers and Fathers. American Ethnologist, 23 (2), pp. 352-365.
Rodríguez García, Dan (2010) “Parentesco transnacional: intersecciones entre las teorías sobre migración y el ámbito procreativo”, en V. Fons, A. Piella y M. Valdés (eds). Procreación, crianza y género. Aproximaciones antropológicas a la parentalidad. Barcelona: PPU, pp: 119-140.
Roigé Ventura, Xavier. (Coord.) (2006) Familias de ayer, familias de hoy. Continuidades y cambios en Cataluña.Barcelona: Icaria.
Strohm, Charles et al. (2009) “Living Apart Together” relationships in the United States. Demographic Research. 21 (7), pp. 177-214.
Filmografia:
Grau Rebollo, Jorge. (2020). El Proyecto Vulneras. 5’56 min. Color. https://youtu.be/saWQDAbVtw8
Grau Rebollo, Jorge. (2020). Cifras en torno a la pobreza infantil (I). 6,45 min. Color. https://youtu.be/aSKOgj3PgTg.
Grau Rebollo, Jorge. (2020). Cifras en torno a la pobreza infantil (II). 5’43 min. Color. https://youtu.be/YHiGCE5pCYY.
Grau Rebollo, Jorge. (2020). Redes de apoyo en contextos de crianza vulnerable (I). 8,17 min. Color. https://youtu.be/ofu62pw6xX0.
Grau Rebollo, Jorge. (2020). Redes de apoyo en contextos de crianza vulnerable (II). 11’53 min. Color. https://youtu.be/lIWBvDcMk2A.
Vídeo-podcasts del projecte VulneraS: https://www.youtube.com/channel/UC8qycc06Xd6hsPS3Udwwtmg.