Logo UAB
2021/2022

Sociologia de la religió

Codi: 101133 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500262 Sociologia OB 3 1
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Avi Astor
Correu electrònic:
Avi.Astor@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
espanyol (spa)
Grup íntegre en anglès:
Sí
Grup íntegre en català:
No
Grup íntegre en espanyol:
Sí

Altres indicacions sobre les llengües

És possible lliurar els treballs i examens en castellà, català o anglès.

Prerequisits

No hi ha cap prerequisit previ per cursar aquesta assignatura.

Objectius

L'objectiu d'aquest curs és familiaritzar els estudiants amb els debats sociològics principals al voltant de la religió i proporcionar-los una base metodològica qualitativa per estudiar empíricament els fenòmens religiosos. El curs repassa les teories sociològiques clàssiques sobre la religió, analitza críticament les teories de la secularització i explora una varietat de subtemes actuals com són la diversitat religiosa, la religió i el nacionalisme, la globalització i el fonamentalisme religiós, la conversió i les noves espiritualitats. També hi ha seminaris dedicats a mètodes etnogràfics i investigació qualitativa.

El curs es divideix en tres blocs principals: 

1. "PERSPECTIVES SOCIOLÒGIQUES SOBRE LA RELIGIÓ: UNA INTRODUCCIÓ CONCEPTUAL I METODOLÒGICA". Aquest bloc presenta la perspectiva sociològica sobre la religió i clarifica les diferències entre sociologia i teologia. Concentrem principalment en els clàssics (per exemple, Marx, Weber i Durkheim) i la rellevància de les seves idees per entendre les dinàmiques religioses contemporànies. 

2. "LA MODERNITZACIÓ I LA SECULARITZACIÓ: UNA ANÀLISI CRÍTICA". En aquest bloc, estudiem les teories de la modernització i la secularització, així com diverses extensions i crítiques d'elles.

3. "GLOBALITZACIÓ, PLURALISME I TRANSFORMACIÓ RELIGIOSA". Aquest bloc aborda diversos temes relacionats amb la globalització, el pluralisme i la transformació religiosa com són la conversió, el fonamentalisme religiós, la gobernança de la diversitat religiosa, 'la religió viscuda' i les noves espiritualitats.

Competències

  • Analitzar problemes derivats de l'aplicació de polítiques públiques i de situacions de conflicte reconeixent la complexitat dels fenòmens socials i de les decisions polítiques que afecten la democràcia, els drets humans, la justícia social i el desenvolupament sostenible.
  • Aplicar els conceptes i els enfocaments de la teoria sociològica, especialment les explicacions de les desigualtats socials entre classes, entre gèneres i entre grups ètnics, a la posada en pràctica de les polítiques públiques i a la resolució de les situacions de conflicte.
  • Avaluar les aportacions dels enfocaments sociològics a l'estudi de la cultura, l'educació, la interacció entre societat i medi ambient, la política social i el treball.
  • Demostrar que es comprenen els enfocaments de la teoria sociològica, així com els diversos vessants, interpretacions i el context històric.
  • Descriure els fenòmens socials de manera teòricament rellevant i tenint en compte la complexitat dels factors implicats, de les seves causes i dels seus efectes.
  • Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
  • Gestionar el propi temps: planificar l'estudi propi, gestionar la relació amb un tutor o tutora o un assessor o assessora, i establir i complir els terminis adequats per a un projecte de treball.
  • Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.

Resultats d'aprenentatge

  1. Comparar els diferents enfocaments teòrics sobre la cultura.
  2. Comparar la lectura dels fenòmens culturals des de diferents ideologies presents en la realitat social d'Espanya i de Catalunya.
  3. Definir els conceptes sociològics que interpreten els fenòmens culturals.
  4. Definir els fenòmens socials subjacents a les polítiques i els conflictes culturals.
  5. Desenvolupar estratègies d'aprenentatge autònom.
  6. Discriminar les explicacions de les desigualtats culturals entre classes, entre gèneres i entre grups ètnics que aquests actors donen per descomptades.
  7. Distingir els conceptes sociològics sobre la cultura que adopten els actors implicats en aquestes polítiques i conflictes.
  8. Distingir els conceptes sociològics, així com els mètodes i les tècniques de recerca social comunament utilitzats per analitzar la cultura.
  9. Distingir els fenòmens culturals subjacents a unes polítiques o a uns conflictes determinats.
  10. Explicar les interpretacions socials de la cultura d'acord amb aquests enfocaments.
  11. Expressar els debats al voltant d'aquests enfocaments, pel que fa a la cultura.
  12. Gestionar el propi temps: planificar l'estudi propi, gestionar la relació amb un tutor o tutora o un assessor o assessora, i establir i complir els terminis adequats per a un projecte de treball.
  13. Relacionar els conceptes, els mètodes i les tècniques utilitzats per analitzar la cultura amb els debats teòrics i metodològics generals.
  14. Relacionar els debats entorn d'aquests enfocaments, referits a la cultura, amb el context històric en el qual han sorgit.
  15. Relacionar els enfocaments teòrics amb els debats sobre l'ordre social i l'acció.
  16. Relacionar les explicacions de les desigualtats culturals amb els debats teòrics i metodològics generals.
  17. Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.

Continguts

BLOC A: PERSPECTIVES SOCIOLÒGIQUES SOBRE LA RELIGIÓ: UNA INTRODUCCIÓ CONCEPTUAL I METODOLÒGICA

A.1. Presentació del curs: com pensen els sociòlegs sobre la religió?

A.2. Estudiar la religió etnogràficament

A.3. Perspectives clàssiques sobre la religió: Marx

A.4. Perspectives clàssiques sobre la religió: Weber

A.5. Perspectives clàssiques sobre la religió: Durkheim 

BLOC B: LA MODERNITZACIÓ I LA SECULARITZACIÓ: UNA ANÀLISI CRÍTICA

B.1. Les teories de la secularització

B.2. Secularitats múltiples

B.3. La secularització a Espanya i a Catalunya 

BLOC C: GLOBALITZACIÓ, PLURALISME I TRANSFORMACIÓ RELIGIOSA

C.1. Conversió

C.2. Globalització i fonamentalisme religiós

C.3. Pluralisme religiós

C.4. Religió i l'extrema dreta

C.5. Religió cultural

Metodologia

L'assignatura s'organitza al voltant de tres activitats:

a) Les classes magistrals que dibuixen l'aproximació principal al tema

b) Les "classes pràctiques" on es discuteixen lectures i/o es treballa conjuntament entorn qüestions concretes

c) Simultàniment, l'alumnat duu a terme un treball final que la professora supervisa a tutories, i en espais específics designats a classe

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes teòriques 35 1,4 1, 2, 3, 4, 8, 9, 10, 11, 13, 14, 15
Tipus: Supervisades      
Treball empíric 10 0,4 1, 3, 11, 14
Tipus: Autònomes      
Treball de l'estudiant 55 2,2 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16

Avaluació

L’assignatura s’avaluarà a partir del següent:

1) Assistència, participació i presentació (10%): l'assistència a classe és obligatòria, i el nivell de participació es tindrà en compte per a aquesta part de l'avaluació. També cal fer una presentació oral del treball final.

2) Examen parcial (30%): l'examen consistirà en diversos assajos curts sobre temes que s'especificaran durant el curs. Els estudiants hauran de demostrar que han entès i assimilat correctament els principals continguts de la primera meitat del curs, i que són capaços d’argumentar posicions teòriques de forma rigorosa.

3) Treball final (25%): un estudi etnogràfic d'una comunitat religiosa (en el sentit ampli) o un treball d'investigació sobre un tema rellevant al curs. El treball es farà en grups de 2-4 persones i inclourà diversos lliuraments.

4) Examen final (35%): l'examen consistirà en diversos assajos curts sobre temes que s'especificaran durant el curs. Els estudiants hauran de demostrar que han entès i assimilat correctament els principals continguts del curs sincer, i que són capaços d'analitzar les lectures d'una manera crítica i creativa. 

Així mateix, l'alumnat haurà de tenir en consideració les següents qüestions: 

- Es considerarà que la persona té un "No Presentat" si no ha lliurat el treball ni ha fet els exàmens.

- En el cas de no aprovar, hi ha la possibilitat de fer un examen de recuperació. D’acord amb l’article 112 ter. de la Normativa acadèmica de la UAB, per participar a la recuperació l'alumnat ha d'haver estat prèviament avaluat en un conjunt d'activitats el pes de les quals equivalgui a un mínim de dues terceres parts de la qualificació total de l'assignatura o mòdul. També ha d'haver obtingut una qualificació mínimade 3,5.

- D’acord amb l’article 117.2 de la Normativa acadèmica de la UAB, l’avaluació dels alumnes repetidors podrà consistir en una sola prova de síntesi. L’alumnat repetidor que es vulgui acollir a aquesta possibilitat, caldrà que es posi en contacte amb el professorat a principi de curs.

Plagi

El plagi consisteix a utilitzar el treball d'altres com si fos propi. Quan s'utilitzin llibres, articles, pàgines d'internet o qualsevol altre material, és obligatori especificar mitjançant l'ús de referències, indicant clarament dins el text quina referència correspon a quina frase. En el cas de citar un fragment paraula per paraula, és imprescindible posar el fragment entre cometes. El plagi és una infracció greu, equivalent a copiar en un examen. Comportarà una nota de zero per a l'assaig.

Per a més informació sobre el plagi, podeu mirar la guia sobre "Com s'ha de citar i com evitar el plagi": https://www.uab.cat/doc/GuiaCitesiPlagiEstudiants. També podeu mirar: <https://www.uab.cat/web/estudia-i-investiga/com-citar-i-elaborar-la-bibliografia-1345708785665.html>.

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Assistència, participació i presentació 10% 20 0,8 1, 2, 3, 8, 11, 13, 14, 15, 16, 17
Examen final 35% 10 0,4 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16
Examen parcial 30% 10 0,4 1, 3, 4, 5, 8, 10, 12, 13, 14, 16
Treball final 25% 10 0,4 2, 5, 7, 8, 9, 11, 16, 17

Bibliografia

Bibliografia general

Asad, Talal. 2003. Formations of the Secular: Christianity, Islam, Modernity. Stanford, CA: Stanford University Press.

Astor, Avi. 2020. “Religion and Counter-State Nationalism in Catalonia.” Social Compass, 67(2):159–176.

Beaman, Lori G. 2003. “The Myth of Pluralism, Diversity, and Vigor: The Constitutional Privilege of Protestantism in the United States and Canada.” Journal for the Scientific Study of Religion 42(3):311–25.

Beaman, Lori G. 2013. “Battles over Symbols: The ‘Religion’ of the Minority versus the ‘Culture’ of the Majority.” Journal of Law and Religion 28(1):67–104.

Beckford, James A. 2003. Social Theory and Religion. Cambridge: Cambridge University Press.

Bellah, Robert N. 1967. “Civil Religion in America.” Daedalus 96(1):1–21.

Berger, Peter L. 1999. El dosel sagrado: para una teoría sociológica de la religión. Barcelona: Editorial Kairós.

Bowen, John R. 2007. “A View from France on the Internal Complexity of National Models.” Journal of Ethnic and Migration Studies 33(6):1003–16.

Braunstein, Ruth. 2017. “Muslims as Outsiders, Enemies, and Others: The 2016 Presidential Election and the Politics of Religious Exclusion.” American Journal of Cultural Sociology 5(3):355–72.

Brubaker, Rogers. 2012. “Religion and Nationalism: Four Approaches.” Nations and Nationalism 18(1):2–20.

Brubaker, Rogers. 2017. “Between Nationalism and Civilizationism: The European Populist Moment in Comparative Perspective.” Ethnic and Racial Studies 40(8):1191–1226.

Bruce, Steve. 2011. Secularization: In Defence of an Unfashionable Theory. Oxford: Oxford University Press.

Casanova, José. 1994. Public Religions in the ModernWorld. Chicago: University of Chicago Press.

Durkheim, Emile. 1968 [1912]. Las formas elementales de la vida religiosa. Buenos Aires: Schapire.

Eisenstadt, Shmuel Noah. 2000. “Multiple Modernities.” Daedalus 129(1):1–29.

Estruch, Joan, L’Opus Dei i Les Seves Paradoxes. (Barcelona: Edicions 62, 1993)

Estruch, Joan, Joan Gomez, Maria del Mar Griera, i Agustí. Iglesias, Les Altres Religions. Minories Religioses a Catalunya. (Barcelona: Mediterrània, 2004)

Estruch, Joan. Entendre les religions. Una perspectiva sociològica. (Barcelona: Mediterrània, 2015).

Griera, M. i Urgell, F. Consumiendo Religión. (Barcelona: La Caixa, 2003).

Hanegraaff, Wouter J. 1999. “New Age Spiritualities as Secular Religion: A Historian’s Perspective.” Social Compass 46(2):145–60.

Kuru, Ahmet T. 2007. “Passive  and Assertive Secularism: Historical Conditions, Ideological Struggles, and  State Policies toward Religion .” World Politics 59(4):568–94.

Kuru, Ahmet T. 2009. Secularism and State Policies toward Religion: The United States, France, and Turkey. Cambridge: Cambridge University Press.

Mahmood, Saba. 2018. Religious Difference in a Secular Age: A Minority Report. Princeton, NJ: Princeton University Press.

Marx, Karl and Friedrich Engels. 1888. “Tesis sobre Feuerbach.” Retrieved (https://www.marxists.org/espanol/m-e/1840s/45-feuer.htm).

McGuire, Meredith B. 2008. Lived Religion: Faith and Practice in Everyday Life. Oxford: Oxford University Press.

Mellor, Philip A. and Chris Shilling. 2010. “Body Pedagogics and the Religious Habitus:A NewDirection for the Sociological Study of Religion.” Religion 40(1):27–38.

Mijares Molina, Laura and Ángeles Ramírez. 2008. “Mujeres, Pañuelo e Islamofobia En España: Un Estado de La Cuestión.” Anales de Historia Contemporánea 24:121–35.

Rogozen-Soltar, Mikaela. 2019. “Murabitun Religious Conversion: Time, Depth, and Scale among Spain’s New Muslims.” Anthropological Quarterly 92(2):509–39.

Roy, Olivier. 2010. La santa ignorancia. Barcelona: Península.

Soper, J. Christopher and Joel S. Fetzer. 2007. “Religious Institutions, Church-State History and Muslim Mobilisation in Britain, France and Germany.” Journal of Ethnic and Migration Studies 33(6):933–44.

Sullins, D. Paul. 2006. “Gender and Religion: Deconstructing Universality, Constructing Complexity.” American Journal of Sociology 112(3):838–80.

Sullivan, Winnifred Fallers. 2005. The Impossibility of Religious Freedom. Princeton: Princeton University Press.

Weber, Max. 1991 [1905). La ética protestante y el espíritu de capitalismo. Puebla: Premia Editora.

Winchester, Daniel. 2008. “Embodying the Faith: Religious Practice and the Making of a Muslim Moral Habitus.” Social Forces 86(4):1753–80.

Wohlrab-Sahr, Monika and Marian Burchardt. 2012. “Multiple Secularities: Toward a Cultural Sociology of Secular Modernities.” Comparative Sociology 11(6):875–909.

Zubrzycki, Geneviève. 2012.“Religion, Religious Tradition, and Nationalism: Jewish Revival in Poland and ‘Religious Heritage’ in Québec.” Journal for the Scientific Study of Religion 51(3):442–55.

Pàgines web d’interès

Programari

Aquesta assignatura no utilitza programari específic.