Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500259 Ciència Política i Gestió Pública | FB | 1 | 1 |
S’ha d’afegir a l’equip docent el professor Roger Cots i Valverde (roger.cots@uab.cat) i la professora Montserrat Gispert i Bosch (montserrat.gispert@uab.cat)
Els estudiants han de tenir una formació bàsica en ciències socials. Atès que no han estudiat mai cap matèria jurídica, i es tracta d'una assignatura introductòria al Dret Públic, no es requereixen coneixements jurídics previs.
El contingut del curs versarà sobre els coneixements bàsics dels conceptes jurídics i l'organització constitucional de l'Estat. Un aspecte nuclear serà el concepte d'Estat de Dret com a garantia dels drets i llibertats. Aquesta assignatura ha de servir de base per al desenvolupament posterior de les assignatures de Dret Constitucional, Dret Administratiu i Dret Internacional Públic.
PROGRAMA FONAMENTS DE DRET PÚBLIC
TEMA 1. Dret i Estat
1.1.- Concepte i funcions del Dret
1.2.- Dret, moral i usos socials. Dret i justícia.
1.3.- Legalitat i legitimitat: Validesa, vigència, aplicabilitat, eficàcia
1.4.- Estat i Dret
1.5.- Conceptes jurídics des d'una prespectiva de gènere.
TEMA 2. L’ordenament jurídic
2.1.- L’ordenament com a sistema de normes.
2.2.- Els grans sistemes jurídics: common law i civil law.
2.3.- Criteris de relacions entre normes i sistemes normatius.
2.4.- Les fonts del dret: les normes (tipus de normes), els costums, els principis generals del dret, la jurisprudència.
2.5.- Les branques del Dret. El Dret Públic
TEMA 3. La Constitució i el constitucionalisme
3.1.- Fonaments teòrics i evolució del constitucionalisme
3.2.- Evolució històrica del constitucionalisme
3.3.- Conceptes de Constitució
3.4.- La Constitució espanyola de 1978
TEMA 4. Les garanties de la Constitució
4.1.- La defensa de la Constitució: control de constitucionalitat i reforma de la Constitució.
4.2.- La justícia constitucional. Els models històrics de justícia constitucional: el sistema americà i el sistema europeu
4.3.- La justícia constitucional a l’ordenament espanyol: el Tribunal Constitucional
4.4.- Els processos de control de constitucionalitat: el recurs i la qüestió d’inconstitucionalitat
4.5.- La reforma de la Constitució espanyola de 1978
TEMA 5. La forma d’Estat: l’Estat social i democràtic de dret
5.1.- L’estat de dret: concepte i manifestacions
5.2.- L’estat democràtic i els conceptes de democràcia i representació. Plasmació a la Constitució espanyola.
5.3.- L’estat social. La Constitució econòmica. Eficàcia normativa i estat social.
TEMA 6. La Llei i el Reglament
6.1.- Concepte de Llei.
6.2.- El procediment legislatiu Tipus de Llei
6.3.- Les normes amb rang de llei: els decrets-lleis i els decrets legislatius
6.4.- Concepte i classes de Reglament
6.5.- Relacions amb la llei: el control de legalitat dels Reglaments.
TEMA 7. L’Estat de les Autonomies
7.1.- El principi autonòmic i l’estructura de l’ordenament.
7.2.- Els Estatuts d’Autonomia.
7.3.- Leslleis de l’Article 150 de la Constitució.
7.4.- La potestat normativa dels òrgans de les Comunitats Autònomes.
TEMA 8. Dret Internacional i Dret comunitari
8.1.- Les fonts del Dret Internacional.
8.2.- Els Tractats Internacionals. La integració del Dret Internacional a l’ordenament jurídic intern.
8.3.- Unió Europea i Dret Comunitari. Efectes del dret comunitari a l’ordenament jurídic espanyol.
TEMA 9. Els drets fonamentals (I)
9.1.- Drets humans i drets fonamentals
9.2.- La configuració dels drets fonamentals en la Constitució espanyola de 1978
9.3.- Eficàcia, titularitat i exercici dels Drets fonamentals
9.4.- Les garanties dels drets fonamentals
9.5.- El dret a la tutela judicial efectiva
TEMA 10. Els drets fonamentals (II)
10.1.- El principi d’igualtat. Dret a no ser objecte de discriminació per raó de sexe.
10.2.- Principals drets d’àmbit personal: vida, llibertat personal, pensament, intimitat
10.3.- Principals drets de l’esfera pública: llibertat d’expressió i informació; el dret de reunió, associació i sindicació; el dret de participació en els afers públics.
10.4.- Principals drets econòmics, socials i culturals: propietat, vaga i educació. Els principis rectors de la política social i econòmica.
El procés d'aprenantatge es centra en el treball que ha de fer l'estudiant, el qual aprèn treballant individualment i amb grup, la missió del professorat consisteix en ajudar-lo en aquesta tasca a través del subministrament de la informació i mostrant-li les tècniques i les fonts d'on obtenir-ho.
El desenvolupament de la docència de l'assignatura i de la formació de l'estudiant es base en les següents activitats:
1. Activitats dirigides:
1.1. Classes magistrals: Els estudiants assoleixen a través de la transmissió de coneixements del professor les bases conceptuals de la matèria i es consolida el marc jurídic normatiu i jurisprudencial.
1.2. Classes de seminari /pràctiques: Un espai d'aprenantatge on els estudiants assumeixen un rol preferentment actiu per tal de, juntament amb el professor, analitzar i interpretar preguntes, qüestions o casos prèviament el.laborats amb l'objectiu de desenvolupar i consolidar el contingut essencial explicat a les classes teòriques.
2. Activitats supervisades: Es tracta d'activitats que els estudiants desenvoluparan a l'aula, amb la supervisió i recolzament del professorat. Es tracta de la solució d'alguns supòsits pràctics fets a l'aula, el.laboració d'algunes fitxes de sentències i/o normativa, o bé, de la realització d'esquemes o escrits de redacció desenvolupant alguns epígrafs de l'assigantura o de lectures complementàries de monografies o articles doctrinals.
3. Activitats autònomes: Es trata d'activitats on l'estudiant s'organitza el temps i l'esforç de manera autònoma ja sigui de manera individual o grupal .
3.1 Estudi de l'assignatura.
3.2 El.laboració de documents d'activitats pràctiques: que seran entregades i analitzades a l'aula. Es tracta de casos pràctics proposats amb antel.lació suficient pel professor o bé de l'el.laboració de recensions, crítica de llibres i lectures o fitxes de jurisprudència, normativa o de pel.lícules.
3.3 Busca de bibliografía, jurisprudència i materials per a la ressolució dels casos pràctics, complementar les qüestions teóriques.
3.4. El.laboració de treballs de curs, informes, etc.
La docència de l'assignatura serà mixta: Las classes magistrals serán virtuals i els seminaris/pràctiques de l'aula seran presencials.
L'assistència als seminaris, excepte causa justificada, serà obligatòria pels estudiants.
La metodología docent i l'avaluació podran experimentar alguna modificació en funció de les circumstàncies i en especial de les restriccions a la presencialitat que estableixin les autoritats sanitàries.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes Teòriques | 30 | 1,2 | 1, 4, 12 |
Seminaris de discussió de textos | 20 | 0,8 | 1, 2, 4, 7, 8, 9, 10, 12 |
Tipus: Supervisades | |||
Lectura i recensió d'un text | 10 | 0,4 | 2, 8, 10, 11 |
Preparació de la pràctica | 4 | 0,16 | 2, 8, 10, 11 |
Tutoria | 1 | 0,04 | |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi del temari de l'assignatura | 51 | 2,04 | 8, 11 |
Lectura de textos | 26 | 1,04 | 8, 11 |
Les competències d'aquestes matèries podràn ser avaluades mitjançant: (1) examens; (2) El.laboració de treballs individuals o grupals la presentació dels quals podrà ser oral o per escrit a criteri del professor; (3) resolució de casos pràctics i (4) participació a classe.
El sistema d'avaluació tindrà en compte:
La realització de casos pràctics (informes, ressenyes, escrits jurídics, dictàmens...) tindràn un pes global entre el 20% i el 40%.
La realització de treballs (i la possible presentació pública) tindran un pes global aproximat entre el 10% i el 40%.
El professor coordinador de cada grup a l'inici del curs presentarà el programa de l'assignatura previst en aquesta guia, indicant els temes que es tocaran. També presentarà el cronograma de les activitats docents i pràctiques, i concretarà el sistema d'avaluació continuada i fixarà el percentatge assignat a cada una de les activitats seleccionades, també el sistema de reavaluació de les activitats suspeses. La reavaluació només podrà realitzar-se si l'alumne ha seguit l'evaluació continuada. Aquestes indicacions seràn exposades en el campus virtual /Moodle.
Un alumne que copia o intenti copiar en un exàmen tindrá un 0 en l'exàmen. Un alumne que presenti una pràctica en la que s'hagi produït un plagi obtindrà un 0 i rebrà una advertència. En cas de reiteració de la conducta, l'alumne suspendrà l'assignatura.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Participació activa i qualitat de les intervencions en els debats i discusions, diferent a la realització en els seminaris/pràctics. | 0 - 10 % | 1 | 0,04 | 7, 8, 9, 10, 11 |
Prova escrita - Examen Final | 0 - 50 % | 2 | 0,08 | 1, 3, 4, 5, 9, 11 |
Prova escrita - Examen Parcial (optatiu a criteri del Professorat de cada Grup) | 0 - 25 % | 2 | 0,08 | 3, 6, 12 |
Realització de Treballs, recensions sobre lectures monogràfiques i/o controls de lectura | 10 - 40 % | 1,5 | 0,06 | 2, 7, 8, 9, 10, 11 |
Realització de pràctiques: correcció i avaluació a classe. Avaluació continuada | 20 - 40 % | 1,5 | 0,06 | 2, 7, 8, 9, 10, 11 |
A) Bibliogafia de l’assignatura
- FOSSAS, Enric.- PÉREZ FRANCESC, Joan.Lluís. Lliçons de Dret Constitucional, Barcelona: Proa
- LATORRE, Angel. Introducción al Derecho. 1992. Madrid: Ariel. Madrid.
- LÓPEZ GUERRA, Luís. 1994. Introducción al Derecho Constitucional, València: Tirant Lo Blanch.
- GARRORENA MORALES, Angel. Derecho Constitucional. Madrid. Centro Estudios Políticos y Constitucionales
- MOLAS BATLLORI, Isidre. 2004. Derecho Constitucional. Madrid: Tecnos.
-RODRIGUEZ RUIZ, BLANCA.2017. Género y Constitución, Mujeres y Varones en el Orden Constitucional Español, Lisboa: Editorial Juruá.
B) Manuals de referència
- APARICIO PÉREZ, Miguel.A. (dir.) i BARCELO, Mercè. (coord).Manual de Derecho Constitucional, Atelier, Barcelona.
- BALAGUER CALLEJÓN, Francisco (y otros) Derecho Constitucional, 2 vols., Tecnos. Madrid.
- LOPEZ GUERRA, Luis (y otros) Derecho Constitucional, 2 vols. Tirant lo Blanc, Valencia.
- PÉREZ ROYO, Javier Curso de Derecho Constitucional, Marcial Pons, Madrid.
C) Obres de consulta
- ARAGÓN REYES, M. (ed.) Temas básicos de Derecho Constitucional, Civitas, Madrid
- Enciclopedia Jurídica bàsica, Civitas, 1994
- Enciclopedia Jurídica española, Seix
- Diccionario del sistema jurídico español, Akal, 1984
D) Comentaris a la Constitució
- CASAS BAAMONDE, María Emilia- RODRIGUEZ-PIÑERO, Miguel, Comentarios a la Constitución, Wolkers Kluwer, 2008
- GARRIDO FALLA, Fernando (dir.) Comentarios a la Constitución. Civitas, Madrid.
- ALZAGA VILLAAMIL, Oscar Comentarios a la Constitución Española Edersa, Madrid.
E) Textos legals
- CARRERAS SERRA, Francesc- GAVARA, Juan Carlos Leyes políticas, Aranzadi, Pamplona.
- ALBERTÍ, Enoch- GONZALEZ,Markus Leyes políticas del Estado, Civitas, Madrid.
F) Enllaços Web
-http://www.vlex.com
-http://www.todoelderecho.com
-http://www.noticias.juridicas.com
-http://www.congreso.es (portal de la Constitución)
-http://www.europa.eu
G) Obres monogràfiques a llegir per ser avaluades (s'indicarà a cada grup quina monografia cal llegir).
- FIORAVANTI, Maurizio: Los derechos fundamentales: apuntes de historia de las constituciones. Trotta 1998
- JIMENEZ ASENSIO.Rafael: El Constitucionalismo:proceso de formación y fundamentos del derecho Constitucional. Marcial Pons. 2005
No és el cas.