Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500259 Ciència Política i Gestió Pública | OT | 3 | 2 |
2500259 Ciència Política i Gestió Pública | OT | 4 | 0 |
2503778 Relacions Internacionals | OB | 2 | 1 |
En el cas de l'alumnat del grau de ciència política, es dóna per suposat que l'estudiant coneix adequadament, com a mínim, els conceptes i teories treballats a les assignatures "Ciència Política" i "Administració i Polítiques Públiques".
L'objectiu principal de l'assignatura és que els i les estudiants coneguin els referents teòrics i empírics de l'anàlisi de les polítiques públiques i que els sàpiguen utilitzar i aplicar en la interpretació de les dinàmiques i processos de formulació, implementació i canvi de polítiques públiques.
Entre els objectius específics es treballará a fons els principals conceptes i models que actualment dominen el panorama en l'anàlisi de les polítiques públiques. D'altra banda, s'introduirà també la referència constant a l'experiència comparada en polítiques públiques, amb l'estudi de casos en contextos polítics i culturals diferents.
Blocs de contingut i referències principals
Cal tenir present que en cadascun d'aquests blocs es treballarà l'anàlisi de casos pràctics de polítiques públiques
1. L’anàlisi de polítiques públiques: per a què i per a qui?
Lectures de referència:
-Thissen, W., Walker, W. (2013), Public Policy Analysis, Introduction:A Policy Sciences View on Policy Analysis, Springer.
-Morin, J.; Paquin, J. (2018), Foreign policy analysis : a toolbox, Palgrave Macmillan.
-Subirats, J.; Knoepfel, P.; Larrue, C.; Varone, F. (2008), Análisis y gestión de políticas públicas. Barcelona: Ariel, capítols 1, 2.
2. Etapes i dimensions de les polítiques públiques
Lectures de referència:
-Thissen, W., Walker, W. (2013), Public Policy Analysis. Chapter Perspectives on Policy Analysis: A Framework for Understanding and Design, Springer.
-Ivàlua (2011), Guia pràctica 8. La metodologia qualitativa en l’avaluació de polítiques públiques.
3. La construcció dels problemes en les polítiques públiques
Lectures de referència:
-Lindblom, C. (1991), The policy making process/El proceso de elaboración de políticas públicas, New Jersey: Prentice Hall/Madrid: INAP, pp. 9-53.
-Subirats, J.; Knoepfel, P.; Larrue, C.; Varone, F. (2008). Análisis y gestión de políticas públicas. Barcelona: Ariel, capítol 7.
4. Com es configuren les agendes de les polítiques públiques?
Lecturesde referència:
-Zahariadis, N. (1999), “Ambiguity, time and multiple streams”, a Sabatier, P. (ed.) Theories of the policy process, Oxford: Westview Press, pp. 73-96.
-Subirats, J.; Knoepfel, P.; Larrue, C.; Varone, F. (2008). Análisis y gestión de políticas públicas. Barcelona: Ariel, capítol 7.
5. L’elaboració de polítiques públiques com a procés
Lectures de referència:
-Barzelay M. y R. Gallego, (2006). "From 'New Institutionalism' to 'Institutional processualism": Advancing Knowledge about Public Management PolicyChange", Governance Vol 19 (4).
-Barbieri, N. (2015). "A narrative-interactionist approach to policy change analysis. Lessons from a case study of the cultural policy domain in Catalonia", Critical Policy Studies, ifirst.
6. Per què canvien les polítiques públiques?
Lectures de referència:
-Baumgartner, F. i Jones, B., (1993). Agendas and instability in American politics. Chicago, University of Chicago Press. Part I.
-True, J., Jones, B. i Baumgartner, F. (2007). “Punctuated-equilibrium theory: Explaining stability and change in American policymaking.” a P. Sabatier, (ed.) Theories of the policy process. Oxford: Westview, pp. 155-187.
-Carter, N., & Jacobs, M. (2014). "Explaining radical policy change: the case of climate change and energy policy under the British Labour government 2006–10." Public Administration, 92(1), 125-141.
7. Són racionals les decisions sobre polítiques públiques?
Lectures de referència:
-Lindblom, CH. (1992), “La ciencia de salir del paso”, a AGUILAR, L., La hechura de las políticas públicas, Miguel Porrúa Edits., México, pp.201-227.
-Stone, D. (1988), Policy Paradox, New York, pp. 232-256.
8. Les polítiques públiques condicionen la política? Tipologies de polítiques públiques
Lectures de referència:
-Lowi, T. (1994) "Políticas públicas, estudios de caso y teoría política", a Aguilar, L. (comp.): La hechura de las políticas, Porrúa Grupo Editorial, México, pp. 89-117. (original Lowi, T. 1964 "American Business and Public Policy Case Studies and Political Theory" World Politics, XVI: 677-715.)
-Majone, G. (1996), Evolución de las políticas e instituciones regulatorias de la Unión Europea. Disponible a Internet. Original en anglès.
9. Qui governa? El paper de les xarxes de polítiques públiques
Lectures de referència:
-Klijn, E (1997) “Policy networks: An overview”, a Kickert, W. and Klijn, E. (eds.) Managing complex networks. London: Sage, pp. 14-34.
-Dente, B., Subirats, J. (2014), Decisiones Públicas. Barcelona: Ariel. Capítol 3
10. La implementació de les polítiques públiques: activitats i factors claus que condicionen la seva qualitat
Lectures de referència:
-Subirats, J.;Knoepfel, P.; Larrue, C.; Varone, F. (2008). Análisis y gestión de políticas públicas. Barcelona: Ariel, capítol 9.
-Ballart, X. i C. Ramió, (2000), Ciencia de la Administración, Valencia, Tirant lo Blanch, Capítol IX.
11. L’avaluació de polítiques públiques
Lectures de referència:
-Ballart, X. (1996). "Modelos teóricos para la práctica de la evaluación de programas" a Q. Brugué i J. Subirats, Lecturas de Gestión Pública. Madrid, INAP-BOE.
-Ivàlua, (2009). Com iniciar una avaluació: oportunitat, viabilitat i preguntes d'avaluació. Col·lecció Ivàlua de guies pràctiques sobre avaluació de les polítiques públiques. Barcelona.
-Subirats, J.;Knoepfel, P.; Larrue, C.; Varone, F. (2008). Análisis y gestión de políticas públicas. Barcelona: Ariel, capítol 10.
AVÍS IMPORTANT: l'assignatura es desenvoluparà considerant les mesures de restricció d'aforament indicades per les autoritats, que poden condicionar la metodologia.
L'assignatura "Anàlisi de les Polítiques Públiques" té 6 crèdits ECTS, és a dir, un total de 150 hores de dedicació de l'estudiant (25 hores per crèdit). Aquestes s'estructuraren en els següents tipus
d'activitats formatives, recolzades en la metodologia docent que s'indica:
Activitats dirigides:
Classes magistrals: exposicions per part del professor/a amb recolzament de TIC, exemples pràctics i debat en grup.
Seminaris de discussió de textos i de casos: introducció de la sessió, presentació del text, valoració i discussió. Resolució de casos pràctics. Elaboració de simulacions. Controls de lectura.
Presentació i discussió pública de treballs: Presentacions individuals i de grup i exercicis de valoracions.
Activitats supervisades:
Tutoria: Tutories de recolzament a la realització dels treballs i de seguiment del curs.
Activitats autònomes:
Lectura de textos: Exercici individual de lectura comprensiva de textos tèorics i de casos pràctics.
Estudi, realització d'esquemes i resums.
Elaboració de treballs: treball d'anàlisi d'un cas de política pública a partir d'una guia per a la seva realització i preparació. El format del treball s'especificarà i acordarà durant el curs.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes magistrals i de debat | 30 | 1,2 | 1, 2, 10, 12, 13, 22, 23 |
Estudi, realització d'esquemes i resums | 20 | 0,8 | 2, 10, 13, 21, 28, 30 |
Lectura de textos | 20 | 0,8 | 2, 20, 21, 34 |
Presentació pública de treballs | 8 | 0,32 | 1, 10, 12, 13, 17, 18, 20, 21, 22, 23, 28, 30, 31, 34 |
Redacció de treballs | 20 | 0,8 | 1, 12, 13, 14, 15, 18, 22, 23, 29, 30, 31, 34 |
Seminaris de discussió de textos i de casos | 25 | 1 | 1, 2, 10, 12, 13, 17, 18, 21, 22, 28, 30, 31, 34 |
Tutoria | 7 | 0,28 | 15, 20 |
AVÍS IMPORTANT: l'assignatura es desenvoluparà considerant les mesures de restricció d'aforament indicades per les autoritats, que poden condicionar l'avaluació.
L’avaluació de l’assignatura es desenvoluparà a través de tres tipus d’activitats:
1) Examen final. Valor: 40% de la nota global de l’assignatura.
2) Treball de Curs. Treball en grup de 4 persones sobre l'anàlisi d'un cas de política pública. El format del treball s'especificarà i acordarà durant el curs. Valor: 40% de la nota global de l’assignatura
3) Exercicis presencials amb avaluació (controls de lectura). Dos exercicis, cadascun amb un valor del 10% de la nota global de l’assignatura. Valor total: 20% de la nota global de l’assignatura.
Consideracions importants:
- No es pot aprovar l’assignatura sense haver aprovat l’examen o l’avaluació compensatòria.
- Avaluació compensatòria: es pot recuperar l’examen, només en els casos en què l’alumne/a s’hagi presentat i hagi suspès l’examen en la convocatòria inicial. L'avaluació compensatòria només permet optar a aprovar l’examen (màxima qualificació 5).
- L'alumnat que per motius obligats no poden seguir el curs amb normalitat han de contactar amb el professor abans de l’1 d’octubre (sense cap excepció).
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Controls de lectura | 20% de la nota | 4 | 0,16 | 1, 2, 10, 12, 17, 18, 21, 22, 26, 28, 30 |
Examen final | 40% de la nota | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 13, 18, 24, 26, 28, 30, 32, 35, 37 |
Treball grupal | 40% de la nota | 13 | 0,52 | 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 14, 15, 16, 17, 19, 20, 21, 23, 24, 25, 27, 28, 29, 30, 31, 33, 34, 35, 36, 37 |
Bibliografia
-Ballart X, Riba, C. (2010) European Management Models and Performance: a Comparative Analysis of Fourteen European CountrIes. The Journal of the Institute of Public Enterprise 33, 128-140.
-Barbieri, N. (2015). "A narrative-interactionist approach to policy change analysis. Lessons from a case study of the cultural policy domain in Catalonia", Critical Policy Studies, 9, 4, 434-453.
-Barzelay M. y R. Gallego, (2006). "From 'New Institutionalism' to 'Institutional processualism": Advancing Knowledge about Public Management PolicyChange", Governance Vol 19 (4).
-Baumgartner, F. i Jones, B., (1993). Agendas and instability in American politics. Chicago, University of Chicago Press. Part I.
-Carter, N., & Jacobs, M. (2014). "Explaining radical policy change: the case of climate change and energy policy under the British Labour government 2006–10." Public Administration, 92(1), 125-141.
-Dente, B., Subirats, J. (2014), Decisiones Públicas. Barcelona: Ariel. Capítol 3
-Dery, D. (1984). Problem definition in policy analysis, Lawrence KS.
-Fletcher, A. (2009), “Clearing the air: the contribution of frame analysis to understanding climate policy in the United States”, Environmental Politics, 18: 5, pp. 800 - 816.
-Gomà, R.; Subirats, J. (ed.) (1998), Políticas Públicas en España. Contenidos, Redes de Actores y Niveles de Gobierno. Barcelona: Ariel. Capítol 2. L’instrumental analític de les polítiques públiques.
-Ivàlua, (2009). Com iniciar una avaluació: oportunitat, viabilitat i preguntes d'avaluació. Col·lecció Ivàlua de guies pràctiques sobre avaluació de les polítiques públiques. Barcelona.
-Ivàlua (2011), Guia pràctica 8. La metodologia qualitativa en l’avaluació de polítiques públiques.
-Klijn, E (1997) “Policy networks: An overview”, a Kickert, W. and Klijn, E. (eds.) Managing complex networks. London: Sage, pp. 14-34.
-Lindblom, C. (1991), El proceso de elaboración de políticas públicas, Madrid: INAP, pp.9-53.
-Lindblom, C. (1992), “La ciencia de salir del paso”, a AGUILAR, L., La hechura de las políticas públicas, Miguel Porrúa Edits., México, pp.201-227.
-Lowi, T. (1994) "Políticas públicas, estudios de caso y teoría política", a Aguilar, L. (comp.): La hechura de las políticas, Porrúa Grupo Editorial, México, pp. 89-117. (original Lowi, T. 1964 "American Business and Public Policy Case Studies and Political Theory" World Politics, XVI: 677-715.)
-Morin, J.; Paquin, J. (2018), Foreign policy analysis : a toolbox, Palgrave Macmillan.
-Olavarria-Gambi, M. (2017). "Policy implementation: Lessons from the Chilean policy on public management modernization." Central European Journal of Public Policy, 11(1), 41-54.
-Subirats, J.; Knoepfel, P.; Larrue, C.; Varone, F. (2008), Análisis y gestión de políticas públicas. Barcelona: Ariel.
-Stone, D. (1988), Policy Paradox, New York, pp. 232-256.
-Storch, S., & Winkel, G. (2013). "Coupling climate change and forest policy: A multiple streams analysis of two German case studies." Forest Policy and Economics, 36, 14-26.
-True, J., Jones, B. i Baumgartner, F. (2007). “Punctuated-equilibrium theory: Explaining stability and change in American policymaking.” a P. Sabatier, (ed.) Theories of the policy process. Oxford: Westview, pp. 155-187.
-Zahariadis, N. (1999), “Ambiguity, time and multiple streams”, a Sabatier, P. (ed.) Theories of the policy process, Oxford: Westview Press, pp. 73-96.
-Audacity