Logo UAB
2021/2022

Anàlisi de les polítiques públiques

Codi: 101113 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2500259 Ciència Política i Gestió Pública OT 3 2
2500259 Ciència Política i Gestió Pública OT 4 0
2503778 Relacions Internacionals OB 2 1
La metodologia docent i l'avaluació proposades a la guia poden experimentar alguna modificació en funció de les restriccions a la presencialitat que imposin les autoritats sanitàries.

Professor/a de contacte

Nom:
Nicolas Barbieri
Correu electrònic:
Nicolas.Barbieri@uab.cat

Utilització d'idiomes a l'assignatura

Llengua vehicular majoritària:
anglès (eng)
Grup íntegre en anglès:
No
Grup íntegre en català:
No
Grup íntegre en espanyol:
No

Prerequisits

En el cas de l'alumnat del grau de ciència política, es dóna per suposat que l'estudiant coneix adequadament, com a mínim, els conceptes i teories treballats a les assignatures "Ciència Política" i "Administració i Polítiques Públiques". 

Objectius

 

L'objectiu principal de l'assignatura és que els i les estudiants coneguin els referents teòrics i empírics de l'anàlisi de les polítiques públiques i que els sàpiguen utilitzar i aplicar en la interpretació de les dinàmiques i processos de formulació, implementació i canvi de polítiques públiques.

Entre els objectius específics es treballará a fons els principals conceptes i models que actualment dominen el panorama en l'anàlisi de les polítiques públiques. D'altra banda, s'introduirà també la referència constant a l'experiència comparada en polítiques públiques, amb l'estudi de casos en contextos polítics i culturals diferents.

 

 

 

 

Competències

    Ciència Política i Gestió Pública
  • Analitzar polítiques públiques, tant en el seu procés d'elaboració com d'implementació.
  • Aplicar les principals teories de la disciplina i els seus diferents camps a problemes pràctics i professionals reals.
  • Argumentar des de diferents perspectives teòriques.
  • Demostrar que s'entenen les relacions intergovernamentals i identificar la posició de les administracions públiques en el sistema polític.
  • Descriure i entendre el funcionament de les administracions públiques a escala estatal, subestatal i supraestatal.
  • Diferenciar les principals teories de la disciplina i els diferents camps; les elaboracions conceptuals, els marcs i els enfocaments teòrics que fonamenten el coneixement de la disciplina i els seus diferents àmbits i subàrees, així com el seu valor per a la pràctica professional mitjançant casos concrets.
  • Dissenyar tècniques per a la recollida de dades, coordinar el tractament de la informació i aplicar rigorosament mètodes de verificació d'hipòtesis.
  • Elaborar i planificar recerques o informes analítics.
  • Fer exposicions orals efectives i adaptades a l'audiència.
  • Gestionar la distribució del temps disponible per assolir els objectius establerts per portar a terme la tasca prevista.
  • Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals.
  • Interpretar i utilitzar acadèmicament textos en anglès.
  • Mostrar una bona capacitat per transmetre informació, diferenciant els missatges clau per als diferents destinataris.
  • Sintetitzar i analitzar informació de manera crítica.
  • Treballar amb tècniques quantitatives i qualitatives d'anàlisi per aplicar-les en els processos de recerca.
  • Treballar autònomament.
  • Treballar en equip i en xarxa, en particular en condicions interdisciplinàries.
  • Utilitzar diferents eines per analitzar i explicar els processos de formulació, decisió, implementació i avaluació de les polítiques públiques.
  • Utilitzar les principals tècniques de la informació i la documentació (TIC) com a eina essencial en l'anàlisi.
    Relacions Internacionals
  • Analitzar el comportament dels actors internacionals, tant estatals com no estatals.
  • Analitzar l’elaboració i la implementació de polítiques públiques rellevants en l’àmbit internacional, en particular la política exterior i les polítiques de seguretat i de defensa.
  • Analitzar l’estructura i el funcionament de les institucions i organitzacions internacionals (polítiques, econòmiques, de seguretat i militars, mediambientals, de desenvolupament i ajuda d’emergència), tant a l’àmbit universal com al regional, amb particular èmfasi en la Unió Europea, a partir de casos reals i/o simulats.
  • Aplicar tècniques d’anàlisi quantitatives i qualitatives als processos de recerca.
  • Aprehendre i analitzar els impactes del procés de globalització als sistemes polítics domèstics, i al comportament dels actors polítics i els ciutadans.
  • Argumentar i establir relacions de causalitat plausibles, a partir de dades i de metateories, i establir formes de validar-o refutar-les.
  • Elaborar i preparar la presentació d’informes i/o propostes d’intervenció.
  • Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals rigoroses.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.

Resultats d'aprenentatge

  1. "Exposar i descriure de manera adequada els principals corrents teòrics de l'anàlisi de les polítiques públiques: el cicle de la política; xarxes i actors; enfocaments institucionals; teoria de l'elecció racional."
  2. Analitzar críticament el procés de configuració de l'agenda pública.
  3. Analitzar el paper dels diferents actors en la formulació de polítiques públiques.
  4. Analitzar l'impacte del procés de globalització en les polítiques públiques dels principals actors estatals, de la Unió Europea, així com la seva interrelació amb la democràcia i l'estat de dret al món.
  5. Analitzar polítiques públiques, tant en el seu procés d'elaboració com d'implementació.
  6. Analitzar, per a casos reals i simulats, la implementació de les polítiques comunitàries i intergovernamentals a la UE i la seva aplicació posterior.
  7. Aplicar les eines d'anàlisi de polítiques públiques a diferents casos, reals i simulats, en diferents àmbits de l'esfera política interna i internacional.
  8. Aplicar les tècniques d'anàlisi de polítiques públiques al procés d'elaboració i implementació de polítiques exteriors, de seguretat i de defensa.
  9. Aplicar tècniques d’anàlisi quantitatives i qualitatives als processos de recerca.
  10. Argumentar des de diferents perspectives teòriques.
  11. Argumentar i establir relacions de causalitat plausibles, a partir de dades i de metateories, i establir formes de validar-o refutar-les.
  12. Demostrar que s'entenen les relacions intergovernamentals i identificar la posició de les administracions públiques en el sistema polític.
  13. Descriure i entendre el funcionament de les administracions públiques a escala estatal, subestatal i supraestatal.
  14. Dissenyar tècniques per a la recollida de dades, coordinar el tractament de la informació i aplicar rigorosament mètodes de verificació d'hipòtesis.
  15. Elaborar i planificar recerques o informes analítics.
  16. Elaborar i preparar la presentació d’informes i/o propostes d’intervenció.
  17. Fer exposicions orals efectives i adaptades a l'audiència.
  18. Gestionar la distribució del temps disponible per assolir els objectius establerts per portar a terme la tasca prevista.
  19. Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals rigoroses.
  20. Identificar fonts de dades i fer recerques bibliogràfiques i documentals.
  21. Interpretar i utilitzar acadèmicament textos en anglès.
  22. Mostrar una bona capacitat per transmetre informació, diferenciant els missatges clau per als diferents destinataris.
  23. Plantejar i exposar un estudi de cas d'una política pública concreta.
  24. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
  25. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  26. Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
  27. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
  28. Sintetitzar i analitzar informació de manera crítica.
  29. Treballar amb tècniques quantitatives i qualitatives d'anàlisi per aplicar-les en els processos de recerca.
  30. Treballar autònomament.
  31. Treballar en equip i en xarxa, en particular en condicions interdisciplinàries.
  32. Utilitzar apropiadament les aportacions de Lindblom, Wildavsky, Marsh i Rhodes, Lowi.
  33. Utilitzar diferents eines per analitzar i explicar els processos de formulació, decisió, implementació i avaluació de les polítiques públiques.
  34. Utilitzar les principals tècniques de la informació i la documentació (TIC) com a eina essencial en l'anàlisi.
  35. Utilitzar les tècniques d'anàlisi del funcionament de les institucions universals, en particular de la Unió Europea, en el seu funcionament quotidià i en les seves tasques de promoció de l'ajuda al desenvolupament i la promoció de la democràcia i l'estat de dret.
  36. Valorar críticament alguna de les polítiques públiques dutes a terme per una autoritat en l'estat de les autonomies.
  37. Valorar l'impacte dels diferents actors i de les regles de funcionament en la formulació de polítiques a la UE.

Continguts

 

Blocs de contingut i referències principals

Cal tenir present que en cadascun d'aquests blocs es treballarà l'anàlisi de casos pràctics de polítiques públiques

 

1. L’anàlisi de polítiques públiques: per a què i per a qui?

Lectures de referència:

-Thissen, W., Walker, W. (2013), Public Policy Analysis, Introduction:A Policy Sciences View on Policy Analysis, Springer.

-Morin, J.; Paquin, J. (2018), Foreign policy analysis : a toolbox, Palgrave Macmillan.

-Subirats, J.; Knoepfel, P.; Larrue, C.; Varone, F. (2008), Análisis y gestión de políticas públicas. Barcelona: Ariel, capítols 1, 2.

 

2. Etapes i dimensions de les polítiques públiques

Lectures de referència:

-Thissen, W., Walker, W. (2013), Public Policy Analysis. Chapter  Perspectives on Policy Analysis: A Framework for Understanding and Design, Springer.

-Ivàlua (2011), Guia pràctica 8. La metodologia qualitativa en l’avaluació de polítiques públiques.

 

3. La construcció dels problemes en les polítiques públiques

Lectures de referència:

-Lindblom, C. (1991), The policy making process/El proceso de elaboración de políticas públicas, New Jersey: Prentice Hall/Madrid: INAP, pp. 9-53.

-Subirats, J.; Knoepfel, P.; Larrue, C.; Varone, F. (2008). Análisis y gestión de políticas públicas. Barcelona: Ariel, capítol 7.

 

4. Com es configuren les agendes de les polítiques públiques?

Lecturesde referència:

-Zahariadis, N. (1999), “Ambiguity, time and multiple streams”, a Sabatier, P. (ed.) Theories of the policy process, Oxford: Westview Press, pp. 73-96.

-Subirats, J.; Knoepfel, P.; Larrue, C.; Varone, F. (2008). Análisis y gestión de políticas públicas. Barcelona: Ariel, capítol 7.

 

5. L’elaboració de polítiques públiques com a procés

Lectures de referència:

-Barzelay M. y R. Gallego, (2006). "From 'New Institutionalism' to 'Institutional processualism": Advancing Knowledge about Public Management PolicyChange", Governance Vol 19 (4).

-Barbieri, N. (2015). "A narrative-interactionist approach to policy change analysis. Lessons from a case study of the cultural policy domain in Catalonia", Critical Policy Studies, ifirst.

 

6. Per què canvien les polítiques públiques?

Lectures de referència:

-Baumgartner, F. i Jones, B., (1993). Agendas and instability in American politics. Chicago, University of Chicago Press. Part I.

-True, J., Jones, B. i Baumgartner, F. (2007). “Punctuated-equilibrium theory: Explaining stability and change in American policymaking.” a P. Sabatier, (ed.) Theories of the policy process. Oxford: Westview, pp. 155-187.

-Carter, N., & Jacobs, M. (2014). "Explaining radical policy change: the case of climate change and energy policy under the British Labour government 2006–10." Public Administration, 92(1), 125-141.

 

7. Són racionals les decisions sobre polítiques públiques?

Lectures de referència:

-Lindblom, CH. (1992), “La ciencia de salir del paso”, a AGUILAR, L., La hechura de las políticas públicas, Miguel Porrúa Edits., México, pp.201-227.

-Stone, D. (1988), Policy Paradox, New York, pp. 232-256.

 

8. Les polítiques públiques condicionen la política? Tipologies de polítiques públiques

Lectures de referència:

-Lowi, T. (1994) "Políticas públicas, estudios de caso y teoría política", a Aguilar, L. (comp.): La hechura de las políticas, Porrúa Grupo Editorial, México, pp. 89-117. (original Lowi, T. 1964 "American Business and Public Policy Case Studies and Political Theory" World Politics, XVI: 677-715.)

-Majone, G. (1996), Evolución de las políticas e instituciones regulatorias de la Unión Europea. Disponible a Internet. Original en anglès.

 

9. Qui governa? El paper de les xarxes de polítiques públiques

Lectures de referència:

-Klijn, E (1997) “Policy networks: An overview”, a Kickert, W. and Klijn, E. (eds.) Managing complex networks. London: Sage, pp. 14-34.

-Dente, B., Subirats, J. (2014), Decisiones Públicas. Barcelona: Ariel. Capítol 3

 

10. La implementació de les polítiques públiques: activitats i factors claus que condicionen la seva qualitat

Lectures de referència:

-Subirats, J.;Knoepfel, P.; Larrue, C.; Varone, F. (2008). Análisis y gestión de políticas públicas. Barcelona: Ariel, capítol 9.

-Ballart, X. i C. Ramió, (2000), Ciencia de la Administración, Valencia, Tirant lo Blanch, Capítol IX.

 

11. L’avaluació de polítiques públiques

Lectures de referència:

-Ballart, X. (1996). "Modelos teóricos para la práctica de la evaluación de programas" a Q. Brugué i J. Subirats, Lecturas de Gestión Pública. Madrid, INAP-BOE.

-Ivàlua, (2009). Com iniciar una avaluació: oportunitat, viabilitat i preguntes d'avaluació. Col·lecció Ivàlua de guies pràctiques sobre avaluació de les polítiques públiques. Barcelona.

-Subirats, J.;Knoepfel, P.; Larrue, C.; Varone, F. (2008). Análisis y gestión de políticas públicas. Barcelona: Ariel, capítol 10.

 

Metodologia

AVÍS IMPORTANT: l'assignatura es desenvoluparà considerant les mesures de restricció d'aforament indicades per les autoritats, que poden condicionar la metodologia.

L'assignatura "Anàlisi de les Polítiques Públiques" té 6 crèdits ECTS, és a dir, un total de 150 hores de dedicació de l'estudiant (25 hores per crèdit). Aquestes s'estructuraren en els següents tipus
d'activitats formatives, recolzades en la metodologia docent que s'indica:


Activitats dirigides:

Classes magistrals: exposicions per part del professor/a amb recolzament de TIC, exemples pràctics i debat en grup.

Seminaris de discussió de textos i de casos: introducció de la sessió, presentació del text, valoració i discussió. Resolució de casos pràctics. Elaboració de simulacions. Controls de lectura.

Presentació i discussió pública de treballs: Presentacions individuals i de grup i exercicis de valoracions.

 

Activitats supervisades:

Tutoria: Tutories de recolzament a la realització dels treballs i de seguiment del curs.


Activitats autònomes:

Lectura de textos: Exercici individual de lectura comprensiva de textos tèorics i de casos pràctics.

Estudi, realització d'esquemes i resums.

Elaboració de treballs: treball d'anàlisi d'un cas de política pública a partir d'una guia per a la seva realització i preparació. El format del treball s'especificarà i acordarà durant el curs.

Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.

Activitats formatives

Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides      
Classes magistrals i de debat 30 1,2 1, 2, 10, 12, 13, 22, 23
Estudi, realització d'esquemes i resums 20 0,8 2, 10, 13, 21, 28, 30
Lectura de textos 20 0,8 2, 20, 21, 34
Presentació pública de treballs 8 0,32 1, 10, 12, 13, 17, 18, 20, 21, 22, 23, 28, 30, 31, 34
Redacció de treballs 20 0,8 1, 12, 13, 14, 15, 18, 22, 23, 29, 30, 31, 34
Seminaris de discussió de textos i de casos 25 1 1, 2, 10, 12, 13, 17, 18, 21, 22, 28, 30, 31, 34
Tutoria 7 0,28 15, 20

Avaluació

 

AVÍS IMPORTANT: l'assignatura es desenvoluparà considerant les mesures de restricció d'aforament indicades per les autoritats, que poden condicionar l'avaluació.

L’avaluació de l’assignatura es desenvoluparà a través de tres tipus d’activitats:


1) Examen final. Valor: 40% de la nota global de l’assignatura.

 

2) Treball de Curs. Treball en grup de 4 persones sobre l'anàlisi d'un cas de política pública. El format del treball s'especificarà i acordarà durant el curs. Valor: 40% de la nota global de l’assignatura

 

3) Exercicis presencials amb avaluació (controls de lectura). Dos exercicis, cadascun amb un valor del 10% de la nota global de l’assignatura. Valor total: 20% de la nota global de l’assignatura.

 

Consideracions importants:

 

- No es pot aprovar l’assignatura sense haver aprovat l’examen o l’avaluació compensatòria.

- Avaluació compensatòria: es pot recuperar l’examen, només en els casos en què l’alumne/a s’hagi presentat i hagi suspès l’examen en la convocatòria inicial. L'avaluació compensatòria només permet optar a aprovar l’examen (màxima qualificació 5).

- L'alumnat que per motius obligats no poden seguir el curs amb normalitat han de contactar amb el professor abans de l’1 d’octubre (sense cap excepció).

 

Activitats d'avaluació

Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Controls de lectura 20% de la nota 4 0,16 1, 2, 10, 12, 17, 18, 21, 22, 26, 28, 30
Examen final 40% de la nota 3 0,12 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 13, 18, 24, 26, 28, 30, 32, 35, 37
Treball grupal 40% de la nota 13 0,52 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 14, 15, 16, 17, 19, 20, 21, 23, 24, 25, 27, 28, 29, 30, 31, 33, 34, 35, 36, 37

Bibliografia

 

Bibliografia

 

-Ballart X, Riba, C. (2010) European Management Models and Performance: a Comparative Analysis of Fourteen European CountrIes. The Journal of the Institute of Public Enterprise 33, 128-140.

-Barbieri, N. (2015). "A narrative-interactionist approach to policy change analysis. Lessons from a case study of the cultural policy domain in Catalonia", Critical Policy Studies, 9, 4, 434-453.

-Barzelay M. y R. Gallego, (2006). "From 'New Institutionalism' to 'Institutional processualism": Advancing Knowledge about Public Management PolicyChange", Governance Vol 19 (4).

-Baumgartner, F. i Jones, B., (1993). Agendas and instability in American politics. Chicago, University of Chicago Press. Part I.

-Carter, N., & Jacobs, M. (2014). "Explaining radical policy change: the case of climate change and energy policy under the British Labour government 2006–10." Public Administration, 92(1), 125-141.

-Dente, B., Subirats, J. (2014), Decisiones Públicas. Barcelona: Ariel. Capítol 3

-Dery, D. (1984). Problem definition in policy analysis, Lawrence KS.

-Fletcher, A. (2009), “Clearing the air: the contribution of frame analysis to understanding climate policy in the United States”, Environmental Politics, 18: 5, pp. 800 - 816. 

-Gomà, R.; Subirats, J. (ed.) (1998), Políticas Públicas en España. Contenidos, Redes de Actores y Niveles de Gobierno. Barcelona: Ariel. Capítol 2. L’instrumental analític de les polítiques públiques.

-Ivàlua, (2009). Com iniciar una avaluació: oportunitat, viabilitat i preguntes d'avaluació. Col·lecció Ivàlua de guies pràctiques sobre avaluació de les polítiques públiques. Barcelona.

-Ivàlua (2011), Guia pràctica 8. La metodologia qualitativa en l’avaluació de polítiques públiques.

-Klijn, E (1997) “Policy networks: An overview”, a Kickert, W. and Klijn, E. (eds.) Managing complex networks. London: Sage, pp. 14-34.

-Lindblom, C. (1991), El proceso de elaboración de políticas públicas, Madrid: INAP, pp.9-53.

-Lindblom, C. (1992), “La ciencia de salir del paso”, a AGUILAR, L., La hechura de las políticas públicas, Miguel Porrúa Edits., México, pp.201-227.

-Lowi, T. (1994) "Políticas públicas, estudios de caso y teoría política", a Aguilar, L. (comp.): La hechura de las políticas, Porrúa Grupo Editorial, México, pp. 89-117. (original Lowi, T. 1964 "American Business and Public Policy Case Studies and Political Theory" World Politics, XVI: 677-715.)

-Morin, J.; Paquin, J. (2018), Foreign policy analysis : a toolbox, Palgrave Macmillan.

-Olavarria-Gambi, M. (2017). "Policy implementation: Lessons from the Chilean policy on public management modernization." Central European Journal of Public Policy, 11(1), 41-54. 

-Subirats, J.; Knoepfel, P.; Larrue, C.; Varone, F. (2008), Análisis y gestión de políticas públicas. Barcelona: Ariel.

-Stone, D. (1988), Policy Paradox, New York, pp. 232-256.

-Storch, S., & Winkel, G. (2013). "Coupling climate change and forest policy: A multiple streams analysis of two German case studies." Forest Policy and Economics, 36, 14-26. 

-True, J., Jones, B. i Baumgartner, F. (2007). “Punctuated-equilibrium theory: Explaining stability and change in American policymaking.” a P. Sabatier, (ed.) Theories of the policy process. Oxford: Westview, pp. 155-187.

-Zahariadis, N. (1999), “Ambiguity, time and multiple streams”, a Sabatier, P. (ed.) Theories of the policy process, Oxford: Westview Press, pp. 73-96.

 

 

Programari

-Audacity