Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500259 Ciència Política i Gestió Pública | OT | 3 | 2 |
2500259 Ciència Política i Gestió Pública | OT | 4 | 0 |
2503778 Relacions Internacionals | OT | 4 | 0 |
No té prerequisits acadèmics.
L’estudiant ha de tenir l’hàbit de llegir i consultar diferents mitjans de comunicació d’informació general, seguint especialment les notícies de caràcter internacional, així com els articles d’opinió sobre qüestions polítiques globals.
En aquesta assignatura es presentaran una sèrie de problemàtiques contemporànies, en funció dels fets de cada curs acadèmic, de gran rellevància a l’agenda actual de les Relacions Internacionals. Aquests successos i processos es tracten de forma monogràfica.
L'objectiu central és introduir l’alumnat en el coneixement d’una sèrie de problemàtiques internacionals de rellevància en l’agenda política actual, tot facilitant-li les principals eines conceptuals que ens aporta la teoria de les Relacions Internacionals i que ens permeten aproximar-nos a la comprensió dels fenòmens contemporanis en tota la seva complexitat.
Els objectius bàsics del curs són:
- Desenvolupar l'aplicació per l’alumnat dels conceptes fonamentals de la disciplina de Relacions Internacionals per a la comprensió d’àrees temàtiques;
- Familiaritzar l'alumne amb una sèrie de processos que configuren la societat internacional contemporània
- Contribuir a millorar l’expressió i defensa de manera oral i per escrit de diferents punts de vista sobre qüestions internacionals rellevants.
Al llarg del semestre es realitzarà un seguiment de l’actualitat internacional. Igualment, els diferents temes tractats ens serviran per abordar els problemes actuals de les relacions internacionals.
Introducció
- Agenda global contemporània, i principals tensions i problemes internacionals
Bloc I
Un context: l’Àfrica subsahariana, una regió de problemes i oportunitats
- Reflexions sobre l’estudi del subcontinent africà.
- Context sociopolític de l’aparició de l'Estat postcolonial.
- La construcció de l'Estat postcolonial
- El neopatrimonialisme i l'extraversió
- La posició dels Estats africans en el sistema internacional
- Sistema món i imperialisme
- Dinàmiques de conflicte a l'Àfrica subsahariana
- El conflicte intern-internacionalitzat
- Cooperació i ajuda al desenvolupament
- Principals organitzacions intergovernamentals africanes
Bloc II
Una resposta: Moviments socials transnacionals, un nou actor en les relacions internacionals?
- Conceptes i definicions
- La incorporació de moviments socials transnacionals en les diferents perspectives teòriques
- Antecedents històrics (moviment abolicionista de l’esclavitud, sufragista femení i obrer)
- Nous actors de la societat civil després de la Segona Guerra Mundial
- Els nous moviments socials
- Moviment altermundialista i el Fòrum Social de Porto Alegre
- La primavera àrab, el moviment dels indignats i Occupy Wall Street
- Context actual (moviment feminista, Black Lives Matter, Extinction Rebellion, etc.)
Bloc III:
Un tipus de problema: Els conflictes internacionals
- Conceptes i definicions
- Instruments i pautes per l'anàlisi de conflictes complexos
- Actors i dinàmiques
- Conseqüències sistèmiques i regionals dels conflictes
- Estudis de casos
- Lliçons apreses
La dedicació a aquesta assignatura es concreta en diversos tipus d'activitats, cadascuna amb una determinada càrrega docent. El seu valor, 6 crèdits ECTS, implica una dedicació total de 150 hores, que es distribuiran en diversos tipus d'activitats:
- Les activitats dirigides són activitats a l'aula, amb la presència del professor i consistiran en classes magistrals (amb la possibilitat de desenvolupar debats en gran grup); en seminaris de discussió de les lectures obligatòries o materials temàtics en grups més reduïts; en sessions més orientades a qüestions pràctiques, en les que s'analitzaran casos, problemes i exemples relatius al temari del curs. Aquestes activitats representen al voltant del 35% del total del treball exigit.
- Les activitats supervisades són activitats dutes a terme per l'estudiant fora de l'aula d'acord amb un pla de treball dissenyat i posteriorment tutoritzat i avaluat per part del professor. Aquestes activitats representen, aproximadament, el 10% del treball exigit.
- Les activitats autònomes són totes aquelles activitats que fa l'alumne pel seu compte i d'acord amb les exigències del curs per tal de superar amb èxit l'assignatura, tals com lectures bàsiques i complementàries, estudi dels apunts de classe o totes aquelles altres activitats que complementen la formació que s'assoleix en aquest curs.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes magistrals amb ús de les TIC i debat en gran grup | 43 | 1,72 | 1, 3, 5, 7, 8, 10, 21, 28 |
Debats sobre les lectures obligatòries | 3 | 0,12 | 3, 5, 6, 12, 17, 25, 27 |
Pràctiques i exposicions orals a classe, estudis de cas | 6 | 0,24 | 1, 5, 6, 7, 10, 13, 16, 21, 24, 28 |
Tipus: Supervisades | |||
Lectura i preparació dels textos que seran objecte d'un control a classe | 7 | 0,28 | 14, 16, 17, 21, 23 |
Redacció del treball de curs | 5 | 0,2 | 14, 17, 21, 24, 26 |
Tutories i comentaris examen | 3 | 0,12 | |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi del temari de l'assignatura i lectures complementàries | 76 | 3,04 | 14, 23 |
L'avaluació d'aquesta matèria comporta, per part de l'estudiant:
- Assistència regular a classe i la participació a les activitats (20% de la nota final): debats, comentaris de lectures, aportacions a les exposicions orals, etc.
- Avaluació continuada (30% de la nota final): comentaris escrits sobre lectures o vídeos, preparació de debats o jocs de simulació, etc.
- Un treball en grup sobre algun dels temes/casos tractats a classe (50% de la nota final), que será presentat en públic en les darreres sessions de l’assignatura. La part escrita valdrà el 80% de la nota, mentre que la defensa oral del mateix comptarà el 20% restant. L'extensió del treball serà d’un màxim d’unes 5.000 paraules, més bibliografia i annexos. El treball es realitzarà amb entreliniat de 1.5, lletra Arial cos 12 en el cos del treball i 10 en les notes a peu de pàgina. La data d'entrega es concretarà un cop iniciat el curs.
No hi ha examen final
Al febrer hi haurà una prova de compensació en la que els estudiants que hagin seguit el curs amb regularitat però no hagin aprovat l'assignatura podran tornar a presentar-se. La nota obtinguda en aquesta prova compensatòria promitjarà amb un 70% amb la nota obtinguda durant el curs (30%). Aquesta avaluació compensatòria tindrà lloc en les dates establertes per la Facultat.
La concurrència a dues de les activitats d'avaluació esmentades és incompatible amb la qualificació de "NO PRESENTAT"
D’acord amb l’article 117.2 de la Normativa acadèmica de la UAB, l’avaluació dels alumnes repetidors podrà consistir en una sola prova de síntesi. L’alumnat repetidor que es vulgui acollir a aquesta possibilitat, caldrà que es posi en contacte amb el professorat a principi de curs.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Avaluació continuada: comentaris escrits sobre lectures o vídeos, preparació de debats o jocs de simulació, etc. | 30% de la nota final | 4 | 0,16 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 11, 12, 15, 18, 19, 20, 21, 23, 25, 29 |
Participació a classe, debats i altres activitats programades pels professors | 20% de la nota final | 0 | 0 | 13, 16, 17, 21, 23, 26 |
Treball en grup i exposició oral | 50% nota final (80% part escrita i 20% exposició oral) | 3 | 0,12 | 1, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 12, 13, 14, 16, 17, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28 |
Bibliografia complementària
Amnistía Internacional. (2020). Los derechos humanos en África: Retrospectiva 2019 (AFR 01/1352/2020). https://www.amnesty.org/es/documents/document/?indexNumber=afr01%2f1352%2f2020&language=es
Arnson, C. J., & Zartman, I. W. (2005). Rethinking the economics of war: the intersection of need, creed, and greed. Woodrow Wilson Center Press.
Azar, E. E. (1990). The management of protracted social conflict: theory and cases. Dartmouth ; Gower Pub. Co.
Azar, E. E., & Burton, J. W. (Eds.). (1986). International Conflict Resolution: Theory and Practice. Lynne Rienner Pub.
Bates, R. H. (1983). Essays on the Political Economy of Rural Africa. Cambridge University Press.
Bayart, J.-F. (2006). L’Etat enAfrique: La politique du ventre. Fayard.
Bayart, J.-F., & Ellis, S. (2000). Africa in the World: A History of Extraversion. African Affairs, 99(395), 217-267. JSTOR.
Blalock, H. M. (1989). Power and Conflict: Toward a General Theory. Sage.
Bourdieu, P., & Wacquant, L. (1992). Réponses. Paris: Seuil.
Bourdieu, Pierre. 1977. «Sur le pouvoir symbolique». Annales. Économies, Sociétés, Civilisations 32 (3): 405-11. https://doi.org/10.3406/ahess.1977.293828.
Burton, J. (1990a). Conflict: resolution and provention. Macmillan.
Burton, J. (Ed.). (1990b). Conflict: Human Needs Theory. The Macmillan Press.
Castells, M. (2012). Redes de indignación y esperanza. Los movimientos sociales en la era de Internet. Madrid: Alianza.
Chinkin, C., & Kaldor, M. (2013). Gender and new wars. Journal of International Affairs, 167–187.
Cooper, F. (1981). Africa and the World Economy. African Studies Review, 24(2/3),1-86. JSTOR. https://doi.org/10.2307/523902
Deutsch, M., Coleman, P. T., & Marcus, E. C. (2006). The handbook of conflict resolution. John Wiley and Sons.
Diani, M. & Mcadam, D. (Eds.) (2003) Social Movements and Networks. Relational Approaches to Collective Action, Oxford, Oxford University Press.
Eisenstadt, S. N. (1973). Traditional Patrimonialism and Modern Neopatrimonialism. Sage Publications.
Fisas, V. (1998). Cultura de paz y gestión de conflictos. Icaria.
Fisas, V. (2004). Procesos de paz y negociación en conflictos armados. Editorial Paidós.
Galtung, J. (1971). A structural theory of imperialism. Journal of peace research, 2, 81–117.
Galtung, J. (1978). Conflict as a way of life. In Essays in Peace Research Volume III, Peace and Social Structure: Vol. III (p. 563). Christian Ejlers.
Galtung, J. (2003). Paz Por Medios Pacíficos: Paz Y Conflicto, Desarrollo Y Civilización. Bakeaz ; Gernika Gogoratuz.
Gamson, W. A. (1990) The Strategy of Social Protest, Belmont, Wadsworth Publishing Company.
Herbst, J. (2000). States and Power in Africa: Comparative Lessons in Authority and Control (STU-Student edition). Princeton University Press; JSTOR. https://doi.org/10.2307/j.ctt7rrtj
Inglehart, R. (1977) The silent revolution: Changing values and political styles among Western publics, Princeton, N.J., Princeton University Press.
Izard, M. (1985). Gens du pouvoir, gens de la terre: les institutions politiques de l’ancien royaume du Yatenga (Bassin de la Volta Blanche). Cambridge University Press.
Izquierdo Brichs, F. (Ed.). (2009). Poder y regímenes en el mundo árabe contemporáneo. Fundació CIDOB.
Izquierdo, F., & Etherington, J. (2017). Poder Global, Una mirada desde la Sociología del Poder. Bellaterra.
Jeong, H.-W. (2009). Conflict Management and Resolution: An Introduction. Taylor & Francis.
Keck, M.; Sikkink, K. (1999). Activistas más allá de las fronteras. Redes transnacionales en la política internacional. Mèxic: Siglo XXI.
Koopmans, R. (2004) "Protest in time and space: The evolution of waves of contention". En Snow, D. A., Soule, S. A. & Kriesi, H. (Eds.) The Blackwell companion to social movements. London, Blackwell Publishing Ltd.
Lederach, J. P. (1998). Construyendo la paz: reconciliación sostenible en sociedades divididas. Gernika Gogoratuz.
Lederach, J. P., & Jenner, J. M. (2002). A handbook of international peacebuilding: into the eye of the storm. Jossey-Bass.
Médard, J.-F. (1991). L’État néo-patrimonial en Afrique noire. États d’Afrique noire. Formations, mécanismes et crise, 323–353.
Ramsbotham, O., Woodhouse, T., & Miall, H. (2011). Contemporaryconflict resolution: the prevention, management and transformation of deadly conflicts. Polity Press.
Said, E. W. (1978). Orientalism. Routledge & Kegan Paul Ltd.
Snow, D. A., Soule, S. A. & Kriesi, H. (Eds.) The Blackwell companion to social movements. London, Blackwell.
Snow, David A. et al. (1986). «Frame Alignment Processes, Micromovilizations, and Movement Participation». American Sociological Review (vol. 51, pàg. 464-481).
Tarrow, S. (1998) Power in Movement: Social Movements, Collective Action and Politics, New York, Cambridge University Press.
Tarrow, S. (2005) The new transnational activism, Cambridge, Cambridge University Press.
Thies, C. G. (2004). State Building, Interstate and Intrastate Rivalry: A Study of Post-Colonial Developing Country Extractive Efforts, 1975–2000. International Studies Quarterly, 48(1), 53-72. https://doi.org/10.1111/j.0020-8833.2004.00291.x
Tilly, C. (1978) From Mobilization to Revolution, New York, McGraw-Hill.
Tilly, C. (2006) Social Movements, 1768-2004. Boulder: Paradigm Publishers.
Tilly, C. (2017). War making and state making as organized crime. En Collective Violence, Contentious Politics, and Social Change (pp. 121–139). Routledge.
Touraine, A. (1995) Producción de la sociedad. México: UNAM.
Vivas, E. (2008) Campañas, demandas e impactos del movimiento contra el endeudamiento del sur. Madrid: El Viejo Topo.
Wallensteen, P. (2007). Understanding conflict resolution: war, peace and the global system. SAGE.
Wallerstein, I. (2011). The Modern World-System IV: Centrist Liberalism Triumphant, 1789–1914. University of California Press.
Zartman, I. W. (2008). Negotiation and conflict management: essays on theory and practice. Routledge.
L'assignatura no requereix un programari específic.