Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500259 Ciència Política i Gestió Pública | OB | 2 | A |
2500262 Sociologia | FB | 1 | A |
2503778 Relacions Internacionals | OB | 1 | A |
Indicacions sobre les llengües de docència:
El curs no té prerequisits acadèmics.
L'estudiant ha de tenir l'hàbit de llegir, veure, escoltar i consultar diferents mitjans de comunicació d'informació general, i seguint especialment les notícies de caràcter de política internacional, així com els articles d'opinió sobre qüestions polítiques globals enteses en el seu sentit més ampli.
Important: Aquesta assignatura és bàsica i es recomana tenir-la aprovada per cursar l'assignatura “Sistema Internacional Contemporani” (SIC).
Per a tenir un panorama general de la història internacional post 1945, és recomanable haver llegit com a mínim el llibre: Lundestad, Geir. East, West, North, South: major developments in international politics since 1945, Londres, Sage Publications Ltd. (diverses edicions).
Aquesta assignatura té un caràcter de formació bàsica. Això vol dir que serveix com a fonaments a partir dels quals es bastirà el Grau de Relacions Internacionals, el Grau de Sociologia i l'itinerari de Relacions Internacionals del grau de Ciència Política i Gestió Pública, i els postgraus de la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia.
Els objectius bàsics del curs són: que l'alumnat conegui els conceptes fonamentals de la disciplina acadèmica de les Relacions Internacionals; que adquireixi capacitats analítiques aplicables a las relacions internacionals; que es familiaritzi amb el conjunt de processos i referències que a escala global han configurat la societat internacional contemporània; i, que sigui capaç d'expressar i defensar de manera oral i per escrit els seus punts de vista sobre les diverses qüestions internacionals més rellevants.
PROGRAMA ASSIGNATURA GRAU
Continguts
Important: per a cada tema del programa, tots els epígrafs son importants, però no tots es desenvoluparan amb la mateixa extensió i alguns es complementaran amb la bibliografia recomanada.
PART I. TEORIA I CONCEPTES
Tema 1. Les relacions internacionals com àrea d'estudi
1. La problemàtica internacional: guerra i pau
2. Origen de la disciplina: l'impacte social i intel·lectual de la I Guerra Mundial
3. Origen anglo-saxó de la disciplina: el marc de les ciències socials
4. Substrat idealista de la disciplina: institucionalització i seguretat col·lectiva
Tema 2. La teoria internacional: les grans tradicions de pensament
1. Tradició hobbesiana: anarquia o estat de naturalesa
2. Tradició grociana: ordre o societat d'estats
3. Tradició kantiana: emancipació o comunitat mundial
4. Visions de l’ordre internacional: jerarquia, governança i cosmopolitisme
Tema 3. Aproximació teòrica a les relacions internacionals
1. Evolució de la teoria: agenda política i debat científic
2. Debat científic: com i perquè estudiar les relacions internacionals
3. Paradigmes o mapes mentals: què estudien les relacions internacionals
4. Paradigmes: realisme (guerra freda), trasnacionalisme (problemes globals) i estructuralisme (països en desenvolupament).
5. Pensar teòricament e investigar en Ciències Socials: les Relacions Internacionals
Tema 4. Aproximacions teòriques a les relacions internacionals: Realisme
1. Anarquia del sistema d’estats
2. Emergència i evolució del realisme: la dinàmica de la seguretat
3. Evolució del realisme en el marc de la guerra freda: neorrealisme
4. Debats teòrics dins del realisme: realisme ofensiu vs. realisme defensiu
Tema 5. Aproximacions teòriques a les relacions internacionals: Liberalisme
1. Interdependència
2. Emergència i evolució del liberalisme: la dinàmica econòmica
3. Evolució del liberalisme: de l’idealisme al neoinstitucionalisme
4. Debats dins del liberalisme: cooperació vs. institucions
5. Debat neorrealisme-neoliberalisme
Tema 6. Aproximacions crítiques a les relacions internacionals: Veus crítiques
1. Constructivisme: la crítica al materialisme de les relacions internacionals
2. Constructivisme: el gir normatiu de les relacions internacionals
3. Post-estructuralisme: desvelar el poder del llenguatge
4. Teoria crítica: l’emancipació com a objectiu
5. Teoria feminista: desvelar el biaix de gènere
PART II. SISTEMA INTERNACIONAL
Tema 7. El sistema internacional: instrument d'anàlisi
1. Definició i anàlisi de la societat internacional
2. Societat internacional actual: estatal/transnacional, anàrquica/ordenada i fragmentada/ globalitzada
3. Sistema internacional: definició i elements del sistema (actors, estructura i procés)
4. Nivells d'anàlisi: subsistemes geogràfics i subsistemes funcionals
Tema 8. Els actors del sistema internacional
1. Definició d'actor internacional
2. Tipologia clàssica (estats, organitzacions internacionals i forces transnacional)
3. Criterisfonamentals: jerarquia i governança complexa (pública, privada i societat civil)
4. Tipologia aplicada: estats, organitzacions internacional i actors no estatals
Tema 9. L'estat: el sistema d'estats
1. Igualtat jurídica: sobirania i territori
2. Desigualtat en el sistema d'estats: capacitat i poder internacional
3. Recursos tangibles i intangibles
4. Tipologies actuals d'estats (estats desenvolupats, estats en desenvolupament, estats fràgils)
Tema 10. Les potències del sistema
1. La jerarquia en el sistema d'estats: l'exercici del poder internacional
2. Definició de potència: recursos materials, establiment de regles, reconeixement social
3. Referències històriques: potències diplomàtiques tradicionals, superpotències al món nuclear
4. Tipologia: potència hegemònica, gran potència, potència mundial, potència emergent, potència mitjana, potència regional
5. L’exercici del poder: poder coercitiu, poder suau, poder estructural, poder definicional, etc.
Tema 11. Les organitzacions internacionals
1. Definició d'organització internacional (intergovernamental)
2. Origen i desenvolupament del fenomen
3. Tipologies: abast geogràfic, finalitat funcional
4. Estructura i mecanismes de presa de decisions
5. Regionalisme i organitzacions internacionals
Tema 12. Els actors no estatals
1. Definició i tipologia de les organitzacions no governamentals (ONGs)
2. Els grans àmbits d'actuació de les ONGs: drets humans, medi ambient, desenvolupament i ajut humanitari
3. Funcions i empoderament de les ONGs
4. Definició i origen de les empreses multinacionals
5. Impacte de les empreses multinacionals en la societat internacional
Tema 13. L'estructura del sistema internacional
1. Estructura material: polaritat i distribució del poder
2. Tipologia: sistema unipolar, bipolar o multipolar
3. Estructura social: poder, idees i institucions
4. Estructura hegemònica
5. Canvi i continuïtat en el sistema: interacció entre actors i estructura
Tema 14. El procés del sistema internacional: conflicte
1. La noció de conflicte en Ciències Socials
2. Tipologia de conflictes
3. Evolució del conflicte armat: intra-estatal, privatització
4. Mapa de la conflictivitat internacional
Tema 15. El procés del sistema internacional: cooperació i integració
1. La noció de cooperació i formes de cooperació (formal vs. informal, bilateral vs. multilateral, pública vs. privada)
2. Cooperació per al desenvolupament: orígens i tipologia
3. Institucionalització de la cooperació al desenvolupament (OCDE, NNUU, UE, etc.)
4. La noció d’integració i tipus d’integració: formal vs. informal, negativa vs. positiva
5. Integració i regionalisme: el cas europeu com a model de referència
PART III. LA SOCIETAT INTERNACIONAL GLOBAL (des de 1945)
Part III.1. Nou ordre mundial
Tema 16. Nacions Unides, estatització del planeta i universalització
1. Gènesi de l'organització: San Francisco
2. Principis i propòsits: la Carta de les Nacions Unides
3. Estructura institucional i mecanismes de presa de decisions
4. Pau i seguretat internacionals (capítols VI i VII de la Carta)
5. Drets humans i progrés econòmic i social
Tema 17. Descolonització i desenvolupament
1. Els moviments d’alliberament i lluita anti colonial
2. Els problemes del sud descolonitzat: sobirania (Bandung)
3. Els problemes del sud descolonitzat: desenvolupament (realitats econòmiques del sud, control dels recursos, models per intentar industrialització i fracàs).
4. Sistema-món i relacions centre-perifèria (teoria dependència, Galtung)
5. El Grup dels 77 i l'inici del diàleg Nord-Sud (UNCTAD)
Part III.2. Ordre bipolar
Tema 18. Bipolaritat diplomàtic-militar
1. Origen, definició i periodització de la Guerra Freda
2. Esferes d'influència: la divisió bipolar d'Europa (Berlin) i Àsia (la guerra de Corea)
3. La política de blocs: les aliances militars (OTAN, OTV, SEATO, CENTO)
4. Inici de la cursa nuclear: canvis estratègics
5. La resposta de la perifèria a la política de blocs: el Moviment dels No Alineats
Tema 19. La distensió entre els blocs (1962-1979)
1. Distensió: definició, orígens i àmbits (crisis, armes nuclears, conflictes regionals, etc.)
2. El triangle de la distensió: EUA-URSS-Xina
3. Les diferències transatlàntiques: França, Estats Units i l’OTAN
4. Control de l'armament nuclear: TNP, SALT
5. La mobilització contra la guerra del Vietnam i el pacifisme
6. Els efectes de la distensió dins dels blocs: policentrisme i paneuropeisme (Ostpolitik i CSCE)
Tema 20. Fi de la distensió i segona Guerra Freda (1975-1985)
1. Guerra Freda i perifèria: conflictes de proxis (Afganistan, Angola, Centre Amèrica, etc.)
2. Canvis a la política exterior dels EUA: intervencionisme
3. Política exterior de la URSS: extensió de la influència
4. Reactivació de la cursa d'armaments (la guerra de les galàxies, la crisi dels euromíssils)
5. Moviments socials i lluita antinuclear
Tema 21. La fi del sistema bipolar (1985-91)
1. L'efecte Gorbatxov i els canvis en la política exterior soviètica
2. El diàleg EUA-URSS: desarmament nuclear (INF, START)
3. Negociacions sobre conflictes regionals (Cambodja, Angola, Namíbia)
4. Procés de descomposició del bloc de l'Est: la caiguda del mur de Berlin i descomposició de la URSS
Part III.3. Ordre internacional liberal
Tema 22. Hegemonia en el sistema econòmic internacional
1. Els Estats Units: la potència hegemònica
2. Bretton Woods: els principis del sistema
3. Institucions financeres: Banc Mundial i FMI
4. Institucions comercials: GATT
Tema 23. Crisi i multipolaritat econòmica en la dècada dels setanta
1. El retrocés dels Estats Units en l'economia mundial: la revisió dels principis del lliure canvi
2. Japó i la ComunitatEuropea, potències comercials
3. La crisi del sistema monetari internacional
4. L'impacte de les crisis del petroli: el paper de l'OPEP
5. El G-7: gestió de la multipolaritat econòmica
Tema 24. L'organització politico-econòmica de la perifèria en la dècada dels setanta
1. Fractura centre-perifèria
2. Crisi econòmica i fracàs de les polítiques de desenvolupament
3. Les demandes de la perifèria i la contraofensiva des del Nord: Nou Ordre Econòmic Internacional (NOEI)
4. Els nous temes de l'agenda internacional i la Influència de la perifèria (desenvolupament, drets humans, patrimoni comú de la humanitat, etc.)
5. Evolució i estructuració de la perifèria (OPEP, MNA, G28, etc.)
Tema 25. Neoliberalisme i reorganització del sistema econòmic en la dècada dels vuitanta
1. Neoliberalisme (concepte, fonaments, contingut, impacte)
2. Món econòmic tripolar: EUA-Japó-CE
3. Respostes davant del neoliberalisme: el creixement del Pacífic (Xina, tigres asiàtics)
4. Expansió neoliberal i agenda del comerç internacional (Ronda Uruguai)
5. Fluxos financers i endeutament de les economies desenvolupades
Tema 26. Neoliberalisme i perifèria en la dècada dels vuitanta
1. La diversificació en la perifèria (NIES, països menys avançats, exportadors de petroli, etc.)
2. El problema del deute extern
3. Les polítiques d’ajustament estructural de les Institucions Financeres Internacionals
4. La fragmentació i debilitat del sud (crisi del Moviment dels No Alineats, negociació acords comercials, etc.)
Tema27 .Reflexions sobre les causes i conseqüències del final dela Guerra Freda
1. Causes del final de la Guerra Freda: un debat teòric i polític
2. Conseqüències del final de la Guerra Freda: un nou ordre internacional?
3.Temes de l’agenda internacional: canvi i continuïtat
Metodologia
La dedicació de les i els estudiants a aquesta assignatura es divideix en diversos tipus d'activitats, cadascun d'ells amb un pes determinat d'hores de treball. Aquesta varietat de formes de treball es materialitza en metodologies diferenciades.
Aquesta assignatura és de 12 crèdits ECTS, és a dir, implica una dedicació total de les i els estudiants de 300 hores, distribuïdes en:
- Activitats dirigides són activitats a l'aula, amb la presència del professor i poden consistir en classes magistrals (amb el suport de les TIC i amb la possibilitat de desenvolupar debats en gran grup); en seminaris de discussió de les lectures obligatòries en grups més reduïts i en sessions més orientades a qüestions pràctiques, en les que s'analitzaran casos, problemes i exemples relatius al temari del curs. Per aquestes sessions, hi hauran lectures prèvies obligatòries anunciades pels professors amb antelació. Aquestes activitats representen aproximadament un terç del total del treball exigit.
- Activitats supervisades són activitats dutes a terme per l'estudiant fora de l'aula d'acord amb un pla de treball dissenyat i posteriorment tutoritzat i avaluat per part del professor. L'estudiant haurà de fer: lectura i preparació de textos que poden ser objecte avaluació en sessions de seminari o exercicis; redacció de treballs grupals, que seran objecte avaluació amb seminaris; compilar documentació sobre un determinat tema de relacions internacionals (d'una guia elaborada pels professors), redactar un breu informe i fer-ne una presentació a l'aula. Així mateix, durant el curs, les i els estudiants haurà de llegir articles breus en relació als quals es podrà demanar fer un comentari sobre el text llegit i, a més, participar activament en debats sobre els articles. També s'hi inclouen les tutories i altres activitats anàlogues de seguiment de curs.
- Activitats autònomes són totes aquelles activitats que fan les i els estudiants pel seu compte i d'acord amb les exigències de la assignatura per tal de superar amb èxit l'assignatura, poden ser lectures bàsiques i complementàries, estudi dels apunts de classe o totes aquelles altres activitats que complementen la formació que s'assoleix en aquest curs. Aquestes activitats representen, aproximadament, la meitat del temps de treball durant el curs.
La metodologia docent s'adequa a aquest repartiment del treball i de les activitats.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes magistrals amb ús de les TIC i debats a l'aula | 89 | 3,56 | 1, 2, 4, 10, 11, 16, 17, 18, 24, 35, 37, 38 |
Debats sobre les lectures obligatòries i articles complementaris | 6 | 0,24 | 17, 18, 24, 32, 40 |
Exercicis individuals avaluables | 8 | 0,32 | 4, 6, 8, 10, 11, 17, 20, 24, 27, 30, 33, 35, 38, 40, 41 |
Tipus: Supervisades | |||
Pràctiques avaluables | 12 | 0,48 | 3, 4, 5, 8, 13, 15, 18, 20, 21, 22, 24, 26, 29, 30, 32, 33, 34, 35, 37, 40 |
Tutories primer semestre per a comentar exercicis individuals, pràctiques i altres continguts del programa | 3 | 0,12 | |
Tutories segon semestre per a comentar exercicis individuals, pràctiques i altres continguts del programa | 3 | 0,12 | |
Tipus: Autònomes | |||
Compilar i consultar documentació sobre diferents temes de les relacions internacionals | 8 | 0,32 | 21, 22, 30, 32, 33 |
Estudi del temari de l'assignatura i lectures complementàries | 155 | 6,2 | 1, 20, 24, 28, 30, 33, 38, 41 |
Resum de l'avaluació
- Quatre pràctiques avaluables (dos a cada semestre). Cadascuna d'elles val el 12,5% de la nota final (50% de la nota final). Aquestes pràctiques no són recuperables.
- Quatre exercicis individuals (dos a cada semestre). Cadascun d'aquests exercicis val el 12,5% de la nota final (50% de la nota final). Aquests exercicis es podran recuperar en les dates previstes en el marc de la programació de l'assignatura.
Aquesta assignatura és anual, i, per tant, la nota final és el resultat de totes les activitats avaluables realitzades al llarg del curs acadèmic (dos semestres). No obstant això, a continuació, es detallen les activitats que es realitzaran en cada semestre. A fi de facilitar l'explicació de l'avaluació, els percentatges que es mostren han de ser considerats com els d'un sol semestre, però la suma de les notes de cada semestre s'integren per a formar la nota final.
Cada semestre es faran dues pràctiques en grups reduïts (cada pràctica val el 25% de la nota semestral; 50% les dues). Els grups de treball seran establerts pel professorat. Els resultats dels treballs en grup es comentaran posteriorment a classe. La nota de cadascuna d'aquestes dues pràctiques consistirà en: 15% resultat del treball en grup i 10% resultat d'una pregunta de pràctica inclosa en els exercicis individuals (informació en el següent paràgraf). Important: les pràctiques no són recuperables, i per a tenir dret a la nota de la pregunta individual inclosa en els exercicis, primer s´ha d´haver presentat el treball en grup.
Cada semestre es faran dos exercicis individuals sobre les lectures del temari i sobre els temes desenvolupats a les classes (cada exercici equivalal 25% de la nota del semestre; 50% els dos). S'ha de considerar que en cadascun d'aquests dos exercicis s'inclourà una pregunta de pràctiques. És a dir, el primer exercici inclourà una pregunta de la primera pràctica, el segon exercici inclourà una pregunta de la segona pràctica, i així de manera successiva.
Les dates de les pràctiques i els exercicis individuals avaluables amb nota, i qualsevol altres activitats, s'especificaran en el marc de la programació de l'assignatura (vegeu el Campus Virtual).
Consideracions importants:
- Per a aprovar l'assignatura cal tenir una NOTA MÍNIMA de 5/10 en CADASCUN DELS QUATRE EXERCICIS (són dos per semestre). Els exercicis en els quals no se superi la nota mínima de 5/10 podran recuperar-se en les dates d'avaluació compensatòria indicades pel professorat. La informació detallada sobre aquestes dates es proporcionarà al llarg del curs.
- Per aprovar el curs s'haurà d'haver APROVAT, si més no, una de les dues pràctiques que es realitzaran en cada semestre.
- Recordeu que la pregunta sobre les pràctiques que es respon els dies dels exercicis individuals NO és una recuperació de la pràctica, és la part del treball que s'avalua individualment.
Important: d'acord amb l'article 117.2 de la Normativa acadèmica de l’UAB, l'avaluació de l'alumnat repetidor podrà consistir en una sola prova de síntesi. L'alumnat repetidor que es vulgui acollir a aquesta possibilitat, caldrà que es posi en contacte amb el professorat a principi de curs.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Quatre exercicis individuals (dos a cada quadrimestre). Cadascun d'aquests exercicis val 12,5% de la nota final. | Pes 50% de la nota final. Aquests exercicis es podran recuperar en les dates previstes en el marc de l'assignatura. | 8 | 0,32 | 1, 2, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 14, 16, 17, 19, 20, 22, 23, 24, 27, 28, 29, 32, 33, 34, 35, 37, 38, 39, 40, 41, 42 |
Quatre pràctiques avaluables (dos a cada semestre). Cadascuna d'elles val el 12,5% de la nota final | Pes 50% de la nota final (No són recuperables) | 8 | 0,32 | 3, 4, 5, 8, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 35, 36, 37, 38, 40, 41, 42, 43 |
1. Lectures obligatòries
Per a cada un dels semestres es seguirà un text guia que serà complementat amb una selecció de les lectures obligatòries o recomanades del curs, les quals seran indicades en el seu moment per l'equip docent.
Text guia per al primer semestre: BARBÉ, Esther. Relaciones Internacionales. Madrid: Tecnos, 2020 (4ª edició).
Text guia per al segon semestre: LUNDESTAD, Geir. East, West, North, South: major developments in international politics since 1945. Londres: Sage Publications Ltd (diverses edicions).
Parts I i II del Temari:
BULL, Henry. La sociedad anárquica. Un estudio sobre el orden en la política mundial. Madrid: Los Libros de la Catarata, 2005.
CARR, Edward. La crisis de los veinte años (1919-1939). Una introducción al estudio de las relaciones internacionales. Madrid: Los Libros de la Catarata, 2004.
DUROSELLE, Jean-Baptiste. “El Estudio De Las Relaciones Internacionales: Objeto, método, Perspectivas”, Relaciones Internacionales, n.º 37, febrero de 2018, pp. 173-91. Recurs electrònic disponible UAB.
DE LIMA GRECCO, Gabriela. Feminismos y género en los Estudios Internacionales. Relaciones Internacionales,2020. https://revistas.uam.es/relacionesinternacionales/article/view/relacionesinternacionales2020_44_007
DEL ARENAL, Celestino. Introducción a las relaciones internacionales. Madrid: Tecnos, 2007 (4ª edició).
GARCÍA PICAZO, Paloma. Teoría breve de Relaciones Internacionales. Madrid: Tecnos, 2009 (3ª edició).
GUILHAUDIS, Jean-François. Relations Internationales Contemporaines. Paris: Éditions du Juris- Classeur, 2002.
MERLE, Marcel. Sociología de las Relaciones Internacionales. Madrid: Alianza, 2000 (3ª edició).
NAU, Henry. Perspectives on international relations: power, institutions, and ideas. George Washington University, 2017.
ROACH, Steven (Ed.). Handbook of Critical International Relations, Cheltenham: Edward Elgar, 2020.
SMOUTS, Marie-Claude. Dictionnaire des relations internationales: approches, concepts, doctrines. Paris: Dalloz, 2006 (2ª edició).
TICKNER, J. Ann. A feminist voyage through international relations. Oxford University Press, 2014. Recurs electrònic disponible UAB.
TRUYOL i SERRA, Antonio. La sociedad internacional. Madrid: Alianza, 1993 (2ª edició).
VIOTTI, Paul i KAUPPI, Mark. International Relations Theory. Realism, Pluralism, Globalism, and Beyond. Boston: Allynand Bacon, 1999 (3ª edició).
Part III del temari:
DÁVILA, Juan José Toribio. “Las instituciones de Bretton Woods. sesenta años de cambios”, Información Comercial Española, ICE: Revista de Economía. (827), pp. 17-25, 2015.
DRISCOLL, David. “The IMF and the World Bank How Do They Differ?”.International Monetary Fund, 1996, https://www.imf.org/external/pubs/ft/exrp/differ/differ.pdf
GILMAN, Nils. The New International Economic Order: A Reintroduction. Humanity: An International Journal of Human Rights, Humanitarianism, and Development, 6 (1), 1-16, 2015.
HARVEY, David. “El neoliberalismo como destrucción creativa”, Apuntes Del Cenes, 27 (45), 10-34, 2008, https://revistas.uptc.edu.co/index.php/cenes/article/view/3032
JIMÉNEZ, Juan. “El Nuevo Orden Internacional 1945-1989. La Organización de Naciones Unidas”, en PEREIRA, Juan Carlos (Coord.), Historia de las Relaciones Internacionales Contemporáneas(pp. 405-421) Barcelona: Alianza, 2001.
LOPEZ, Silvia. “Cronología e Historia de la Cooperación Sur-Sur. Unaporte desde Iberoamérica” Programa Iberoamericano para el Fortalecimiento de la Cooperación Sur-Sur, 2014, https://www.segib.org/wp-content/uploads/Doc_Crono_SurSur_2014.pdf
McMAHON, Robert. La Guerra Fría. Una breve introducción. Madrid: Alianza, 2009.
OLIVERES, Arcadi. “La Conferencia de Naciones Unidas sobre Países Menos Avanzados, en la perspectiva del Diálogo Norte-Sur y del Nuevo Orden Económico Internacional”.Revista CIDOBd'afers internacionals, pp. 151-167, 1992, http://www.raco.cat/index.php/RevistaCIDOB/article/view/27472/52053
SAGAN, Scott. “Why Do States Build Nuclear Weapons? Three Models of the Bomb”, International Security, Vol. 21, No. 3, The MIT Press, 1996. Recurso electrónico disponible UAB.
SARTRE, Jean Paul. Colonialismo y neocolonialismo. Buenos Aires: Losada, 1956.
STALLINGS, Barbara (Ed.). Global change, regional response: The new international context of development. Cambridge: Cambridge University Press, 1995.
STIGLITZ, Joseph. El malestar en la globalización. Madrid: Taurus, 2003.
VÄYRYNEN, Raimo. Focus On: Is There a Role for the United Nations in Conflict Resolution?. Journal of Peace Research, 1985, 22.3: 189-196. Recurs electrònic disponible UAB.
YERGIN, Daniel. La historia del petróleo. Argentina: Buenos Aires, 1992.
2. Bibliografia recomanada i obres de referència
ARACIL, Rafael; OLIVER, Joan i SEGURA,Antoni, El mundo actual. De la segunda guerra mundial a nuestros días. Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona, 1998.
ARON, Raymond. Paz y Guerra entre las Naciones. Madrid: Alianza, 1985 (2 vols.)
BARBÉ, Esther (dir.), Las normas internacionales ante lacrisisdel orden liberal. Madrid: Tecnos, 2020.
BIMBI, Linda (ed.), No en mi nombre: Guerra y Derecho, Madrid: Editorial Trotta, 2003.
BLIGHT, James G. i LANG, Janet. The Armageddon Letters: Kennedy, Khrushchev, Castro in the CubanMissile Crisis. Rowman i Littlefield Publishers, 2012.
BOYD, Andrew. An Atlas of World Affairs. Londres: Routledge, 2007 (11ª edició)
BRZEZINSKI, Zbigniew. El Gran Tablero Mundial. Barcelona: Paidós, 1998.
BRZEZINSKI, Zbigniew. El dilema de EE.UU: ¿dominación global o liderazgo global? Barcelona: Paidós, 2005.
BROWN, Sarah, GRANT, Rebecca i LONG, David. Women and International Relations Bibliography. Millennium: Journal of International Studies, 17(3), 517-537, 1988.
BAYLIS, John(et. al) (ed.). The globalization of world politics: an introduction to international relations. Oxford: Oxford University Press, Ediciones: 2017, 2014, 2011, 2005.
CAFRUNY, Alan, TALANI, Leila i POZO, Gonzalo. The Palgrave Handbook of Critical International Political Economy. Palgrave Handbooks in IPE. London: Palgrave Macmillan, 2016. Recurs electrònic disponible UAB.
CALDUCH, Rafael. Relaciones Internacionales. Madrid: Ediciones de las Ciencias Sociales S.A, 1991.
CALVOCORESSI, Peter. World Politics Since 1945-2000. London: Longman, 2001 (8th edition).
CARLSNAES, Walter; RISSE, Thomas i SIMMONS, Beth A. (eds.). Handbook of International Relations. Londres: SAGE, 2002.
CASTELLS, Manuel. La era de la Información. Economía, sociedad y cultura (3 vols.). Madrid: Alianza, 1997-98.
COX, Robert. “Fuerzas Sociales, Estados Y órdenes Mundiales: Más Allá de La Teoría de Relaciones Internacionales». Relaciones Internacionales, n.º 24, octubre de 2013, pp. 99-116, https://revistas.uam.es/relacionesinternacionales/article/view/5195
CROCKATT, Richard. The Fifty YearsWar.The United States and the Soviet Union in world politics, 1941-1991. London: Routledge, 1995.
DER DERIAN, James (ed.). International Theory. Critical Investigations. London: MacMillan, 1995.
DONELLY, Jack. Realism and International Relations. Cambridge: Cambridge University Press,2000.
DOUGHERTY, James i PFALTZGRAFF JR., Robert. Contending Theories of International Relations: A Comprehensive Survey. New York: Longman, 1997 (4a edició).
DOYLE, Michael. Ways of War and Peace. New York / London: W.W. Norton i Company, 1997.
DUFFIELD, Mark. Las nuevas guerras en el mundo global. La convergencia entre desarrollo y seguridad. Madrid: Los Libros de la Catarata, 2004.
EVANS, Graham i NEWNHAM, Jeffrey. The Penguin Dictionary of International Relations. London: Penguin Books, 1998.
GARCÍA DE CORTÁZAR, Fernando i LORENZO, José María. Historia del mundo actual. 1945-1989. Madrid: Alianza, 1990.
GRIFFITHS, Martin. Fifty Key Thinkers in International Relations. London: Routledge, 1999.
GRIFFITHS, Martin i O’CALLAGHAN, Terry. International Relations: The Key Concepts. London: Routledge, 2002.
GARCÍA SEGURA, Catalina; SANAHUJA, José A. i VERDES-MONTENEGRO, Francisco J. (coord.). 100 años de relaciones internacionales: una mirada reflexiva. Valencia: Tirant lo Blanch. 2020. Llibre en línia disponible UAB.
GONZÁLEZ DEL MIÑO, Paloma (dir.). El sistema internacional del siglo XXI: dinámicas, actores y relaciones internacionales. Valencia: Tirant lo Blanch, 2020. Llibre en línia disponible UAB.
HALLIDAY, Fred. Las relaciones internacionales en un mundo en transformación. Madrid: Los Libros de la Catarata, 2002.
HALLIDAY Fred. Hidden from International Relations: Women in the international arena, Millennium - Journal of International Studies, 17(3):419-428,1988.
HARRISON, Hope. "Driving the Soviets up the Wall: A Super-Ally, a Superpower, and the Building of the Berlin Wall, 1958-61." Cold War History 1.1, 53-74, 2000.
HELD, David. La democracia y el orden global: del estado modernoal gobierno cosmopolita. Barcelona: Paidós, 1997.
IGNATIEFF, Michael. Los derechos humanos como política e idolatría. Barcelona: Paidós, 2003.
IZQUIERDO, Ferrán i ETHERINGTON, John. Poder Global. Una mirada desde la Sociología del Poder. Barcelona: Bellaterra, 2017.
JACKSON, Robert i SORENSEN, Georg. Introduction to International Relations: Theories andApproaches, Oxford: Oxford University Press, 2003.
JOUVÉ, Edmon, Relations Internationales, Paris: Presses Universitaires de France, 1992.
KAGAN, Robert. Poder y debilidad. Estados Unidos y Europa en elnuevo orden mundial. Madrid: Taurus, 2003.
KALDOR, Mary. Las nuevas guerras. Barcelona: Tusquets Editores, 2001.
KEGLEY Jr., Charles W. i BLANTON, Shannon. World Politics. Trend and Tranformation. Boston: Cengage Learning, 2015 (8a edició).
KEGLEY Jr., Charles W. i WITTKOPF, Eugene R. (eds.). Global Agenda: Issues and Perspectives. Boston: McGraw-Hill, 2001.
KEOHANE, Robert. Después de la hegemonía: cooperación y discordia en la política económica mundial. Buenos Aires: Grupo Editor Latinoamericano, 1988.
KISSINGER, Henry. Diplomacia. Barcelona: Ediciones B, 1998.
LAWSON, Stephanie (ed.). The New Agenda for International Relations: From Polarisation to Globalisation in World Politics?, Polity Press, 2001.
LAWSON, Stephanie. International relations. Cambridge; Malden, MA: Polity, 2017.
LERMA,Gustavo. Relaciones internacionales en el siglo XXI. Madrid: Tecnos, 2006.
LINKLATER, Andrew (ed.). International Relations. Critical Concepts in Political Science (5 vols.). London: Routledge, 2000.
LITTLE, Richard i SMITH, Michael (eds.). Perspectives on World Politics. London: Routledge, 2006 (3rd edition).
McCORMICK, Thomas. America's Half-Century. United States Foreign Policy in the Cold War and After, Baltimore: The John Hopkins University Press, 1995.
MESA, Roberto. La nueva sociedad internacional.Madrid: Centro de Estudios Constitucionales, 1992.
MEARSHEIMER, John. The Tragedy of Great Power Politics. New York: W. W. Norton, 2001.
MORGENTHAU, Hans. Política entre Naciones. La lucha por el poder y la paz. Buenos Aires: Grupo Editor Latinoamericano, 1986 (6a ed.).
MORGENTHAU, Hans. Escritos sobre política internacional. Madrid: Tecnos, 1990.
MINGST, Karen A.; ARRGUÍN-TOFT, Ivan. Fundamentos de las relaciones internacionales. México: CIDE, 2018.ebook
NASSAU, Adams. Worlds apart: the north-south divide and the international system. London: Zed Books, 1993.
NEILA HERNÁNDEZ, José Luis, et. Al. Historia de las Relaciones Internacionales. Madrid: Alianza Editorial, 2018.
NYE Jr., Joseph. La paradoja del poder norteamericano. Madrid: Taurus, 2003.
OSMANCZYK, Edmund J.(ed.). Encyclopedia of the United Nations and International Agreements.Londres: Taylors i Francis ,1990.
PARASHAR, Swati; TICKNER, J. Ann i TRUE, Jacqui. Revisiting gendered states: feminist imaginings of the state in international relations. New York, NY: Oxford University Press, 2018. Libro en línea disponible bibliotecas UAB.
PEÑAS, Francisco. Hermanos y enemigos. Liberalismo y Relaciones Internacionales. Madrid: Los Libros de la Catarata, 2003.
POWASKI, Ronald. La guerra fría. Estados Unidos y la Unión Soviética, 1917-1991. Barcelona: Ed. Crítica, 2000.
ROSKIN, Michael i BERRY, Nicholas. The New World of International Relations. London: Prentice-Hall, 1999.
SAGAN, Scoot. “The Causes of Nuclear Weapon Proliferation”, Annual Review of Political Science, 14: 225–44. DOI: 10.1146/annurev-polisci-052209–131042
SAVRANSKYA, Svetlana. Masterpieces of History: the peaceful end of the Cold War in Eastern Europe, 1989. Central European University Press, 2010.
SLAUGHTER, Anne-Marie. A New World Order. Princeton UniversityPress,2009.
STERLING-FOLKER, Jennifer. "Competing Paradigms or Birds of a Feather? Constructivism and neoliberal institutionalism compared." International Studies Quarterly 44.1 (2000): 97-119.
STEGER, Manfred. Globalization: A Very Short Introduction. Oxford: Oxford University Press, 2003.
STRANGE, Susan. "Cave! hic dragones: a critique of regime analysis.” International Organization 36.02 (1982): 479-496.
SOLINGEL, Etel. Nuclear Logics: contrasting paths in East Asia and the Middle East. Princeton University Press, 2009.
TAMAMES, Ramóni HUERTA, Begoña. Estructura Económica Internacional. Madrid: Alianza, 2010, (21a ed.).
TICKNER, J. Ann. "Hans Morgenthau's principles of political realism: A feminist reformulation." Millennium 17.3 (1988): 429-440.
VIOTTI, Paul i KAUPPI, Mark. International Relation and World Politics. Security, Economy, Identity. New Jersey: Prentice Hall, 1997
WALZER, Michael. Guerras justas e injustas. Un razonamiento moral con ejemplos históricos. Barcelona: Paidós, 2001.
WALTZ, Kenneth. Teoría de la Política Internacional. Buenos Aires: Grupo Editor Latinoamericano, 1988.
WENDT, Alexander. “La anarquía Es Lo Que Los Estados Hacen De Ella: La construcción Social De La política De Poder”. Relaciones Internacionales, n.º 1, marzo de 2005, pp. 1-47, https://revistas.uam.es/relacionesinternacionales/article/view/4828
WINDSOR Philip. Women in international relations: What’s the problem?, Millennium - Journal of International Studies, 17(3), 451-460, 1988.
WHITE, Brian, LITTLE, Richard i SMITH, Michael (eds.). Issues in World Politics. Palgrave Macmillan, 2001 (Second Edition - Revised, Expanded and Updated)
WHITHWORTH, Sandra. Men, Militarism and UN Peacekeeping: A Gendered Analysis. Boulder: Lynne Rienner, 2004.
ZALDÍVAR, Carlos. Variaciones sobre un mundo en cambio. Madrid: Alianza,1996.
ZORGBIBE, Charlés. Historia de las Relaciones Internacionales (2 vols). Madrid: Alianza, 1997.
3. Revistes i anuaris
Afers Internacionals (CIDOB)
Alerta 2021! Informe sobre conflictos, derechos humanos y construcción de paz (Escola de Cultura de Pau de la UAB)
Anuario CEIPAZ, edición anual
Anuario del CIP. Conflictos y dilemas de la sociedad internacional
Anuario Internacional CIDOB edición anual
China Quarterly
China Perspectives
Chinese Journal of International Politics
Colombia Internacional (Colombia)
Cooperation and Conflict
El estado del mundo, Madrid:Ed.Akal, edición anual.
European Journal of International Relations (UK)
Foreign Affairs (USA)
Foreign Affairs Latinoamérica(Méxic)
Foreign Policy(USA)
Foro Internacional (Méxic)
Gender & Development
International Affairs (UK)
International Feminist Journal of Politics
International Organization (USA)
International Security (USA)
International Studies Quarterly
Journal of Peace Research
Keesing’s World New Archives (www.keesings.com)
Le Monde Diplomatique (França-Espanya)
Nueva Sociedad (Argentina)
Política Exterior (Espanya)
Politics & Gender
Revista Brasileira de Política Internacional (Brasil)
Revista Electrónica de Estudios Internacionales(Espanya):http://www.reei.org
Revista Española de Derecho Internacional - REDI
Review of International Studies (UK)
Third World Quarterly (UK)
Vanguardia Dossier (Espanya)
World Politics (USA)
The World Today (UK)
4. Pàgines web
Asociación Española de Ciencia política y de la Administración: enlaces útiles con universidadesde todo el mundo: https://www.aecpa.es/
Banc Mundial: http://www.bancomundial.org/
Centro de Educación e Investigación para la Paz: www.ceipaz.org
CIDOB:http://www.cidob.es
Escola de Culturade Pau (UAB): https://escolapau.uab.cat/
European Council on Foreign Relations: http://www.ecfr.eu/
Fons Monetari Internacional: https://www.imf.org/en/home
Historiasiglo20.org: http://www.historiasiglo20.org
Human Rights Watch: http://www.hrw.org/
Institut for War and Peace Reporting: http://www.iwpr.net/
International Affairs Resources (www virtual library) -http://www.etown.edu/vl/
International Relations and Security Network -http://www.isn.ethz.ch/
Mercator Institute for China Studies: https://merics.org/en
Nacions Unides:http://www.un.org/spanish
Observatori de Política Exterior Europea (IBEI): https://normcon.eu/es/
Open Democracy: https://www.opendemocracy.net/es/
Organització per la Cooperació Econòmica i el Desenvolupament (OECD): http://www.oecd.org
Organización para la Seguridad y la Cooperación en Europa (OSCE): http://www.osce.org/
Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN): http://www.nato.int/home.htm
Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI): http://www.sipri.org/
The Swedish Institute of International Affairs: http://www.ui.se/
Unió Europea (UE):http://europa.eu/
S'espera que les i els estudiants tinguin els coneixements bàsics sobre l'ús dels programes informàtics més comuns per a la recerca d'informació en internet, i per a l’elaboració i edició de textos, quadres i gràfics.