Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500259 Ciència Política i Gestió Pública | OB | 3 | 1 |
2503778 Relacions Internacionals | OB | 2 | 1 |
L’estudiant ha de tenir un coneixements previs bàsics, adquirits a l’assignatura de Relacions Internacionals o similar, així com la capacitat d’informar-se de l’actualitat internacional mitjançat fonts diverses, en molts casos en llengua anglesa. També es demana habilitat en l’anàlisi i la retenció d’informació, així com ser capaç d’elaborar una argumentació sòlida i contraposar i exposar idees, de cara a treballs i pràctiques que es realitzaran durant les sessions del curs.
Aquesta assignatura té caràcter de formació avançada, i complementària als coneixements adquirits en cursos previs i de personalitat més bàsica (Relacions Internacionals). Serà d’utilitat per a adquirir coneixements del sistema internacional posterior a la Guerra Freda i per tant un recolzament necessari per tots aquells que vulguis cursar, posteriorment, l’itinerari de Relacions Internacionals del grau de CPGP o el propi grau de RRII, així com altres postgraus relacionats amb la disciplina.
Els objectius bàsics del curs són: que l’alumne adquireixi coneixement dels processos fonamentals de canvi del sistema internacional de l’època de post Guerra Freda, en àmbits tan diversos com les noves formes i centres de poder, els actors que prenen rols dels quals abans no disposaven, els reptes, conflictes i llaços que es presenten com a novetat, així com l’aprofundiment en eixos temàtics concrets i propis de l’època. D’aquesta manera, l’estudiant ha de desenvolupar la seva capacitat analítica en afers internacionals i ser capaç d’exposar, contraposar i argumentar idees i conceptes relacionats amb aquest àmbit.
SISTEMA INTERNACIONAL CONTEMPORANI (CURS 2021-2022)
ORDRE INTERNACIONAL: CONCEPTES I INSTRUMENTS D’ANÀLISI
Ordre internacional: Aproximacions clàssiques (Hobbes, Groci, Kant)
Tipologies d’ordre: internacional, globalitzat, mundial, internacional globalitzat
Nivells d’anàlisi: globalització descentralitzada
Multidimensionalitat de l’agenda internacional
Sistema d’estats (pluralisme)
Món westfalià: la sobirania dels estats
Ordre internacional basat en:
- Potències (jerarquia)
- Institucions (multilateralisme)
- Valors (solidarisme)
Globalització: fi de la geografia, món únic (desigual), instantaneïtat i densitat d’interaccions
Transformació del sistema capitalista: cadenes globals de valor
Revolució tecnològica de la informació
Ordre com a governança global:
- Més enllà del sistema d’estats (Comissió de Governança Global, 1995)
- Provisió de bens públics internacionals (salut, medi ambient)
- Augment de la governança entre estats (xarxes transgovernamentals)
- Governança privada (autoritats privades)
Dinàmiques de canvi en l’estructura del sistema internacional (material, normativa i institucional)
Factors de canvi: Poder, idees i institucions
- Poder: Competició pel poder i distribució del poder
- Distribució del poder: polaritat i multicentrisme
- Idees (normes i valors): compartides i rivals
- Normes de coexistència, cooperació i solidarisme
- Normes emergents: Seguretat humana i desenvolupament sostenible
- Institucions: Multilateralisme formal i informal (organitzacions internacionals, convencions, minilateralisme)
- Multilateralisme pràctic (utilitarisme) i normatiu (principi d’actuació)
SISTEMA INTERNACIONAL CONTEMPORANI: CANVI I CONTINUITAT DE L’ORDRE INTERNACIONAL A PARTIR DE 1989
Etapa constitutiva (1989-2001)
Etapa de transició (2001-2008)
Etapa de contestació (des de 2008)
Moment unipolar
Hegemonia dels Estats Units: base material i normativa
Líder de l’ordre econòmic liberal (occidental)
Hiperpotència militar, sense rivals i sense missió
*Estudi de cas: guerra del Golf - 1991
Neo-idealisme: Nou Ordre Internacional (Bush)
Ideari liberal: democràcia, economia de mercat, drets humans
Neo-liberalisme econòmic: Consens de Washington
Solidarisme liberal i normes emergents: Protecció de civils
*Estudi de cas: Operacions de pau de Nacions Unides en el context de les “noves guerres”
Reactivació institucional: Consell de Seguretat de Nacions Unides
Maleabilitat de les institucions: OTAN, UE
*Estudis de cas: Noves institucions
Institucionalització de normes establertes:
- Organització Mundial del Comerç - 1994 (lliure comerç)
Institucionalització de normes emergents:
- Conferència de Nacions Unides sobre medi ambient i desenvolupament - Rio 1992 (desenvolupament sostenible)
- Estatut de Roma del Tribunal Penal Internacional – 1998 (justícia penal internacional)
- Convenció d’Ottawa sobre les mines anti-personals - 1997 (protecció de civils)
Moment uni-multipolar
Potències emergents – BRIC. Entrada de Xina a l’OMC (2001)
Atacs del 11/S (2001) i terrorisme global. Rivalitat asimètrica
Rivalitat en l’agenda de proliferació nuclear (Iran, Corea del Nord)
Mecanismes d’erosió de l’hegemonia: Soft balancing
*Estudi de cas: Kosovo o emergència de Rússia com a rival
Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (2000-2015): models de desenvolupament i l’aparició del Sud Global
Lluita contra el terror i estat i-liberal: tortura, mercenaris
Limitacions del solidarisme liberal: Protecció de civils vs. sobirania
*Estudi de cas: Emergència de la Responsabilitat de Protegir en un context de fracàs (Bòsnia, Rwanda, Kosovo) pel que fa a la protecció de civils.
Unilateralisme dels Estats Units: la guerra d’Iraq i el Consell de Seguretat (2003)
Multilateralisme alternatiu: Estats Units i coalitions of the willing
*Estudis de cas: Limitacions dels mecanismes de governança global
- OMC (potències emergents i confrontació d’interessos)
- Convenció d’Ottawa i Tribunal Penal Internacional (nombre de membres)
- Reforma del Consell de Seguretat de Nacions Unides (problemes de legitimitat)
- Creació del Consell de Drets Humans (redistribució de poder)
- Tractat de No Proliferació Nuclear (erosió del règim)
Redistribució de poder: emergència econòmica xinesa, competició pels recursos i rivalitat tecnològica
Crisi econòmica (2008) en un escenari de canvi (Xina com a potència financera). Inicis de desglobalització
Retorn de la power polítics: transició de poder i rivalitat Xina-Estats Units
*Estudis de cas: Retorn de la power polítics
- Re-emergència de Rússia: Geòrgia (2008), Ucraïna (2014)
- Emergència de Xina al Pacífic: Mar de Xina Meridional
Objectius de Desenvolupament Sostenible (2015-2030) en el marc de les crítiques a la globalització
Controvèrsies sobre les normes de solidarisme liberal (drets individuals)
Reformulació normativa: rolde Xina, Rússia, Sud global i Estats Units
*Estudis de cas: Controvèrsies normatives
- Re-definició dels Drets Humans en base als valors tradicionals (Consell de Drets Humans)
- Erosió de la justícia penal internacional en base a la sobirania nacional i a l’anti-colonialisme (Tribunal Penal Internacional)
- Erosió de la igualtat de gènere en base al dret a la vida (Drets i Salut Reproductiva i Sexual)
Crisi de l’ordre internacional liberal. Actors: noves potències, Sud Global i Estats Units
Crisi financera (2008) i canvis en el minilateralisme: del G7 al G20
Fracàs de les reformes institucionals (FMI) i multilateralisme alternatiu (institucions liderades per Xina)
L’ anti-multilateralisme dels Estats Units (Trump): erosió de l’OMC, OTAN, INF, UNESCO, Acords de Paris, OMS
* Estudi de cas: Crisi institucional
- Bloqueig de l’OMC (des de 2008)
Tres grans crisis: 2001 (terrorisme), 2008 (economia), 2020 (salut)
Identificació dels canvis en poder, idees i institucions
L’impacte de la Covid-19 com a reafirmació de les tendències de canvi
PRÀCTIQUES DE CURS
En aquesta secció es recull (a títol indicatiu) un seguit de matèries, pròpies del context normatiu del desenvolupament sostenible i de la seguretat humana, presents avui dia en l'agenda de les negociacions internacionals. Durant el curs es treballa sobre dos temes concrets amb la intenció de produir breus fitxes per part dels estudiants que posteriorment es discuteixen a classe i donen lloc a un exercici individual, tot aplicant el marc analític de l’emergència, acceptació i internalització o contestació de les normes internacionals (informació i materials al Campus Virtual).
Durant el curs 2021-2022 es faran dues pràctiques, en torn a dues normes que generen molt de debat en l’agenda internacional: Canvi climàtic i drets i salut sexual i reproductiva. Les instruccions sobre les sessions pràctiques es troben al Campus Virtual (CV). Al marge d’altres documents (recollits al CV), s’ha de consultar, com a lectura bàsica per les pràctiques:
Barbé, E. (dir)., Las normes Internacionales ante la crisis del orden liberal, Tecnos, Madrid, 2021.
L’estudiant haurà de desenvolupar-se en aquesta assignatura en un conjunt divers d’activitats, que tindran cadascuna un pes determinat en les hores de dedicació i en el pes en la nota final de la matèria.
La present assignatura, atès que presenta una càrrega de 6 crèdits ECTS, implica una dedicació per part de l’estudiant de 150 hores en total, que es distribuiran de la manera que segueix:
-Classes magistrals: són sessions de presentació de la matèria realitzades a l’aula en diferents sessions, que aniran acompanyades de l’ús de les TIC i presentaran una estructura el més dinàmica possible. Es pretén, per tant, que a més a més de l’exposició dels temes per part del/la professor/a es creï una situació còmode de participació, comunicació i discussió.
-Aprenentatge amb suport audiovisual: es passarà, al llarg del curs, documentals i/o pel·lícules per tal d’il·lustrar de manera més suggerent el bloc del temari, a discrecionalitat del/la professor/a. Aquestes sessions tenen l’objectiu d’acostar l’estudiant a punts del programa que poden quedar més clar a partir de visionats.
-Exercicis a classe: són activitats realitzades en solitari o en grup, amb l’objectiu que els estudiants es familiaritzin amb els conceptes més bàsics de l’assignatura.
-Seminaris en grups reduïts: tindran lloc sessions pràctiques en seminaris de grups reduïts, per tal que el debat i la discussió de continguts siguin viables. Els alumnes hauran de demostrar que han sabut aprofundir en l’àmbit que se’ls reclama, que han dedicat temps a les lectures corresponents i que han fet un exercici de reflexió al voltant del tema de treball. Durant elcurs es treballa sobre dos temes concrets (a anunciar durant el curs), amb la intenció de produir breus fitxes per part dels estudiants que posteriorment es discuteixen a classe i donen lloc a un exercici individual, tot aplicant el marc analític de l’emergència, acceptació i internalització o contestació de les normes internacionals (informació i materials al Campus Virtual).
-Treball autònom relacionat amb els seminaris i exercicis: engloba tota aquella feina que els estudiants han de fer pel seu propi compte per tal d’assolir els coneixements necessaris de cara a la participació a classe, a l’acumulació de coneixements generals i a la redacció dels exercisis corresponents.
-Estudi autònom: són les hores que l’alumnat ha de dedicar a l’estudi de la matèria de forma autònoma, ja sigui mitjançant la lectura dels seus apunts, les lectures obligatòries, les lectures optatives i d’ampliació, o tots aquells materials de suport per a l’assoliment de les competències i els coneixements necessaris per a afrontar els exercicis escrits.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Aprenentatge amb suport audiovisual | 4 | 0,16 | 1, 4, 8, 9, 21, 24, 30 |
Classes magistrals amb ús de les TIC | 34 | 1,36 | 1, 4, 6, 8, 9, 14, 17, 21, 23, 28, 30 |
Seminaris en grups redüits i sessions pràctiques | 10 | 0,4 | 1, 4, 6, 8, 9, 11, 13, 14, 16, 17, 21, 22, 23, 24, 27, 28, 30 |
Tipus: Supervisades | |||
Tutoria treball règim internacional i seguiment curs | 5 | 0,2 | 1, 6, 8, 9, 10, 11, 14, 16, 17, 21, 22, 23, 27, 30 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi autònom | 49 | 1,96 | 14, 16, 17, 21, 23 |
Treball autònom relacionat amb els seminaris i les pràctiques | 40 | 1,6 | 1, 4, 6, 10, 11, 13, 14, 16, 17, 21, 22, 23, 24, 27, 28, 30 |
L’avaluació d’aquesta assignatura es composa de les parts següents:
1. Examen final de tota la matèria. L’examen (per escrit i individual) pretén verificar el coneixement per part dels estudiants dels conceptes d’anàlisi i de les matèries substantives abordats durant el curs (s’inclou la totalitat del curs, inclosos els aspectes abordats en sessions pràctiques). 50% de la nota. És necessari obtenir, com a mínim, un 5 en l’examen per superar el curs.
2. Sessions pràctiques. L’estudiant ha d’elaborar una fitxa, que haurà de lliurar al professor, per tal d’estructurar els arguments de la seva participació en la pràctica. Les fitxes es lliuren a l’inici de la sessió de seminari. L'avaluació consisteix en el lliurament de fitxes més un breu exercici realitzat en una altra sessió. Hi ha dos temes difererents sobre els que s'estructuren aquestes sessions i cada tema val un 20%.
3. Participació a classe i als debats. Avaluació = 10% de la nota.
Aclariments:
Per tal de poder superar l’assignatura serà condició necessària que no suficient, obtenir com a mínim una nota de 5 a l’examen final de l’assignatura. L’examen persegueix que l’alumne demostri un coneixement bàsic i equilibrat dels continguts teòrics i substantius dels tres blocs del programa. Un cop assolida aquesta nota mínima de 5 a l’examen, es procedirà a fer mitjana ponderada amb les notes de la resta del curs. Quan la nota ponderada final sigui igual o superior a 5 es considerarà l’assignatura com superada.
Els estudiants que hagin suspès l'examen es podran presentar a una recuperació de l'examen. S'articularà també una recuperació per cada pràctica, per als estudiants que les hagin suspès.
Les dates de les pràctiques s’especificaran en el marc de la programació de l’assignatura (veure Campus Virtual). El material per a la realització de aquestes sessions es trobarà al Campus Virtual.
Els i les estudiant podran demanar la revisió de la qualificació de tots els exercicis escrits avaluables.
D’acord amb l’article 117.2 de la Normativa acadèmica de la UAB, l’avaluació dels alumnes repetidors podrà consistir en una sola prova de síntesi. L’alumnat repetidor que es vulgui acollir a aquesta possibilitat, caldrà que es posi en contacte amb el professorat a principi de curs.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Examen final | 50% | 3 | 0,12 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 12, 14, 17, 19, 21, 23, 25, 26, 28, 29, 30 |
Lliurament de fitxes règim internacional (tema assignat), presentació a classe i breu exercici a l'aula | 20% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 14, 17, 18, 19, 20, 21, 23, 24, 30 |
Lliurament fitxa d'anàlisi de documents (R2P), discussió a classe i exercici | 20% | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 10, 11, 13, 15, 16, 18, 19, 20, 21, 22, 24, 27, 29 |
Participació | 10% | 0 | 0 | 4, 7, 9, 10, 12, 13, 14, 16, 17, 18, 19, 21, 23, 25, 27, 30 |
Nota: bona part del material de lectura obligatòria estarà disponible per mitjans electrònics, ja sigui al campus virtual, ja sigui a través de la biblioteca.
ORDRE INTERNACIONAL: CONCEPTES I INSTRUMENTS D’ANÀLISI
Lectura obligatòria:
Buzan, Barry, People, states and fear: An agenda for international security in the post-cold war era, Essex, ECPR Classics, 2007(introducción y capítulo 10, texto recogido y traducido en Revista Académica de Relaciones Internacionales, núm. 9, octubre 2008, UAM-GERI), Localizable en:
http://www.relacionesinternacionales.info/ojs/index.php?journal=Relaciones_Internacionales
Arenal, Celestino del, “La nueva sociedad mundial y las nuevas realidades internacionales: Un reto para la teoría y para la política”, Cursos de Derecho Internacional de Vitoria-Gasteiz 2001, Leioa, 2002, Localizable en: http://www.ehu.es/cursosderechointernacionalvitoria/ponencias/pdf/2001/2001_1.pdf
Barbé, Esther, “Ideas, instituciones y poder. El uso de la fuerza en un mundo postoccidental” en El Derecho Internacional en el mundo multipolar del siglo XXI. Obra Homenaje al profesor Luis Ignacio Sánchez Rodríguez, coordinada por Santiago Torres Bernárdez, José Carlos Fernández Rozas, Carlos Fernández de Casadevante Romaní, Javier Quel López y Ana Gemma López Martín, Iprolex, Madrid, 2013, pp. 613-630
Nye, Joseph. y Keohane, Robert (2000), “Globalization: What’s New? What’s Not? (and So What?)”, Foreign Policy, primavera.
Walt, Stephen, “One World Many Theories”, Foreign Policy, primavera, 1998 http://www.columbia.edu/itc/sipa/U6800/readings-sm/foreign_pol_walt.pdf
Bibliografia de referència:
Hurrell, Andrew, On Global Order. Power, Values and the Constitution of International Society, Oxford U.P., 2009.
Held, David i McGrew, Anthony, Globalización/Antiglobalización. Sobre la reconstrucción del orden mundial, Barcdelona, Paidós, 2003.
Judt, Tony, Algo va mal, Barcelona, Taurus, 2011.
Nau, Henry R., Perspectives on International Relations. Power, Institutions and Ideas, Washington, CQ Press, 2012
SISTEMA INTERNACIONAL CONTEMPORANI: CANVI I CONTINUITAT DE L’ORDRE INTERNACIONAL A PARTIR DE 1989
Lectura obligatòria:
Cox, Michael, “Un mundo en transición: 1989-2009”, Anuari Internacional CIDOB 2010, CIDOB, Barcelona, 2010, pp 13-22.
Bailes, Alyson K., “El mundo en los últimos veinte años, tendencias y evolución”, Anuari Internacional CIDOB 2008, CIDOB, Barcelona, 2009, pp 13-24.
Barbé, Esther, “Multilateralismo: Adaptación a un mundo con potencias emegentes”, Revista Española de Derecho Internacional, núm. 2, 2010.
Barbé Izuel, Esther, “Instituciones, normas y conflictos: los años devorados por las langostas”, Jornadas de Profesores de Derecho Internacional 2011, Córdoba, 2012 (en premsa).
Costa, Oriol, “¿El multilateralismo global en crisis? Rol y desafíos del sistema ONU, comunicación en el Taller Internacional El multilateralismo global en crisis: escenarios, causas y manifestaciones, FLACSO-Ecuador, Quito, 21- 22 de mayo 2012.
Finkelstein, Lawrence S., “What is Global Governance?, Global Governance, 1995, pp. 367-372.
Hurrell, Andrew, “Explaining the resurgence of regionalism in world politics”, Review of International Studies, 1995, vol. 21, núm. 4, (lectura pp. 331-338).
Kaldor,Mary, “In defense of new wars”, Stability, 2013
Sanahuja, José Antonio, "Narrativas del multilateralismo: «efecto Rashomon» y cambio de poder", Revista CIDOB d'Afers Internacionals, núm 101, 2013, 27-54
Bibliografía de referència:
Naïr, Sami, El imperio frente a la diversidad del mundo, Barcelona, DeBolsillo, 2004.
Zakaria, Fareed, El mundo después de USA, Barcelona, Espasa, 2009.
Kagan, Robert, El retorno de la historia y el fin de los sueños, Barcelona, Taurus, 2008.
Khanna, Parag, El segundo mundo, Barcelona, Paidós, 2008.
Morton Kaplan, La anarquía que viene, Barcelona, Ediciones B, 2000.
Stiglitz, Joseph E., Elmalestar en la globalización, Madrid, Punto de Lectura, 2003.
Kupchan, Charles A., No one’s world. The west, the rising rest and the coming global turn, Oxford, Oxford U.P., 2012.
Keohane, Robert, Power and Governance in a partially globalized world, Londres, Routledge, 2002.
Gaddis, J.L., “Toward the Post Cold War World”, Foreign Affairs, vol. 70, núm. 2, 1991, pp. 102-122.
Kaldor, M., “American Power: from “compellance” to cosmopolitanism?”, International Affairs, vol 79 núm. 1, 2003, pp. 1-22.
Mearsheimer, J., “The false promise of international institutions”, International Security, vo.19, num.3, 1994, pp.5-49
Guerisoli, E.,“La doctrina Clinton: las guerras humanitarias” a Programa Teoría de Relaciones Internacionales, Centro Argentino de Estudios Internacionales, 2006.
Aguirre, Mariano, “Seguridad y violencia: la responsabilidad de los estados”, Anuario CEIpaz, 2007.
Benavides, Lourdes, “El régimen internacional del nuevo humanitarismo”, Revista de Relaciones Internacionales (UAM-GERI), núm. 12, 2009, Localitzable a: http://www.relacionesinternacionales.info/
Motoc, Iulia i Sanchez Cano, Javier, “Las operaciones de mantenimiento de la paz de las Naciones Unidas en la Posguerra fría”, Agenda ONU: Anuario de la Asociación de Naciones Unidas en España, 1998, pp.61-84
Johnston, A., “Is China a status quo power?”, International Security, vol. 27, núm. 4, 2003, pp. 5-56.
Walsh, S. i Whalley, J., “Bridging the North-South divide on climate post Copenhagen”a CIGIPolicy Briefs, núm 17, 2009.
Mattoo, A. i Subramanian, A., “From Doha to the Next Bretton Woods. Anew material agenda”, Foreign Affairs, Gener/Febrer, 2009.
Hurrell, A. i Narlikar, A., “A New politics of confrontation? Brazil and India in Multilateral Trade Organizations” a Global Society vol.20 núm. 4, 2006, pp. 415-433.
Alonso, José Antonio, Fernández de Lis, Santiago i Steinberg, Federico (coord.), La reforma de la arquitectura financiera internacional, Madrid, Empresa Global, 2009.
Tedesco, L. y Youngs, R., “El G20: ¿un multilateralismo peligroso”, FRIDE. Policy Brief, núm. 15, septiembre 2009.
Kegley, Charles W. y Blanton, Shannon, L., World Politics. Trend and Transformation, Boston, Wadsworth, 2012.
Baylis, John, Smith, Steve i Owens, Patricia, The Globalization of World Politics, Oxford, Oxford U.P., 2011 (5ª ed.), pp.346-526.
Buzan, Barry i Little, Richard, International Systems in World History. Remaking the study of international relations, Oxford, Oxford U.P., 2000, part I.
Barbé, Esther, Relaciones Internacionales, Madrid, Tecnos, 2007 (3ª ed.), pp. 129-262.
Ortega Carcelén, Martín, Cosmocracia. Política global para el siglo XXI, Madrid, Sintesis, 2006.
Buzan, Barry, The United States and the Great Powers. World Politics in the Twenty-First Century, Cambridge, Polity, 2004.
Sanahuja, José Antonio, ¿Un mundo unipolar, multipolar, o apolar? El poder estructural y las transformaciones de la sociedad internacional contemporánea, Cursos de Vitoria 2007.
Hurrell, Andrew, “Hegemony, liberalism and global order: what space for would-be great powers?”, International Affairs, vol. 82, núm. 1, 2006.
Rosenau, James et al., Along the domestic-foreign frontier. Exploring governance in a turbulent world, Cambridge, Cambridge U.P., 1997.
Hall, Rodney Bruce i Biersteker, Thomas J., The emergence of privateauthority in global governance, Cambridge, Cambridge U.P., 2007.
Strange, Susan, La retirada del estado, Barcelona, Icaria,2001.
Tarrow, Sidney, El nuevo activismo transnacional, Barcelona, Hacer, 2010.
Jordán, Javier et. al. (eds.), La seguridad mas allá delestado. Actores no estatales y seguridad internacional, México, Plaza y Valdés, 2011.
Aldecoa, F. y Cornago, N. (1998) “El Nuevo regionalismo y reestructuración del sistema mundial”, Revista Española de Derecho Internacional), vol. L,1998, pp. 59-113.
Buzan, Barry i Waever, Ole, Regions and Powers. The Structure of International Society, Cambridge, Cambridge U.P., 2003.
Acharya, Amitav, “The Emerging Regional Architecture of World Politics”, World Politics, vol. 59, núm. 4, 2007, pp. 629-652.
Kaldor, Mary, Las nuevas guerras. Violencia organizada en la era global, Barcelona, Tusquets, 2001.
Duffield, M., Las nuevas guerras en el mundo global. La convergencia entre desarrollo y seguridad, Madrid, Catarata, 2004.
Krasner, Stephen (ed.), International Regimes, Ithaca, Cornell U.P., 1983.
Ruggie, John Gerard, Multilateralism Matters. The Theory and Praxis of an Institutional Form, Nueva York, Columbia U.P., 1993.
Finnemore, M. y Sikkink, K., “International Norms Dynamics and Political Change”, International Organisation, vol. 52, núm. 4, 1998, pp. 887-917.
Innenarity, Daniel y Solana, Javier (eds.), La humanidad amenazada: gobernar los riesgos globales, Barcelona, Paidós, 2011.
Kegley Jr., C. W y Wittkopf, E.R. (eds.), The Global Agenda: Issues and Perspectives, McGraw-Hill, 2001.
Lawson, S. (ed.), The New Agenda forInternational Relations: From Polarisation to Globalisation in World Politics?, Cambridge, Polity Press, 2002.
White, B., Little, R. y Smith, M. (eds.),Issues in World Politics, Palgrave Macmillan, 2005 (3ª ed.).
Cap en particular