Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
---|---|---|---|
2500259 Ciència Política i Gestió Pública | OT | 3 | 2 |
2500259 Ciència Política i Gestió Pública | OT | 4 | 0 |
És recomanable tenir aprovades les assignatures "Economia Política" de 1r curs i "Política Econòmica i Economia del Sector Públic" de 3r curs.
Es tracta d'una assignatura de 4rt curs, per tant de formació específica.
L'assignatura proporciona els instruments necessaris per l'anàlisi econòmica de les diferents fonts d'ingressos del sector públic, essent els impostos la més important. L'anàlisi d'un sistema impositiu té dos vessants principals. D'una banda, en consonància amb els criteris d'eficiència i equitat, és necessari establir els principis que ha de cumplir un sistema fiscal, i en els que s'ha de basar tant el disseny com les propostes de reforma dels mateixos. D'altar banda, s'ha de analitzar qui soporta realment la càrrega impositiva.
Els objectius formatius es poden sintetitzar en els següents:
1. Conéixer els diferents instruments de finançament del sector públic.
2. Tenir les coneixements necessaris per analitzar els efectes econòmics dels diferents impostos.
3. Poder fer una anàlisis crítica de les conseqüències, en termes d'eficiència i d'equitat de les principals figures impositives.
4. Poder avaluar adequadament les diferents alternatives de finançament del sector públic, seleccionant i justificant quin seria la més convenient en cada cas.
TEMA 1. INTRODUCCIÓ GENERAL
Anàlisi comparada dels ingressos i les despeses del sector públic a Espanya i Europa. El paper del sector públic al funcionament econòmic. Eficiència i equitat: els teoremes fonamentals de l’economia del benestar. La restricció pressupostària del sector públic. Principals programes de despesa pública. Tipus d’ingressos públics. Els impostos: tipus i principis impositius.
TEMA 2. IMPOSICIÓ I EFICIÈNCIA
Impostos de suma global i impostos distorsionants. L’excés de gravamen o cost en benestar de la imposició. Excedent del consumidor i excedent del productor. Efecte substitució i efecte renda. Anàlisi de l’excés de gravamen mitjançant corbes d’oferta i demanda.
TEMA 3. IMPOSICIÓ I EQUITAT
L’equitat impositiva: principi del benefici front principi de la capacitat de pagament. Progressivitat, proporcionalitat i regressivitat dels impostos. Els efectes dels impostos sobre la distribució de la renda. Incidència impositiva. Models d’equilibri parcial: el paper de les elasticitats. El model de Harberger d’incidència en equilibri general.
TEMA 4. IMPOSICIÓ SOBRE LA RENDA
Imposició sobre la renda personal. Definició de renda. Exclusions i deduccions de la base i la quota. La elecció de la unitat contribuent. Efectes econòmics de l’impost sobre la renda personal. L’impost negatiu sobre la renda. Imposició sobre la renda de les societats.
TEMA 5. IMPOSICIÓ SOBRE LES VENDES I SOBRE EL CONSUM
Els impostos sobre les vendes. Impostos monofàsics i multifàsics. Els impostos especials sobre el consum com a mecanisme corrector d’externalitats. L’impost sobre el valor afegit: definició, característiques i modalitats.
TEMA 6. LA SEGURETAT SOCIAL COM A IMPOST
Objectius i disseny de la Seguretat Social. La Seguretat Social a Espanya. Prestacions: jubilació, atur, incapacitat i per supervivència. Finançament: les cotitzacions socials. El paper de la relació entre pagaments impositius i prestacions rebudes.
TEMA 7. IMPOSICIÓ SOBRE LA RIQUESA
Arguments a favor i en contra del gravamen de la riquesa. Classificació dels impostos sobre la riquesa. Impost sobre el patrimoni. Impostos sobre la propietat. Impost sobre successions i donacions. Impost sobre transmissions patrimonials.
TEMA 8. FEDERALISME FISCAL
Arguments a favor i en contra d’un sistema de govern descentralitzat. Formació de comunitats i grandària òptima de les jurisdiccions fiscals. El model de Tiebout de “votació amb els peus”. Els finançament dels nivells descentralitzats: impostos, transferències i deute.
El desenvolupament del curs es basa en les següents activitats:
Classes magistrals: en aquestes sessions el professor transmet als estudiants els coneixements bàsics de cadascun dels temes de la matèria. L'assitència a aquestes sessions és essencial per adquirir aquests coneixements que l'alumne haurà de complementar amb l'estudi personal.
Classes pràctiques: aquestes sessions inclouen un conjunt d'activitats que realitzen conjuntament l'estudant i el professor entre les que destaquen la resolució de problemes, la preparació d'estud de casos i de debats sobre l'actualitat econnòmico-fiscal a partir de reculls de premsa o de documents publicats per organitzacions diverses i la presentació a classe per part de l'alumne de treballs o pràctiques realitzades.
Activitats recomanades: el professor pot recomanar l'assistència a conferències, debats, seminaris i altres activitats, com a complement de l'assignatura.
Activitats autònomes: l'estudiant ha de complementar les activitats dirigides amb l'estudi dels textos proporcionats (manuals, lectures, apunts, etc.) i la realització d'exercicis pràctics.
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|
Tipus: Dirigides | |||
Classes magistrals | 30 | 1,2 | 1, 2, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 14 |
Classes pràctiques | 15 | 0,6 | 1, 4, 11, 12, 13 |
Tipus: Supervisades | |||
Documentació i bibliografia, treballs individuals i en grup i tutories | 15 | 0,6 | 12, 13, 16 |
Tipus: Autònomes | |||
Estudi personal, treballs i altres activitats recomandes | 80 | 3,2 | 2, 3, 9, 11, 12, 13, 16 |
L'avaluació de l'assignatura es durà a terme de manera continua al llarg del curs amb els següents criteris:
1. Dues proves escrites, que es realitzaran a les dates especificades, amb un pes d’un 40% cadascuna.
2. Dos exercicis pràctics, que s'hauran de lliurar a les dates especificades, amb un pes d’un 10% cadascú.
El/la professor/a determinarà, la primera setmana de classe, les dates de les diferents proves d'avaluació. Els estudiants han de respectar rigorosament les dates d'entrega i d'avaluació, o en cas contrari no seran avaluats.
Per aprovar l'assignatura cal que la nota mitjana de les dues proves escrites no sigui inferior a 3,5 sobre 10, i que la nota mitjana de totes les activitats sigui igual o superior a 5,0.
En cas de detectar-se plagi l'avaluació de la prova serà 0.
D'acord amb l'article 112.3 de la Normativa Acadèmica de la UAB, l'alumnat que no superi l'assignatura pot realitzar un examen de recuperació, a la data programada per la facutat, sempre que hagi participata com a mínim en 2/3 de les proves d'avaluació continuada, havent obtingut una mitjana ponderada igual o superior a 3,5. La nota final per a l'alumnat que superi la reavaluaciño, serà 5,0.
D'acord amb l'article 117.2 de la Normativa Acadèmica de la UAB, l'avaluació de l'alumnat repetidor podrà consistir en una sola prova de síntesi. L'alumnat repetidor que es vulgui acollir a aquesta possibilitat, caldrà que es posi en contacte amb el professorat a principi de curs.
Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
---|---|---|---|---|
Exercici pràctic | 10% | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 4, 5, 8, 9, 10, 12, 15 |
Exercici pràctic | 10% | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16 |
Prova escrita | 40% | 2 | 0,08 | 3, 6, 8, 9, 11, 12, 13, 16 |
Prova escrita | 40% | 2 | 0,08 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 10, 12, 15 |
Albi, E., González-Páramo, J.M, R.M Urbanos i I. Zubiri (2017), “Economía Pública, Volums I i II,” Ariel Economía Barcelona, Quarta Edició
Esteller, Alejandro (coordinador) y otros: “Economía de los impuestos”. Ediciones Universitarias McGraw-Hill.
Stiglitz, J.E. I Rosengard, J.K. (2000), “Economics of the Public Sector”, Norton & Company: Nova York i
Londres, Quarta edició
No será necessari l'ús de cap programari específic, més enllà d'un processador de textos i fulls de càlcul