Anàlisi dels Artefactes
Codi: 100717 Crèdits: 6| Titulació | Tipus | Curs | Semestre |
|---|---|---|---|
| 2500241 Arqueologia | OB | 3 | 2 |
Professor/a de contacte
- Nom:
- Xavier Clop García
- Correu electrònic:
- Xavier.Clop@uab.cat
Utilització d'idiomes a l'assignatura
- Llengua vehicular majoritària:
- català (cat)
- Grup íntegre en anglès:
- No
- Grup íntegre en català:
- Sí
- Grup íntegre en espanyol:
- No
Equip docent
- Rafael Mora Torcal
- Roberto Risch
Prerequisits
Haver cursat prèviament l’assignatura de Introducció a l’Arqueologia.
Objectius
Competències
- Fer i dirigir treballs propis de l'arqueologia de camp: excavació i prospecció.
- Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.
- Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Que els estudiants sàpiguen aplicar els coneixements propis a la seva feina o vocació d'una manera professional i tinguin les competències que se solen demostrar per mitjà de l'elaboració i la defensa d'arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d'estudi.
- Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d'estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes destacats d'índole social, científica o ètica.
- Respectar la diversitat i la pluralitat d'idees, persones i situacions.
- Utilitzar els principals mètodes, tècniques i instruments d'anàlisi en arqueologia.
Resultats d'aprenentatge
- Aplicar les tècniques i els instruments d'anàlisi adequats per als casos d'estudi.
- Aplicar tant els coneixements com la capacitat d'anàlisi a la resolució de problemes relatius al camp d'estudi propi.
- Buscar, seleccionar i gestionar informació de manera autònoma tant en fonts estructurades (bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades) com en informació distribuïda a la xarxa.
- Combinar recursos tècnics procedents de disciplines afins.
- Dominar les tècniques i els recursos instrumentals propis de l'anàlisi de laboratori arqueològic.
- Interpretar els resultats procedents de l'arqueologia de camp inserint-los en el context històric.
- Organitzar el temps i els propis recursos per a la feina: dissenyar plans establint prioritats d'objectius, calendaris i compromisos d'actuació.
- Reconèixer i posar en pràctica les habilitats per treballar en equip següents: compromís amb l’'equip, hàbit de col·laboració, capacitat per incorporar-se a la resolució de problemes.
- Transmetre els resultats de la recerca arqueològica i comunicar conclusions, de manera clara, tant oralment com per escrit, a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
- Utilitzar el vocabulari tècnic específic i d'interpretació de la disciplina.
- Utilitzar tant eines informàtiques bàsiques (per exemple, processadors de textos o bases de dades) com programes especialitzats necessaris en la pràctica professional de l'arqueologia.
Continguts
BLOC A. GEOARQUEOLOGIA I ARQUEOMETALURGIA (Roberto Risch)
A.1.- ALGUNES NOCIONS DE GEOLOGIA
1.1.- L’estructura de la terra
1.2.- La formació de roques i dipòsits
1.3.- Identificació de minerals i roques
A.2.- ESTUDI DE MATERIALS MACROLÍTICS
2.1.- Mètodes d’estudi
2.2. Identificació dels artefactes macrolítics
2.3. Explotació de les matèries primeres en afloraments primaris
2.4. Anàlisi morfo-tècnic i funcional dels artefactes macrolítics
2.5.- Implicacions socio-econòmiques
A.3.- METAL·LÚRGIA I L’ESTUDI DELS METALLS
3.1.- Els processos de producció del metall (coure, bronze, plata i or)
3.2.- Anàlisis arqueomètrics de la procedència dels metalls
3.3.- Metal·lúrgia i organització social
BLOC B.- ESTUDI DE MATERIALS LÍTICS TALLATS (Rafael Mora)
1.- Introducció: Què ens expliquen els materials lítics?
2.- Tecnologia (Orígens, anàlisi tecnològic i “chaîne opératoire”)
3.- Modes tècnics (Mode 1, Mode 2, Mode 3, Mode 4)
4.- Remuntatges i artefactes retocats
BLOC C.- ESTUDI DE MATERIALS CERÀMICS (Xavier Clop)
1.- La diversitat de la materialitat social. Artefactes, productes i Arqueometria
2.- La ceràmica com a producte
3.- Selecció i tractament de la matèria primera
4.- Tècniques de modelat
5.- Tractament de les superfícies i decoració
6.- Assecat i cocció
7.- Funció i usos socials
8.- Formes i tipologies
Metodologia
Activitats dirigides
L’assignatura es centra en l’aprenentatge de l’estudi de diferents tipus de materials arqueològics a partir de sessions teòrico-pràctiques desenvolupades al Laboratori.
1.-Activitats al Laboratori. Es realitzaran sessions teòrico-pràctiques on es combinarà l’exposició de conceptes teòrics, sistemes d’estudi i anàlisi, variables d’estudi, etc. amb la realització d’activitats pràctiques que permetin posar en pràctica i avaluar la capacitat d’obtenció de dades significatives dels conceptes adquirits. Les activitats de pràctiques consistiran en l’exposició i discussió de casos d’estudi, anàlisi de materials arqueològics, etc.
2. Activitat autònoma. A partir de les sessions teòriques d’introducció i els dossiers del’assignatura l’alumnat treballarà amb l’ampliació i l’assimilació dels conceptes bàsics implicats en l’estudi dels materials arqueològics. La seva aplicació durant les pràctiques facilitarà l’adquisició de les capacitats pròpies requerides peldesenvolupament de l’estudi dels diferents tipus de materials arqueològics tractats.
Activitats formatives concretes
1. Pràctica de laboratori (microscòpia): Identificació macro i microscòpica de minerals i roques
Documentació addicional: Campus virtual: Rafael Sánchez López et al.:Cómo hacer más fácil la identificación de minerales y rocas
2. Pràctica de laboratori (microscòpia): Identificació macro i microscòpica de minerals metàl·lics
Documentació addicional: Campus virtual
3.- Pràctica de laboratori (microscòpia): Anàlisi de traces de producció en artefactes lítics
Documentació addicional: Campus virtual
4.- Pràctica de laboratori: exposició i discussió de casos d’estudi
Documentació addicional: Campus virtual
5.-Pràctica de laboratori (microscòpia): Identificació de minerals, roques i desgreixants afegits
Documentació addicional: Campus virtual
6.- Anàlisi tecnològica de materials lítics (Artefactes corresponents als Modes tècnics)
Documentació addicional: Campus virtual
7.- Pràctica de laboratori: descripció i anàlisi macroscòpica de materials ceràmics prehistòrics
Documentació addicional: Campus virtual
8.- Pràctica de laboratori: dibuix de materials ceràmics
Documentació addicional: Campus virtual
9.- Pràctica de laboratori: identificació de tècniques de modelat a mà
Documentació addicional: Campus virtual
10.- Pràctica de laboratori: identificació de tractaments de sperfície en ceràmiques a mà.
Documentació addicional: Campus virtual
Nota: es reservaran 15 minuts d'una classe, dins del calendari establert pel centre/titulació, per a la complementació per part de l'alumnat de les enquestes d'avaluació de l'actuació del professorat i d'avaluació de l'assignatura/mòdul.
Activitats formatives
| Títol | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|
| Tipus: Dirigides | |||
| Classes | 20 | 0,8 | 1, 5, 6, 10 |
| Pràctiques | 35 | 1,4 | 1, 2, 4, 5, 10 |
| Tipus: Supervisades | |||
| Comentari i discussió dossiers pràctiques (individuals o en grups reduïts) | 20 | 0,8 | 3, 7, 9 |
| Tutories | 9 | 0,36 | 1, 9 |
| Tipus: Autònomes | |||
| Lectura i documentació | 30 | 1,2 | 1, 3, 11 |
| Preparació pràctiques | 30 | 1,2 | 7, 8, 11 |
Avaluació
En el moment de realització/lliurament de cada activitat avaluable, el professorat informarà (Moodle, SIA) del procediment i data de revisió de les qualificacions.
En cas que l’estudiant realitzi qualsevol irregularitat que pugui conduir a una variació significativa de la qualificació d’un acte d’avaluació, es qualificarà amb 0 aquest acte d’avaluació, amb independència del procés disciplinari que s’hi pugui instruir. En cas que es produeixin diverses irregularitats en els actes d’avaluació d’una mateixa assignatura, la qualificació final d’aquesta assignatura serà 0.
Activitats d'avaluació
| Títol | Pes | Hores | ECTS | Resultats d'aprenentatge |
|---|---|---|---|---|
| Assistència i participació en les classes teòrico - pràctiques | 10% | 3 | 0,12 | 1, 6, 9, 10, 11 |
| Dossier de pràctiques | 30% | 3 | 0,12 | 1, 2, 3, 4, 5, 7, 8, 9, 10 |
| Treball de curs | 60% | 0 | 0 | 1, 2, 3, 6, 10 |
Bibliografia
Documentació i materials didàctics en general: Campus Virtual i a http://seneca.uab.es/prehistoria/PREHISTORIA ACTIVA
BLOC A. GEOARQUEOLOGIA I ARQUEOMETALURGIA
1. Nocions de geologia.
Bauer, J. (1981). Guía básica de los minerales. Omega, Barcelona.
Bayly, B. Introducción a la petrología. (1982). Ed. Paraninfo, 2ª ed. Madrid.
Coque, R. Geomorfología.Ed. Alianza Universidad.1984.
Klein, C.(1982). Manual de Mineralogía de Dana. Reverté, Barcelona.
Maresch, W., Medenbach, O.,Trochim, H.D. (1990):Rocas. 287 páginas, Blume (editorial).
Melendez,B.,Fuster, J.(2003): Geología.-911 páginas; 9º edición; Thomson Editores, Madrid, España.
Pozo Rodríguez, M. et al. "Geología Práctica. Introducción al reconocimiento de materiales y análisis de mapas". (2004). Ed. Pearson Educación. Madrid.
Rogers, J. W.; Adams,A. S. (1969). Fundamentos de la geología. 446 páginas, Ediciones Omega (Barcelona).
Simons Robinson, E. (1990). Geología Física Básica. 699páginas, Editorial Limusa (México).
Strahler, A. (1992). Geología Física.-629 páginas; Omega Ediciones, Barcelona.
Tarbuck Edward J , Lutgens Frederick K "Ciencias de la Tierra. Una introducción a la GeologíaFísica". (2005). Ed. Pearson-Prentice Hall, 8ª ed. Madrid.
Watt, A. (1986): Diccionario Ilustrado de la Geología Everest. 208 páginas; Editorial Everest, Madrid.
2. Estudi de materials macrolítics.
2.1. Obres generals
AA.VV. (1996),La vie della pietra verde-L’industria litica levigata nella preistoria dell’Italia settentrionale.Omega, Turín.
ADAMS, J.L. (1999), “Refocusing the role of food-grinding tools as correlates for subsistencestrategies in the U.S. Southwest”,American Antiquity, 64(3), pp. 475-498.
ADAMS, J. L. (2002), Ground stone analysis, A technological approach, University of Utah Press.
ADAMS, J., DELGADO, S., DUBREUIL, L., HAMON, C., PLISSON, H. y RISCH, R. (2009), “Functional analysis of macro-lithic artefacts: a focus on working surfaces”, en Farina Sternke, Lotte Eigeland y Laurent-Jacques Costa (eds),Non-Flint Raw Material Use in Prehistory:Old prejudicesand new directions.BAR International Series 1939, Oxford, pp. 43-66.
BEAUNE, S.A. de (2000), Pour une Archéologie du geste, CNRS Editions, Paris.
BRADLEY, R. y EDMONDS, M. (1993),Interpreting the axe trade: production and exchange inNeolithic Britain, Cambridge University Press, Cambridge.
CASTRO, P., CHAPMAN, R., GILI, S., LULL, V., MICÓ, R., RIHUETE, C., RISCH, R. y SANAHUJA,M.E. (1999),Proyecto Gatas 2. La dinámica arqueoecológica de la ocupación prehistórica, Junta de Andalucía, Consejería de Cultura, Sevilla.
DELGADO RAACK, S. y RISCH, R. (2009), “Towards a systematic analysis of grain processingtechnologies”. In Araujo, M. de& Clemente, N. (eds), Recent Functional Studies on Non-flint StoneTools: Methodological Improvements and Archaeological inferences, Lisboa (http://www.workshop-traceologia-lisboa2008.com/)
HAYDEN, B. (ed.) (1987), Lithic studies among the contemporary Highland Maya, The University ofArizona Press, Tucson.
RISCH, R. (1998), “Análisis paleoeconómico y medios de producción líticos: el caso de FuenteAlamo”, en Delibes, G. (ed.),Minerales y metales en la prehistoria reciente. Algunos testimonios de su explotación y laboreo en la península ibérica, Universidad de Valladolid, Valladolid: 105-154.
RISCH, R. (2002), Recursos naturales, medios de producción y explotación social. Un análisiseconómico de la industrialítica de Fuente Alamo (Almería), 2250-1400 ANE, P. von Zabern, Mainz.
RISCH, R. (2008) “Grain processing technologies and economic organisation: a case study from thesouth-east of the Iberian Peninsula during the Copper Age”,The Arkeotek Journal, vol.2, n°2(www.thearkeotekjournal.org).
RISCH, R. (2011) “Social and economic organisation of stone axe production and distribution in the western Mediterranean”, en V. Davis y M. Edmonds (eds),Stone Axe Studies III, Oxbow Books, Oxford, pp. 99-118.
RISCH, R., BOIVIN, N., PETRAGLIA, GÓMEZ-GRAS, D., KORISETTAR, R. y FULLER, D.(2011)“The prehistoric axe factory at Sanganakallu-Kugal (Bellary District), southern India”, en V. Davis y M. Edmonds (eds), Stone Axe Studies III, Oxbow Books, Oxford, pp. 189-202.
PETREQUIN, P. y JEUNESSE, C. (1995), La hache de pierre. Carrières vosgiennes et échanges de lames polies pendant le Néolithique (5400-2100 a.J.C.), Editions Errance, Parés.
PETREQUIN, P. y PETREQUIN, A.-M. (1993), Ecologie dun outil: la hache de pierre en Irian Jaya (Indonésie). CNRS, Monographie du CRA 12, París.
SEMENOV, S.A. (1981),Tecnología prehistórica. Estudio de las herramientas y objetos antiguos a través de las huellas de uso, Akal, Madrid.
ZIMMERMANN, A. (1988), “Steine”, en U. Boelicke et al.,Der bandkeramische Siedlungsplatz Langweiler 8, Gemeinde Aldenhoven, Kr. Düren, Rhein.Ausgrab. 28, Bonn.
2.2. Estudis de caracterització
BARRERA MORATE, J.L., MARTINEZ NAVARRETE, M.I., SAN NICOLAS DEL TORO, M. y VICENT GARCIA, J.M. (1987), “El instrumental lítico pulimetado calcolítico de la comarca noroeste de Murcia: algunas implicaciones socio-económicas del estudio estadístico de su petrología ymorfología”,Trabajos de Prehistoria, 44: 87-146.
COONEY, G. y MAUDAL, S. (1995), “Getting to the core of the problem: petrological results from the Irish Stone Axe project”,Antiquity, 69: 969-980.
DELGADO RAACK, S.; GÓMEZ-GRAS, D.; RISCH, R. (2008),“Las propiedades mecánicas de los artefactos macrolíticos: una base metodológica para el análisis funcional”, en Rovira S., Montero Ruiz I. & García Heras M. (eds.),Actas del VII CongresoIbérico de Arqueometría(Madrid, 8-10 octubre de 2007). Madrid, Digital publication of the CSIC:330-345.
MARTINEZ, F. y RISCH, R. (1999),“Caracterización y procedencia de los recursos líticos deGatas”, en Castroet al., “PROYECTO GATAS, 2”, Junta de Andalucía, Consejería de Cultura,Sevilla: 326-337.
OROZCO-KÖHLER, T. (2000), Aprovisionamiento e intercambio: análisis patrológico del utillaje pulimentado en la Prehistoria Reciente del País Valenciano (España), B.A.R. Int.Ser., Oxford.
RICQ-DE BOUARD, M. (1996), Pétrographie et societés néolithiques en France mediterranéenne. L’outillage en pierre polie, Monographies du CRA, 16, Editions du CRNS, Paris.
RICQ-DE BOUARD, M. y FEDELE, F.G. (1993), "Neolithic rock resources across the western Alps: circulation data and models", Geoarchaeology, 8,1: 1-22.
RISCH, R. & MARTÍNEZ FERNÁNDEZ, F. (2008) “Dimensiones naturales y sociales de laproducción de hachas en el noreste de la península Ibérica”,Trabajos de Prehistoria,vol. 65,1, pp.47-71.4.3. Análisis funcional:
ADAMS, J.L. (1989), “Methods for improving ground stone artifacts analysis: experiments in manowear patterns”, en D.S. Amick y R.P. Mauldin (eds),Experiments in Lithic Technology, B.A.R., Int.Ser., 528, Oxford: 259-281.
ADAMS, J.L. (1993), “Mechanisms of wear of ground stone surfaces”,Pacific Coast ArchaeologicalSociety Journal, Quarterly, 29(4): 60-73.
CLEMENTE, I., RISCH, R. y ZURRO, D. (2002), “Complementariedad entre el uso de residuos y rastros de uso para la determinación de los instrumentos de producción: su aplicación a un ejemplo etnográfico del país Dogón (Mali), en CLEMENTE, I., RISCH, R. y GIBAJA, F. (eds.), Análisis funcional: su aportación al conocimiento de las sociedades prehistóricas.British ArchaeologicalReports, 1073, Archaeopress, Oxford: 87-96.
DELGADO RAACK, S. y RISCH, R. (2006b) “Lithic perspectives on metallurgy: an example from Copper and Bronze Age south-east Iberia”, en
L. Longo y N. Skakun(eds), “Prehistoric Technology” 40 years later: Functional Studies and the Russian Legacy. Proceedings of the International Congress, Verona (20th-23rd April 2005), B.A.R. IS1783,Archeopress, Oxford (2008), pp. 235-251.
IBÁÑEZ, J.J. y GONZÁLEZ, J.E. (1995), "Utilización de algunos cantos rodados en el yacimiento magdaleniense de Laminak II (Berriatua, Bizkaia)", Kobie, 21: 172-193.
MENASANCH, M., RISCH, R. y SOLDEVILLA, J.A. (2002), Las tecnologías del procesado de cereal en el sudeste de la Península Ibérica durante el III y II milenio ANE, en Procopiou, H. y Treuil, R.(ed.),Mouldre et Broyer, Publicacions du C.R.N.S., Paris: 81-110.
RISCH, R. (2008), “From production traces to social organisation: towards an epistemology of Functional Analysis”, en L. Longo y N. Skakun (eds), “Prehistoric Technology” 40 years later: Functional Studies and the Russian Legacy. Proceedings of the International Congress, Verona (20th-23rd April 2005), B.A.R., IS 1783, Archeopress, Oxford (2008), pp. 513-521.
RISCH, R. (2003), “Los artefactosmacrolíticos del yacimiento talayótico y postalayótico de Son Ferragut (Sineu, Mallorca)”, en P. Castro, T. Escoriza y M.-E. Sanahuja (eds), Mujeres y hombres en espacios domésticos: trabajo y vida social en la Prehistoria de Mallorca (c. 700-500 cal ANE),B.A.R., Oxford: 306-319.
3. Metal·lúrgia i estudi dels metalls
3.1.-Obres generals
GARCÍA CALCEDO, F. (1984), Fundamentos tecnológicos de la minería y la metalurgia. Madrid.
GIARDINO, C. (2002),I metalli nelmondo antico, Laterza, Roma.
JUNGHANS, S. (1955), “Sobre la cuestión de la investigación por medio del análisis espectral deobjetos prehistóricos de cobre y bronce”,Caesaraugusta, 6, pp. 51-54.
MOHEN, J. P. (1992), Metalurgia prehistórica. Introducción a la paleometalurgia. Masson, Barcelona.
MORDANT, C., PERNOT, M. y RYCHNER, V. (eds.) (1998),
L’Atelier du Bronzier en Europe du XXe au VIIIe Siècle Avant Notre Ère, Vol. III.Comité des Travaux historiques et scientitifiques, Paris.
NORTHOVER, P. (1989), “Non-ferrous metallurgy”, en HENDERSON, J. (ed.),Scientific analysis in Archaeology.Oxford University Committe for Archaeology, Monograph No. 19, Exeter, pp.213-248.
OTTAWAY, B. S. (1994), Prähistorische Archäometallurgie.Liedorf, Espelkam.
ROVIRA, S. (1985), “Métodos analíticos aplicados al estudio y conservación de materialesarqueológicos”, Revista de Arqueología, 47, pp. 13-19.
SCOTT, D. (1987),Metallography of ancient metallic artifacts. Institute of Archaeology, Londres.
TYLECOTE, R. F. (1979), A history of metallurgy.The Metals Society, Londres.
3.2 Les primeres metal·lúrgies del coure i del bronze
CRADDOCK, P. T. (1995),Early metal mining and production.Edinburgh University Press,Edimburgo.
CHERNYKH, E.N. (1992),Ancient metallurgy in the USSR: the Early Metal Age, Cambridge University Press, Cambridge.
GALE, N. H. (ed.)(1991),Bronze Age trade in the Mediterranean .Studies in Mediterranean Archaeology, 90, Jönsered.
JOVANOVIC, B. (1971), “Los orígenes de la minería del cobre en Europa”, Investigación y Ciencia, Julio 1971, pp. 94-101.
KRAUSE, R. (1997), “Vom Erz zur Bronze: Bergbau, Verhüttung und Bronzeguss”,en Goldene Jahrhunderte:die Bronzezeit in Südwestdeutschland, K. Theiss, Stuttgart: 26-40.
MADDIN, R. (ed.) (1988),The beginning of the use of metals and Alloys. Massachusetts Institute ofTechnology, Cambridge-Massachusetts.
MAGGI, R. y PEARCE, M. (2005), “Mid fourth-millenium copper mining in Liguria, north-west Italy: the earliest known copper mines in Western Europe”, Antiquity, 79: 66-77.
MONTERO, I. (1999),Arqueometalurgia en el Mediterráneo. Ediciones Clásicas. Centro de Estudiosdel Próximo Oriente, Madrid.
SARABIA, F.J. (1992), “Arqueología experimental: la fundición de bronce en la prehistoria reciente”,Rev. de Arqueología, 130, pp. 12-22.
YENER, K.A. (2000),The domestication of metals: the rise of complex metal industries in Anatolia Brill, Leiden.
3.3. La problemàtica de l'estany
MUHLY, J.D. (1985), “Sources of Tin and the Beginnings of Bronze Metallurgy”, A.J.A., 89,2, pp.275-291.
PENHALLURICK, R.D. (1986),Tin in antiquity, The Institute of Metals, London.
SPINDLER, K. (1991), “Zur Herstellung der Zinnbronze in der frühen Metallurgie Europas”, Acta Praehistorica et Archaeologica, 2, pp. 199-253.
3.4. Metal·lúrgia del ferro
BENOIT, P. y FLUZIN, Ph.(eds) (1995), Paléometallurgie du fer et Cultures-Symposium International duComite pour la Siderurgie Ancienne.Vulcain, Belfort.
BLOC B. Estudi de materials lítics tallats.
Andrefsky jr, W. (2007). "The application and misapplication of mass analysis in lithic debitage studies." Journal of Archaeological Science 34: 302-402.
Andrefsky jr, W., Ed. (2008). Lithic Technology. Cambridge, Cambridge University Press.
Andrefsky jr, W. (2009). "The Analysis of Stone Tool Procurement, Production, and Maintenance." J Archaeol Res 17: 65-103.
Andrefsky, J. W. (2000). Lithics. Macroscopic approaches to analysis, Cambridge University Press.
Williams, J. P. y Andrefsky Jr, W. (2011). "Debitage variability among multiple flint knappers." Journal of Archaeological Science 38(4): 865-872.
Boëda, E., J. M. Geneste, et al. (1990). “Identification des chaînes Operatoires lithiques du Paléolithique Ancien et Moyen.” Paleo 2: 43-80.
Boëda, E. (1994). Le concept Levallois: Variabilité des mèthodes. Paris, CNRS.
Brezillon, M. (1977). La denomination des objects de pierre taillee. Materiaux pour un vocabulaire des préhistoriens de langue française. Paris, CNRS.
Debénath, A. and H. Dibble (1994). Paleolithic Typology. Lower and Middle
Paleolithic of Europe. Philadelphia, University of Pennyslvania.
Demars, P.-Y. and P. Laurent (1992). Types d'outils lithiques du Paleolithique superieur en Europe. Paris, CNRS Plus.
Gibson, K. R. and T. Ingold (1993). Tools, language and cognition in human evolution. Cambridge, University Press.
Inizan, M. L., M. Reduron, et al. (1995). Technologie de la pierre taillèe. Prehistoire de la pierre taille. Meudon, Cercle de recherches et d'etudes préhistoriques.
Inizan, M.-L., M. Reduron, et al. (1995). Technologie de la pierre taillée. Meudon Cedex. France, Cercle de Recherches et d'Etudes Préhistoriques.CNRS.
Karlin, C., Ed. (1992). Connaissances et savoir faire: Comment analyser un processus technique en Prehistoire: Introduction. Tecnologia y Cadenas Operativas líticas. Bellaterra, UAB.
Laplace, G. (1972). “La typologie analytique et structurale: Base rationnelle d'étude des industries lithiques et osseuses.”.
Laplace, G. (1974). “De la dynamique de l'analyse structurale ou la typologie analytique.”.
Leakey, M. D. (1971). Olduvai Gorge. Excavations in Beds I and II, 1960-1963.
Merino, J. M. (1994). Tipologia Lítica. San Sebastian, Munibe.
Mora, R., X. Terradas, et al. (1992). Tecnologia y Cadenas Operativas Líticas. Bellaterra, UAB.
Mora, R., J. Martínez-Moreno and J. Casanova (2008). "Abordando la noción de "variabilidad musteriense" en Roca dels Bous (Prepirineo suroriental, Lleida)." Trabajos de Prehistoria 65(2): 13-28.
Piel-Desruisseaux, J. L. (1989). Instrumental Prehistórico. Forma, fabricación, utilización. Paris, Masson. Revillion, S. and A. Tuffreau (1994). Les industries laminaires au Palèolithique moyen. Paris, CNRS-CRA.
Sonneville-Bordes, D. and J. Perrot (1955). “Lexic typologique du Paléolithique Superieur.” B. S. P. F. L-LI-LII.
Tixier, J., M. L. Inizan, et al. (1980). Préhistoire de la pierre taillée. Terminologie et technologie. Valbonne.
Tixier, J. (1984). Prehistoire de la Pierre Taillee. Economie du débitage laminaire. Valbonne, Cercle de recherches et d'études préhistoriques.
Tixier, J. (1988). Technologie Prehistorique. Journée d'etudes technologiques en préhistoire, CNRS.
Van Peer, P. (1992). The Levallois reduction strategy. Madison, Prehistory Press.
BLOC C. Estudi de materials ceràmics
1. L’anàlisi de la ceràmica: obres generals
AA.VV. 1992. Tecnología de la cocción cerámica desde la Antigüedad a nuestros días, Asociación de Ceramología, Alicante: 19-38.
Arnold, D.E. 1985. Ceramic Theory and Cultural Process, Cambridge University Press, Cambridge.
Balfet, H.; Fauvet, M. F.; Monzon, S. (1989). Lexique et typologie des poteries.Presses du CNRS; 1ª ed.; París.
Bey, G.J. y Pool, C.A. (eds) 1992, Ceramic production and distribution-an integrated approach, Westview Press, Boulder.
Cumberpatch, C.G. y Blinkhorn, P.W. (eds) 1997. Not so much a pot, more a way of life, Oxbow Monograph 83, Oxford.
Dedet, B.; Py, M. (1975). Classification de la céramique non tournée protohistorique du Languedocméditerranéen. Supplément 4; Revue Archéologique de Narbonnaise. París.
Miskovski, J.-C. (Ed.)(2002). Géologie de la Préhistoire: méthodes, techniques, applications.Géopré; 1ª ed.; París.
Orton, C., Tyers, P. y Vince, A. 1997. La cerámica en arqueología, Ed.Crítica, Barcelona
Rice, P. (1987). Pottery analysis-a sourcebook, University of Chicago Press, Chicago.
Rice,P.(1996a). Recent Ceramic Analysis: 1. Function, Style and Origins.Journal ofArchaeological Research, vol 4, nº 2: pp 133-163.
Rice, P. (1996b). Recent Ceramic Analysis: 2. Composition, Production and Theory. Journal of Archaeological Research, vol 4, nº 3: pp 165-202.
Rye, O. S. (1988). Pottery technology. Principles and reconstruction. Manuals on Archaeology, 4; Ed.Taraxacum; 2ª ed.; Washington.
Shepard, A. 1980/1954. Ceramics for the archaeologist, Carnegie Institution of Washington, Washington.
2. Estudis de caracterització
Aguayo, P.; Barahona, E.; Garrido, O.; Padial, B. (1998). Estudio preliminar delos depósitos de arcilla utilizados para la elaboración de cerámicas arqueológicas en la depresión natural de Ronda. In Bernabeu, J.; Orozco, T.; Terradas, X. (eds) (1998). Los recursos abióticos en la prehistoria. Caracterización, aprovisionamiento e intercambio: pp 173-188. Col.lecció Oberta, 2; 1ª ed.; Univsitat de València.
Arnal, G.-B.; Gril, C.; Lalanne, J.-F. (1986). Caractérisation des céramiques préhistoriques par l’étude du dégraissant. Experimentation et analyses en céramologie préhistorique. Archéologie Expérimentale.Cahier 2: pp 69-82; Association pour la promotion de l’archéologie de Bourgogne; Meursault-Archéodrome.
Clop, X.(2007). Materia prima, Cerámica y Sociedad. BAR Internacional Series 1660 (Oxford, GranBretanya).
Convertini, F. (1996). Production et signification de la céramique campaniforme à la fin du 3ememillénaire av. J.-C. dans le Sud et le Centre-Ouest de la France et en Suisse Occidentale. BAR International Series, 656; 1ª ed.; Oxford.
Courtois, L. (1976). Examen au microscope pétrographique des céramiques archéologiques. Notes et Monographies techniques, 8; C.R.A.; C.N.R.S.; 1ª ed.; París.
Echallier, J.-C. (1984). Elements de technologie céramique et d'analyse des terres cuitesarchéologiques. Documents d'Archéologie Méridionale; Methodes et Techniques, 3; 1ªed; Association p our la Diffusion de l'Archéologie Méridionale; Lambesc.
Eiland, M. y Williams, Q. (2000), “Infra-red spectroscopy of ceramics from Tell Brak, Siria”,Journal of Archaeological Science, 27: 993-1006.
Gómez-Gras, D. y Risch, R. 1999. “Análisis petrográficos de cerámicas de la Cova des Càrritx”, en Lull, V., et al.,La Cova des Càrritx y la Covades Mussol-Ideología y sociedad en la prehistoria de Menorca, Consell Insular de Menorca, Barcelona: 567-580.
Hoard, R.J., O’Brian, M.J., Ghazavy, M. y Gopalaratnam, V.S.(1995), “A materials-science approach to understanding Limestone-tempered Pottery from the Midwestern United States”, Journal of Archaeological Science, 22: 823-832.
Hunt, P.N. y Griffiths, D.R. 1989. “Optical petrology in the field”,World Archaeology, 21 (1): 165-172.
Kilikoglou, V., Vekinis, G., Maniatis, Y. y Day, P.M. (1998), “Mechanical performance of quarz-tempered ceramics: part I, strength and toughness”, Archaeometry, 40.2: 261-279.
Levi, S.T. y Loschi Ghittoni, A. (1997),“Gli impasti ceramici di siti terramaricoli del territorio modenese”, enBernabó Brea, M.et al.(eds),Le Terramare: La piú antica civiltà Padana. Electa, Milano, pp. 487-497.
Lindahl, A. y Stilborg, O. (eds.) (1995),The aim of laboratory analyses of ceramics in Archaeology,Konferenser 34, Vitterhets, Lund.London,G. 1981. “Dung tempered clay”,Journal of Field Archaeology, 8: 189ss.
Magetti, M. y Schwab; H. (1982), “Iron age pottery from Châtillon-S-Glâne and the Heuneburg”,Archaeometry, 24, 1: 21-36.
Middleton, A. y Freestone (eds) 1991. Recent developments in ceramic petrology, British Museum Laboratory, London.
Navarrete, Mª. S.; Capel, J.; Linares, J.; Huertas, F.; Reyes, E. (1991). Cerámicas neolíticas de la provincia de Granada. Materias primas y técnicas de manufacturación. Monográfica Arte y Arqueología, 9;1ª ed.; Universidad de Granada.
Olaetxea, C. 2000, La tecnología cerámica en la protohistoria vasca, Munibe-Suplemento nº 12, Donostia.
Rye, O.S. (1976), “Keeping your temper under control: materials and manufacture of Papuan pottery”, Archaeology and Physical Anthropology in Oceania,11: 106-137.
Stimmell, C. (1978), "A preliminary report on the use of salt in shell tempered pottery of the upper Mississipi Valley", The Wiscinsin Archaeologist 59: 226-274.
3. Funció i ús de la ceràmica
Braun, D. P. (1983). Pots as tools.
Moore, J. A.; Keene,A. S. (Eds.) (1983). Archaeological hammers andtheories: pp 107-134. Academic Press; 1ª ed.; New York.
Bronitsky, G. (1986). The Use of Materials Science Techniques in the Study of Pottery Construction and Use. In Schiffer, M. B. (1986).Advances in Archaeological Method and Theory, vol 9: pp 209-276. Academic Press; Orlando.
Bronitsky, G.; Hamer, R. (1986). Experiments in ceramic technology: The effects of various tempering materials on impact and thermal-shock resistance.American Antiquity, 51, 1: pp 89-101.
DeBoer, W.R. 1974. “Ceramic longevity and archaeological interpretation”,American Antiquity, 39: 335-343.
Dugay, L. 1996, “Specialised pottery production on Bronze Age Cyprus and pottery use-wear analysis”,Journal of Mediterranean Archaeology, 9.2: 167-192.
Ericson, J.E. y Stickel, E.G. 1973. “A proposed classification system for ceramics”,World Archaeology, 4 (3):357-367.
Evershed, R.P. 1995. “Analysis of organic residues from ceramic vessels”, en Shennen, S.J., Bronze Agecopper producers of the Eastern Alps-excavations at St.Veit-Klingberg, Rodolf Habelt, Bonn.
Hagstrum, M.B. y Hildebrand, J.A. 1990. “The two-curvature method for reconstructing ceramic morphology”, American Antiquity, 55: 388-403.
Henrickson, F.E. y McDonald, M.M. 1983. “Ceramic form and function: an ethnographic search and an archaeological application”,American Anthropologist, 85: 630-643.
Juhl, K. (1995).The Relation between Vessel Form and Vessel Function. A methodological Study.AmS-Skrifter 14; Arkeologisk museum i Stavanger.
Lesure, R.G. 1998. “Vessel form and function in an Early Formative ceramic assemblage from coastalMexico”,Journal of Field Archaeology, 25: 19-36.
Mills, B.J. 1989. “Integratingfunctional analyses ofvessels and sherds through models of ceramic assamblege formation”,World Archaeology, 21: 133-147.
Skibo, J.M. 1992 Pottery Function: a use alteration perspective, Plenum Press, Nueva York.Whalen.
Programari
No és necessari cap programari específic.